Retallant per aquí, retallant per allà...(i IV)

Per acabar aquests sis dies de viatge, vam anar a passar dues nits a l'antiga capital del Reino, Toledo. Allà ens vam allotjar en un altre hotel de 4*, situat davant, porta per porta, de l'Alcázar de la ciutat. Com havia fet a Segovia, vaig reservar un pack d'allotjament + sopar degustació que portava inclosa una ampolla de cava (bé, de vino espumoso de Castilla la Mancha)

Altra vegada vam tenir la sensació que l'hotel no era gran cosa; no estava malament, però jo no el qualificaria de 4* (afortunadament, el preu tampoc hi corresponia). Ara, en la web mateixa de l'hotel deien que tenien un dels millors restaurants de la ciutat i amb això sí hi vam estar totalment d'acord: com vam sopar!! He llegit comentaris que diuen que troben el lloc un pèl car pel que ofereix, però agafant el menú degustació junt amb l'habitació, la veritat és que ens va sortir fantàsticament bé de preu, sobretot veient el solomillo que vam sopar el primer dia i l'entrecot del segon! Malauradament, no en tinc cap imatge, així que no us puc fer més dentetes.

A part del menjar, Toledo ens va semblar que tenia poc a oferir. Potser era perquè ja estàvem una mica saturats de muralles, catedrals, esglésies, ermites i monestirs, però ja gairebé res ens cridava l'atenció. 

 

Ara, he de dir que la catedral de Toledo, vista des de fora, crec que és una de les més boniques que he vist fins ara. 

El dia sencer que vam passar a la ciutat el vam dedicar bàsicament a dues coses: al Museu del Greco i el Museu de l'Exèrcit, situat a l'edifici de l'Alcázar. Com que era diumenge, els dos museus tenien portes obertes, així que no vam pagar ni un cèntim per entrar-hi. No ho havíem previst, però ens va anar de perles pel nostre pla d'intentar estalviar despeses.

La casa-museu del Greco no ens va desagradar, però ens va semblar una mica una enganyifa, ja que no es tracta de la seva casa real, sinó d'una recreació que va fer algú a inicis del segle XX imaginant com devia haver estat. A més, dins el museu hi ha força quadres, però gairebé cap pertany al Greco, sinó als seus deixebles i imitadors. Total, ens va servir per ocupar el matí de diumenge, però no ens va aportar gran cosa, la veritat.

Una altra cosa va ser l'Alcázar, on podíem haver passat dies sencers. A part de ser una antiga casa reial parcialment destruïda durant la Guerra Civil i reconstruïda posteriorment, ara mateix és la seu del museu de l'exèrcit, però també s'hi poden contemplar restes de diverses construccions anteriors.

No sóc gens amant dels exèrcits ni molt menys de les armes, però he de reconèixer que el museu em va agradar molt. Trobo que està molt ben fet, que és molt complet i, contràriament al que esperàvem, no excessivament patriòtic. Val la pena fer-li una visita i, al ser tan gran, és millor anar-hi havent decidit prèviament quina part es voldrà visitar, pequè és impossible veure-ho tot en un sol dia. El que més gràcia em va fer va ser la maqueta que podeu veure una mica més avall, que correspon a l'Alcázar de Segovia, lloc que havíem visitat quatre dies abans.

La part patriòtica, lamentablement, la vam trobar al carrer. Per sort, nosaltres no vam tenir cap mena de problema per anar parlant en català, però sí vam veure algunes mostres de orgullo patrio que ens va preocupar una miqueta. El primer va ser comprovar com dos cambrers que treballen en un hotel, a la part més turística de la ciutat, eren incapaços (perquè no en sabien o no en volien saber...) de preguntar a uns nois anglesos el seu número d'habitació. És a dir, no vam saber (o no van voler saber) dir ni tan sols un "Your room number, please?", anaven repetint "habitación, habitación, número, habitación" i els nois fent que no amb el cap perquè no els entenien. Vamos, que eren castellanos, castellanos.

Ara, la segona cosa que ens va espantar (i aquesta em va semblar més preocupant), va ser trobar això que veieu aquí sota en dos aparadors de botiguetes de souvenirs per a turistes.