On bufa el vent...

Aprofitant al màxim aquest llarg cap de setmana de cinc dies, amb el Mohawk no hem volgut perdre l'oportunitat d'apropar-nos de nou a una zona que comencem a conèixer molt bé: la serra del Montgrí i rodalies. Hem ocupat aquests dies amb excursionetes, escalada i, sobretot, bon menjar, que en el fons és el més interessant.

Vam anar cap a l'Estartit el divendres al vespre, per així dissabte no perdre el matí en el viatge. Només arribar vam notar que hi havia algú que ens acompanyaria durant els següents dies: el fred! Sort que a l'apartament hi ha una bona calefacció, que si no...

Dissabte ens vam llevar tranquil·lament, ens vam abrigar bé i vam agafar el cotxe fins a Sant Feliu de Guíxols, per passar el matí descobrint una zona d'escalada que el Mohawk encara no havia visitat mai, prop de la carretera que va de St Feliu a Tossa. Mentre un escalava i l'altra assegurava (o ho intentava) vam estar recordant una altra ocasió en què havíem estat voltant per aquella carretera, seguint una mala indicació que ens va fer anar amunt i avall per trobar el lloc desitjat. El cas és que seguíem una indicació que ens deia "Al quilòmetre x de la carretera de St. Feliu a Tossa", però resulta que qui ho va escriure ho havia mirat al revés, així que sí que estava al quilòmetre x el lloc que buscàvem, però comptant des de Tossa! Aquesta vegada, per sort, les indicacions eren molt clares i vam trobar el sector més fàcilment.

Diumenge seguia fent fred i, per si no n'hi havia prou, també va començar a bufar el vent. Però no vam deixar que el temps ens tirés enrere, així que novament ens vam abrigar bé i vam anar a fer el que teníem planificat: un recorregut per la serra del Montgrí, des de les Dunes, passant pel Montplà, fins al castell i retornant per l'ermita de Santa Caterina.

1) Puja al Montplà

2) Contempla el paisatge des del seu cim

3) Abriga't bé!

4) Vés cap al castell de Montgrí
5) Oi que sembla pla? Doncs no ho és


6) Contempla el paisatge des del castell (ben abrigat, que el vent bufa de valent!)

7) Mira el que has deixat enrere

8) I el que t'espera al teu davant

9) I, sobretot, no oblidis anar ben abrigat

En total van ser unes dues hores de camí acompanyats per les ràfegues del vent que ens feien anar mig de costat, però que no van poder impedir que aconseguíssim el nostre objectiu. Per celebrar-ho, ara sí sortint del nostre pla inicial, vam decidir regalar-nos una bona paella al restaurant de can Dalfó, en ple passeig marítim de l'Estartit.

Dilluns seguia fent aire, però la temperatura era força més agradable. Segona jornada d'excursió, però canviant muntanya per mar. Aquesta vegada vam anar a fer un recorregut que entre una cosa i altra es va allargar unes sis horetes, per visitar diverses caletes situades entre l'Estartit i l'Escala. Les quatre cales que vam anar a veure ja les coneixíem de visites anteriors, però fins ara no les havíem ajuntat totes en una sola excursió. Ara ja l'hem pogut tatxar de la nostra llista de projectes pendents.

1) Cala Calella

2) Cala Falaguer

3) Cala Pedrosa

4) Cala Ferriol

L'última vegada que vam estar voltant per aquesta mateixa zona, ens va sorprendre la visió d'una guineu. Aquesta vegada també hem trobat algun "animalet", però no ens ha fet la mateixa gràcia...

Dimarts havíem quedat amb la meva família per anar a dinar a un altre bon restaurant de l'Estartit, ca la Montserrat, que es troba a la carretera que uneix Torroella de Montgrí amb l'Estartit. Com que el dinar no era fins a les 14h, al matí encara vam tenir temps de fer una altra matinal escalatòria. Aquesta vegada, però, no vam anar gaire lluny, sinó que vam pujar fins a Roca Maura, que es troba just sobre el poble. El Mohawk només va poder dedicar-se a una de les vies, ja que el temps va passar volant, però ja va bé, perquè així té excusa per tornar-hi un altre dia.

Des de Roca Maura vam poder contemplar una panoràmica de tota la zona de la desembocadura del Ter que no havíem vist fins ara: tot cobert de boira! Va aparèixer de cop i va desaparèixer amb la mateixa rapidesa, però ens va deixar temps suficient per fer-hi quatre fotografies.

Dimecres va arribar el dia de retorn cap a casa i, òbviament, el dia es va llevar assolellat, sense núvols, vent ni boira, i uns 20º de temperatura! Què hi farem? Malgrat el vent i el fred, aquests cinc dies hem pogut fer tot allò que havíem previst fer, així que la nostra conclusió és més que satisfactòria. Apa, a buscar idees per a la pròxima visita!