Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: EMD Isil i Alós d'Isil
Terme municipal: Alt Àneu (Isil i Alòs d'Isil, Bosc de Cireres)
Coordenades UTM ED50 (m): X
Alçària total: 20 m
Volt de canó: 3,93 m
Capçada mitjana: 14,2 m
Edat estimada: ?
A la tercera va la vençuda! Aquesta vegada sí!
Ja havíem fet dues visites a la zona del Bosc de Cireres per a intentar localitzar-hi els dos arbres monumentals del bosc: el Pi Roi i l'Avet. Fins ara disposàvem d'informació poc clara o, directament, errònia, amb la qual cosa havíem anat fent voltes pel mig del bosc intentant identificar els nostres objectius sense aconseguir trobar-los.
La nostra salvació ens l'ha donada la mateixa Generalitat, que ha modificat les explicacions de la pàgina web d'Arbres Monumentals, afegint-hi una petita dada que ens resultava imprescindible per a entendre les indicacions.
A la pàgina dels dos arbres encara hi segueix apareixent aquesta descripció:
"De les mateixes bordes de Perosa surt un sender pel vessant que mira a
l’est que baixa per una mata frondosa de bosc, el bosc de les Cireres.
Si seguim aquest mateix sender trobarem una pasarel·la que ens permet
creuar el Riu Noguera Pallaresa. A uns 100 metres de la passarel·la,
trobem el Pi Roi de Cireres, i a uns 20 metres un arbre caigut al costat
de l'Avet de Cireres (monumental). A uns 250 metres més enllà trobem un
altre avet singular."
I això és el que vam fer en la nostra segona visita: buscar un sender prop de les bordes de Perosa que "baixés" cap al bosc. Vam trobar una passarel·la i prop seu un avet que vam considerar que era prou digne per a ser Monumental. Del Pi ni rastre, així que aquell dia vam marxar mig convençuts d'haver trobat l'avet que buscàvem, ja que no havíem vist per enlloc el pi roig que se suposa que havia de ser al seu costat.
Revisant la informació de la web, però, vam descobrir que a la fitxa dels dos arbres hi ha una explicació de com arribar-hi lleugerament diferent on, com deia, hi ha una informació important que no apareixia al text anterior:
"De les mateixes bordes de Perosa cal remuntar a peu 1,5 km la pista de la Mina. Des d’una corba tancada surt un sender pel vessant que mira a l’est que baixa per una mata frondosa de bosc, travessa el riu de Cireres i remunta pel bosc vell de Cireres. A uns 100 metres del riu, trobem l'Avet de Cireres, a pocs metres del Pi Roi de Cireres."
Noteu la diferència? Nosaltres "baixant" pel bosc quan el primer que havíem de fer era "pujar" pràcticament dos quilòmetres pista amunt abans d'endinsar-nos al bosc!! Vaja, que ja els podíem anar buscant per la part de baix quan resulta que aquests dos arbres es troben força més amunt.
Per cert, al primer text hi ha un altre error, que el que es creua és el riu de Cireres, no la Noguera Pallaresa, que passa per l'altra banda de les bordes de Perosa.
Bé, deixem les anècdotes i anem al que interessa: com localitzar l'Avet i el Pi Roi de Cireres (si en trobem un, trobem l'altre, ja que estan a uns 20 metres un de l'altre).
Malgrat totes els dubtes sobre on serien els dos arbres, el que sí teníem clar, claríssim, era com arribar al Bosc de Cireres: de la mateixa manera que arribarem a la Coma de Perosa, on trobarem els
Avets, o al Pletiu d'Aulà, on podrem admirar els
Pins Orcs (que realment valen la pena de veure) i la resta.
Per si us fa mandra llegir les altres entrades, repeteixo que per arribar-hi, primer de tot hem d'anar a Alòs d'Isil i d'allà continuar per la carretera, camí de Bonabé, que poc després es converteix en pista (l'asfalt arriba fins al refugi del Fornet) força apta per a qualsevol vehicle, i fer els quinze quilòmetres que hi ha (vuit des del refugi), acompanyant la Noguera Pallaresa cap amunt, fins a arribar a l'aparcament habilitat, poc després de passar pel costat de la Borda Ignasia. Us aviso que aquesta pista té l'accés restringit des de l'1 de novembre fins l'1 de juny, així que durant els mesos d'hivern i primavera no és transitable.
 |
| Noguera Pallaresa al costat de l'aparcament (foto feta des del pont que creua el riu) |
Al costat de l'aparcament, la pista creua el riu, s'endinsa pel Bosc de Cireres i surt novament "a l'exterior" a l'alçada de la Coma de Perosa per continuar el seu camí cap a Montgarri. Fins aquí ho tenim tot clar: el Bosc de Cireres és, sí o sí, el que tenim al nostre davant just baixar del cotxe, a l'altra banda de la Noguera.
Si la primera vegada hi havíem anat al juliol, en un dia rúfol en què, de fet, vam acabar dinant sota la pluja, la segona vegada hi vam anar en un dia radiant de mitjans d'octubre, així que hi vam poder contemplar la preciosa diversitat cromàtica de la tardor.
 |
| Bosc de Cireres (octubre de 2017) |
La tercera vegada, a finals d'agost, també vam enxampar un dia mig ennuvolat, però ja ens va anar bé, perquè ens vam estalviar la calorada d'aquesta època.
Bé, ara que som a l'aparcament, creuarem la passera sobre la Noguera Pallaresa (aquesta sí que ho és) i anirem cap a les Bordes de Perosa, on veurem els tres Avets monumentals que hi ha prop seu. Aquests es veuen clarament, així que no hi ha cap mena de dubte de quins són. Hi podem anar per la pista de Montgarri o bé agafant la pista de la Mina (que és l'altra pista que veiem sortir des de l'aparcament, amb un senyal de trànsit que prohibeix l'accés motoritzat excepte a veïns i serveis), que és la que anirem seguint després.
 |
| Avets de la Coma de Perosa (agost de 2019) |
Als peus dels Avets de la Coma de Perosa abandonem la pista de Montgarri i seguim l'altra pista, la de la Mina, una mica més desdibuixada, però força evident també. Anirem pujant lentament sense complicacions per aquesta pista gairebé un parell de quilòmetres fins que en una corba trobarem a mà esquerra un curiós avet amb cinc troncs. És l'Avet de les Cinc Branques, catalogat com a Arbre d'Interès Local Bé, crec que és aquest, ja que no té placa i no és l'únic avet amb diversos troncs que vam veure. Sigui o no sigui, quan localitzem aquest avet estarem arribant al punt on deixarem la pista de la Mina i ens endinsarem al bosc, així que ens servirà de referència.
 |
| Avet de les Cinc Branques (agost de 2019) |
Poc després, en un tram de pista recte, amb descampat a l'esquerre, trobarem un petit corriol que entra al prat, que anirem seguint.
Aquest corriol, que a estones se'ns desdibuixarà i n'haurem d'anar intuint el recorregut, ens portarà fins als nostres objectius. Primer de tot creua el prat, passant pel costat de dos preciosos avets bessons, amb dos troncs cadascun.
Després de creuar el prat, entrarem a dins del bosc de Cireres. Anirem resseguint el corriol, creuarem el torrent i seguirem avançant, ara ascendint lleugerament. A partir d'aquí poca indicació puc donar, ja que ens trobem dins del bosc, molt a prop ja dels nostres arbres, però difícils de veure a distància, amb un corriol que es desdibuixa precisament en aquest tram. Algunes indicacions: vam passar pel costat d'uns curiosos bolets i d'un gran formiguer que ens va posar els pèls de punta.
Tenim l'avet a tocar, uns metres més amunt, però sense placa
identificativa que ens orienti. És un avet molt gran, però que queda
dissimulat enmig de tants altres avets també espectaculars, així que
costa una mica d'identificar.
Ara, el que no hi haurà dubte que haurem trobat quan l'haguem trobat és el Pi Roi, ja que hi ha pocs pins al bosc i cap d'ells s'aproxima a les mides del que busquem. Estan un al costat de l'altre, amb uns vint metres de distància, així que si en trobem un, hem de trobar l'altre també. Venint des del torrent (Riu de Cireres), primer de tot apareixerà l'Avet i després el Pi Roi. D'allò de "l'arbre caigut" ni cas, perquè el bosc n'és ple, d'arbres caiguts!
 |
| Avet de Cireres (agost de 2019) |
 |
| Avet de Cireres |
 |
| Pi Roi de Cireres (agost de 2019) |
 |
| Pi Roi de Cireres |
 |
| Pi Roi de Cireres |
Després de trobar els dos arbres monumentals, si ens animem a seguir avançant pel corriol, que retrobarem ben fressat prop del pi, veurem altres avets ben grans i, quan arribem al prat, un de diversos troncs que també es val la seva visita.
 |
| Avet singular |
Retornarem cap a l'aparcament pel mateix camí per on haurem pujat.
Nota: De l'entrada anterior que havia fet d'aquests arbres, on hi havia informació errònia, en deixaré la part final, que no vull perdre. Vam estar buscant els arbres força metres més avall del lloc on es troben realment, i la volta va valdre la pena perquè no vam aconseguir trobar els arbres que buscàvem però esmorzant en una esplanada vam viure un moment que ens va semblar màgic:
"Vam acabar arribant a l'esplanada que ja coneixíem, així que vam decidir que era el lloc i el moment ideals per fer una parada tècnica per esmorzar. I realment va resultar ser el lloc i el moment perfectes, perquè al cap de pocs minuts va aparèixer una colla de cavalls que, sense mostrar cap mena de desconfiança, va venir a fer-nos companyia menjant al nostre costat. Ens va sorprendre molt la seva actitud, perquè, malgrat no ser animals salvatges, fins ara mai ens havíem trobat cavalls, en plena muntanya, que se'ns acostessin tant i amb tanta tranquil·litat. Em sentia a la glòria, primer amb les vaques que ens anaven guiant, després amb els cavalls que ens van acompanyar mentre esmorzàvem i encara més tard, amb un parell de daines i un esquirol que vam trobar dins del bosc, que no vam poder arribar a fotografiar."
 |
| Euga que tenia pinta de ser la líder del grup, la que més se'ns va acostar, malgrat que no va deixar que la toquéssim |
 |
| Poltre posant-s'hi bé per a la foto |
