Teixos de l'Enclusa (Alfara de Carles)

Declarats Arbres Monumentals: l'any 2005
Propietari:
Terme municipal: Alfara de Carles (L'Enclusa, Barranc de la Paridora)
Coordenades UTM ED50 (m): X 270650  Y 4522191
Alçaria total: 10 m (I); 10 m (II)
Volt de canó: 4,15 m (I); 3,92 m (II)
Capçada mitjana: 14,4 m (I); 13,9 m (II)
Edat estimada:

L'excursió a la recerca dels Teixos de l'Enclusa l'havíem anat postposant, una mica acovardits pels comentaris que havíem llegit sobre la dificultat d'accedir fins a ells. Aquesta vegada, però, ja no teníem més excuses, així que ens vam armar de valor i cap a l'Enclusa s'ha dit.

La primera dificultat consistia en arribar amb el cotxe fins a la Bassa de les Llometes de Venanci, on el deixaríem ben aparcat. Per anar-hi, vam recórrer un trajecte que ja havíem fet temps enrere per anar a trobar el Pi Camat. Aquesta vegada, però, en lloc de prendre l'encreuament a la dreta al costat de la "caseta blanca", vam continuar pista enllà encara uns quants quilòmetres més, fins a localitzar la bassa. Val a dir que la pista, malgrat trobar-se en bon estat, no és apte per a qualsevol cotxe, ja que en algun moment un vehicle baix és fàcil que fregui el terra.

Com en l'altra ocasió, aquesta vegada també vam veure alguns cartells advertint de la presència de braus i de la seva gran perillositat (mesos enrere vam poder comprovar que més aviat eren ells els qui fugien de nosaltres més que no pas a l'inrevés). Aquest cop, però, no en vam trobar ni un.

La veritat és que aquest recorregut va ser, tal com la va qualificar el Mohawk, absolutament wayless, bàsicament perquè no hi havia cap mena d'indicador, fita, sender ni traça per enlloc que ens pogués assenyalar el bon camí. I no n'hi havia perquè el Barranc de la Paridora i la Vall de l'Algars tenen tal quantitat d'arbres, arbrets i, sobretot, esbarzers per totes bandes, que fan inútil qualsevol intent de marcar-hi un camí.

Per sort, com que ja anàvem avisats, aquesta vegada vam agafar un GPS i hi vam carregar el track d'un bon coneixedor dels Ports, que ja ens ha servit de guia en altres ocasions. Sort en vam tenir de les seves recomanacions, perquè nosaltres sols no hauríem estat pas capaços de trobar els teixos. Així doncs, m'estalviaré l'intent d'explicar com arribar-hi i us remeto directament al seu blog, on podeu trobar el track.

El recorregut s'inicia per terreny descobert, però quan comença el descens cap al barranc, la vegetació cada vegada es va fent més densa. Quan ja portem uns quants metres per dins del bosc, localitzarem el primer teix, aquest força jovenet, que ens il·lumina la mirada, ja que indica que anem per bon camí. Però el somriure apareix tan sols uns metres més avall, quan apareix davant nostre el primer gran teix del dia, digne de ser declarat Monumental també, malgrat que a la llista de la Generalitat tan sols n'hi apareixen dos i aquest no hi consta.

Teix de l'Enclusa no catalogat com a monumental (maig de 2016)

Mentre amb el Mohawk anàvem discutint si aquell primer teix devia ser un dels Monumentals o no (no vam trobar cap placa identificativa enlloc, així que els que considerem Teix de l'Enclusa I i II ho fem més per intuïció que per altra cosa), de cop ell, que anava uns metres davant meu, va deixar anar un "ah, no, no era aquell teix", perquè el que va aparèixer davant nostre era encara més espectacular que l'anterior. A poca distància d'aquest segon teix n'hi ha un altre també de dimensions considerables, però al qual li queda mig tronc i molt poca vitalitat.

