Aquest dissabte, a falta d'un pla millor, amb el Mohawk hem decidit anar a fer una visita a l'Ozzy, que havia quedat amb uns companys del rocòdrom de Bufalà per anar a gastar crashpad a les roques de Savassona.
Fa tres anys ja hi havíem anat amb el Preky, la Mireia i el Guillem, però d'aquell dia en recordo bàsicament dues coses. La primera és que durant tot el dia vam estar ben acompanyats d'una euga i la seva preciosa cria, que anaven voltant pel mateix descampat que nosaltres.
La segona cosa, que recordo encara amb més detall, és que després d'estar tot el matí veient com creixien els núvols sense fer-ne gaire cas, finalment a l'hora de dinar vam haver de marxar per potes perquè ens van començar a caure pedres, però del cel. Ostres tu, quina pedregada ens va fer!! Per sort, vam tenir el temps just per recollir les coses i arribar al cotxe abans que comencés la tempesta de debò. Vam refugiar-nos allà dins una bona estona mentre dinàvem, vèiem ploure i llampegar sense parar i el nostre conductor s'estirava els cabells veient com les pedres rebotaven sobre la carrosseria del seu apreciat Megane.
Avui, allò que en principi havia de ser una sortida d'un grupet de bloquers, al final s'ha acabat convertint en una mena de romeria, ja que teníem la meitat dels assidus al rocòdrom reunits allà. En total, comptant-nos nosaltres dos més els dos benjamins de la "família" (el Marc, que aviat farà dos anys, i la Daniela, que va néixer fa tot just mig anyet), érem uns quinze. En la imatge de sota els podeu veure pràcticament a tots en plena "acció", tenint en compte que els dos que es veuen al fons no anàven amb nosaltres...
Com que nosaltres no hem anat a enfilar-nos a les pedres, sinó simplement de visita, hem decidit arribar-nos fins a l'ermita de st. Feliu de Savassona (s. X-XI), que queda just a sobre de les roques on estaven els nostres companys.
No ha estat gens difícil trobar-la, ja que el camí està molt ben indicat.
L'ermita està situada en el mateix lloc on molts anys abans hi havia hagut un poblat ibèric, cosa que es veu clarament en les nombroses excavacions en la roca que hi ha al voltant de l'ermita.
En una d'aquestes basses hi hem trobat el primer "amic" del dia: una simpàtica salamadra que estava nedant tranquil·lament fins que ens ha vist o sentit arribar. Llavors s'ha quedat totalment petrificada, tant que semblava de plàstic, i no s'ha mogut fins que ens n'hem allunyat una mica. Uns segons més tard, quan ha vist que encara voltàvem per allà, s'ha camuflat hàbilment sota les plantes aquàtiques, fins que l'hem arribat a perdre de vista.
Malgrat no tenir cap mena d'afició pel bloc, m'agrada molt Savassona, perquè trobo que és un racó molt agradable, sobretot si no hi ha gaire gent voltant per allà. Val la pena anar fins a l'ermita per poder contemplar tot el paisatge que s'hi veu, des del cingle d'El Far fins al Puigmal.
A part de la salamandra, avui també hem vist un parell de cavalls que han fet les delícies de la multitud de nens que voltaven per allà igual que nosaltres. I una bonica papallona que durant uns segons s'ha posat sobre la bossa del Marc.
Ara bé, les dues curiositats del dia han estat trobar que algú ha deixat la "meva foto" en una de les roques...
I el símbol de Savassona, que la nostra experta liquenòloga, la Gatta (sí, fa unes setmanes ens la vam trobar a la Fira del llibre de muntanya, a Rupit, i avui hem anat a coincidir amb ella a Savassona!), ens ha fet saber que no es tracta de cap missatge extraterrestre, sinó d'una colònia de líquens que amb el temps han anat creant aquesta curiosa forma.
Fa tres anys ja hi havíem anat amb el Preky, la Mireia i el Guillem, però d'aquell dia en recordo bàsicament dues coses. La primera és que durant tot el dia vam estar ben acompanyats d'una euga i la seva preciosa cria, que anaven voltant pel mateix descampat que nosaltres.
La segona cosa, que recordo encara amb més detall, és que després d'estar tot el matí veient com creixien els núvols sense fer-ne gaire cas, finalment a l'hora de dinar vam haver de marxar per potes perquè ens van començar a caure pedres, però del cel. Ostres tu, quina pedregada ens va fer!! Per sort, vam tenir el temps just per recollir les coses i arribar al cotxe abans que comencés la tempesta de debò. Vam refugiar-nos allà dins una bona estona mentre dinàvem, vèiem ploure i llampegar sense parar i el nostre conductor s'estirava els cabells veient com les pedres rebotaven sobre la carrosseria del seu apreciat Megane.
Avui, allò que en principi havia de ser una sortida d'un grupet de bloquers, al final s'ha acabat convertint en una mena de romeria, ja que teníem la meitat dels assidus al rocòdrom reunits allà. En total, comptant-nos nosaltres dos més els dos benjamins de la "família" (el Marc, que aviat farà dos anys, i la Daniela, que va néixer fa tot just mig anyet), érem uns quinze. En la imatge de sota els podeu veure pràcticament a tots en plena "acció", tenint en compte que els dos que es veuen al fons no anàven amb nosaltres...
Com que nosaltres no hem anat a enfilar-nos a les pedres, sinó simplement de visita, hem decidit arribar-nos fins a l'ermita de st. Feliu de Savassona (s. X-XI), que queda just a sobre de les roques on estaven els nostres companys.
No ha estat gens difícil trobar-la, ja que el camí està molt ben indicat.
L'ermita està situada en el mateix lloc on molts anys abans hi havia hagut un poblat ibèric, cosa que es veu clarament en les nombroses excavacions en la roca que hi ha al voltant de l'ermita.
En una d'aquestes basses hi hem trobat el primer "amic" del dia: una simpàtica salamadra que estava nedant tranquil·lament fins que ens ha vist o sentit arribar. Llavors s'ha quedat totalment petrificada, tant que semblava de plàstic, i no s'ha mogut fins que ens n'hem allunyat una mica. Uns segons més tard, quan ha vist que encara voltàvem per allà, s'ha camuflat hàbilment sota les plantes aquàtiques, fins que l'hem arribat a perdre de vista.
Malgrat no tenir cap mena d'afició pel bloc, m'agrada molt Savassona, perquè trobo que és un racó molt agradable, sobretot si no hi ha gaire gent voltant per allà. Val la pena anar fins a l'ermita per poder contemplar tot el paisatge que s'hi veu, des del cingle d'El Far fins al Puigmal.
A part de la salamandra, avui també hem vist un parell de cavalls que han fet les delícies de la multitud de nens que voltaven per allà igual que nosaltres. I una bonica papallona que durant uns segons s'ha posat sobre la bossa del Marc.
Ara bé, les dues curiositats del dia han estat trobar que algú ha deixat la "meva foto" en una de les roques...
I el símbol de Savassona, que la nostra experta liquenòloga, la Gatta (sí, fa unes setmanes ens la vam trobar a la Fira del llibre de muntanya, a Rupit, i avui hem anat a coincidir amb ella a Savassona!), ens ha fet saber que no es tracta de cap missatge extraterrestre, sinó d'una colònia de líquens que amb el temps han anat creant aquesta curiosa forma.
1 comentari:
molt xules les fotos! aquest espai és preciós!
em va agradar molt coincidir amb vosaltres!!!
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada