Dilluns havíem decidit dedicar-lo a visitar la banda nord-oest de l'illa, des de Punta Teno fins a Icod de los Vinos. El pla ja va començar malament, perquè quan vam arribar a Buenavista del Norte, lloc d'on sortia la carretera per anar fins a Punta Teno, vam trobar un gran cartell que deia que la carretera estava tallada per perill d'esllavissades. No hi havia cap barrera, així que vam seguir una mica més amunt, però aviat vam començar a trobar pedretes caigudes a la carretera, així que vam pensar que més valia fer cas de les indicacions i tornar enrere. Ens vam quedar sense poder veure la part més occidental de l'illa, però no vam desistir i vam continuar cap al segon punt del dia: Garachico, un poble que fa cosa de tres segles va quedar mig sepultat per una erupció volcànica, de la qual encara en queden restes.
Després de contemplar les curioses piscines naturals que va crear la lava a l'arribar a mar, vam agafar novament el cotxe i vam seguir fins a Icod de los Vinos, població famosa per tenir un drago mil·lenari (diuen, tot i que calculen que deu tenir uns 500.600 anys...) i moltes bodegues per tot arreu, malgrat que no vam veure vinyes per enlloc.
Fetes les fotos de rigor, vam buscar un restaurant per dinar i després vam retornar cap a Puerto de la Cruz. Com que tot just eren les 16h, vam anar a visitar el Jardín Botánico de la ciutat, on vam quedar meravellats.
Dimarts 28 no acabàvem de decidir què fer, perquè ja havíem vist més o menys allò que teníem planificat i el que quedava no ens cridava massa l'atenció. Finalment vam triar anar a Güimar, on hi ha un part etnogràfic dedicat a unes suposades piràmides pre-hispàniques. Dic suposades perquè encara no està clar que es tracti de piràmides, ja que molta gent considera que es tracta simplement de pedres apilonades pels pagesos a mode de terrassetes pel cultiu. No sé, us deixo algunes de les fotos que vam fer i jutgeu vosaltres mateixos.
A la tarda, per aprofitar que havíem portat el material d'escalada, vam anar a conèixer una altra zona d'escalada tinerfeña: Vistamar, a pocs minuts de Puerto de la Cruz. Aquella tarda va ser l'únic moment de totes les vacances en què podem dir que vam veure el sol, potser massa i tot.
Dimecres va arribar el moment de tornar cap a caseta. S'acabaven les vacances, però el vol no sortia fins les 18:45 i ens recollien a l'hotel a les 16h, així que encara vam tenir tot el matí per aprofitar-lo.
Com que havíem de tornar el cotxe de lloguer, vam aprofitar que l'havíem de deixar a la zona més turística de la ciutat per passejar pel passeig marítim, de punta a punta de Puerto de la Cruz i dinar en algun restaurant.
Després d'una bona i immensa pizza, vam dirigir-nos de nou cap a l'hotel, on a les 16:10 ens recollia el bus que ens portaria a l'aeroport. Després d'una setmana veient núvols a totes hores, ara sí, començava a ploure just quan l'avió s'enlairava, rumb a Barcelona.
Després de contemplar les curioses piscines naturals que va crear la lava a l'arribar a mar, vam agafar novament el cotxe i vam seguir fins a Icod de los Vinos, població famosa per tenir un drago mil·lenari (diuen, tot i que calculen que deu tenir uns 500.600 anys...) i moltes bodegues per tot arreu, malgrat que no vam veure vinyes per enlloc.
Fetes les fotos de rigor, vam buscar un restaurant per dinar i després vam retornar cap a Puerto de la Cruz. Com que tot just eren les 16h, vam anar a visitar el Jardín Botánico de la ciutat, on vam quedar meravellats.
Dimarts 28 no acabàvem de decidir què fer, perquè ja havíem vist més o menys allò que teníem planificat i el que quedava no ens cridava massa l'atenció. Finalment vam triar anar a Güimar, on hi ha un part etnogràfic dedicat a unes suposades piràmides pre-hispàniques. Dic suposades perquè encara no està clar que es tracti de piràmides, ja que molta gent considera que es tracta simplement de pedres apilonades pels pagesos a mode de terrassetes pel cultiu. No sé, us deixo algunes de les fotos que vam fer i jutgeu vosaltres mateixos.
A la tarda, per aprofitar que havíem portat el material d'escalada, vam anar a conèixer una altra zona d'escalada tinerfeña: Vistamar, a pocs minuts de Puerto de la Cruz. Aquella tarda va ser l'únic moment de totes les vacances en què podem dir que vam veure el sol, potser massa i tot.
Dimecres va arribar el moment de tornar cap a caseta. S'acabaven les vacances, però el vol no sortia fins les 18:45 i ens recollien a l'hotel a les 16h, així que encara vam tenir tot el matí per aprofitar-lo. Com que havíem de tornar el cotxe de lloguer, vam aprofitar que l'havíem de deixar a la zona més turística de la ciutat per passejar pel passeig marítim, de punta a punta de Puerto de la Cruz i dinar en algun restaurant.
Després d'una bona i immensa pizza, vam dirigir-nos de nou cap a l'hotel, on a les 16:10 ens recollia el bus que ens portaria a l'aeroport. Després d'una setmana veient núvols a totes hores, ara sí, començava a ploure just quan l'avió s'enlairava, rumb a Barcelona.
3 comentaris:
Noia, m'has fet venir molts records, després d'aquesta triple crònica, que a Tenerife hi vaig passar un any sencer i també hi vaig escalar força!
Clar que l'illa ha canviat molt en els darrers 30 anys....
Marxar a fora per les festes és el millor que es pot fer, nosaltres hem fet el mateix!
Nosaltres vam ser-hi fa un parell d'anys i alguns dels llocs els recordo, però el que no tinc són aquestes fotos, la veritat és ue t'han quedat molt bé; tot i que cada vegada sembla que escrius menys i fas més fotos o m'equivoco?
Seguint la línia dels comentaris, hi ha un acudit que diu: "Com han anat les festes bé o en família?"
Per si no es nota, per a nosaltres ha estat "en família", però ha estat prou divertit deixant caure la notícia grossa que ningú s'esperava respecte l'augment de la família
Home, és que aquesta vegada les imatges s'ho valien! Sí que escric poc i, sobretot, gairebé no parlo del tema pel qual va néixer aquest blog: l'institut.
No és que no passin coses dignes de ser explicades, però cada vegada tinc menys ganes de parlar-ne, Estic tan cansada que quan arribo a casa intento oblidar-me'n tant com sigui possible.
Publica un comentari a l'entrada