Aquest Nadal, gràcies a la política de retallades del nostre estimat govern (i aquí entengui's Generalitat o Govern Central, que tant li fa), hem trencat amb la nostra recent tradició de marxar uns dies a les Canàries per fugir del fred durant una setmaneta. La nostra intenció era poder visitar La Palma, però com que ens han robat, entre al Mohawk i a mi, el sou de dos mesos, hem optat per un destí més proper i assequible. Així doncs, hem deixat els vols en avió per un altre moment i ens hem decidit per un altre objectiu també present en la nostra llarga llista de llocs per visitar: el centre de la península Ibèrica, totalment desconeguda per nosaltres.
Com que no ens hi volíem deixar molts diners, però tampoc volíem estar-nos del plaer de passar una setmaneta ben agradable, vaig estar navegant per internet una bona estona i finalment vaig aconseguir trobar algunes ofertes d'allò més interessants, que ens han permès estar en hotels de 4* i, sobretot, menjar com uns reis!
El nostre primer destí va ser Segovia.
Ja feia molt temps que el Mohawk insistia per anar a visitar un dels llocs més coneguts de la ciutat. L'aqüeducte? No, el Mesón de Cándido, famós per tallar el cochinillo a cops de plat de ceràmica, que després llençava a terra perquè es trenqués. Diria que la tradició ja s'ha perdut, però el Mesón segueix existint i, a més, compta també amb un hotel de 4*, així que mirant la seva web vaig topar amb una interessant promoció d'estança + sopar degustació al Mesón i no m'ho vaig pensar dues vegades.
La veritat és que l'hotel no estava malament, tot i que no estic segura que sigui un 4*. El que sí ens va decebre una mica va ser el Mesón, on vam sopar la segona nit, que ens va semblar que tampoc era per a tant. Bé, suposo que pagues el nom i, sobretot, la situació, ja que vam assaborir el menú degustació als peus mateix del famós aqüeducte.
Al sortir del restaurant aquella nit (m'he oblidat de dir que l'hotel es troba a uns 30 minuts caminant del restaurant), vam trobar el que seria una constant durant tota aquella setmana: la boira.
Per sort, la primera nit que vam ser a Segovia la boira encara no havia fet acte de presència i el fred era relativament suportable, així que vam estar visitant la ciutat que tornaríem a recórrer de nou al matí següent. Així, vam poder fotografiar l'aqüeducte, la catedral i l'alcázar (els tres punts més interessants de Segovia) tant de dia com de nit.
i, finalment, vam entrar a l'Alcázar, el palau reial on van viure (a estones) una bona colla de reis castellans. Endevineu de qui eren els trons que es veuen a la foto de sota? Una pista: mireu la inscripció que hi ha al damunt.
Com que no ens hi volíem deixar molts diners, però tampoc volíem estar-nos del plaer de passar una setmaneta ben agradable, vaig estar navegant per internet una bona estona i finalment vaig aconseguir trobar algunes ofertes d'allò més interessants, que ens han permès estar en hotels de 4* i, sobretot, menjar com uns reis!
El nostre primer destí va ser Segovia.
Ja feia molt temps que el Mohawk insistia per anar a visitar un dels llocs més coneguts de la ciutat. L'aqüeducte? No, el Mesón de Cándido, famós per tallar el cochinillo a cops de plat de ceràmica, que després llençava a terra perquè es trenqués. Diria que la tradició ja s'ha perdut, però el Mesón segueix existint i, a més, compta també amb un hotel de 4*, així que mirant la seva web vaig topar amb una interessant promoció d'estança + sopar degustació al Mesón i no m'ho vaig pensar dues vegades.
La veritat és que l'hotel no estava malament, tot i que no estic segura que sigui un 4*. El que sí ens va decebre una mica va ser el Mesón, on vam sopar la segona nit, que ens va semblar que tampoc era per a tant. Bé, suposo que pagues el nom i, sobretot, la situació, ja que vam assaborir el menú degustació als peus mateix del famós aqüeducte.
Al sortir del restaurant aquella nit (m'he oblidat de dir que l'hotel es troba a uns 30 minuts caminant del restaurant), vam trobar el que seria una constant durant tota aquella setmana: la boira.
Per sort, la primera nit que vam ser a Segovia la boira encara no havia fet acte de presència i el fred era relativament suportable, així que vam estar visitant la ciutat que tornaríem a recórrer de nou al matí següent. Així, vam poder fotografiar l'aqüeducte, la catedral i l'alcázar (els tres punts més interessants de Segovia) tant de dia com de nit.
Aquell vespre vam sopar en un restaurant de tapeo que ens va sortir més car del que esperàvem, però que ens va agradar força més que el Cándido. El lloc es diu "La Taurina", vaig sopar sota el cap dissecat d'un pobre cèrvol i vaig menjar una morcilla que em va semblar una delicia. Total, que aquella nit hauria tirat per terra tots els meus principis, si en tingués.
Durant el dia següent (l'únic que passàvem tot sencer a Segovia) ens vam dedicar a fer el turista. Vam recórrer els carrers de la ciutat antiga, vam contemplar l'aqüeducte des de tots els seus angles
i, finalment, vam entrar a l'Alcázar, el palau reial on van viure (a estones) una bona colla de reis castellans. Endevineu de qui eren els trons que es veuen a la foto de sota? Una pista: mireu la inscripció que hi ha al damunt.
El més peculiar de l'Alcázar de Segoviasón les seves teulades de pissarra en forma de triangles cònics. Ens va recordar molt cert castell de Baviera, però sobretot, ens va fer pensar en un altre castell inspirat en el de Neuschwanstein, Sabeu quin vull dir?
I per últim, a Segovia també vam descobrir el que seria una constant del viatge: la presència d'esglésies, ermites i monestirs per tot arreu! Us podria dir que n'hi ha un a cada cantonada i no aniria gaire errada!! Us en deixo unes quantes aquí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada