Com ja hem fet altres anys, el dia de Nadal, mentre les nostres respectives famílies es reuneixen per fer el tradicional dinar, amb el Mohawk intentem aïllar-nos del món anant a escalar (bé, un escala, l'altra s'ho mira des de baix estant...) a alguna zona on hi hagi poca gent. Estant a La Palma, era obvi que aquesta vegada tocava anar a descobrir algunes de les escoles d'escalada de l'illa. En vam escollir dues: el Barranco del Agua i el Barranco de la Madera, amb un fantàstic dinar de Nadal entremig consistent amb quatre llesques de pa de motlle i embotit (i torró de Xixona, que no podia faltar!).
02 de gener 2014
Ara sí, per fi, a La Palma!
Vam
arribar, vam deixar les coses a l'hotel,
vam agafar la guia i el mapa de l'illa i ens en vam anar, sense pensar-ho dues vegades, a un dels llocs que tothom ens havia recomanat de veure: la Caldera de Taburiente, vista des del Roque de los Muchachos (a on s'arriba amb cotxe per la LP 103).
Allà vam fer la segona descoberta del dia, que també seria habitual en els dies posteriors: els corbs. N'hi ha molts, són petitons de mida en comparació amb altres corbs que hem vist voltant pel Pirineu i, a més, deuen estar tan acostumats a la presència humana que no tenen cap mena de mirament a l'hora d'acostar-se a demanar menjar i arribar, fins i tot, a enfilar-se sobre les espatlles d'algú si això significa aconseguir el que volen.
Després de compartir el nostre menjar amb els corbs, vam agafar novament el cotxe per desfer els 32 quilòmetres de corbes que ens portarien altra vegada a los Cancajos. De baixada vam fixar-nos amb dos detalls més que es repetirien diàriament: la presència constant de la boira, pixanera en alguns casos, que explicaria per què l'illa és tan verda; i la grandesa del pi canari, present en tota l'illa (a part de les nombroses extensions de plataneres i la vinya), que deixa en poca cosa alguns dels nostres més preciats Arbres Monumentals.
Arribant a Santa Cruz de la Palma, capital de l'illa, vam fer una petita parada per contemplar l'ermita de las Nieves, amb la curiosa imatge de la verge posada a dins d'un gran tronc.
vam agafar la guia i el mapa de l'illa i ens en vam anar, sense pensar-ho dues vegades, a un dels llocs que tothom ens havia recomanat de veure: la Caldera de Taburiente, vista des del Roque de los Muchachos (a on s'arriba amb cotxe per la LP 103).
Nosaltres vam decidir fer un recorregut facilet, que segueix el GR 131 de la Ruta de las Cresterías, des del mirador del Roque de los Muchachos fins al mirador de los Andenes i tornada enrera. En total, unes dues horetes de camí amb poc desnivell, tot i que a molta alçada, que passa pel costat dels diversos telescopis del Observatorio Astrofísico del Roque de los Muchachos.
Per sobre de la cresta de la Caldera vam descobrir per primera vegada l'omnipresent Teide al seu darrere. Era la primera, però no l'última vegada que el veuríem, ja que, si la boira i els núvols ho permeten, es pot veure des de bona part de l'illa. També s'hi pot observar habitualment la silueta de la Gomera i, més cap al sud, la del Hierro.
Acabat el recorregut i novament al Roque de los Muchachos, vam agafar un altre sender que surt de la dreta de la caseta d'informació i porta, en pocs minuts, al mirador del Espigón del Roque.
Allà vam fer la segona descoberta del dia, que també seria habitual en els dies posteriors: els corbs. N'hi ha molts, són petitons de mida en comparació amb altres corbs que hem vist voltant pel Pirineu i, a més, deuen estar tan acostumats a la presència humana que no tenen cap mena de mirament a l'hora d'acostar-se a demanar menjar i arribar, fins i tot, a enfilar-se sobre les espatlles d'algú si això significa aconseguir el que volen.
Després de compartir el nostre menjar amb els corbs, vam agafar novament el cotxe per desfer els 32 quilòmetres de corbes que ens portarien altra vegada a los Cancajos. De baixada vam fixar-nos amb dos detalls més que es repetirien diàriament: la presència constant de la boira, pixanera en alguns casos, que explicaria per què l'illa és tan verda; i la grandesa del pi canari, present en tota l'illa (a part de les nombroses extensions de plataneres i la vinya), que deixa en poca cosa alguns dels nostres més preciats Arbres Monumentals.
Arribant a Santa Cruz de la Palma, capital de l'illa, vam fer una petita parada per contemplar l'ermita de las Nieves, amb la curiosa imatge de la verge posada a dins d'un gran tronc.
I uns quilòmetres més al sud, una altra parada al costat d'una altra ermita, aquesta vegada la de la Concepción, amb el seu mirador des d'on es pot veure Santa Cruz des de les alçades i tots els seus voltants.
Completat el primer dia d'estada a La Palma, ja només ens quedava conèixer una mica millor l'hotel que seria casa nostra durant els pròxims dies. Al ser 24 de desembre, el restaurant tancava a les 20h, així que vam fer horari "europeu" i a les 19h ja estàvem sopant. Així doncs, a partir de les 22h vam poder gaudir, per fi, d'una bona nit de descans després de l'estrés del dia anterior.
"Anem a La Palma..." "A Las Palmas de Gran Canaria?" "No, a La Palma!"
Com ja ve sent costum els últims anys, amb el Mohawk aquest Nadal també hem decidit passar-lo fora de casa i evitar-nos així les discussions típiques de "anem a casa dels teus pares o dels meus?" Posats a marxar, millor fer-ho cap a algun destí on faci menys fresqueta que aquí, així que per quarta vegada hem anat a passar la setmaneta de Nadal a les Canarias. Després de Lanzarote, Tenerife i Gran Canaria, l'illa que ens venia de gust visitar era la de La Palma, la "Isla bonita", la més occidental de les illes occidentals canàries, la més agresta, més verda, més agrícola i menys turística. De fet, a l'illa s'hi pot anar a caminar i veure plataneres, i poca cosa més, però a nosaltres això ja ens va bé. Tothom qui hi havia estat ens n'havia parlat molt bé, així que no ens ho pensem més i cap a La Palma s'ha dit!
Arribar a La Palma en època nadalenca és poc menys que una odissea. La nostra intenció era haver-hi anat ja l'any passat, però quan vam intentar comprar els bitllets d'avió, ens van dir que ja estava tot més que ple, així que ho vam deixar per més endavant. Aquest any vam ser més previsors i a principis de novembre ja vam córrer a buscar els bitllets. Ens va anar de poc, perquè ja quedaven poques places, però vam aconseguir les dues que necessitàvem. Bàsicament, el problema és que no hi ha vols que vagin directes a La Palma des de Barcelona, així que s'ha d'anar a Tenerife i allà agafar un vol regional cap a l'illa veïna. Aquests avions són força més petits, així que s'omplen de seguida i com que hi ha molts universitaris palmencs que estudien a Tenerife, però van a passar el Nadal amb la família, amb no res els avions estan plens.
Vam marxar cap al Prat el matí del dia 23 de desembre. Havíem contractat un vol amb Ryanair, perquè les altres companyies tenien els preus massa elevats pel nostre pressupost, així que sortiríem de la Terminal 2. A les 8 ja érem allà, a punt per embarcar les maletes, esmorzar tranquil·lament i esperar fins les 10:35 que començaríem a embarcar a l'avió. De cop algú veu que a les pantalles d'informació dels vols, en lloc de les 11:05 (hora prevista de sortida del vol) hi posava les 12:45! Millor encara, algú altre acabava de rebre un missatge al mòbil de la companyia dient que la sortida del vol es retardava fins... les 14:10!! Uf, ja hi tornem a ser! Quan vam anar a Lanzarote ja vam estar tres horetes de més esperant a l'aeroport per culpa del mal temps que feia, tant a Barcelona com a les Canaries, i ara semblava que es repetia la història, cosa que ningú entenia, perquè a Barcelona feia un dia esplèndid i a les Canàries tampoc havíem sentit que es preveiés mal temps.
