Doncs sí, podríem dir que, tot i que oficialment el curs no acaba fins el 22 de juny, a la pràctica, almenys en el meu institut, s'ha acabat avui. Bé, el que s'han acabat són les classes-classes, perquè la setmana vinent es farà el crèdit de síntesi i la següent els exàmens de suficiència.
I d'això precisament volia parlar avui, perquè si ho critico gairebé tot del sistema educatiu, la suficiència no podia ser menys!
Cada any, quan arriba el final de curs em trobo amb el mateix problema: la suficiència. Suposo que tots sabeu a què em refereixo, als exàmens de recuperació que es fan a final de curs per donar una empenteta a aquells nanos que van fluixos i que estan a la línia entre la vida i la mort (vull dir entre l'aprovat i el suspès...).
Sempre s'havia parlat de recuperacions, però ara se'n diu "suficiència" perquè són uns exàmens de mínims molt mínims, és a dir, d'assolir suficientment els coneixements més bàsics, però sense necessitat de més. De fet, a la suficiència només es poden treure dues notes: insuficient o suficient (ja no s'hi pot anar a 'pujar nota'...).
I aquí és on entra allò de "feta la llei, feta la trampa". Les instruccions de la Generalitat o del Govern (no sé exactament qui s'ho inventa tot això) diuen que han de ser uns exàmens de mínims, del que anomenen 'competències bàsiques', és a dir, els coneixements més elementals que tothom ha (o hauria) de tenir a l'acabar l'ESO.
On hi ha el problema? Doncs en el fet que els nanos saben que aquests exàmens són molt i molt fàcils, així que poden passar-se el curs sense fotre ni brot, anar a l'examen de suficiència, escriure bé el seu nom i aprovar el curs sencer!! I això, almenys a mi, em sembla una presa de pèl! Tinc un alumne que avui, quan ha vist que l'havia suspès (perquè òbviament s'ha passat el curs sense treballar i parlant tota l'estona amb els companys) i que hauria d'anar a suficiència, gairebé m'ha amenaçat dient que l'examen de suficiència ha de ser molt fàcil, eh? que a ell li han dit que ha de ser molt fàcil! I el pitjor de tot és que té raó i que probablement l'aprovarà sense problemes!!
No us imagineu quina ràbia em fa això. Em sento com una ingènua que s'ha passat tot un curs pencant per no res. Sempre amenaço als alumnes dient que si no treballen no aprovaran el curs i resulta que arribem a juny i les meves advertències fan riure, perquè aquells que menys treballen són precisament els qui més fàcilment aproven. I el que més em molesta és que no hi puc fer res de res per evitar-ho, perquè la llei diu que els exàmens de suficiència han de ser de nivell mínim i jo no sóc ningú per canviar-ho!
Total, que la suficiència, com tantes altres coses, és només una excusa del govern per aconseguir més aprovats i així poder millorar les estadístiques que tan els preocupen. I, mentrestant, nosaltres treballant per no res i els nanos cada dia més tontos, perquè si nosaltres baixem el nivell, ells encara el baixen més, fins que arribarem a ser els tontos més tontos de tot Europa gràcies a aquests percentatges d'aprovats tan macos que volen aconseguir!!
I d'això precisament volia parlar avui, perquè si ho critico gairebé tot del sistema educatiu, la suficiència no podia ser menys!
Cada any, quan arriba el final de curs em trobo amb el mateix problema: la suficiència. Suposo que tots sabeu a què em refereixo, als exàmens de recuperació que es fan a final de curs per donar una empenteta a aquells nanos que van fluixos i que estan a la línia entre la vida i la mort (vull dir entre l'aprovat i el suspès...).
Sempre s'havia parlat de recuperacions, però ara se'n diu "suficiència" perquè són uns exàmens de mínims molt mínims, és a dir, d'assolir suficientment els coneixements més bàsics, però sense necessitat de més. De fet, a la suficiència només es poden treure dues notes: insuficient o suficient (ja no s'hi pot anar a 'pujar nota'...).
I aquí és on entra allò de "feta la llei, feta la trampa". Les instruccions de la Generalitat o del Govern (no sé exactament qui s'ho inventa tot això) diuen que han de ser uns exàmens de mínims, del que anomenen 'competències bàsiques', és a dir, els coneixements més elementals que tothom ha (o hauria) de tenir a l'acabar l'ESO.
On hi ha el problema? Doncs en el fet que els nanos saben que aquests exàmens són molt i molt fàcils, així que poden passar-se el curs sense fotre ni brot, anar a l'examen de suficiència, escriure bé el seu nom i aprovar el curs sencer!! I això, almenys a mi, em sembla una presa de pèl! Tinc un alumne que avui, quan ha vist que l'havia suspès (perquè òbviament s'ha passat el curs sense treballar i parlant tota l'estona amb els companys) i que hauria d'anar a suficiència, gairebé m'ha amenaçat dient que l'examen de suficiència ha de ser molt fàcil, eh? que a ell li han dit que ha de ser molt fàcil! I el pitjor de tot és que té raó i que probablement l'aprovarà sense problemes!!
No us imagineu quina ràbia em fa això. Em sento com una ingènua que s'ha passat tot un curs pencant per no res. Sempre amenaço als alumnes dient que si no treballen no aprovaran el curs i resulta que arribem a juny i les meves advertències fan riure, perquè aquells que menys treballen són precisament els qui més fàcilment aproven. I el que més em molesta és que no hi puc fer res de res per evitar-ho, perquè la llei diu que els exàmens de suficiència han de ser de nivell mínim i jo no sóc ningú per canviar-ho!
Total, que la suficiència, com tantes altres coses, és només una excusa del govern per aconseguir més aprovats i així poder millorar les estadístiques que tan els preocupen. I, mentrestant, nosaltres treballant per no res i els nanos cada dia més tontos, perquè si nosaltres baixem el nivell, ells encara el baixen més, fins que arribarem a ser els tontos més tontos de tot Europa gràcies a aquests percentatges d'aprovats tan macos que volen aconseguir!!
3 comentaris:
A mi la veritat és que no m'agrada gens parlar de política, però últimament he de donar la raó a tots aquells que sempre he criticat per dir que vivim en un país de pandereta. (per no entrar en polèmiques em refereixo tant a Espanya com a Catalunya).
Només cal que observis els últims esdeveniments. Ara resulta que un país que ha estat 40 anys sota una dictadura vol ser el més democràtic d'Europa, i resulta que per ser molt democràtic tot val, aixó inclou treure tota autoritat als mestres (cada dia hi ha més casos d'agrssions), també als metges (per agressions no es queden tampoc curts) i ara finalment a la policia.
Estem perduts!!!!
Gràcies!! Si gràcies, per què has descrit perfectament la impotència que sento, especialment aquests dies.
Tu ho has dit, després de treballar per aconseguir que aprenguin alguna cosa, que adquireixen algun bon hàbit,... i de fer múltiples disertacions sobre que a la vida les coses te les has de guanyar amb esforç i constància,... s'acaba demostrant tot el contrari. De fet, ells ja ho sabien,...
Tinc un company amb uns quants anys més d'experiència que jo que sempre em diu que no me n'he de preocupar, que si les coses es fessin bé seria d'una altra manera, però com que l'únic que importa és el nombre d'aprovats, doncs que els aprovi i ja està. Total, si els suspenc tindré més feina, així que, tal com em va dir ell, "davant del dubte, aprova'l".
Publica un comentari a l'entrada