02 de gener 2014

"Anem a La Palma..." "A Las Palmas de Gran Canaria?" "No, a La Palma!"

Com ja ve sent costum els últims anys, amb el Mohawk aquest Nadal també hem decidit passar-lo fora de casa i evitar-nos així les discussions típiques de "anem a casa dels teus pares o dels meus?" Posats a marxar, millor fer-ho cap a algun destí on faci menys fresqueta que aquí, així que per quarta vegada hem anat a passar la setmaneta de Nadal a les Canarias. Després de Lanzarote, Tenerife i Gran Canaria, l'illa que ens venia de gust visitar era la de La Palma, la "Isla bonita", la més occidental de les illes occidentals canàries, la més agresta, més verda, més agrícola i menys turística. De fet, a l'illa s'hi pot anar a caminar i veure plataneres, i poca cosa més, però a nosaltres això ja ens va bé. Tothom qui hi havia estat ens n'havia parlat molt bé, així que no ens ho pensem més i cap a La Palma s'ha dit!

Arribar a La Palma en època nadalenca és poc menys que una odissea. La nostra intenció era haver-hi anat ja l'any passat, però quan vam intentar comprar els bitllets d'avió, ens van dir que ja estava tot més que ple, així que ho vam deixar per més endavant. Aquest any vam ser més previsors i a principis de novembre ja vam córrer a buscar els bitllets. Ens va anar de poc, perquè ja quedaven poques places, però vam aconseguir les dues que necessitàvem. Bàsicament, el problema és que no hi ha vols que vagin directes a La Palma des de Barcelona, així que s'ha d'anar a Tenerife i allà agafar un vol regional cap a l'illa veïna. Aquests avions són força més petits, així que s'omplen de seguida i com que hi ha molts universitaris palmencs que estudien a Tenerife, però van a passar el Nadal amb la família, amb no res els avions estan plens.

Vam marxar cap al Prat el matí del dia 23 de desembre. Havíem contractat un vol amb Ryanair, perquè les altres companyies tenien els preus massa elevats pel nostre pressupost, així que sortiríem de la Terminal 2. A les 8 ja érem allà, a punt per embarcar les maletes, esmorzar tranquil·lament i esperar fins les 10:35 que començaríem a embarcar a l'avió. De cop algú veu que a les pantalles d'informació dels vols, en lloc de les 11:05 (hora prevista de sortida del vol) hi posava les 12:45! Millor encara, algú altre acabava de rebre un missatge al mòbil de la companyia dient que la sortida del vol es retardava fins... les 14:10!! Uf, ja hi tornem a ser! Quan vam anar a Lanzarote ja vam estar tres horetes de més esperant a l'aeroport per culpa del mal temps que feia, tant a Barcelona com a les Canaries, i ara semblava que es repetia la història, cosa que ningú entenia, perquè a Barcelona feia un dia esplèndid i a les Canàries tampoc havíem sentit que es preveiés mal temps.

Total, que després de moltes suposicions, vam acabar descobrint que l'avió que ens havia de portar fins a Tenerife prèviament venia de Roma i allà hi havia una boira tan densa que no els havien donat permís per aterrar-hi fins a les 13h. A partir d'aquell moment, avia d'aterrar, deixar el passatge, omplir dipòsit, recollir el nou passatge i volar fins a Barcelona, per aterrar, deixar el passatge, omplir dipòsit i recollir en nou passatge (que érem nosaltres) per anar cap a Tenerife. Vaja, que després de tanta història, finalment vam aconseguir enlairar-nos aproximadament a les 16h.

Ara, aquí no s'acabava el problema, perquè a l'arribar a Tenerife havíem d'agafar l'enllaç cap a la Palma, enllaç que òbviament vam perdre. Com que teníem una tarifa que permet modificar el vol i agafar-lo més d'hora o més tard, quan vam arribar a Tenerife ràpidament ens vam dirigir cap al mostrador de Binter, a veure si ens podíen deixar agafar l'avió de les 19h o el de les 20h, que era l'últim. Com que els vols anaven molt plens, no ens podien assegurar que quedessin places lliures per a nosaltres, així que la seva recomanació va ser que ens esperéssim, a veure si hi havia sort! Total, que vam esperar el vol de les 19h i ens vam quedar a terra. Vam esperar al vol de les 20h i novament ens vam quedar a terra. Així que ens van proposar que ho tornéssim a provar el dia següent, malgrat que no ens podien garantir que hi haguessin places lliures, perquè, al ser dia 24, els vols anaven molt i molt plens. 

Afortunadament, la noia de l'agència de viatges, mentre nosaltres esperàvem pacientment a l'aeroport, avui anat fent un cop d'ull a la web de Binter, esperant a veure si apareixia alguna plaça lliure per als vols dia següent i en va aconseguir dues!! Buf, ara sí, sembla que a les 7:30 del matí podríem agafar l'avió i arribar per fi a La Palma. Per si de cas, tan ella com la noia del mostrador de Tenerife ens van recomanar que demanessim ja els bitllets el dia abans, així quan arribéssim al matí només caldria deixar les maletes i embarcar. Així ho vam fer i, ja una mica més tranquils, pensant que almenys al dia següent teníem el vol assegurat, vam anar a buscar un taxi que ens portés a algun hotel on poguéssim passar la nit. Ens va portar al lloc més proper, La Laguna, i vam dormir a l'hotel Nivaria, situat en una de les cases senyorials que hi ha al centre històric de la ciutat. No ho havíem previst (i ens va suposar pagar una nit extra d'hotel, quan ja teníem pagada la de La Palma), però no ens queixem pas de l'experiència, perquè hi vam sopar com uns reis i hi hauríem dormit encara millor si no haguéssim hagut d'estar pendents de llevar-nos d'hora, per a les 7h poder ser a l'aeroport.

Al matí següent, ens vam llevar, vam esmorzar a corre-cuita i de dret cap a l'aeroport amb els bitllets a la mà. Arribem allà i la noia del mostrador comença a mirar massa estona la pantalla que tenia al seu davant...Ui, alguna cosa ja no va bé...Ja hi tornem a ser? Doncs sí, no sé exactament què va passar, però ens va dir que un dels dos bitllets estava confirmat, però que l'altre no, així que em posarien en llista d'espera i a veure si tenia sort i hi havia un seient lliure, perquè en aquells moments no em podien garantir que pugués volar! Altra vegada no!! Em vaig quedar tan sorpresa que no vaig poder ni reaccionar. Ens vam asseure a esperar que fos l'hora d'embarcar, a veure si tenia "sort" i quedava algun lloc lliure, malgrat que tenia moltes ganes d'engegar-los a tots a passeig i agafar el primer vol que anés cap a Barcelona. Quan va ser l'hora de pujar a l'avió, la noia ens va dir que podia volar, que cap problema i llavors el Mohawk va respirar tranquil, malgrat que a mi les ganes de plorar em van durar la resta del dia. Per fi arribàvem a La Palma, teníem el cotxe de lloguer i la nostra habitació a l'hotel Las Olas de los Cancajos. Se suposa que ja podia estar tranquil·la, però jo no em treia de sobre la sensació que encara hi havia massa coses que podien sortir malament...

21 de desembre 2013

Arbres Monumentals de la Ribera d'Ebre-II

Pi de cal Pino

Espècie: pinus halepensis
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: Ajuntament de Palma d'Ebre
Terme municipal: Palma d'Ebre
Coordenades UTM ED50 (m): X 304743  Y 4573511
Alçaria total: 13,5 m
Volt de canó: 4,9 m
Capçada mitjana: 22 m
Edat estimada: 400 anys

Pi de cal Pino (desembre de 2013)

Pi de cal Pino (abril de 2014)

El Pi de cal Pino o Pi de la Palma és un espectacular pi blanc, amb el volt de canó més gran mesurat a Catalunya i una gran capçada arrodonida de més de 20 metres de diàmetre. És de propietat municipal i es troba en un entorn molt ben cuidat des d'on, segons diu el cartell, es pot observar tota la comarca (nosaltres, com podeu comprovar a les imatges, bàsicament hi vam poder veure boira, molta boira, que gairebé no ens va permetre ni fotografiar el pi). Trobar-lo no costa massa, perquè hi ha indicadors al poble que ens marquen la pista per on hem d'anar.


