Segona visita en pocs dies al Collsacabra. Vista la bona experiència de l'excursioneta a Tavertet, amb el Mohawk vam decidir aprofitar el recurs Sau-Collsacabra per fer algunes sortides lleugeres per una zona que ens agrada molt, que tenim força prop de casa i que fins ara no hem aprofitat gaire.
Aquesta vegada vam agafar una víctima que ens va acompanyar a fer la volta per Cantonigròs, la nostra cosina, que últimament té moltes ganes de sortir de casa. Vam anar fins al pla d'Aiats i d'allà vam seguir el pla fins a l'ermita de Cabrera, on s'arriba després de pujar uns 200 escalons.
Crec que el més complicat del dia va ser trobar el mas des d'on començava la pujada cap al pla d'Aiats i decidir on deixar el cotxe, ja que no ens vam atrevir a deixar-lo davant de la masia. Un cop localitzat l'inici de la pujada, vam anar fent poc a poc, fins que vam haver de parar una estona per deixar pas a tot un ramat d'ovelles que venia, precisament, del pla cap a on ens dirigíem nosaltres. Vam acabar ben coberts per una bona capa de pols, però després d'uns 40 minuts de tranquil·la ascensió, vam arribar al pla d'Aiats, antigament plantacions de patates, actualment camps de falgueres.
D'allà vam agafar el camí cap a l'esquerra que ens va portar, per entre falgueres i fagedes, i sempre seguint les marques de color blau, a estones mig descolorides, per la cinglera cap al coll del Bram i la penya on hi ha situada l'ermita de Cabrera.
Des del mirador es pot veure tota la plana i les grans muntanyes que la rodegen: des del Montseny, fins a Montserrat, el Pedraforca o el Pirineu, encara que la boirina no els deixava veure amb molta claredat.
De retorn, vam agafar el sender que
conduïa cap a Cantonigrós, que baixava fins a la riera d'Aiats, riera
que vam anar seguint fins que va aparèixer, de sobte i com per art de
màgia, el nostre cotxe al raconet on l'havíem deixat aparcat.
Aquesta vegada vam agafar una víctima que ens va acompanyar a fer la volta per Cantonigròs, la nostra cosina, que últimament té moltes ganes de sortir de casa. Vam anar fins al pla d'Aiats i d'allà vam seguir el pla fins a l'ermita de Cabrera, on s'arriba després de pujar uns 200 escalons.
Crec que el més complicat del dia va ser trobar el mas des d'on començava la pujada cap al pla d'Aiats i decidir on deixar el cotxe, ja que no ens vam atrevir a deixar-lo davant de la masia. Un cop localitzat l'inici de la pujada, vam anar fent poc a poc, fins que vam haver de parar una estona per deixar pas a tot un ramat d'ovelles que venia, precisament, del pla cap a on ens dirigíem nosaltres. Vam acabar ben coberts per una bona capa de pols, però després d'uns 40 minuts de tranquil·la ascensió, vam arribar al pla d'Aiats, antigament plantacions de patates, actualment camps de falgueres.D'allà vam agafar el camí cap a l'esquerra que ens va portar, per entre falgueres i fagedes, i sempre seguint les marques de color blau, a estones mig descolorides, per la cinglera cap al coll del Bram i la penya on hi ha situada l'ermita de Cabrera.
2 comentaris:
Cordons, o el blog se m'ha tornat boig o jo sóc molt negada per utilitzar el nou editor. No hi ha manera que les fotos quedin ben posadetes, o sigui que així es queden!! Buf!!
Que cutre!
Publica un comentari a l'entrada