La segona parada del nostre petit viatge nadalenc va ser Ávila. En aquest cas, com que algú ens havia dit que amb un matí l'havia visitada tota (la part antiga, s'entén, perquè Ávila és força més gran del que sembla), vam decidir quedar-nos-hi tan sols una nit. com que veníem de Segovia, a les 10h del matí ja érem allà, així que vam tenir temps de sobres per fer tot el que teníem previst: visitar la ciutat emmurallada, menjar espectacularment bé, fer una bona migdiada per amortitzar l'habitació de l'hotel, tornar a visitar la ciutat, aquest cop de nit i, finalment, sopar una bona xocolata desfeta amb pa de pessic.
A Ávila vam triar un hotel de 3*, que no estava gens malament, on ens van fer sentir com a casa i, a més, es troba al carrer més cèntric de la ciutat emmurallada. Així, vam arribar a Ávila, vam deixar el cotxe ben aparcadet en un pàrquing i ja no el vam tornar a agafar fins l'endemà. Primer de tot vam anar fins al mirador de los Cuatro Postes i des d'allà vam poder tenir una primera visió del que crec que és el més interessant de la ciutat: la seva fantàstica i ben conservada muralla.
El segon que vam descobrir, a part dels molts palauets que hi ha repartits per tot arreu, van ser els "verracos", escultures zoomòrfiques de granit fetes pel poblat pre-romà que habitava la zona nord-oest de la península, els vetons. Gairebé per casualitat i sense voler-ho, en vam trobar quatre, tot i que només en vam fotografiar dos.
I la tercera cosa que vam constatat, molt més que a Segovia, és la gran quantitat de propietats que arriba a tenir l'església escampades per la península. Com em comentava algú fa uns dies, així no és estrany que es neguin rotundament a pagar IBI, si tenen, i aquí sí, una església, monestir o ermita a cada cantonada! Us en deixo algunes mostres, totes de llocs diferents (i no n'hi ha cap de la catedral!):
Per cert, una mica més de publicitat: el restaurant on el Mohawk s'hi va posar les botes amb aquest chuletón es diu Restaurante de los Reyes Católicos i es troba molt a prop d'on teníem l'hotel, en un altre dels carrers cèntrics i, per tant, comercials, de la ciutat emmurallada. Jo vaig provar el seu menú degustació de productes típics de la zona, que incloïa unes cassoletes amb judiones, unes patatas revolconas i una sopa castellana (feta amb pa i ou) que estaven delicioses. De segon vaig demanar un milfulles amb formatge de cabra que encara estic assaborint. En resum, que a Ávila hi vam dinar molt bé, no sé si ha quedat clar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada