Aquest matí, aprofitant el dia de la Pilarica i el bon dia que feia (massa bo?), amb el Mohawk hem decidit tatxar un altre dels nostres projectes fent un dels cims comarcals més curiosos: el cim comarcal del Barcelonès, el Tibidabo. Avui ha estat una excursió de muntanya i urbanita alhora, caminant pel mig de l'herba però amb la ciutat de fons continu.
Tot i que hi ha diverses maneres d'arribar a dalt de tot del Tibidabo, nosaltres hem volgut fer el recorregut ressenyat en el llibre de Cossetània que ens va inspirar en aquest projecte, així que hem deixat el cotxe prop dels Jardins de Cervantes, a la zona universitària, avui pràcticament deserta i amb ple de lloc lliure per aparcar, indret on el nostre "guia" inicia el seu recorregut.
Del parc hem passat pel costat de l'hospital de sant Joan de Déu i hem seguit avançant en força pendent fins al cim del turó de Sant Pere Màrtir.
D'allà hem agafat la pista de sorra seguint les indicacions del Turó d'en Cors, camí carener que porta fins a Vallvidrera.
Hem atravessat el poble passant pel Mont d'Orsà fins a trobar l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat i la carretera que va directa al parc d'atraccions. Nosaltres, però, en lloc d'anar per la carretera, hem agafat una drecera (?) que rodeja la torre de Collserola.
Seguint aquest camí hem arribat finalment al pàrquing del parc d'atraccions quan encara estava pràcticament buit, ja que el parc encara no havia obert les portes.
Hem pujat fins al mirador del temple del Sagrat Cor i, fetes les fotos, cansats del sol i de la gent que ja començava a acumular-se per allà, hem iniciat el retorn cap al cotxe.
La tornada, en lloc de fer-la pel mateix lloc, l'hem feta per la carretera de les Aigües en direcció cap al Mirador de Sant Pere Màrtir. I des del mirador, recte avall fins arribar novament als Jardins de Cervantes. En total unes cinc hores d'excursió sota el sol que ens ha fet lamentar no haver portat més aigua de la que portàvem vista la temperatura que marcava el cotxe quan hi hem arribat a les 14h: 31º!
Tot i que hi ha diverses maneres d'arribar a dalt de tot del Tibidabo, nosaltres hem volgut fer el recorregut ressenyat en el llibre de Cossetània que ens va inspirar en aquest projecte, així que hem deixat el cotxe prop dels Jardins de Cervantes, a la zona universitària, avui pràcticament deserta i amb ple de lloc lliure per aparcar, indret on el nostre "guia" inicia el seu recorregut.
Del parc hem passat pel costat de l'hospital de sant Joan de Déu i hem seguit avançant en força pendent fins al cim del turó de Sant Pere Màrtir.
D'allà hem agafat la pista de sorra seguint les indicacions del Turó d'en Cors, camí carener que porta fins a Vallvidrera.
Hem atravessat el poble passant pel Mont d'Orsà fins a trobar l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat i la carretera que va directa al parc d'atraccions. Nosaltres, però, en lloc d'anar per la carretera, hem agafat una drecera (?) que rodeja la torre de Collserola.
Seguint aquest camí hem arribat finalment al pàrquing del parc d'atraccions quan encara estava pràcticament buit, ja que el parc encara no havia obert les portes.
Hem pujat fins al mirador del temple del Sagrat Cor i, fetes les fotos, cansats del sol i de la gent que ja començava a acumular-se per allà, hem iniciat el retorn cap al cotxe.
La tornada, en lloc de fer-la pel mateix lloc, l'hem feta per la carretera de les Aigües en direcció cap al Mirador de Sant Pere Màrtir. I des del mirador, recte avall fins arribar novament als Jardins de Cervantes. En total unes cinc hores d'excursió sota el sol que ens ha fet lamentar no haver portat més aigua de la que portàvem vista la temperatura que marcava el cotxe quan hi hem arribat a les 14h: 31º!
1 comentari:
Bé, no és l'Everest, però mica a mica us hi aneu acostant....
Ja saps que pel del Berguedà et puc fer de guia!
Publica un comentari a l'entrada