Total, que després de moltes suposicions, vam acabar descobrint que l'avió que ens havia de portar fins a Tenerife prèviament venia de Roma i allà hi havia una boira tan densa que no els havien donat permís per aterrar-hi fins a les 13h. A partir d'aquell moment, avia d'aterrar, deixar el passatge, omplir dipòsit, recollir el nou passatge i volar fins a Barcelona, per aterrar, deixar el passatge, omplir dipòsit i recollir en nou passatge (que érem nosaltres) per anar cap a Tenerife. Vaja, que després de tanta història, finalment vam aconseguir enlairar-nos aproximadament a les 16h.
Ara, aquí no s'acabava el problema, perquè a l'arribar a Tenerife havíem d'agafar l'enllaç cap a la Palma, enllaç que òbviament vam perdre. Com que teníem una tarifa que permet modificar el vol i agafar-lo més d'hora o més tard, quan vam arribar a Tenerife ràpidament ens vam dirigir cap al mostrador de Binter, a veure si ens podíen deixar agafar l'avió de les 19h o el de les 20h, que era l'últim. Com que els vols anaven molt plens, no ens podien assegurar que quedessin places lliures per a nosaltres, així que la seva recomanació va ser que ens esperéssim, a veure si hi havia sort! Total, que vam esperar el vol de les 19h i ens vam quedar a terra. Vam esperar al vol de les 20h i novament ens vam quedar a terra. Així que ens van proposar que ho tornéssim a provar el dia següent, malgrat que no ens podien garantir que hi haguessin places lliures, perquè, al ser dia 24, els vols anaven molt i molt plens.
Afortunadament, la noia de l'agència de viatges, mentre nosaltres esperàvem pacientment a l'aeroport, avui anat fent un cop d'ull a la web de Binter, esperant a veure si apareixia alguna plaça lliure per als vols dia següent i en va aconseguir dues!! Buf, ara sí, sembla que a les 7:30 del matí podríem agafar l'avió i arribar per fi a La Palma. Per si de cas, tan ella com la noia del mostrador de Tenerife ens van recomanar que demanessim ja els bitllets el dia abans, així quan arribéssim al matí només caldria deixar les maletes i embarcar. Així ho vam fer i, ja una mica més tranquils, pensant que almenys al dia següent teníem el vol assegurat, vam anar a buscar un taxi que ens portés a algun hotel on poguéssim passar la nit. Ens va portar al lloc més proper, La Laguna, i vam dormir a l'hotel Nivaria, situat en una de les cases senyorials que hi ha al centre històric de la ciutat. No ho havíem previst (i ens va suposar pagar una nit extra d'hotel, quan ja teníem pagada la de La Palma), però no ens queixem pas de l'experiència, perquè hi vam sopar com uns reis i hi hauríem dormit encara millor si no haguéssim hagut d'estar pendents de llevar-nos d'hora, per a les 7h poder ser a l'aeroport.
Al matí següent, ens vam llevar, vam esmorzar a corre-cuita i de dret cap a l'aeroport amb els bitllets a la mà. Arribem allà i la noia del mostrador comença a mirar massa estona la pantalla que tenia al seu davant...Ui, alguna cosa ja no va bé...Ja hi tornem a ser? Doncs sí, no sé exactament què va passar, però ens va dir que un dels dos bitllets estava confirmat, però que l'altre no, així que em posarien en llista d'espera i a veure si tenia sort i hi havia un seient lliure, perquè en aquells moments no em podien garantir que pugués volar! Altra vegada no!! Em vaig quedar tan sorpresa que no vaig poder ni reaccionar. Ens vam asseure a esperar que fos l'hora d'embarcar, a veure si tenia "sort" i quedava algun lloc lliure, malgrat que tenia moltes ganes d'engegar-los a tots a passeig i agafar el primer vol que anés cap a Barcelona. Quan va ser l'hora de pujar a l'avió, la noia ens va dir que podia volar, que cap problema i llavors el Mohawk va respirar tranquil, malgrat que a mi les ganes de plorar em van durar la resta del dia. Per fi arribàvem a La Palma, teníem el cotxe de lloguer i la nostra habitació a l'hotel Las Olas de los Cancajos. Se suposa que ja podia estar tranquil·la, però jo no em treia de sobre la sensació que encara hi havia massa coses que podien sortir malament...
21 de desembre 2013
Arbres Monumentals de la Ribera d'Ebre-II
Pi de cal Pino
Espècie: pinus halepensis
Espècie: pinus halepensis
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: Ajuntament de Palma d'Ebre
Terme municipal: Palma d'Ebre
Coordenades UTM ED50 (m): X 304743 Y 4573511
Alçaria total: 13,5 m
Volt de canó: 4,9 m
Capçada mitjana: 22 m
Edat estimada: 400 anys
Pi de Montbrió
Espècie: pinus halepensis
Propietari: Ajuntament de Palma d'Ebre
Terme municipal: Palma d'Ebre
Coordenades UTM ED50 (m): X 304743 Y 4573511
Alçaria total: 13,5 m
Volt de canó: 4,9 m
Capçada mitjana: 22 m
Edat estimada: 400 anys
| Pi de cal Pino (desembre de 2013) |
El Pi de cal Pino o Pi de la Palma és un espectacular pi blanc, amb el volt de canó més gran mesurat a Catalunya i una gran capçada arrodonida de més de 20 metres de diàmetre. És de propietat municipal i es troba en un entorn molt ben cuidat des d'on, segons diu el cartell, es pot observar tota la comarca (nosaltres, com podeu comprovar a les imatges, bàsicament hi vam poder veure boira, molta boira, que gairebé no ens va permetre ni fotografiar el pi). Trobar-lo no costa massa, perquè hi ha indicadors al poble que ens marquen la pista per on hem d'anar.
Espècie: pinus halepensis
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: J.M. Barbero Castellví
Terme municipal: Flix (Montbrió)
Coordenades UTM ED50 (m): X 290822 Y 4567545
Alçaria total: 16,5 m
Volt de canó: 3,7 m
Capçada mitjana: 23 m
Edat estimada: ?
Mata de Darmós
Espècie: pistacia lentiscus
Propietari: J.M. Barbero Castellví
Terme municipal: Flix (Montbrió)
Coordenades UTM ED50 (m): X 290822 Y 4567545
Alçaria total: 16,5 m
Volt de canó: 3,7 m
Capçada mitjana: 23 m
Edat estimada: ?
| Pi de Montbrió (desembre de 2013) |
Comparant la imatge que apareix a la web de la Generalitat i la que vam fer nosaltres, em queda clar que el Pi de Montbrió no es troba en el seu millor moment: té tota una banda gairebé sense fulles i l'altre costat també comença a clarejar, cosa que fa preveure que, si no canvien molt les coses, a l'arbre li queda poc temps de vida.
Per trobar l'arbre hem de passar Flix i agafar la carretera T-741 en direcció Riba-roja. Passarem per damunt de les instal·lacions d'Erkimia i seguirem carretera enllà fins a veure l'indicador del quilòmetre 4. Just abans d'arribar-hi, a l'esquerra veurem l'entrada d'una pista, que seguirem fins a trobar l'arbre al costat d'un petit mas.
Mata de Darmós
Espècie: pistacia lentiscus
Declarat Arbre Monumental: l'any 1997
Propietari: Ajuntament de Tivissa
Terme municipal: Tivisa (Darmós)
Coordenades UTM ED50 (m): X 307320 Y 4552308
Alçaria total: 6 m
Volt de canó: 1,56 m
Capçada mitjana: 6,8 m
Edat estimada: ?
Propietari: Ajuntament de Tivissa
Terme municipal: Tivisa (Darmós)
Coordenades UTM ED50 (m): X 307320 Y 4552308
Alçaria total: 6 m
Volt de canó: 1,56 m
Capçada mitjana: 6,8 m
Edat estimada: ?
| Mata de Darmós (febrer de 2013) |
La dificultat de trobar la mata de Darmós radica, precisament, en trobar Darmós, ja que la població pertany al municipi de Tivissa, però n'està força allunyada. Per arribar a Darmós podem agafar la carretera N-420 i poc abans d'arribar a Móra d'Ebre, cap al quilòmetre 827, trobarem un desviament cap a Darmós i la serra d'Almos. La mata es troba al bell mig del petit poble.
16 de desembre 2013
Arbres Monumentals de la Ribera d'Ebre
A la comarca de la Ribera d'Ebre hi trobem tan sols tres Arbres Monumentals, que podem visitar tranquil·lament en un sol dia:
- Pi de cal Pino (Palma d'Ebre)
- Mata de Darmós (Tivissa)
- Pi de Montbrió (Flix)
Etiquetes de comentaris:
Arbres Monumentals,
Comarca,
Ribera d'Ebre
Arboç de can Genoer (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Arboç de can Genoer
Espècie: arbutus unedo
Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: Mas Genoer de Camós S.L.
Terme municipal: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
Coordenades UTM ED50 (m): X 499090 Y 4638764
Alçaria total: 8,5 m
Volt de canó: 2,38 m
Capçada mitjana: 8,2 m
Edat estimada: 200 anys
Propietari: Mas Genoer de Camós S.L.
Terme municipal: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
Coordenades UTM ED50 (m): X 499090 Y 4638764
Alçaria total: 8,5 m
Volt de canó: 2,38 m
Capçada mitjana: 8,2 m
Edat estimada: 200 anys
L'arboç de can Genoer es troba al costat d'una pista forestal, així que no costa massa de localitzar. Per arribar-hi, nosaltres vam decidir unir plans i, ja que hi érem, tatxar un cim comarcal, projecte que teníem una mica abandonat des de fa força temps. Concretament, vam pujar al cim del Puig d'Arques, el punt més alt de la comarca del Baix Empordà, on es troba el radar meteorològic més famós de Catalunya.
Primer de tot cal anar fins a la Bisbal d'Empordà i d'allà agafar la carretera cap a Cruïlles. Poc abans d'entrar al poble, s'agafa un trencall asfaltat a mà esquerra, que anirem seguint. Uns metres més enllà, la pista es divideix en dos i s'ha d'agafar el trencall de l'esquerra (no té pèrdua, ja que tota la ruta està molt ben senyalitzada). Passarem per sobre una riera i just a l'altra banda s'acaba l'asfalt. A partir d'aquí ens esperen uns 4-5 km de pista forestal en força bon estat, fins passar pel costat de can Font de la Muntanya.
Pocs metres més endavant, trobarem un trencall a mà esquerra, que agafarem. Aquesta segona pista no està en tan bones condicions com l'anterior, així que, pel bé del nostre estimat cotxe, vam decidir caminar una mica més del que havíem previst i deixar-lo a pocs metres de l'inici d'aquesta pista.
A partir d'aquest moment, tenim unes 2 hores de caminada tranquil·la fins al cim del Puig d'Arques, passant prèviament a visitar el nostre principal objectiu del dia: l'Arboç de can Genoer. No ens hem de preocupar massa pel recorregut, ja que està tot perfectament ben senyalitzat (amb marques blanc-i-grogues de PR) i tota l'estona transcorre per pista forestal en ascens suau.
Primer de tot trobarem les ruïnes del mas Mates. Uns minuts després podrem veure ja, a la distància, la cúpula del radar, el nostre destí.
| Puig d'Arques |
Seguirem avançant una estona més, fins que trobarem una bifurcació amb un cartell indicatiu. En aquest moment agafarem el trencall de la dreta, que ens portarà fins a l'arboç, i després retornarem a aquest mateix punt, per seguir l'ascens fins al cim. Si no volem pujar al cim, en aquest punt, vist l'arboç, podem fer marxa enrera i tornar al punt inicial.
| Arboç de can Genoer (març de 2014) |
Però ja que hi som, potser val la pena arribar fins al sostre comarcal i fer un cop d'ull a la fantàstica panoràmica que es pot observar des del seu mirador.
| Radar meteorològic de Puig d'Arques |
| Dolmen (reconstruït) de Puig d'Arques |
| Vistes des del mirador de Puig d'Arques |
Etiquetes de comentaris:
Arbres Monumentals,
Baix Empordà,
Cims comarcals
Llentiscle de Torrent (Torrent) i Pi Gros d'en Cama (Romanyà)
Llentiscle de Torrent
Espècie: pistacia lentiscus
Espècie: pistacia lentiscus
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: Ajuntament de Torrent
Terme municipal: Torrent d'Empordà
Coordenades UTM ED50 (m): X 510326 Y 4643974
Alçaria total: 5,5 m
Volt de canó: 1,9 m
Capçada mitjana: 8 m
Edat estimada: ?
Pi Gros d'en Cama o Pi de Romanyà
Espècie: pinus pinea
Propietari: Ajuntament de Torrent
Terme municipal: Torrent d'Empordà
Coordenades UTM ED50 (m): X 510326 Y 4643974
Alçaria total: 5,5 m
Volt de canó: 1,9 m
Capçada mitjana: 8 m
Edat estimada: ?
| Llentiscle de Torrent (novembre del 2013) |
Encara que a primera vista aquest "arbre" no sembli gaire espectacular, al fixar-nos-hi una miqueta més descobrim que un llentiscle és, en realitat, una mata, un arbre que generalment té forma d'arbust. Així donc, si tenim en compte que es tracta d'un arbust, la visió ja canvia.
Localitzar el llentiscle no costa gaire. Cal agafar la carretera C-66, des de Palafrugell en direcció a la Bisbal d'Empordà. Just a la rotonda on s'uneixen la carretera amb la GI-652 cap a Torrent, hi trobarem una pista que condueix a les restes de l'antiga carretera de Torrent. Al marge del que era la carretera (encara s'hi pot veure perfectament l'asfalt i, fins i tot, les ratlles pintades al terra) hi trobarem la gran mata.
Espècie: pinus pinea
Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: ?
Terme municipal: Santa Cristina d'Aro (Romanyà de la Selva)
Coordenades UTM ED50 (m): X 498672 Y 4633344
Alçaria total: 30, 5 m
Volt de canó: 3,81 m
Capçada mitjana:18,8 m
Edat estimada: ?
Per localitzar-lo, primer de tot hem d'anar a Romanyà de la Selva (per què es deu dir "de la Selva" si es troba al Baix Empordà?), travessar el petit poble i endinsar-nos a la urbanització. Ara, cal anar comptant: a la primera bifurcació agafem el camí de la dreta; passem de llarg el primer carrer i entrem pel segon carrer a la dreta. A pocs metres trobarem una nova bifurcació, allà deixarem el cotxe i seguirem a peu, agafant aquest carrer que s'obre a l'esquerra. Arribem fins al final i hi trobarem (si encara hi és) el Pi de Romanyà.
Propietari: ?
Terme municipal: Santa Cristina d'Aro (Romanyà de la Selva)
Coordenades UTM ED50 (m): X 498672 Y 4633344
Alçaria total: 30, 5 m
Volt de canó: 3,81 m
Capçada mitjana:18,8 m
Edat estimada: ?
A aquest pobre pi està clar que li queden "quatre telenotícies". Malgrat que es veu ben cuidat, les seves branques claregen, el seu tronc està mig inclinat i s'aguanta dret tan sols pels forts cables d'acer que el subjecten per una banda. A més, s'està edificant molt a prop d'on es troba situat, fet que pot ser la causa del seu final.
| Pi Gros d'en Cama (desembre de 2013) |
Encara que no estigui exactament en el mateix lloc, si voltem per Romanyà és interessant entretenir-nos-hi una estona més i visitar el fantàstic dolmen de la Cova d'en Daina. Val la pena de veure.
Etiquetes de comentaris:
Arbres Monumentals,
Baix Empordà
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




