03 de juliol 2016

Xiprers del Palau de l'Abat de Santes Creus (Aiguamúrcia)

Xiprers del Palau de l'Abat de Santes Creus

Espècie: cupressus sempervirens
Declarats Arbres Monumentals: l'any 2016
Propietari: Ajuntament d'Aiguamúrcia
Terme municipal: Aiguamúrcia (Pati del Palau de l'Abat, ara Ajuntament, Santes Creus)
Coordenades: UTM ED50 (m) X 363118  Y 4578676
Alçària total: 18 m (I); 16,5 m (II)
Volt de canó: 3,37 m (I); 2,34 (II)
Capçada mitjana: 9,1 m (I); 6,7 m (II)
Edat estimada: plantats cap el 1800

Malgrat que el monestir de Santes Creus té xiprers per totes bandes, els únics declarats Monumentals són, curiosament, aquest parell de xiprers que no es troben al monestir, sinó en un edifici adjunt, que antigament havia estat el Palau de l'Abat del monestir i actualment són les dependències de l'Ajuntament d'Aiguamúrcia.


Quan vam agafar el cotxe per anar a visitar els xiprers, hi anàvem una mica a l'expectativa, considerant que aquests arbres es troben al pati interior de l'edifici, no visibles des de l'exterior, pensant que era dissabte i potser ens trobaríem amb la porta tancada als nassos. Tot i això, vam decidir que hi aniríem igualment i aprofitaríem, tant si podíem veure els xiprers com si no, per fer la visita que teníem pendent des de fa uns quants anys al Monestir de Santes Creus.

A l'arribar allà ens vam trobar amb una agradable sorpresa: l'accés al pati de l'Ajuntament estava obert! Ens va semblar un bon detall que ho tinguessin tot tancat i barrat, però deixessin l'accés lliure per poder visitar tant el petit claustre per on s'accedeix a l'edifici com el pati interior, on hi ha els xiprers.
Xiprers del Palau de l'Abat de Santes Creus (juliol 2016)
 
Claustre de l'Ajuntament
Vaja, que només arribar i ja havíem triomfat. Ara quedava fer la visita al Monestir de Santes Creus.

Conjunt de vuit xiprers centenaris al claustre posterior del monestir (estic segura que algun dia també seran declarats Monumentals)



Mausoleu de Jaume II el Just
Mausoleu de Pere II el Gran

Pi del Xaconet (Barberà de la Conca)

Pi del Xaconet

Espècie: pinus halepensis
Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: J. Miró
Terme municipal: Barberà de la Conca (Era del Xaconet)
Coordenades UTM ED50 (m): X 353507  Y 4585251
Alçària total: 17 m
Volt de canó: 4,13 m 
Capçada mitjana: 17,7 m
Edat estimada: ?

Aquest pi té una forma tan peculiar, que si es mira d'una banda o d'una altra sembla ben bé que es tracti d'arbres diferents. L'any 1944 va perdre una de les seves grans besses, fet que encara és perfectament visible en el seu tronc. Com seria actualment si encara mantingués aquesta meitat de la seva capçada?

Pi del Xaconet (juliol de 2016)
 



Per arribar al Pi del Xaconet, hem d'anar a Barberà de la Conca i travessar el poble en direcció Cabra del Camp. Just a la sortida del poble, a l'alçada del cementiri, veurem l'entrada d'una pista de terra, a mà dreta, que agafarem. Avançarem un parell de quilòmetres, aproximadament, fins que ens trobarem amb l'indescriptible pi. Es pot veure perfectament a distància, així que arribar-hi no té pèrdua.

24 de maig 2016

Teixos de l'Enclusa (Alfara de Carles)

Teixos de l'Enclusa

Espècie: taxus baccata
Declarats Arbres Monumentals: l'any 2005
Propietari: família Bosch
Terme municipal: Alfara de Carles (L'Enclusa, Barranc de la Paridora)
Coordenades UTM ED50 (m): X 270650  Y 4522191
Alçaria total: 10 m (I); 10 m (II)
Volt de canó: 4,15 m (I); 3,92 m (II)
Capçada mitjana: 14,4 m (I); 13,9 m (II)
Edat estimada: ?

L'excursió a la recerca dels Teixos de l'Enclusa l'havíem anat postposant, una mica acovardits pels comentaris que havíem llegit sobre la dificultat d'accedir fins a ells. Aquesta vegada, però, ja no teníem més excuses, així que ens vam armar de valor i cap a l'Enclusa s'ha dit.

La primera dificultat consistia en arribar amb el cotxe fins a la Bassa de les Llometes de Venanci, on el deixaríem ben aparcat. Per anar-hi, vam recórrer un trajecte que ja havíem fet temps enrere per anar a trobar el Pi Camat. Aquesta vegada, però, en lloc de prendre l'encreuament a la dreta al costat de la "caseta blanca", vam continuar pista enllà encara uns quants quilòmetres més, fins a localitzar la bassa. Val a dir que la pista, malgrat trobar-se en bon estat, no és apte per a qualsevol cotxe, ja que en algun moment un vehicle baix és fàcil que fregui el terra.


Com en l'altra ocasió, aquesta vegada també vam veure alguns cartells advertint de la presència de braus i de la seva perillositat (mesos enrere vam poder comprovar que més aviat eren ells els qui fugien de nosaltres més que no pas a l'inrevés). Aquest cop, però, no en vam veure ni un.

La veritat és que aquest recorregut va ser, tal com la va qualificar el Mohawk, absolutament wayless, bàsicament perquè no hi havia cap mena d'indicador, fita, sender ni traça per enlloc que ens pogués assenyalar el bon camí. I no n'hi havia perquè el Barranc de la Paridora i la Vall de l'Algars tenen tal quantitat d'arbres, arbrets i, sobretot, esbarzers per totes bandes, que fan inútil qualsevol intent de marcar-hi un camí.

Per sort, com que ja anàvem avisats, aquesta vegada vam agafar un GPS i hi vam carregar el track d'un bon coneixedor dels Ports, que ja ens ha servit de guia en altres ocasions. Sort en vam tenir de les seves recomanacions, perquè nosaltres sols no hauríem estat pas capaços de trobar els teixos. Així doncs, m'estalviaré l'intent d'explicar com arribar-hi i us remeto directament al seu blog, on podeu trobar el track.

El recorregut s'inicia per terreny descobert, però quan comença el descens cap al barranc, la vegetació cada vegada es va fent més densa. Quan ja portem uns quants metres per dins del bosc, localitzarem el primer teix, aquest força jovenet, que ens il·lumina la mirada, ja que indica que anem per bon camí. Però el somriure apareix tan sols uns metres més avall, quan apareix davant nostre el primer gran teix del dia, digne de ser declarat Monumental també, malgrat que a la llista de la Generalitat tan sols n'hi apareixen dos i aquest no hi consta.

Teix de l'Enclusa no catalogat com a Monumental (maig de 2016)

Mentre amb el Mohawk anàvem discutint si aquell primer teix devia ser un dels Monumentals o no (no vam trobar cap placa identificativa enlloc, així que els que considerem Teix de l'Enclusa I i II ho fem més per intuïció que per altra cosa), de cop ell, que anava uns metres davant meu, va deixar anar un "ah, no, no era aquell teix", perquè el que va aparèixer davant nostre era encara més espectacular que l'anterior. A poca distància d'aquest segon teix n'hi ha un altre també de dimensions considerables, però al qual li queda mig tronc i molt poca vitalitat.

Teix de l'Enclusa II (maig de 2016)

Arribar fins aquí havia estat fàcil, quedava el pitjor, perquè encara no havíem arribat al fons del barranc. Un cop a la llera del riu, l'objectiu és anar barranc amunt com sigui, passant per entre branques d'arbres i, sobretot, multitud d'esbarzers per tot arreu que intenten impedir el pas. Vaja, que portar una podadora no seria mala idea per poder avançar sense tanta dificultat (tot i que el Mohawk proposa directament agafar un matxet). En alguns trams es pot passar per l'aigua per on, curiosament, s'avança amb més comoditat, però no sempre és possible.


Gairebé arribant a l'Enclusa

A pocs metres d'arribar al final del barranc, trobarem el gran teix, el Teix I de l'Enclusa, imponent enmig de la vegetació que l'envolta. Com dirien alguns, "ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí", però ha valgut la pena l'esforç.

Teix I de l'Enclusa (maig de 2016)

Ja que hi som, caminem uns metres més entre esbarzers per arribar fins al salt on s'acaba (s'inicia?) el barranc.



En un racó, a la banda esquerra, veurem un petit sortidor, el Forat de l'Algars, el naixement del riu.


Però al seu costat també hi trobarem un curiós element "vegetal" arrambat a la paret i mig amagat per la vegetació al qual no ens vam voler ni acostar. Vés a saber què hi feia allà, com hi devia haver arribat i què hauríem trobat al seu interior. Segur que la seva presència té una explicació d'allò més lògica, però a nosaltres ens va crear certa sensació de mal rotllo...


Per fer la gracieta, el Mohawk es va dedicar a muntar una gran fita al mig del petit circ on ens trobàvem, així que si algú s'atreveix a repetir la nostra experiència i es troba amb aquesta estranya construcció, ja sap d'on ha sortit (el contenidor no, però la fita sí que és nostra).


Ara venia potser la pitjor part de totes: el retorn, amb la plena consciència de què ens hi trobaríem. Potser perquè ja ens havíem ben mentalitzat o bé perquè després de tanta estona esquivant romegueres potser fins i tot ja ens hi havíem acostumat, la tornada cap a la bassa no se'ns va fer ni tan llarga ni tan pesada com esperàvem. Ara, tampoc la qualificaria d'agradable.

Al retrobar-nos amb la bassa i el nostre cotxe, vam decidir que aquell lloc era ideal per dinar, així que ens vam acomodar prop de la bassa i vam assaborir els nostres entrepans gaudint de la pau i tranquil·litat que s'hi respirava. 

Després de dinar, vam pensar que encara teníem una estona per buscar el que seria el pla B per arribar fins al Teix I de l'Enclusa o, almenys, poder-lo veure des de dalt. Sense moure el cotxe de lloc, seguirem la pista uns metres més, fins a trobar una bifurcació. La banda de la dreta està barrada amb una cadena i és per aquí per on seguirem caminant. Farem un bon tros, fins que ens trobarem a la part de dalt del barranc de l'Algars.


Un petit sender que surt a mà dreta ens permetrà situar-nos just a dalt del salt, lloc on trobarem una instal·lació per a fer un ràpel fins a la llera del barranc. Si no portem corda, ens podem acontentar amb veure el Teix I sobresortint enmig de la resta d'arbres del seu voltant.


Revisant el blog de l'amic Lluís Ibañez, a qui devem haver aconseguit localitzar els Teixos, em va cridar molt l'atenció la foto que ell havia fet des del mateix punt l'any 2009. A la seva foto es veu la capçada del Teix amb tot el seu esplendor, mentre que al fixar-me amb la meva imatge, vaig descobrir, cosa que no havíem vist des de baix, que tota la part superior del seu tronc actualment està ben pelada. No deixa de sorprendre'm veure'l així, ja que aparentment el teix està ple de vitalitat i espero que pugui continuar així.

25 de març 2016

Arbres Monumentals del Segrià

La comarca del Segrià té (o se suposa que hauria de tenir) dos arbres declarats com a Monumentals:

- Xop de Grenyana (Lleida)
- Pi del Pla de Perlet (Seròs)

Quan fa ja un temps vam començar a anar a la recerca dels Arbres Monumentals de casa nostra, el primer que vaig fer va ser crear-me un arxiu amb la llista dels que serien els nostres objectius. És a dir, vaig posar en un document tots els arbres que apareixien a la web de la Generalitat. Llavors del Segrià hi constava un sol arbre monumental: el Xop de Grenyana. Temps més tard, vaig fer una revisió a la llista, ja que hi havia hagut algunes noves incorporacions, i la meva sorpresa va ser que del Segrià havia desaparegut el Xop i en el seu lloc havia aparegut un altre arbre: el Pi del Pla de Perlet (que és el que hi segueix sortint actualment). El més curiós del cas és que en el mapa que veieu a sobre, extret també de la mateixa web força temps enrere, hi apareixen tots dos exemplars (actualment només hi surt el Pi), així que nosaltres vam decidir que, posats a fer, els aniríem a buscar tots dos.

Xop de Grenyana

Espècie: populus nigra
Declarat Arbre Monumental: previst?
Propietari: ?
Terme municipal: Lleida (Grenyana)
Coordenades UTM ED50 (m): X 305079  Y 4612203
Alçaria total: 17 m
Volt de canó: 5,48 m
Capçada mitjana: 7,2 m
Edat estimada: ?

Per arribar al Xop, hem d'agafar el Camí de Grenyana, des de Lleida o bé des d'Alcoletge. L'arbre es troba al costat de la casa de colònies-aula de natura-escola de l'Associació d'Amics de la Natura "el Xop", que òbviament té aquest nom en honor al seu xop. Així doncs, es tracta d'anar seguint el camí fins a trobar l'indicador de la casa de colònies.


Xop de Grenyana (març de 2016)

Pi del Pla de Perlet

Espècie: pinus halepensis
Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ? 
Terme municipal: Seròs (Pla de Perlet)
Coordenades UTM ED50 (m): X 287697  Y 4584931
Alçaria total: 12,5 m
Volt de canó: 4,46 m
Capçada mitjana: 16,4 m
Edat estimada: ?

Per arribar fins al Pi del Pla de Perlet hem d'anar fins a la carretera C-45, entre Seròs i Maials, i aproximadament a l'alçada del quilòmetre 4,7 agafarem una pista a l'esquerra (si venim de Maials, dreta si venim de Seròs) que porta a la finca de la Morera. La pista la reconeixerem perquè veurem a pocs metres de l'entrada una bomba d'aigua ben visible. 


Anirem seguint aquesta pista fins que, aproximadament un quilòmetre després, arribarem a un encreuament de quatre camins, on al de la dreta trobarem un cartell indicador de "Pi centenari de Maials". 


Continuarem en línia recta, travessant un camp d'arbres fruiters. A l'acabar la recta, descobrirem el Pi a la nostra esquerra.


Pi del Pla de Perlet (març de 2016)


Malgrat que el Pi tenia una bona colla de branques podades, el fet que estiguessin apilonades al costat del seu tronc i trobar el que devia haver sigut una taula de pedra ara feta miques molt a prop seu (a la foto en podeu veure el "peu" a la dreta de l'arbre), ens va deixar amb una sensació agredolça. Per una banda, ens va semblar que el pi estava ben cuidat però, alhora, feia la sensació que últimament el devien tenir una mica deixat. Seria una llàstima que un exemplar tan curiós s'acabés perdent per deixadesa.

24 de març 2016

Arbres Monumentals de les Garrigues

A les Garrigues hi ha una sola declaració d'Arbre Monumental:

- Plataners de Pinell (Puiggròs)


Plataners de Pinell

Espècie: platanus × hispanica
Declarats Arbres Monumentals: l'any 2005
Propietari: R. Ferrer Bosch
Terme municipal: Puiggròs
Coordenades UTM ED50 (m): X 323180  Y 4603310
Alçaria total: 25,5 m (I); 24 m (II)
Volt de canó: 4,55 m (I); 3,96 m (II)
Capçada mitjana: 27 m (I); 21,8 m (II)
Edat estimada: 100 anys

Els Plataners de Pinell són, juntament amb els també plàtans bessons del mas de Cavaller, els plàtans més espectaculars que he vist. Suposo que el fet d'estar un al costat de l'altre fa que encara es vegin més grans i mereixin amb escreix el qualificatiu de Monumentals. I això tenint en compte que nosaltres els vam visitar a principis de primavera, encara sense fulles.

Plataners de Pinell (març de 2016)

Per arribar als Plataners de Pinell agafarem l'A2 fins a la sortida 487 a Mollerussa (484 si venim de Lleida). Creuarem Mollerussa i ens dirigirem per la L-200 cap a Miralcamp. Passarem de llarg el poble i seguirem cap a Puiggròs. Passat el punt quilomètric 8, trobarem una pista a la dreta, que agafarem. Avançarem uns quants metres per aquesta pista, fins que veurem davant nostre els magnífics plàtans.


Els arbres es troben dins d'una finca privada, però són perfectament visibles des de la carretera. Nosaltres vam tenir la sort de trobar-nos amb el propietari de la granja i, per tant, també dels plataners, que ens va estar explicant la història de la propietat, creada pel seu avi a principis del segle passat. Vam poder comprovar que els plataners es troben en molt bones mans. 

Plataner de Pinell II

A més, ens va comentar que, per curiositat, l'any passat, quan va fer deu anys de la declaració dels Plataners com a Arbres Monumentals, se li va ocórrer mesurar quant feia el tronc del Plataner I, que mesurava, l'any 2005, 4,55 m de volta. Segons es pot veure al centímetre que hi ha deixat posat, en deu anys ha crescut uns 50 cm, així que ara mateix ja arriba als 5 m de volta! Acostumada com estic a viure al Maresme, envoltada de plàtans, he de reconèixer que aquests exemplars em van deixar sense paraules. Sens dubte, caldrà tornar-hi a l'estiu, per poder-los contemplar amb tot el seu fullatge.

Plataner de Pinell I

I si sense fulles ja són espectaculars, ben vestits no diguem!

Plataners de Pinell (juliol de 2016)

23 de març 2016

Arbres Monumentals de la Segarra

La comarca  de la Segarra disposa de tan sols una declaració d'Arbre Monumental:

- Lledoner de Castellnou d'Oluges (Cervera)


Lledoner de Castellnou d'Oluges

Espècie: celtis australis
Declarat Arbre Monumental: 2000
Propietari: Ajuntament de Cervera
Terme municipal: Cervera (Castellnou d'Oluges)
Coordenades UTM ED50 (m): X 358454  Y 4618484
Alçaria total: 15 m
Volt de canó: 4,61 m
Capçada mitjana: 12,5 m
Edat estimada: ?

Localitzar el Lledoner de la Plaça de Castellnou d'Oluges és tan senzill com arribar a la plaça del petit nucli de Castellnou d'Oluges, pertanyent al terme municipal de Cervera.

I arribar a Castellnou d'Oluges és tan senzill com agafar l'autovia A2 fins a la sortida 520. Agafar la L-311 en direcció Guissona / Ponts i a pocs metres trobarem la desviació a la dreta cap a Castellnou d'Oluges. L'arbre es troba just al costat de l'església, així que no té pèrdua.

Lledoner de la Plaça de Castellnou d'Oluges (març de 2016)

Com que nosaltres el vam veure a principis de primavera, el lledoner encara portava posat el vestit d'hivern, així que ens el vam trobar encara ben peladet. Haurem de fer-hi una altra visita a l'estiu, a veure si aconseguim fer-li la foto amb tot el seu esplendor.