Teix de l'Enclusa II (maig de 2016)

Arribar fins aquí havia estat fàcil, quedava el pitjor, perquè encara no havíem arribat al fons del barranc. Un cop a la llera del riu, l'objectiu és anar barranc amunt com sigui, passant per entre branques d'arbres i, sobretot, multitud d'esbarzers per tot arreu que intenten impedir el pas. Vaja, que portar una podadora no seria mala idea per poder avançar sense tanta dificultat (tot i que el Mohawk proposa directament agafar un matxet). En alguns trams es pot passar per l'aigua per on, curiosament, s'avança amb més comoditat, però no sempre és possible.

Gairebé arribant a l'Enclusa

A pocs metres d'arribar al final del barranc, trobarem el gran teix, el Teix I de l'Enclusa, imponent enmig de la vegetació que l'envolta. Com dirien alguns, "ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí", però ha valgut la pena l'esforç.

Teix I de l'Enclusa (maig de 2016)

Ja que hi som, caminem uns metres més entre esbarzers per arribar fins al salt on s'acaba (s'inicia?) el barranc.

En un racó, a la banda esquerra, veurem un petit sortidor, el Forat de l'Algars, el naixement del riu.

Però al seu costat també hi trobarem un curiós element "vegetal" arrambat a la paret i mig amagat per la vegetació al qual no ens vam voler ni acostar. Vés a saber què hi feia allà, com hi devia haver arribat i què hauríem trobat al seu interior. Segur que la seva presència té una explicació d'allò més lògica, però a nosaltres ens va crear certa sensació de mal rotllo...

Per fer la gracieta, el Mohawk es va dedicar a muntar una gran fita al mig del petit circ on ens trobàvem, així que si algú s'atreveix a repetir la nostra experiència i es troba amb aquesta estranya construcció, ja sap d'on ha sortit (el contenidor no, però la fita sí és nostra).

Ara venia potser la pitjor part de totes: el retorn, amb la plena consciència de què ens hi trobaríem. Potser perquè ja ens havíem ben mentalitzat o bé perquè després de tanta estona esquivant romegueres potser fins i tot ja ens hi havíem acostumat, la tornada cap a la bassa no se'ns va fer ni tan llarga ni tan pesada com esperàvem. Ara, tampoc la qualificaria d'agradable.

Al retrobar-nos amb la bassa i el nostre cotxe, vam decidir que aquell lloc era ideal per dinar, així que ens vam acomodar  prop de la bassa i vam assaborir els nostres entrepans gaudint de la pau i tranquil·litat que s'hi respirava. 

Després de dinar, vam pensar que encara teníem una estona per buscar el que seria el pla B per arribar fins al Teix I de l'Enclusa o, almenys, poder-lo veure des de dalt. Sense moure el cotxe de lloc, seguirem la pista uns metres més, fins a trobar una bifurcació. La banda de la dreta està barrada amb una cadena i és per aquí per on seguirem caminant. Farem un bon tros, fins que ens trobarem a la part de dalt del barranc de l'Algars.

Un petit sender que surt a mà dreta ens permetrà situar-nos just a dalt del salt, lloc on trobarem una instal·lació per a fer un ràpel fins a la llera del barranc. Si no portem corda, ens podem acontentar amb veure el Teix I sobresortint enmig de la resta d'arbres del seu voltant.

Revisant el blog de l'amic Lluís Ibañez, a qui devem haver aconseguit localitzar els Teixos, em va cridar molt l'atenció la foto que ell havia fet des del mateix punt l'any 2009. A la seva foto es veu la capçada del Teix amb tot el seu esplendor, mentre que al fixar-me amb la meva imatge, vaig descobrir, cosa que no havíem vist des de baix, que tota la part superior del seu tronc actualment està ben pelada. No deixa de sorprendre'm veure'l així, ja que aparentment el teix està ple de vitalitat i espero que pugui continuar així.