 Pi de Montbrió

Espècie: pinus halepensis
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: J.M. Barbero Castellví
Terme municipal: Flix (Montbrió)
Coordenades UTM ED50 (m): X 290822  Y 4567545
Alçaria total: 16,5 m
Volt de canó: 3,7 m
Capçada mitjana: 23 m
Edat estimada: ?

Pi de Montbrió (desembre de 2013)

Comparant la imatge que apareix a la web de la Generalitat i la que vam fer nosaltres, em queda clar que el Pi de Montbrió no es troba en el seu millor moment: té tota una banda gairebé sense fulles i l'altre costat també comença a clarejar, cosa que fa preveure que, si no canvien molt les coses, a l'arbre li queda poc temps de vida.

Per trobar l'arbre hem de passar Flix i agafar la carretera T-741 en direcció Riba-roja. Passarem per damunt de les instal·lacions d'Erkimia i seguirem carretera enllà fins a veure l'indicador del quilòmetre 4. Just abans d'arribar-hi, a l'esquerra veurem l'entrada d'una pista, que seguirem fins a trobar l'arbre al costat d'un petit mas.


Mata de Darmós

Espècie: pistacia lentiscus
Declarat Arbre Monumental: l'any 1997
Propietari: Ajuntament de Tivissa
Terme municipal: Tivisa (Darmós)
Coordenades UTM ED50 (m): X 307320  Y 4552308
Alçaria total: 6 m
Volt de canó: 1,56 m
Capçada mitjana: 6,8 m
Edat estimada: ?


Mata de Darmós (febrer de 2013)

La dificultat de trobar la mata de Darmós radica, precisament, en trobar Darmós, ja que la població pertany al municipi de Tivissa, però n'està força allunyada. Per arribar a Darmós podem agafar la carretera N-420 i poc abans d'arribar a Móra d'Ebre, cap al quilòmetre 827, trobarem un desviament cap a Darmós i la serra d'Almos. La mata es troba al bell mig del petit poble.

16 de desembre 2013

Arbres Monumentals de la Ribera d'Ebre

A la comarca de la Ribera d'Ebre hi trobem tan sols tres Arbres Monumentals, que podem visitar tranquil·lament en un sol dia:

- Pi de cal Pino (Palma d'Ebre)
- Mata de Darmós (Tivissa)
- Pi de Montbrió (Flix)



Arboç de can Genoer (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)

Arboç de can Genoer

Espèciearbutus unedo
Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: Mas Genoer de Camós S.L.
Terme municipal: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
Coordenades UTM ED50 (m): X 499090  Y 4638764
Alçaria total: 8,5 m
Volt de canó: 2,38 m
Capçada mitjana: 8,2 m
Edat estimada: 200 anys

L'arboç de can Genoer es troba al costat d'una pista forestal, així que no costa massa de localitzar. Per arribar-hi, nosaltres vam decidir unir plans i, ja que hi érem, tatxar un cim comarcal, projecte que teníem una mica abandonat des de fa força temps. Concretament, vam pujar al cim del Puig d'Arques, el punt més alt de la comarca del Baix Empordà, on es troba el radar meteorològic més famós de Catalunya.

Primer de tot cal anar fins a la Bisbal d'Empordà i d'allà agafar la carretera cap a Cruïlles. Poc abans d'entrar al poble, s'agafa un trencall asfaltat a mà esquerra, que anirem seguint. Uns metres més enllà, la pista es divideix en dos i s'ha d'agafar el trencall de l'esquerra (no té pèrdua, ja que tota la ruta està molt ben senyalitzada). Passarem per sobre una riera i just a l'altra banda s'acaba l'asfalt. A partir d'aquí ens esperen uns 4-5 km de pista forestal en força bon estat, fins passar pel costat de can Font de la Muntanya. 

