Castanyer Gros de la Casa del Bosc
Espècie: castanea sativa
Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: Miquel Cuch
Terme municipal: Cànoves i Samalús (Baga de can Cuch)
Coordenades UTM ED50 (m): X 445885 Y 4620935
Alçaria total: 15 m
Volt de canó: 13 m
Capçada mitjana: 17,5 m
Edat estimada: uns 500-600 anys
Algunes de les dades que se'n coneixen són que als anys 1930 un incendi provocat a la seva soca va fer que el castanyer estigués cremant per dins durant tres dies i tres nits seguides. Com a resultat d'aquest incendi, el tronc va queda totalment buit per dins, malgrat que l'arbre va sobreviure.
El 1960 un carboner que treballava a la zona va aprofitar la gran cavitat que havia quedat a l'interior de l'arbre com a conseqüència de l'incendi per instal·lar-hi el seu habitatge, on va residir durant un any i mig. Hi tenia fins i tot una llar de foc, ja que el tronc del castanyer té, casualment, dos forats, un a cada banda, un a mode d'entrada a la "cabana" i l'altre com si es tractés d'una finestra o xemeneia.
Vam deixar el cotxe a l'aparcament i vam caminar per la pista cap a la presa. Allà vam seguir endavant, resseguint els marges del pantà (i les marques de GR) i, a l'arribar a la seva cua, vam agafar el sender que en surt a mà dreta en direcció a la Casa del Bosc, fins que, després de passar algunes cruïlles, el camí es bifurca en dos, la part de la dreta va a la casa del Bosc i la de l'esquerra ens porta en pocs minuts al castanyer.
De tornada, en lloc de fer-ho pel mateix camí, vam seguir les indicacions de la noia i vam agafar la pista (deixant-ne una a l'esquerra en fort pendent que condueix al cim del Sui) que ens va portar, en un agradable passeig amb interessants vistes sobre el pantà i, al fons, la nostra comarca del Maresme i el mar, a passar per davant de l'hotel de can Cuch i d'allí, en pronunciat descens per camí asfaltat, de nou al pantà i al cotxe.
Propietari: Miquel Cuch
Terme municipal: Cànoves i Samalús (Baga de can Cuch)
Coordenades UTM ED50 (m): X 445885 Y 4620935
Alçaria total: 15 m
Volt de canó: 13 m
Capçada mitjana: 17,5 m
Edat estimada: uns 500-600 anys
El fantàstic castanyer de can Cuch es considera l'abre més gros de Catalunya, almenys pel que fa a la mida de la seva soca, amb els seus 13 metres de perímetre. Igual que el Plàtan de la Font de la Pineda, aquest castanyer és un autèntic supervivent, que n'ha vist de tots colors en el seu mig mil·leni llarg de vida.
 |
| Castanyer de can Cuch (març de 2013) |
El 1960 un carboner que treballava a la zona va aprofitar la gran cavitat que havia quedat a l'interior de l'arbre com a conseqüència de l'incendi per instal·lar-hi el seu habitatge, on va residir durant un any i mig. Hi tenia fins i tot una llar de foc, ja que el tronc del castanyer té, casualment, dos forats, un a cada banda, un a mode d'entrada a la "cabana" i l'altre com si es tractés d'una finestra o xemeneia.
Tot això, a part de les ventades, llampegades i nevades que ha suportat al llarg de tots aquests anys. Malgrat que el tronc principal de l'arbre és ben mort, amb les feines de manteniment que hi ha fet la família Cuch el castanyer ha rebrotat amb força i té múltiples branques laterals que any rere any produeixen unes castanyes que, diuen els qui les han tastades, estan d'allò més bones. Nosaltres, que el vam visitar a finals de març, no en vam trobar més que quatre pellofes.
Per arribar al castanyer de can Cuch cal anar fins a Cànoves i d'allà agafar la pista fins al pantà de Vallforners. Quan hi vam anar nosaltres, suposo que per ser diumenge, tot just agafar la pista, vam trobar una noia del Parc Natural del Montseny que ens va dir que havíem de pagar 3€ per aparcar a l'aparcament que hi ha prop de la presa del pantà. L'alternativa era deixar el cotxe al poble i fer també la pista fins el pantà a peu, però vam decidir rascar-nos la butxaca i arribar fins a la presa amb el cotxe (presa que és, per cert, la més ben dissimulada que he vist en la vida).
La noia ens va donar un mapa del Parc i ens va recomanar la ruta fins al castanyer. Nosaltres portàvem les indicacions del doctor Boada, així que les vam anar seguint fins al castanyer, però de retorn vam fer cas del que ens havia dit ella.
Per arribar al castanyer de can Cuch cal anar fins a Cànoves i d'allà agafar la pista fins al pantà de Vallforners. Quan hi vam anar nosaltres, suposo que per ser diumenge, tot just agafar la pista, vam trobar una noia del Parc Natural del Montseny que ens va dir que havíem de pagar 3€ per aparcar a l'aparcament que hi ha prop de la presa del pantà. L'alternativa era deixar el cotxe al poble i fer també la pista fins el pantà a peu, però vam decidir rascar-nos la butxaca i arribar fins a la presa amb el cotxe (presa que és, per cert, la més ben dissimulada que he vist en la vida).
La noia ens va donar un mapa del Parc i ens va recomanar la ruta fins al castanyer. Nosaltres portàvem les indicacions del doctor Boada, així que les vam anar seguint fins al castanyer, però de retorn vam fer cas del que ens havia dit ella.
Vam deixar el cotxe a l'aparcament i vam caminar per la pista cap a la presa. Allà vam seguir endavant, resseguint els marges del pantà (i les marques de GR) i, a l'arribar a la seva cua, vam agafar el sender que en surt a mà dreta en direcció a la Casa del Bosc, fins que, després de passar algunes cruïlles, el camí es bifurca en dos, la part de la dreta va a la casa del Bosc i la de l'esquerra ens porta en pocs minuts al castanyer.
De tornada, en lloc de fer-ho pel mateix camí, vam seguir les indicacions de la noia i vam agafar la pista (deixant-ne una a l'esquerra en fort pendent que condueix al cim del Sui) que ens va portar, en un agradable passeig amb interessants vistes sobre el pantà i, al fons, la nostra comarca del Maresme i el mar, a passar per davant de l'hotel de can Cuch i d'allí, en pronunciat descens per camí asfaltat, de nou al pantà i al cotxe.
+(5).JPG)
+(6).JPG)
+(7).JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
+(3).JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
+(2).JPG){kind=link}