Ara sí, per fi, a La Palma!

Vam arribar, vam deixar les coses a l'hotel,

vam agafar la guia i el mapa de l'illa i ens en vam anar, sense pensar-ho dues vegades, a un dels llocs que tothom ens havia recomanat de veure: la Caldera de Taburiente, vista des del Roque de los Muchachos (a on s'arriba amb cotxe per la LP 103).

Nosaltres vam decidir fer un recorregut facilet, que segueix el GR 131 de la Ruta de las Cresterías, des del mirador del Roque de los Muchachos fins al mirador de los Andenes i tornada enrera. En total, unes dues horetes de camí amb poc desnivell, tot i que a molta alçada, que passa pel costat dels diversos telescopis del Observatorio Astrofísico del Roque de los Muchachos.

Per sobre de la cresta de la Caldera vam descobrir per primera vegada l'omnipresent Teide al seu darrere. Era la primera, però no l'última vegada que el veuríem, ja que, si la boira i els núvols ho permeten, es pot veure des de bona part de l'illa. També s'hi pot observar habitualment la silueta de la Gomera i, més cap al sud, la del Hierro.

Acabat el recorregut i novament al Roque de los Muchachos, vam agafar un altre sender que surt  de la dreta de la caseta d'informació i porta, en pocs minuts, al mirador del Espigón del Roque. 

Allà vam fer la segona descoberta del dia, que també seria habitual en els dies posteriors: els corbs. N'hi ha molts, són petitons de mida en comparació amb altres corbs que hem vist voltant pel Pirineu i, a més, deuen estar tan acostumats a la presència humana que no tenen cap mena de mirament a l'hora d'acostar-se a demanar menjar i arribar, fins i tot, a enfilar-se sobre les espatlles d'algú si això significa aconseguir el que volen.

Després de compartir el nostre menjar amb els corbs, vam agafar novament el cotxe per desfer els 32 quilòmetres de corbes que ens portarien altra vegada a los Cancajos. De baixada vam fixar-nos amb dos detalls més que es repetirien diàriament: la presència constant de la boira, pixanera en alguns casos, que explicaria per què l'illa és tan verda; i la grandesa del pi canari, present en tota l'illa (a part de les nombroses extensions de plataneres i la vinya), que deixa en poca cosa alguns dels nostres més preciats Arbres Monumentals.

 

Arribant a Santa Cruz de la Palma, capital de l'illa, vam fer una petita parada per contemplar l'ermita de las Nieves, amb la curiosa imatge de la verge posada a dins d'un gran tronc.

I uns quilòmetres més al sud, una altra parada al costat d'una altra ermita, aquesta vegada la de la Concepción, amb el seu mirador des d'on es pot veure Santa Cruz des de les alçades i tots els seus voltants.

Completat el primer dia d'estada a La Palma, ja només ens quedava conèixer una mica millor l'hotel que seria casa nostra durant els pròxims dies. Al ser 24 de desembre, el restaurant tancava a les 20h, així que vam fer horari "europeu" i a les 19h ja estàvem sopant. Així doncs, a partir de les 22h vam poder gaudir, per fi, d'una bona nit de descans després de l'estrés del dia anterior.