Pocs metres més endavant, trobarem un trencall a mà esquerra, que agafarem. Aquesta segona pista no està en tan bones condicions com l'anterior, així que, pel bé del nostre estimat cotxe, vam decidir caminar una mica més del que havíem previst i deixar-lo a pocs metres de l'inici d'aquesta pista. 

A partir d'aquest moment, tenim unes 2 hores de caminada tranquil·la fins al cim del Puig d'Arques, passant prèviament a visitar el nostre principal objectiu del dia: l'Arboç de can Genoer. No ens hem de preocupar massa pel recorregut, ja que està tot perfectament ben senyalitzat (amb marques blanc-i-grogues de PR) i tota l'estona transcorre per pista forestal en ascens suau.

Primer de tot trobarem les ruïnes del mas Mates. Uns minuts després podrem veure ja, a la distància, la cúpula del radar, el nostre destí.

Puig d'Arques
Seguirem avançant una estona més, fins que trobarem una bifurcació amb un cartell indicatiu. En aquest moment agafarem el trencall de la dreta, que ens portarà fins a l'arboç, i després retornarem a aquest mateix punt, per seguir l'ascens fins al cim. Si no volem pujar al cim, en aquest punt, vist l'arboç, podem fer marxa enrera i tornar al punt inicial.


Arboç de can Genoer (març de 2014)
 

Però ja que hi som, potser val la pena arribar fins al sostre comarcal i fer un cop d'ull a la fantàstica panoràmica que es pot observar des del seu mirador.

Radar meteorològic de Puig d'Arques
Dolmen (reconstruït) de Puig d'Arques
 
Vistes des del mirador de Puig d'Arques

Llentiscle de Torrent (Torrent) i Pi Gros d'en Cama (Romanyà)

Llentiscle de Torrent

Espècie: pistacia lentiscus
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: Ajuntament de Torrent
Terme municipal: Torrent d'Empordà
Coordenades UTM ED50 (m): X 510326  Y 4643974
Alçaria total: 5,5 m
Volt de canó: 1,9 m
Capçada mitjana: 8 m
Edat estimada: ?

 
Llentiscle de Torrent (novembre del 2013)

Encara que a primera vista aquest "arbre" no sembli gaire espectacular, al fixar-nos-hi una miqueta més descobrim que un llentiscle és, en realitat, una mata, un arbre que generalment té forma d'arbust. Així donc, si tenim en compte que es tracta d'un arbust, la visió ja canvia. 

Localitzar el llentiscle no costa gaire. Cal agafar la carretera C-66, des de Palafrugell en direcció a la Bisbal d'Empordà. Just a la rotonda on s'uneixen la  carretera amb la GI-652 cap a Torrent, hi trobarem una pista que condueix a les restes de l'antiga carretera de Torrent. Al marge del que era la carretera (encara s'hi pot veure perfectament l'asfalt i, fins i tot, les ratlles pintades al terra) hi trobarem la gran mata.


Pi Gros d'en Cama o Pi de Romanyà

Espècie: pinus pinea
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: ?
Terme municipal: Santa Cristina d'Aro (Romanyà de la Selva)
Coordenades UTM ED50 (m): X 498672  Y 4633344
Alçaria total: 30, 5 m
Volt de canó: 3,81 m
Capçada mitjana:18,8 m
Edat estimada: ?

A aquest pobre pi està clar que li queden "quatre telenotícies". Malgrat que es veu ben cuidat, les seves branques claregen, el seu tronc està mig inclinat i s'aguanta dret tan sols pels forts cables d'acer que el subjecten per una banda. A més, s'està edificant molt a prop d'on es troba situat, fet que pot ser la causa del seu final.

Pi Gros d'en Cama (desembre de 2013)

Per localitzar-lo, primer de tot hem d'anar a Romanyà de la Selva (per què es deu dir "de la Selva" si es troba al Baix Empordà?), travessar el petit poble i endinsar-nos a la urbanització. Ara, cal anar comptant: a la primera bifurcació agafem el camí de la dreta; passem de llarg el primer carrer i entrem pel segon carrer a la dreta. A pocs metres trobarem una nova bifurcació, allà deixarem el cotxe i seguirem a peu, agafant aquest carrer que s'obre a l'esquerra. Arribem fins al final i hi trobarem (si encara hi és) el Pi de Romanyà.


Encara que no estigui exactament en el mateix lloc, si voltem per Romanyà és interessant entretenir-nos-hi una estona més i visitar el fantàstic dolmen de la Cova d'en Daina. Val la pena de veure.

17 de novembre 2013

Arbres Monumentals del Baix Empordà

La comarca del Baix Empordà no destaca pel que fa a Arbres Monumentals. En el seu territori se n'hi troben quatre amb la declaració de Monumentals:

- Alzina de Mas Salelles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura) - morta el 2005
- Arboç de can Genoer (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
- Pi Gros d'en Cama (Pi de Romanyà) (Santa Cristina d'Aro) - mort el 2015


El Suratell (La Jonquera)

El Suratell

Espècie: quercus suber
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: ?
Terme municipal: La Jonquera (Mas Llong, Sant Julià dels Tords)
Coordenades UTM ED50 (m): X  486544  Y 4697835
Alçaria total: 18 m
Volt de canó: 4,53 m
Capçada mitjana: 20 m
Edat estimada: ?

La nostra breu visita a la Jonquera ens va permetre veure l'abast del terrible incendi que s'hi va originar fa poc més d'un any (juliol de 2012). La zona, plena d'alzines sureres per tot arreu, va quedar molt afectada pel foc i, avançant pels camins forestals a la recerca dels Arbres Monumentals situats al nord-oest de la comarca hem pogut comprovar clarament fins a on va arribar la devastació del foc.

Tots els arbres declarats Monumentals d'aquesta zona es van salvar de l'incendi, tan sols un d'ells, el suro de Mas Perxés, presenta signes clars de l'acció de les flames; altres van tenir el foc ben a prop, però no els va arribar a tocar. Lamentablement, de molts altres arbres no en podem dir el mateix. Quina pena veure tot el paisatge cremat.

Per trobar la surera del Suratell no ens van servir de massa les explicacions donades a la web de la Generalitat, ja que no ens quedaven gens clares les referències que s'hi donen. Per això vam estar investigant per altres bandes i, un cop sobre el terreny, i després de fer unes quantes voltes pista amunt i pista avall, i recollir quatre castanyes (i algun que altre cuc, tot s'ha de dir) que un preciós castanyer solitari ens va cedir amablement, vam acabar demanant ajuda a un parell de caminants que vam trobar pel camí. Sort en vam tenir d'ells dos, perquè si no encara estaríem buscant l'arbre!

Castanyer

Intentaré fer-ho entenedor, malgrat que no és fàcil de localitzar, ja que el suro es troba enmig del bosc, a tan sols 25 metres de la pista, però no visible des d'allà. Des de la població de la Jonquera, hem d'agafar la pista forestal que s'inicia passat el pont que creua l'autopista, darrere la gasolinera BP. Seguim avançant per la pista, perfectament transitable en cotxe, passant per sota de la via del tren. Al primer encreuament que trobem, hem d'agafar el camí de l'esquerra, en direcció al mas Llong. Passem de llarg el desviament cap a mas Llong i seguim la pista fins a arribar al coll. Allà hi podem deixar el cotxe i, a peu, retrocedir uns 100 metres per la pista, fins que a mà dreta veurem un petit corriol mig amagat que ens deixarà, en pocs metres, davant de l'espectacular suro.

El Suratell (novembre de 2013)

06 de novembre 2013

Platana Grossa d'en Massot (Darnius) i Plàtan de can Compte (Capmany)

Platana Grossa d'en Massot o Plàtan de la Font d'en Massot

Espècie: platanus x hispanica
Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: ?
Terme municipal: Darnius
Coordenades UTM ED50 (m): X 486395 Y 4690617
Alçaria total: 31 m
Volt de canó: 4,85 m
Capçada mitjana: 25,1 m
Edat estimada: centenària

Aquest gran plàtan no costa gens de localitzar. Es troba situat al bell mig del poble de Darnius, a tocar de la carretera que porta a Maçanet de Cabrenys. Està dins la propietat del Massot. Les seves dimensions són degudes a la presència constant d'aigua de la font que hi ha als seus peus. Al costat de la font hi ha una placeta amb altres plàtans de dimensions considerables on val la pena seure una estona.

