Component compostes

Fa temps que no poso al blog respostes dels exàmens dels meus noiets, així que, ara que estic corregint uns exàmens força infumables, vaig a donar-vos quatre joies que he trobat, a veure què us semblen.

Abans, però, una mica de teoria perquè pugueu entendre de què va la història. Estem tractant el tema de les paraules derivades i compostes. Les paraules compostes, aquelles que estan formades per dues o més paraules, del tipus parallamps, rentavaixelles, etc. tradicionalment sempre s'havien escrit amb un guionet al mig, que feia d'unió entre les dues paraules que formen la composta, però que, alhora, les mantenia totes dues per separat.

Ja fa uns anyets, l'Institut d'Estudis Catalans, l'organisme que s'encarrega de gestionar el tema de l'ortografia de la llengua catalana (podríem dir que és com la Real Academia Española de la Lengua, però catalana), va considerar que aquests guionets eren innecessaris, així que va decidir eliminar-los tots.

Ara bé, al fer-ho, van veure que hi havia alguns casos en els quals, si s'eliminava el guionet i s'ajuntaven directament les dues paraules, algunes consonants canviaven la seva pronuncia. Per exemple, quan una consonant r es troba a inici de paraula (roda) no es pronuncia igual que si la trobem entre dues vocals (vora) o bé darrere de t o d. Així, si ajuntàvem pit + roig per formar el nom de l'ocellet ens sortia pitroig, que això, separat en síl·labes, seria pi-troig.

Per evitar aquests canvis en la pronuncia, l'IEC va decidir mantenir el guionet (pit-roig) de manera excepcional en aquelles paraules compostes on la unió de les dues paraules pogués comportar algun canvi d'aquests tipus. Això passa amb les consonants s, r i x (no es pronuncia igual xocolata que taxi, així que escura-xemeneies també necessita el seu guionet).

Bé, no sé si m'acabeu d'entendre (els meus alumnes està clar que no em van entendre), però segueixo endavant. La pregunta de l'examen era "Quan formem paraules compostes, en alguns casos hi hem de posar un guionet. Quan el posem i per què ho fem?". Algunes de les respostes han estat aquestes (òbviament, amb l'ortografia corregida):

- Si el posem, ho fem entre dues paraules que volem ajuntar. El posem per a que la pronúncia no canviï.
Segons això, totes les compostes portarien guionet i totes canviarien la seva pronuncia.

- Quan la vocal següent al guionet és s, x, r [...]
Buf, si comencem així val més que tornem a primària...

- El posem quan una paraula té millor concordança amb el guionet, per motius de paraules tòniques, i si les poséssim algunes paraules sense guionet la vocal tònica deixaria de ser-ho.
Si no ho enteneu, no us preocupeu, jo tampoc.

- Es posa quan la segona paraula té més d'una síl·laba.
La imaginació al poder: no tinc ni idea de la resposta, doncs me la invento, a veure si cola...

- Posem el guionet per separar les paraules i perquè si les ajuntéssim per norma ortogràfica es tindrien de pronunciar diferent o tindríem de posar-hi lletres de més com poca-solta si vulguéssim que sonés igual sense guió seria així: pocassolta.
Lamentablement, aquesta resposta, encara que no s'entén massa, és de les més encertades.

- Per no pronunciar, per exemple: pocassolta o para-lamps.
Sic

- Quan són dos substantius, perquè no porta cap terminació ni forma verbal.
Bé, això està relacionat amb la pregunta anterior, on demanava si les paraules donades eren compostes o derivades. Segons ell, es posa guió quan la paraula no és derivada...

- El posem quan una acaba o l'altra comença en consonant i l'altra no. Perquè si no no es pronunciarien les dues síl·labes tòniques sinó una.
Quina mania amb les síl·labes tòniques. No sé d'on ho han tret, jo no n'he parlat mai.

- Es posa per no canviar la pronunciació.
Toma ja! Us imagineu que jo a classe ho expliqués de la mateixa manera?

- Posem el guionet per separar la paraula a causa no sonaria i aleshores ho separem per mantenir la pronuncia.
En defensa seva diré que fa relativament poc temps que es troba al nostre país...

- El posem en certes paraules per evitar que el so d'algunes lletres canviï.
Aquest nano va per polític, segur: un clar exemple de com dir moltes coses sense dir res en absolut!

- En el cas de la s i la r. Per fer que tinguin els seus sons i que es pronunciï la s forta [...]
Es veu que tota s o r, si volem que es pronunciïn, han de portar un guionet al davant...

- Quan una paraula acaba en s o en r es posa el guionet perquè si no no es pot pronunciar la r o la s.
Esclar, per això en cantar, saltar, carrer, etc. no pronunciem la r, perquè no hi posem el guionet al darrere!

- Ho fem per trencar el diftong que es formaria si les uníssim sense guió: poca-solta, paraigües.
Un diftong, per si no ho recordeu, són dues vocals juntes que es pronuncien dins una mateixa síl·laba. Ara, en poca-solta jo encara l'hi estic buscant...

- Posem el guionet segons les lletres que s'ajunten, el posem per la s i per la r.
I ja està tot dit.

- Perquè no es podria llegir bé. No es llegeix igual pocasolta que poca-solta.
Té raó, però ho hauria d'explicar una mica millor...

- Ho posem perquè així ho pronunciem molt millor.
Doncs ja està, solucionat el problema de la gent que intenta aprendre a parlar anglès: guionets per tot arreu!

- Doncs el posem quan les paraules necessitem posar alguna cosa entremig per poder-ho llegir bé.
No sé, jo, per poder llegir bé, em poso les ulleres, no he provat mai a fer servir guionets...

- El posem per trencar diftongs, hi posem quan hi ha diftongs.
Quina mania amb els diftongs.

- Perquè unim dues paraules diferents.
Home, sí, però podries donar més detalls, no?

- Per diferenciar-les.
Que útils són els guionets, no? Ara també em serviran per diferenciar les meves alumnes bessones, que són clavadetes i impossibles de distingir!

- Ho posem en casos en què si no es posés la paraula no tindria el mateix significat i sonaria de diferent manera.
Ja, tothom sap que pocasolta i poca-solta tenen significats totalment diferents.

- Quan hi ha dos verbs. Per separar un de l'altre.

- El posem perquè les dues paraules no es poden ajuntar.
perquè...?

- Perquè tenen dos significats, però s'utilitza de vegades.

- El guionet es posa per separar els dos verbs de la frase, per exemple, poca-solta, i es posa per poder pronunciar bé.
Queda clar: poca i solta són dos verbs que formen una frase...

- El posem per separar una paraula d'una altra perquè soni correctament.
D'acord-em-sembla-que-ja-ho-vaig-entenent...

- Ho posem per separar les síl·labes i perquè no soni malament.

- En la x, la r i la s, per poder fer bé el so.
Doncs- ja ho s-abeu, per- poder pr-onunciar bé aquests- s-ons- cal que hi hagi un guionet.

- El posem quan fa falta, ho fem perquè hi ha algunes paraules que ho necessiten si algunes paraules que necessiten guionet no el porten no es podrà pronunciar bé.
Un altre que va per polític!

- Sí, quan la paraula tindria la síl·laba tònica en un altre lloc i sonaria diferent.
Tornem-hi amb la síl·laba tònica!

I consti que això és el que van respondre els que van respondre, perquè la majoria simplement ho van deixar en blanc. I això que ho vaig explicar a classe afegint un "Serà pregunta de l'examen"...