divendres, 11 d’abril del 2008

Rectificar és de savis

No fa molt vaig escriure en una entrada que últimament no parlava de l'institut perquè no tenia coses interessant per explicar. Doncs bé, sempre dic que de vegades m'hauria de mossegar la llengua (la mà, en aquest cas?), perquè la veritat és que sí tinc certs problemes amb un individu del centre.

És un noiet de 3r curs, però no de la meva tutoria. No és la primera vegada que tinc una enhganxada amb ell, però com que aquesta setmana ha tornat a passar, doncs pot ser un bon moment per explicar-ho. La veritat és que tampoc hi ha molt a dir. És un noi que, segons les meves informacions, ja ha fet 16 anys, així que, legalment, no tindria per què estar aguantant a classe, ja que no té cap obligació d'estar "estudiant" si no l'interessa. El cas és que, malgrat ser un repetidor que no té ni tindrà cap mena d'interès en els estudis, segueix venint a classe i hi seguirà venint mentre no decideixi plegar o bé l'acabem fent fora per acumulació de faltes de disciplina.
Crec que el seu objectiu és anar el curs vinent a un cicle formatiu mitjà passant la prova d'accés, perquè òbviament no serà amb el títol de la ESO. Però com que de moment no pot fer res més, doncs nosaltres seguim fent de guarderia (com en tants altres casos) i el tenim ben cuidadet a l'institut, on està millor que si es quedés tot el dia solet a casa. Al cap i a la fi, sembla que és per això que hi som, no?

Amb els qui vénen a escalfar cadires en principi no hi tinc cap problema sempre i quan no em molestin; no m'importa que s'estiguin allà passant l'estona dormint o dibuixant, mentre no interrompin la meva classe.

Ara bé, ja podeu suposar que si escric aquestes línies és perquè aquest no és precisament el cas. El nano, que ve a classe bàsicament perquè el seu pare el fa venir perquè el tenim més controlat allà que si es quedés a casa o voltant pel carrer, generalment es comporta força bé. De fet, parlant amb els companys que també fan classe amb ells, em diuen que no tenen cap mena de problema amb ell, que no treballa gens, però tampoc els molesta. Això, fins que arriba a la meva classe, que es veu que és l'hora en què es desfoga del que no ha fet durant la resta del dia. Per ara (i dic "per ara" perquè suposo que no s'acabarà aquí) el seu comportament habitual a les meves classes és jugar amb els seus quatre amiguets (dos repetidors com ell i els altres dos candidats a repetir el curs vinent) com si estiguessin al pati d'una escola de primària: parlen, s'expliquen acudits i es posen a riure, s'agafen el boligraf un a l'altre, es llencen l'estoig, s'amaguen la bossa, etc.

Tot i que aquesta actitud no em sembla normal, el cert és que no són casos aïllats. El que sí que no em sol passar és el que m'ha passat amb ell almenys tres vegades. Resulta que quan li crido l'antenció perquè el seu comportament no és el més adequat i m'està interrompent la classe, de primer fa veure que no m'ha sentit i continua igual, però quan l'amenaço amb una falta de disciplina, llavors és quan li surt la vena agressiva que porta dins i comença l'espectacle.

La primera vegada que vaig tenir una enganxada amb ell va ser perquè va fer la gracieta d'agafar el seu estoig (que no cal dir que estava pràcticament buit i feia servir poc) i tirar-li a un company, assegut dues fileres més endarrere. Jo, que tinc per norma, requisar els objectes que volen per la classe, vaig recollir l'estoig i li vaig dir que me l'enduria. El nano es va posar fet una fera, va començar a rondinar dient que li tornés l'estoig, que era seu, i que el necessitava per poder escriure (l'hora vinent, és clar, perquè no seria a la meva classe...). Com que li vaig dir que no li tornaria, es va aixecar tot emprenyat, va donar una puntada de peu a la taula, remugant vés a saber què en veu baixa, va estar a punt de donar una altra coça a una columna del costat i, com que ja es va acabar la classe, se'n va anar ben mosquejat. L'estoig el vaig donar al seu tutor el dia següent i li vaig dir que si li volia tornar, per mi cap problema, però que jo no en volia saber res.

La segona escena la vam tenir fa un parell de mesos. El seu comportament a l'aula no havia variat, continuava fent tonterietes amb els companys, parlant, rient, llençant voletes de paper, etc. Quan pràcticament s'acabava la classe li vaig dir que ja n'havia tingut prou i que, com que no feia cas de les meves contínues advertències, s'havia guanyat una falta de disciplina. Llavors ell va començar a rondinar i em va dir que li expliqués quin motiu tenia per posar-li una falta, si ell no havia fet res i tot allò m'ho estava traient jo de la màniga perquè realment no tenia res a dir d'ell. Vaig comentar l'incident amb l'equip de direcció del centre i ells em van dir que no una falta, sinó que n'hi podia posar dues, una pel seu comportament a la classe i l'altra per la falta de respecte que havia demostrat. Al final n'hi vaig posar només una, però considerada greu, on vaig detallar tot això que m'havia dit.

