Fa un anyet, amb el Mohawk vam decidir fer un experiment: veure què passava si marxàvem uns dies fora per Nadal. El resultat va ser tan bo que aquest any hem decidit repetir l'experiència. El Nadal passat ens vam decidir per Lanzarote i aquesta vegada, per saldar un vell deute que teníem pendent des de fa més de nou anys, hem escollit Tenerife.
Després de deixar la nostra gateta amb el seu pacient cangur, el matí del dia 23 vam anar a redescobrir la T1 de l'aeroport del Prat, lloc que fa un any vam tenir ocasió de contemplar durant les tres hores de retard que va portar el nostre vol (els controladors aeris llavors ja n'anaven fent de les seves, encara que no se'n parlava gaire...). En aquesta ocasió, per sort, només vam esperar uns vint minuts més del previst, així que tres hores després d'enlairar-nos, sobre les 19h (20h a la península) vam aterrar a l'aeroport de Los Rodeos. Una mitja hora més tard arribàvem i ens allotjàvem al Parque Vacacional Edén de Puerto de la Cruz, amb el temps més o menys just per desfer la maleta i baixar a sopar.
Divendres 24 el dia es va llevar serè, malgrat que el cel es va anar tapant a estones a mesura que avançava el dia.
Al matí vam decidir fer una mica el turista, així que, un cop aconseguit el cotxe de lloguer, ens vam dirigir cap al mirador del Pico del Inglés, des d'on es podia contemplar bona part del nord-est de l'illa (a part de la boira que començava a fer acte de presència i ens va impedir veure el cim del Teide des d'allà).
De retorn, vam parar al poble de La Laguna, antiga capital de l'illa i actualment declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. D'entrada no ens ho havia semblat, però després de donar-hi alguna volta, la veritat és que és una població que val la pena visitar, sobretot pels amants de l'arquitectura, ja que està ple de mansions senyorials dels segles XVII i XVIII.
A la tarda, com que a l'hotel ens havien advertit que tancarien el menjador a les 20h, per tal que els treballadors puguessin anar a celebrar la Nochebuena amb les seves famílies, vam decidir no moure'ns de Puerto de la Cruz i fer una visita pel poble, ja que el dia anterior no l'havíem pogut veure. Vam anar fins als Lagos Martiànez, obra de l'omnipresent arquitecte a Lanzarote César Manrique, dels quals n'havíem sentit a parlar molt, però ens va semblar que no n'hi havia per a tant.
Al vespre ens va sorprendre el sopar, ja que en lloc del típic bufet lliure hi havia un menú únic i idèntic per tothom, que servien els cambrers a taula. Vam sopar com uns senyors, tot i que a les 20h ja feia deu minuts que havíem acabat, així que la nit se'ns va fer força llarga. Ara bé, amb la panxa contenta, només ens faltava fer una valoració força positiva del nostre primer dia a Tenerife.
Després de deixar la nostra gateta amb el seu pacient cangur, el matí del dia 23 vam anar a redescobrir la T1 de l'aeroport del Prat, lloc que fa un any vam tenir ocasió de contemplar durant les tres hores de retard que va portar el nostre vol (els controladors aeris llavors ja n'anaven fent de les seves, encara que no se'n parlava gaire...). En aquesta ocasió, per sort, només vam esperar uns vint minuts més del previst, així que tres hores després d'enlairar-nos, sobre les 19h (20h a la península) vam aterrar a l'aeroport de Los Rodeos. Una mitja hora més tard arribàvem i ens allotjàvem al Parque Vacacional Edén de Puerto de la Cruz, amb el temps més o menys just per desfer la maleta i baixar a sopar.
Divendres 24 el dia es va llevar serè, malgrat que el cel es va anar tapant a estones a mesura que avançava el dia.
Al matí vam decidir fer una mica el turista, així que, un cop aconseguit el cotxe de lloguer, ens vam dirigir cap al mirador del Pico del Inglés, des d'on es podia contemplar bona part del nord-est de l'illa (a part de la boira que començava a fer acte de presència i ens va impedir veure el cim del Teide des d'allà).
De retorn, vam parar al poble de La Laguna, antiga capital de l'illa i actualment declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. D'entrada no ens ho havia semblat, però després de donar-hi alguna volta, la veritat és que és una població que val la pena visitar, sobretot pels amants de l'arquitectura, ja que està ple de mansions senyorials dels segles XVII i XVIII.
A la tarda, com que a l'hotel ens havien advertit que tancarien el menjador a les 20h, per tal que els treballadors puguessin anar a celebrar la Nochebuena amb les seves famílies, vam decidir no moure'ns de Puerto de la Cruz i fer una visita pel poble, ja que el dia anterior no l'havíem pogut veure. Vam anar fins als Lagos Martiànez, obra de l'omnipresent arquitecte a Lanzarote César Manrique, dels quals n'havíem sentit a parlar molt, però ens va semblar que no n'hi havia per a tant.
Al vespre ens va sorprendre el sopar, ja que en lloc del típic bufet lliure hi havia un menú únic i idèntic per tothom, que servien els cambrers a taula. Vam sopar com uns senyors, tot i que a les 20h ja feia deu minuts que havíem acabat, així que la nit se'ns va fer força llarga. Ara bé, amb la panxa contenta, només ens faltava fer una valoració força positiva del nostre primer dia a Tenerife.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada