Castanyers de la Traüna (Fogars de Monclús)

Castanyers de la Traüna

Espècie: castanea sativa

DeclaratsArbres Monumentals: l'any 1991
Propietari: ?
Terme municipal: Fogars de Montclús (la Traüna)
Coordenades UTM ED50 (m): X 450492  Y 4625036
Alçaria total: 21 m (I), 18,5 m (II), 17,5 m (III)
Volt de canó: 6,35 m (I), 5,82 m (II), 7,7 m (III)
Capçada mitjana: 19,3 m (I), 24,1 m (II), 20, 6 m (III)
Edat estimada: ?

Els Castanyers de la Traüna són un conjunt de quatre castanyers situats en el camí d'entrada a la casa de colònies de la Traüna. Aquests arbres estan afectats pel xancre del castanyer i, malgrat les actuacions que s'hi han fet, actualment no es pot dir que tinguin l'aspecte espectacular que devien haver tingut en altres temps.

Castanyers de la Traüna (gener 2013)

L'any 1996 es van podar les branques afectades pel fong i actualment els arbres consten d'unes grans soques amb múltiples rebrots als laterals. Malgrat el seu pobre aspecte, està clar que els rebrots gaudeixen de bona vitalitat.

Per arribar a la casa de colònies de la Traüna, situada al parc natural del Montseny, s'ha d'anar fins al poble del Montseny i d'allà agafar la carretera BV-5301 en direcció al Brull. Al km 15 agafar la pista forestal, a la dreta, i seguir uns cinc quilòmetres fins a la casa de colònies. Nosaltres vam deixar el cotxe a la corba de la pista, just a l'entrada del camí cap a la casa per no entrar al seu terreny i vam anar a peu en direcció a la masia fins a trobar, 70 metres abans d'arribar-hi, els castanyers al costat esquerre del camí.

Grèvol del Pla de Morou (Fogars de Montclús)

Grèvol del Pla de Morou

Espècie: ilex aquifolium

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: ?
Terme municipal: Fogars de Montclús (Santa Fe del Montseny)
Coordenades UTM ED50 (m): X 456307  Y 4624918
Alçaria total: 22 m
Volt de canó: 6 canons, entre 0,47 i 1,15
Capçada mitjana: 9,8 m
Edat estimada:

Tres intents hem necessitat per localitzar el Grèvol del Pla de Morou. Segons les indicacions de la Generalitat, trobar-lo és tan fàcil com: 

"Des de Sant Celoni, crta. BV-5114. Al km 4, seguir en direcció Campins. Al km 21, passat l'embassament de Santa Fe, camí a la dreta. A 180 m, trencall a la dreta. Seguir, i a 350 m Torre d'en Lleonard a la banda dreta. Des d'aquí, agafar el camí de la dreta. A uns 700 m, on hi ha un ginebró mort, girar a la dreta. L'arbre és a uns 190 m SE."

Amb aquestes indicacions tan "clares", ja ens veieu la primera vegada comptant passes amunt i avall, que si 180 cap aquí, que si 350 cap allà...però res. Vam saber localitzar fàcilment Sant Celoni, i fins i tot vam arribar sense massa dificultats a Santa Fe, amb les seves fantàstiques sequoies donant-nos la benvinguda. Ara, a partir d'aquí, ves tu a saber cap a on havíem d'anar. Per sort, l'escola de natura de can Lleonard costa poc de trobar, perquè si no encara estaríem buscant l'inici del recorregut. Quan diu "agafar el camí de la dreta" a partir de can Lleonard, es refereix al sender ben marcat i ben senyalitzat que porta al turó de Morou o bé a l'Empedrat de Morou que trobarem passada la masia. Ara bé, al trobar-nos amb això dels 700 m i el ginebró mort, ara sí que vam veure clar que no trobaríem pas el grèvol que buscàvem. Aquell dia vam estar fent moltes voltes amunt i avall, intentant seguir les poc útils indicacions de la Generalitat i complementant-les amb altres (poquíssimes) dades que havíem aconseguit trobar per Internet, però res, no ens quadrava res per enlloc, així que ho vam deixar córrer per un altre dia, ja que teníem altres objectius per "caçar" aquell mateix dia.

La segona vegada que hi vam anar, un amic ens va deixar un GPS i vam dir-nos "aquesta vegada sí", però va ser un no igualment, perquè mirant les indicacions de la web i un mapa que teníem de la zona, resulta que el grèvol el situaven a llocs diferents i el GPS no ens va ajudar gaire a trobar el lloc correcte. Total, que novament vam anar fent voltes per dins de la fageda, veient molts grèvols escampats aquí i allà, però cap que tingués els 22 m d'alçada del que estàvem buscant. Altra vegada vam marxar del lloc amb les mans buides.

Fa uns dies, fullejant un llibre d'arbres del Montseny, vam trobar unes noves indicacions per arribar fins al grèvol, així que vam decidir provar si allò de "a la tercera va la vençuda" realment es complia. Seguíem sense veure-ho massa clar, però aquesta vegada hi anàvem decidits a no marxar de Santa Fe sense la foto del Grèvol del Pla de Morou. I creiem que el vam trobar, malgrat que no hi havia cap placa identificativa.

Intentaré explicar amb les meves paraules com arribar fins al grèvol, malgrat que no és fàcil, ja que es troba al mig de la fageda i no hi ha massa referències per poder-nos guiar. Primer de tot, òbviament, cal anar fins a Santa Fe i dirigir-nos cap a can Lleonard. Passarem de llarg la masia i, a mà dreta trobarem el sender senyalitzat cap a l'Empedrat de Morou. Anirem seguint aquest sender, passant per una castanyeda, i quan tornem a trobar els faigs, arribarem al pla de Morou. Si (com ens va passar a nosaltres la primera vegada) arribeu fins a la bifurcació del camí que porta d'una banda cap al cim del turó i de l'altra cap a l'Empedrat, us haureu passat força de llarg, malgrat que el grèvol no es troba massa lluny d'aquest punt, a la banda dreta, enmig de la fageda. 

Torno enrera: quan sortim de la castanyeda i recuperem els faigs, veurem a mà dreta (si no l'han treta) una cabana ben visible feta amb branques seques. En aquest punt, a mà esquerra veurem un primer grèvol que, malgrat no ser el que estem buscant, també es mereix que li fem una bona ullada. Quan veiem la cabana, deixarem el camí principal i començarem l'aventura, ja que a partir d'ara ja no hi haurà cap senyalització. 

Anirem endinsant-nos a la fageda, passant pel costat de la cabana i seguint, més o menys recte, en aquella direcció, tendint cap a l'esquerra. Al cap d'una estona, si no ens hem desviat massa, trobarem una pista de desbrossar que a estones és ben visible i altres moments costa una mica més de seguir. Suposo que hi ha altres maneres d'arribar fins a la pista, però us explico el camí que vam fer nosaltres, seguint aproximadament les indicacions del llibre que havíem vist.

Ara només cal agafar aquesta pista cap a l'esquerra i anar-la seguint, sense perdre-la de vista, fins que al cap d'uns quants minuts trobarem a la dreta el gran grèvol que busquem. Malgrat que a la foto de la web de la Generalitat s'hi veu una placa identificativa, nosaltres no la vam trobar pas. El que sí vam veure, que ens va deixar sorpresos i, alhora, ens va donar a entendre que es tractava del nostre objectiu, són quatre estaques verdes que delimitaven un perímetre al voltant del grèvol, i tots els faigs que quedaven dins d'aquest perímetre estaven marcats amb pintura, amb uns números en color taronja alguns i grocs la majoria, que no vam saber molt bé què significaven. Vam suposar, malgrat que es tracta tan sols d'una teoria nostra no comprovada, que en algun moment es va decidir delimitar un espai al voltant del grèvol monumental per eliminar els arbres que li fan ombra i així pogués créixer amb total llibertat i es pogués contemplar millor; si aquesta era la idea, està clar que no es va portar a terme, ja que els arbres senyalats segueixen al seu lloc.

Grèvol del pla de Morou (agost de 2015)

Perquè us feu una idea de la mida del grèvol: el puntet blau de la dreta és el Mohawk

Per retornar al sender del turó de Morou, podem tornar enrere i desfer el camí fet o, com vam fer nosaltres, seguir avançant amunt per la pista, que costa de veure, però no té pèrdua, perquè aquí el bosc és poc espès, fins que arribarem a la pista que porta a l'Empedrat.

D'altra banda, aquesta vegada, a part d'arbres/arbustos monumentals, sense voler-ho, ens vam convertir també en "caçadors de bolets"!

Roure del Giol (Castellcir)

Roure del Giol

Espècie: quercus pubescens

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: J. i L. Gros Pujol
Terme municipal: Castellcir (Santa Coloma Sasserra)
Coordenades UTM ED50 (m): X 430970  Y 4627312
Alçaria total: 17 m
Volt de canó: 4,25 m
Capçada mitjana: 20,7 m
Edat estimada: ?

Al Roure del Giol, anomenat d'aquesta manera perquè es troba al costat del mas Giol, davant de l'església romànica de Santa Coloma Sasserra, a Castellcir, s'hi pot arribar fàcilment amb cotxe, aparcant pràcticament sota l'ombra del gran roure.

Roure del Giol (maig de 2013)

 

 

Església de Santa Coloma Sasserra

Roure del Giol (abril de 2021)

Per arribar-hi s'ha d'anar seguint la carretera que porta a Castellcir (B-1310), però sense entrar al poble, seguir la carretera fins que es converteix en pista de terra perfectament transitable. Uns quatre quilòmetres seguint la pista, trobarem un pal indicador de l'església, allà hem d'agafar el trencall a mà esquerra i enfilar-nos fins a trobar el roure al nostre davant.

Aprofitant la nostra visita a Castellcir, a part del roure, aquell mateix dia vam anar a visitar també un altre atractiu de la zona, aquesta vegada a peu: el castell de la Popa, un castell medieval del segle X, del qual se'n conserven sobretot les parets exteriors, situat sobre una roca que recorda la popa d'un vaixell, motiu pel qual se'l coneix amb aquest sobrenom.

Castanyer Gros de la Casa del Bosc (o Castanyer de can Cuch) (Cànoves i Samalús)

Castanyer Gros de la Casa del Bosc

Espècie: castanea sativa

Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: Miquel Cuch
Terme municipal: Cànoves i Samalús (Baga de can Cuch)
Coordenades UTM ED50 (m): X 445885  Y 4620935
Alçaria total: 15 m
Volt de canó: 13 m
Capçada mitjana: 17,5 m
Edat estimada: uns 500-600 anys

El fantàstic castanyer de can Cuch es considera l'abre més gros de Catalunya, almenys pel que fa a la mida de la seva soca, amb els seus 13 metres de perímetre. Igual que el Plàtan de la Font de la Pineda, aquest castanyer és un autèntic supervivent, que n'ha vist de tots colors en el seu mig mil·leni llarg de vida.

Castanyer de can Cuch (març de 2013)

Algunes de les dades que se'n coneixen són que als anys 1930 un incendi provocat a la seva soca va fer que el castanyer estigués cremant per dins durant tres dies i tres nits seguides. Com a resultat d'aquest incendi, el tronc va queda totalment buit per dins, malgrat que l'arbre va sobreviure.

El 1960 un carboner que treballava a la zona va aprofitar la gran cavitat que havia quedat a l'interior de l'arbre com a conseqüència de l'incendi per instal·lar-hi el seu habitatge, on va residir durant un any i mig. Hi tenia fins i tot una llar de foc, ja que el tronc del castanyer té, casualment, dos forats, un a cada banda, un a mode d'entrada a la "cabana" i l'altre com si es tractés d'una finestra o xemeneia.

Tot això, a part de les ventades, llampegades i nevades que ha suportat al llarg de tots aquests anys. Malgrat que el tronc principal de l'arbre és ben mort, amb les feines de manteniment que hi ha fet la família Cuch el castanyer ha rebrotat amb força i té múltiples branques laterals que any rere any produeixen unes castanyes que, diuen els qui les han tastades, estan d'allò més bones. Nosaltres, que el vam visitar a finals de març, no en vam trobar més que quatre pellofes.

Per arribar al castanyer de can Cuch cal anar fins a Cànoves i d'allà agafar la pista fins al pantà de Vallforners. Quan hi vam anar nosaltres, suposo que per ser diumenge, tot just agafar la pista, vam trobar una noia del Parc Natural del Montseny que ens va dir que havíem de pagar 3€ per aparcar a l'aparcament que hi ha prop de la presa del pantà. L'alternativa era deixar el cotxe al poble i fer també la pista fins el pantà a peu, però vam decidir rascar-nos la butxaca i arribar fins a la presa amb el cotxe (presa que és, per cert, la més ben dissimulada que he vist en la vida).

La noia ens va donar un mapa del Parc i ens va recomanar la ruta fins al castanyer. Nosaltres portàvem les indicacions del doctor Boada, així que les vam anar seguint fins al castanyer, però de retorn vam fer cas del que ens havia dit ella. 

Vam deixar el cotxe a l'aparcament i vam caminar per la pista cap a la presa. Allà vam seguir endavant, resseguint els marges del pantà (i les marques de GR) i, a l'arribar a la seva cua, vam agafar el sender que en surt a mà dreta en direcció a la Casa del Bosc, fins que, després de passar algunes cruïlles, el camí es bifurca en dos, la part de la dreta va a la casa del Bosc i la de l'esquerra ens porta en pocs minuts al castanyer.

De tornada, en lloc de fer-ho pel mateix camí, vam seguir les indicacions de la noia i vam agafar la pista (deixant-ne una a l'esquerra en fort pendent que condueix al cim del Sui) que ens va portar, en un agradable passeig amb interessants vistes sobre el pantà i, al fons, la nostra comarca del Maresme i el mar, a passar per davant de l'hotel de can Cuch i d'allí, en pronunciat descens per camí asfaltat, de nou al pantà i al cotxe.

Plàtan de la Font de la Pineda (Bigues i Riells)

Plàtan de la Font de la Pineda

Espècie: platanus x hispanica

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: E. Masip Ribas
Terme municipal: Bigues i Riells (Riells del Fai)
Coordenades UTM ED50 (m): X 432740  Y 4617352
Alçaria total: 22 m
Volt de canó: 4,40 m
Capçada mitjana: 25 m
Edat estimada: ?

Aquest plàtan, situat als peus de la Font de la Pineda,  a la riba del riu Tenes, és un autèntic supervivent. 

L'any 1992, un bufarut va fer que una aixada provinent del cobert de la casa del costat anés a clavar-se en una de les seves branques més altes, després de volar uns 50 metres. Aquest mateix bufarut va arrasar altres arbres propers.

L'agost de 1994 hi va haver un incendi als voltants de l'arbre, fet que encara es pot observar en les soques d'alguns plàtans. 

L'octubre del mateix any una revinguda del riu va fer pujar l'aigua fins a cobrir 1,5 metres del seu tronc.

Malgrat aquestes adversitats, el plàtan gaudeix d'una gran vitalitat i sobresurt esplèndid enmig dels seus veïns, també prou grans, però que queden eclipsats davant la seva majestuositat (compareu en la imatge de sota els dos plàtans que s'hi veuen...)

Plàtan de la Font de la Pineda (juny de 2013)

Per arribar-hi, cal anar a Riells del Fai. D'allà hem d'agafar el camí de la Pineda i deixar el cotxe a prop de l'àrea de lleure. A la zona d'aparcament hi ha un senyal indicador de limitació del període d'estacionament, ja que durant l'estiu diu que no està permès, però malgrat això l'indret era ple de cotxes, així que nosaltres també hi vam estacionar els quinze minuts que vam necessitar per arribar fins a l'arbre, admirar-lo per totes bandes i fer-li unes quantes fotos.

Per trobar el plàtan només cal agafar el caminet que surt de la dreta de l'aparcament, que ens porta a la riba del riu, i avançar uns quants metres cap a la dreta fins a trobar la Font de la Pineda i l'arbre al seu davant, que queda just a sota (al costat?) de la masia de la Pineda.

Aquesta nostra és la versió descansada per veure el plàtan. Hi ha altres possibilitats que inclouen caminades més o menys llargues. De fet, si ens ho proposem, podem anar des de Riells fins a Sant Miquel del Fai fent un agradable passeig per la zona (Sant Miquel es troba al fons de la imatge que teniu aquí a sota).

Un altre dels arbres Monumentals del Vallès Oriental era el Roure de can Corró, declarat Monumental l'any 1991. Era un roure de capçada irregular situat a prop de la masia de can Corró, a Caldes de Montbui. Un incendi sembla que intencionat provocat el 1977 el va deixar amb tan sols mig tronc i vint anys després, el 1997, l'arbre va morir definitivament i va ser talat per evitar-ne la caiguda.

Arbres Monumentals del Vallès Oriental

A la comarca del Vallès Oriental s'hi poden veure (contemplar, admirar...) 10 arbres declarats Monumentals:

- Plàtan de la Font de la Pineda (Bigues i Riells)
- Roure de can Corró (Caldes de Montbui) - mort el 1997
- Castanyer Gros de can Cuc (Cànoves i Samalús)
- Grèvol del pla de Morou (Fogars de Montclús)
- Castanyers de la Traüna (Fogars de Montclús)
- Alzines I i II de Santa Maria del Vallès (Lliçà de Vall)
- Arboç de Sant Esteve del Coll (Llinars del Vallès)
- Boix de l'Església (Montseny)
- Roure de Santa Maria del Montnegre (Sant Celoni) - mort el 2010 per temporal de neu i vent
- Om del Banc de la Paciència (Sant Feliu de Codines) - mort per grafiosi el 1996

S'ha de dir que alguns d'aquests "arbres" no són estrictament arbres, sinó arbustos que, degut a les seves especials característiques, han rebut també el qualificatiu d'Arbre Monumental. 

Alzina de can Ferrerons (Dosrius)

Alzina de can Ferrerons

Espècie: quercus ilex subsp. ilex

Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: M. Pujol Bachs
Terme municipal: Dosrius (can Ferrerons)
Coordenades UTM ED50 (m): X 453828  Y 4608880
Alçaria total: 19,5 m
Volt de canó: 4,15 m
Capçada mitjana: 26,8 m
Edat estimada: uns 100 anys

Per arribar a la masia de can Ferrerons hi ha diversos camins. Com que a nosaltres això d'aparcar el cotxe, baixar, fer la foto, tornar al cotxe i marxar no ens convenç gaire, vam triar l'opció de fer un mig, mig: Agafar la carretera que va cap al Santuari del Corredor, deixar el cotxe en un descampat al costat d'uns camps sembrats i anar caminant fins a can Ferrerons vint minutets per pista.

Voltant per Internet podeu trobar moltes altres opcions d'arribar-hi, a peu o en bicicleta, passant per les diverses pistes, visitant altres masies interessants de la zona i, fins i tot, arribant fins al santuari del Corredor.

Alzina de can Ferrerons (desembre 2012)

 

De fet, nosaltres, per acabar de completar el matí, vam agafar el cotxe, vam seguir la carretera i vam anar fins al Corredor, però no ens vam aturar allà, sinó que vam seguir avançant en direcció Vallgorguina, per passar a veure el dolmen de Pedra Gentil, molt més net i arregladet del que l'havíem trobat anys enrere.

Finalment, el cinquè arbre declarat Monumental a la comarca del Maresme, el Gatell de ca n'Arenas va morir l'any 2005 i pràcticament no en queden restes. No en tinc massa més informació.

Cuprés de can Figueres (Premià de Dalt)

Cuprés de can Figueres

Espècie: hesperocyparis macrocarpa

Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari: Ajuntament de Premià de Dalt
Terme municipal: Premià de Dalt
Coordenades UTM ED50 (m): X 445590  Y 4595172
Alçaria total: 18,5 m
Volt de canó: 6,08 m
Capçada mitjana: 18 m
Edat estimada: ?

Al cuprés de can Figueres s'hi pot arribar fàcilment amb cotxe, ja que es troba al centre de la població, al jardí de la masia de can Figueres, de propietat municipal, actualment Casa de Cultura de l'Ajuntament de Premià de Dalt. 

Per arribar-hi, anant des de la N-II, s'ha d'agafar a Premià de Mar la carretera d'accés a Premià de Dalt. Passat el pont que travessa l'autopista C-32 per sobre, agafarem el segon trencall a la dreta, el passeig de can Balet i, a continuació, el primer carrer a l'esquerra, que ens portarà a la riera de sant Pere. Seguint riera amunt no tardarem a trobar, a mà dreta, l'entrada a la masia. Deixem el cotxe a la riera i caminem uns metres pel jardí fins a localitzar, sense massa dificultats, el preciós cuprés.

L'any 1991 una forta ventada va fer que l'arbre perdés cinc de les seves dotze branques. Malgrat aquest contratemps, el cuprés segueix mantenint actualment tot el seu esplendor.