La tercera vegada ha estat aquesta setmana. La veritat és que vaig tenir sensació de déjà vu, perquè tot va anar més o menys com dos mesos abans. Quan portava una mitja hora aguantant les seves estupideses, li vaig demanar que sortís una estona de la classe. Quan va ser fora, vaig comentar als altres que al pròxim que hagués de cridar l'atenció no el faria fora de la classe, sinó que directament li posaria una falta de discipina. Es veu que el noiet en qüestió, des de fora devia sentir anomenar la "falta de disciplina" i de sobte va tornar a entrar a l'aula i va anar a recollir les seves coses. Jo li vaig dir que no li havia donat permís per entrar i que tampoc li havia donat permís per recollir les coses. Ell va seguir, com si sentís ploure, fins que va aixecar el cap i em va dir, tot xulo, que si li posava una falta volia dir que l'expulsava, així que se'n podia anar. Jo li vaig dir que jo li havia dit que s'estigués a fora de l'aula i que NO podia marxar, però ell va marxar de totes maneres. Abans d'anar-se'n, però, va tancar la porta d'un cop, li va donar una coça, va deixar anar un "gilipolles" i se'n va anar donant altres cops a la paret. Òbviament, el dia següent a direcció tenien una nova falta de disciplina greu d'aquest noiet.

Avui he tingut classe amb ells i s'ha estat d'allò més tranquil·let, però segur que dilluns vinent tornarà al seu comportament habitual. No sé com acabarà la cosa, però si pensa seguir així i, tal com suposo, realment té ja els 16 anys, al final li prohibiré de tornar a entrar a la meva classe.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

segurement estigui a la edat del pavo,de familia no molt estructurada i amb un gran potencial a dinte per desemvolupar,no te suficien valor com per deixar l institut ni les ganes...i l unic motiu que es comporta aixi es per cridar la teva atencio.segurament amb tu se sen mes comode que amb altres profesors...nomes te l has de fer teu i estimular-lo com a persona perque s interesi per la classe i fer-lo perticipar amb els companys .segurament sigui un noi amb poca autoestima ,encara que demostri una faceta de maxo men.

Mohawk ha dit...

Staka i mano dura!!

Selene ha dit...

Anònim, estic d'acord amb tu amb certes coses, però discrepo en altres. Tens raó que el nano viu en una família desestructurada: la seva mare va morir fa uns cinc anys i ell viu amb un pare que no sap molt bé què fer amb ell. De totes maneres, això no em serveix d'excusa pel seu comportament, perquè he tingut altres alumnes amb circumstàncies semblants i comportament totalment oposat.
No crec que se senti còmode amb mi, més aviat diria que amb mi fa el tonto perquè s'atreveix a plantar-me cara, cosa que no s'atrevirà a fer amb altres professors.
I d'això de fer-me'l meu, ja ho he provat amb altres nanos i crec que gastes molt temps i energies i no sempre aconsegueixes el teu objectiu. A aquestes alçades del curs passo d'intentar-ho, ja tinc prou feina amb la gent de la meva tutoria...

Anònim ha dit...

si creus que el nanu ja no te solucio, ja com a ultim recurs parla amb el seu progenitor , i comentali que pasa amb el seu fill i les conseqüències de deixar l institut i la vida que acabara tenin el seu fill si s està tot el dia deambulan pel carrer (drogues,precarietat laboral etc..) i si el pare pasa de tot que sera lo mes segur , mel portas a mi que el portare a netejar blocs i aixi sabrà lo que es currar i no cobrar ni un duro.k

Selene ha dit...

El seu pare sap molt bé què passa amb el seu filletEll també es profe i, per si no n'hi hagués prou, és sindicalista de l'USTEC-STES. De totes maneres, això és feina del tutor, no meva, jo ja tinc prou feina amb els meus nanos, tot i que, afortunadament, amb cap d'ells hi tinc problemes d'aquest tipus!

Mohawk ha dit...

Això, això, a netejar blocs!!! Trabajos para la comunidad!!

Tindria que haver una assignatura que fos "Treball i realitat" i menys tonteries de que si educació per la ciència i la tecnologia i altres coses que s'aprenen més fàcilment conforme vas evolucionant!

Un pico y una pala!!

Quan som "crios" sempre tenim el xip de que li fem un favor al profe anant a classe, per sort, la majoria el canvia i s'adona de la realitat, així que segueixen endavant o es dediquen a "produïr"...

;)

Selene ha dit...

Sí, sempre m'han fet molta gràcia els habituals absentistes que, el dia que excepcionalment vénen a classe, entren a l'aula amb l'expressió de fàstig a la cara i com d'estar-te fent un favor per haver fet el gran esforç de venir. Si el favor ens el fan precisament quan es queden a caseta!!

Anònim ha dit...

ala vaya dos radicals amb el pobre nau , si en el fons deu ser bo ,o aixo vull pensar i si o es aixi a la fari amb solo!!!!! i si no encadena al hospital!!!

Gatsaule ha dit...

Hi ha una pràctica que en alguns països ha donat bons resultats. Es tracta d'agrupar els i les conflictius/ves d'un o diversos instituts i fer una visita guiada per alguna presó. Si pot ser cutre, millor.

Allà veuen quina és la realitat que hi ha a l'altra banda i quin és el futur dels més xulos.

Es veu que ben fet, funciona en un bon nombre de casos.....

Anònim ha dit...

"anònim" respecte a aquest nano penso que per molt malament que estigui un, no significa que tingui el dret a fer la punyeta als altres; en l'aspecte de fer veure com és de dur treballar sí que hi estic d'acord, més d'un dels que està desitjant deixar d'estudiar haurien de matinar un parell de dies i treballar de veritat, i no dic picant pedra, també en feines on has d'aguantar a gent tan bleda com ells mateixos per mirar de cobrar

Selene ha dit...

Això estaria molt bé, els podríem deixar un dia sols en una aula davant de vint-i-cinc feres pitjors que ells, a veure què tal se'n sortirien! Quin riure!!