Matinal al bosc encantat d'Òrrius-II

Aquest matí, amb el Mohawk hem decidit acabar el recorregut pel bosc d'Òrrius-la Roca; és a dir, que hem anat a trobar els últims elements que ens faltaven per veure de la ruta prehistòrica.

Aquesta vegada, com que ja no buscàvem les figures de l'elefant ni els moais, hem decidit fer la ruta ben feta i l'hem començada a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. Prèviament, de camí cap allà, hem passat pel costat de la Creu de can Boquet i del dolmen de la Roca d'en Toni (que podeu veure més avall).

A Sant Bartomeu hem deixat el cotxe (en un raconet, perquè tractant-se d'un diumenge estava tot ple d'altres vehicles...sort que el meu carromato és petitet!) i hem agafat la pista que comença allà mateix (no, la que porta a les zones d'escalada no, l'altra que hi ha a sota), barrada amb un cable d'acer al que podríem anomenar "valla".


Hem anat seguint les marques del PR C-36 fins que hem trobat un indicador a mà esquerra que ens feia saber que per trobar el dolmen i el molí que buscàvem havíem de desviar-nos cap a l'esquerra.

Hem anat seguint el camí, acompanyats de tant en tant per un grup de ciclistes que feien el mateix recorregut. Després d'una estoneta de baixada, per fi hem localitzat el nostre primer objectiu: el dolmen de la Cabana de Moro (per què es deu dir així?). A la imatge de sota hi podeu veure la Cabana de Moro a dalt i la Roca d'en Toni a sota (novament, per què es deu dir així?)

Contents ja per haver trobat el nostre primer objectiu, hem seguit caminant cap avall a la recerca del molí de roca que ens faltava per completar el nostre recorregut. En un moment donat ens ha aparegut un curiós senyal que indicava, encara que no ho sembli, el Plat de Molí que buscàvem. Ara bé, comptant que es tractava d'un tros de fusta posat entre les branques d'un arbust, no asseguro que es mantingui en el mateix lloc gaire temps...

Però bé, almenys avui ha complert perfectament la seva missió, ja que uns metres més avall, poc després de passar pel costat d'un gran arbre caigut a terra fa temps, hem descobert allò que cercàvem: el Plat de Molí.

Segons sembla, els íbers feien servir aquesta pedra per moldre el blat, posant una altra pedra rodona allà on es veu la marca circular, pedra que feien rodar i anava aixafant el blat.

Ara sí que ja ens podíem donar per satisfets: finalment hem pogut veure (i fotografiar, també, és clar!) les diverses roques de la ruta prehistòrica!!

Com que ja era una mica tard, hem donat per finalitzada la nostra excursioneta (tot i que no descarto fer-la un altre dia d'aquests tota sencera) i hem desfet el camí que havíem fet per retornar cap al cotxe. De retorn anàvem veient els núvols que creixien i eren cada vegada més amenaçadors. Afortunadament per nosaltres, s'ha esperat a que arribéssim al cotxe abans de posar-se a ploure (els de la rua del carnaval que havien de fer al poble aquesta tarda no podran dir el mateix...).

Durant tot el trajecte hem estat acompanyats per un soroll que provenia d'un altre lloc de culte, tot i que força més modern que les roques íberes: el circuït de Montmeló. Malgrat que la boirina no ens ha permès veure'l gaire bé (com podeu apreciar en la fotografia), sí que hem estat sentint tot el matí el motor dels cotxes de la fórmula 1. Perquè, per si algú encara no se n'ha enterat, aquest cap de setmana l'Alonso, el Hamilton i companyia han estat fent proves en aquest circuït.


I com no podia ser menys, quan tornavem per la pista de Céllecs, i veient que tot just espurnejava, el Mohawk ha volgut trobar una roca més, tot i que aquesta no té res a veure amb els íbers, sinó més aviat amb els "micos" que volten per can Boquet: la roca de la Granota. I per tercera vegada avui em pregunto per què es deu dir així? Ho enteneu vosaltres?


Bé, he de fer una correcció: abans he dit que qualsevol dia d'aquests m'animo a repetir l'excursioneta de principi a fi, però avui hem descobert un detall que farà que em veieu poc pel bosc els pròxims dies (o mesos)...

Sí! La processària o processionària!! Avui per sort només n'hem vist una i quan ja acabàvem el matí, però no és la primera que s'ha vist aquest any, cosa que vol dir que d'aquí no res el terra n'estarà ple!! Eeeeecccccssss.