 

Cuprés de can Figueres (desembre de 2012)

Garrofer de Montcabrer (Cabrils)

Garrofer de Montcabrer

Espècie: ceratonia siliqua

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: F. Badia i hereus de J. Badia
Terme municipal: Cabrils (Urbanització Montcabrer)
Coordenades UTM ED50 (m): X 448202  Y 4597274
Alçaria total: 8 m
Volt de canó: 6 m
Capçada mitjana: 13 m
Edat estimada: uns 200 anys

Antigament conegut com a "Garrofé de Mataró", aquest espectacular garrofer es troba situat darrere la casa de can Roldós, molt a prop del Club de Tennis Montcabrer. La urbanització de la zona ha fet que amb el temps hagi quedat mig amagat, rodejat de construccions. Costa una mica de localitzar, però quan es troba, es reconeix de seguida.

Per arribar-hi, hem d'entrar a la urbanització Montcabrer de Cabrils, situada a la part dreta del poble (venint des de la N-II).

Nosaltres vam entrar pel Camí de Montcabrer, rotonda cap a l'esquerra pel Carrer de Baix i tot seguit a la dreta, pel camí de la Punta. Quan trobeu una petita placeta al costat d'una casa pintada de color salmó, pareu allà mateix. El garrofer es troba a l'esquerra de la casa, visitable, malgrat que d'entrada no ho sembla.

El garrofer, almenys aparentment, gaudeix d'una gran vitalitat, tot i trobar-se mig enclotat a causa de l'excessiva urbanització que hi ha al seu voltant.

Garrofer de Montcabrer (novembre de 2012)

Alzina de can Rosselló (Alella)

Alzina de can Rosselló

Espècie: quercus ilex subsp. ilex

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: ?
Terme municipal: Alella (can Rosselló)
Coordenades UTM ED50 (m): X 441349   Y 4595098
Alçaria total: 19,5 m
Volt de canó: 3,7 m
Capçada mitjana: 26,5 m
Edat estimada: ?

Aquesta alzina es troba dins el terme municipal d'Alella i s'hi pot arribar fàcilment amb cotxe. És molt fàcil de localitzar, ja que està molt a prop de la carretera que va d'El Masnou a Vallromanes (BP-5002), vora la riera de Coma Clara. 

Si comptem que hi anem des d'El Masnou en direcció Vallromanes, travessem Alella i quan ens trobem gairebé fora del poble, agafem un trencall a la dreta amb indicador de "Museu can Magarola". De la carretera mateix es veu ja la gran capçada de l'alzina, així que no hi ha dubte d'on és. Ara bé, es troba dins d'una propietat privada, així que cal anar en compte. De totes maneres, des de la Coma Clara es pot veure tota la seva capçada.

Actualment, l'alzina no té aspecte de gran vitalitat. Ignoro la seva edat, tot i que deu tenir els seus anyets, cosa que es va notant en les seves branques.

Alzina de can Rosselló (novembre de 2012)

Una de Monumental!

Ara fa uns mesos, amb el Mohawk hem afegit una nova afició a la nostra llista per tenir els caps de setmana ocupats: anar a la "recerca i captura" dels Arbres Monumentals de Catalunya.

Aniré posant per aquí algunes de les troballes que hem fet, seguint les indicacions de la Generalitat de Catalunya, que és l'organisme que otorga el títol d'Arbre Monumental a aquells arbres o arbredes que per la seva edat, les seves dimensions o característiques peculiars s'han guanyat el qualificatiu de "Monumentals". N'hi ha uns 250 escampats per tot el territori de Catalunya, així que tenim feina per estona!

Començaré la meva llista particular amb els exemplars que ens queden més a prop de casa. Si voleu saber si hi ha algun arbre protegit, sigui Monumental (AM), d'Interès Comarcal (AC) o d'Interès Local (AL)  a prop de casa vostra, podeu fer un cop d'ull a aquest llistat. 

El Barcelonès és l'única comarca que no té declarat cap arbre com a Monumental, que no vol dir que no tingui arbres interessants, sinó que, almenys per ara, cap ha estat declarat oficialment com a Monumental. 

El Maresme, ara mateix té cinc arbres amb la declaració d'Arbre Monumental:

- Alzina de can Rosselló (Alella)

- Garrofer de Montcabrer (Cabrils)

- Gatell de can Arenes (Dosrius)

- Alzina de can Farrerons (Dosrius)

- Cuprés de can Figueras (Premià de Dalt)

Anem per parts...