Plàtana Grossa d'en Massot (novembre de 2013)

Plàtan de can Compte

Espècie: platanus x hispanica
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: Pratmon S.A.
Terme municipal: Capmany (Mas Compte)
Coordenades UTM ED50 (m): X 489906  Y 4691991
Alçaria total: 26 m
Volt de canó: 4,07 m
Capçada mitjana: 26,5 m
Edat estimada: ?

Per trobar el plàtan de can Compte, des de La Jonquera hem d'agafar la N-II en direcció a Capmany. Al quilòmetre 770 trobarem un camí a la dreta, el camí de Bosquerós. Anirem seguint la pista uns 800 metres, fins que trobarem el mas de can Compte i l'arbre al seu costat.

Plàtan de can Compte (novembre de 2013)

Alzina de la Font de can Massanet (Vilafant) i Alzines Bessones de Mas Nebot (Vilanant)

Prop de Figueres hi podem trobar dues boniques alzines monumentals, una a la població veïna de Vilafant i l'altra a una altra població una mica menys veïna i de nom molt similar, Vilanant.

Alzina de la Font de can Massanet

Espècie: quercus ilex subsp. ilex
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: J. M. Solés de Macià
Terme municipal: Vilafant (can Massanet)
Coordenades UTM ED50 (m): X 494726  Y 4677131
Alçaria total: 18 m
Volt de canó: 3,46 m
Capçada mitjana: 23,2 m
Edat estimada: centenària

Alzina de la Font de can Massanet (novembre de 2013)

Aquesta preciosa alzina ha crescut en un marge, just damunt de la font de can Masssanet. Per aquest motiu, l'arbre ha pogut créixer amb rapidesa i, alhora, ha fet que anés creixent amb el seu tronc inclinat, cosa que li dóna un aspecte ben curiós a l'alzina.

Per localitzar l'alzina, hem d'agafar la carretera de Figueres a Besalú (N-260) i, gairebé a la sortida de Vilafant, agafar un trencall a l'esquerra que indica Borrassà. Girem pel primer carrer a la dreta (c/ Olot) i deixem el cotxe al carrer Puig Massanet, per evitar entrar dins de la propietat privada de can Massanet. 



Alzines Bessones de Mas Nebot (o Alzines Grosses del Bosquet)

Espècie: quercus ilex subsp. ilex
Declarades Arbres Monumentals: l'any 1988
Propietari: Antoni Nabot i Fina
Terme municipal: Vilanant
Coordenades UTM ED50 (m): X 489635  Y 4677798
Alçaria total: 18m (I); 22 m (II)
Volt de canó: 3,4 m (I); 3,17 m (II)
Capçada mitjana: 24,7 m (I); 22,4 m (II)
Edat estimada: centenàries

Alzina de Mas Nebot I (novembre de 2013)
Alzina de Mas Nebot II (novembre de 2013) 

Aquestes dues alzines bessones centenàries s'han estat fent companyia durant segles, però actualment es troben en un estat de decandiment evident. De fet, l'alzina I ja no té ni una fulla i l'alzina II també té mortes les branques inferiors, les superiors sembla que encara resisteixen, malgrat que no sé pas si li queda molt temps. Una veritable llàstima perdre uns exemplars tan bonics, ja que personalment penso que l'alzina II és de les més estèticament atractives que he vist. 

Trobar aquestes dues alzines no és tan senzill com en el cas de l'alzina de Vilafant, però val la pena fer-los una visita, ja que es troben en un bosc per on passa un Itinerari Saludable que sembla molt agradable de resseguir. 

Primer de tot haurem d'arribar a Vilanant. Si seguim el recorregut a partir de l'alzina de la Font de can Massanet, haurem de retornar a la carretera N-260 i en una rotonda agafar la carretera GI-5101 en direcció Avinyonet de Puigventós, Vilanant i Cistella. Les indicacions de la Generalitat diuen de passar pel camí de mas Nebot, però a l'entrada del camí hi ha un cartell ben gros i claríssim on diu que es tracta d'un camí particular i no s'hi pot passar. 

Així doncs, nosaltres vam buscar la ruta alternativa, per no entrar dins de la propietat. Passat Vilanant, vam agafar una pista que surt de la dreta del magatzem Alphaplast. Seguim aquesta pista, agafant el desviament cap a la dreta i endavant. En la següent bifurcació, novament agafem la pista de la dreta, on trobarem camps de conreu a la dreta i bosc amb pins i alzines a l'esquerra. Metres més endavant, la pista fa una mica de baixada i entra dins del bosc. Només cal anar seguint la pista i trobarem, a la banda dreta, les dues fantàstiques alzines, una d'elles probablement ja morta, però l'altre de moment no.


Roure dels Capellans o Roure de la Font del Bac (Albanyà)

Roure dels Capellans o Roure de la Font del Bac

Espècie: quercus pubescens
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: ?
Terme municipal: Albanyà (Lliurona, Font del Bac)
Coordenades UTM ED50 (m): X  474894  Y 4681272
Alçaria total: 15,5 m
Volt de canó: 6,23 m
Capçada mitjana: 21,3 m
Edat estimada: 300-500 anys?

Aquest arbre és, actualment, el roure amb el canó més gros dels que s'han mesurat a Catalunya. El seu estat, però, fa preveure que li queda poc temps de vida, així que si voleu poder meravellar-vos amb aquest espectacular exemplar, feu-ho aviat o lamentablement ja no hi sereu a temps.

Per arribar fins a l'arbre s'hi pot anar a través d'una pista forestal que passa just pel costat de la font del Bac i, per tant, molt a prop del Roure. Però no ens va semblar massa transitable a no ser que sigui amb cotxe tot-terreny, així que millor deixem el cotxe al coll de les Canals del Carig (també anomenat de la Teuleria), a la pista asfaltada que condueix fins a Lliurona, i des d'allà retrocedim uns metres fins a trobar, passada una corba de 90º cap a l'esquerra, una pista no asfaltada amb un espectacular roure gairebé a la seva entrada.


Hem de seguir aquesta pista fins que sentirem un curiós so metal·lic provinent de la petita canalització que neix de l'abeurador de la Font del Bac, on hi ha una bomba d'ariet que envia l'aigua cap a Lliurona.


Passada la Font del Bac, hem de seguir avançant per la pista uns metres més, fins que veurem, a la nostra esquerra, aquest sí, MONUMENTAL Roure de la Font del Bac.

Roure de la Font del Bac (novembre de 2013)

El tronc principal del Roure està partit en dos a la seva part superior, fet que deixa entreveure un interior buit. La part trencada es pot veure clarament a terra. Amb la quantitat de molsa que té al seu damunt, diria que porta molt temps en la mateixa posició. Malgrat el mal estat de la part central, les branques laterals gaudeixen de bona vitalitat.


Tot i que, com deia, pràcticament es pot arribar als peus de l'arbre en cotxe, nosaltres vam preferir aprofitar la visita a la zona de l'Espai d'interès natural de l'Alta Garrotxa per fer una excursió que passés pel costat del Roure. Navegant per internet vam trobar un interessant treball elaborat per Gerard Carrión i Masgrau que porta per títol "Guia botànica i estudi integrat d'itineraris de muntanya" l'any 2004 on es descriuen amb tota mena de detall diversos itineraris muntanyencs. Concretament, l'itinerari 6, que podeu trobar aquí, va des d'Albanyà fins a Sadernes, i nosaltres en vam aprofitar la primera part.

El recorregut, senyalitzat amb marques grogues, puja des d'Albanyà fins a la collada de les Arcades en continu ascens, però a partir d'aquest punt va planejant, passant per uns idíl·lics prats


on vam poder contemplar diverses espècies d'animals: cavalls, daines, corbs, vaques


i alguns arbres espectaculars, malgrat que no comparables amb el que ens esperava metres enllà.