Aprofitant els últims dies de vacances que ens queden abans no ens haguem d'enfrontar a un nou curs, ahir amb el Mohawk vam decidir seguir amortitzant el meu arnés nou i el fantàstic dissipador que em van regalar ja fa un temps i que poc he utilitzat, així que vam treure la nostra llista de vies ferrades pendents, a veure cap a on podíem anar. Finalment, ens vam decidir per anar a fer una visita a la Mussara per fer la ferrata de la Trona, seguint les indicacions dels companys de la Trencanous.
La via és ideal per a mandrosos, sobretot si no són baixets com una servidora, ja que a estones els escalonets queden un pèl massa separats. Dic que és ideal mandrosos perquè és una via que en pocs metres condensa el bo i millor de les vies ferrades, així que amb poc més de mitja hora tenim tota la feina feta. Hi ha:
Trams verticals
Trams horitzontals (amb alguns passos per fer sobre la roca, que és el que a una servidora més li va costar...)
Un ràpel d'uns deu metres (prèvia visita a una petita cova vivac on, segons sembla, s'hi amagaven els combatents carlistes durant la guerra del 1872-1876) i, fins i tot, un petit pont de mico de tres metres de llargada, que no presenta cap mena de dificultat.
Un últim tram vertical ens porta al final de la via, directament a la Cova dels Carlins, bauma que, segons hem llegit, va servir d'hospital pels ferits carlistes de la guerra abans esmentada.
Com que amb menys d'una hora i mitja ja teníem la feina enllestida, vam aprofitar que hi érem per fer una visita a una zona totalment desconeguda per nosaltres: els Avencs de la Febró, a pocs quilòmetres d'on ens trobàvem.
Vam aparcar el cotxe al pla de l'Agustenc, malgrat que vam patir una mica amb la pista, ja que estava plena de pedres. De fet, teníem informació de diverses fonts i algunes recomanaven deixar el vehicle a peu de carretera i pujar la pista caminant.
Seguint el sender cap a l'avenc, vam trobar una curiosa "inscripció" en un arbre que encara no sabem molt bé com interpretar, ja que semblava la marca d'un animal, però si és així, havia de ser un bitxo prou gran, ja que les marques estaven aproximadament a 1'5 metres del terra. No volten óssos per la Serra de Prades, oi?
Per si de cas, no ens vam quedar allà per descobrir-ho, així que vam continuar fins a trobar-nos amb l'avenc. Vam anar seguint les indicacions de les fites i vam trobar la manera d'accedir-hi a l'interior. Bufa, com va baixar la temperatura de cop només entrar-hi!
Vam recórrer el seu interior fins al final, on vam trobar una miniferrata per sortir-ne sense haver de tornar enrere
Ja de nou a la superfície, com que seguia sent d'hora per dinar, vam aprofitar que portàvem l'arnés i la corda i que la zona estava replena de químics per totes bandes (em sembla que s'hi fan pràctiques d'espeleologia habitualment) per fer un parell de ràpels una mica més llargs que el que havíem fet a la ferrata de la Trona.
La via és ideal per a mandrosos, sobretot si no són baixets com una servidora, ja que a estones els escalonets queden un pèl massa separats. Dic que és ideal mandrosos perquè és una via que en pocs metres condensa el bo i millor de les vies ferrades, així que amb poc més de mitja hora tenim tota la feina feta. Hi ha:
Trams verticals
Trams horitzontals (amb alguns passos per fer sobre la roca, que és el que a una servidora més li va costar...)
Un ràpel d'uns deu metres (prèvia visita a una petita cova vivac on, segons sembla, s'hi amagaven els combatents carlistes durant la guerra del 1872-1876) i, fins i tot, un petit pont de mico de tres metres de llargada, que no presenta cap mena de dificultat.
Un últim tram vertical ens porta al final de la via, directament a la Cova dels Carlins, bauma que, segons hem llegit, va servir d'hospital pels ferits carlistes de la guerra abans esmentada.
Com que amb menys d'una hora i mitja ja teníem la feina enllestida, vam aprofitar que hi érem per fer una visita a una zona totalment desconeguda per nosaltres: els Avencs de la Febró, a pocs quilòmetres d'on ens trobàvem.Vam aparcar el cotxe al pla de l'Agustenc, malgrat que vam patir una mica amb la pista, ja que estava plena de pedres. De fet, teníem informació de diverses fonts i algunes recomanaven deixar el vehicle a peu de carretera i pujar la pista caminant.
Seguint el sender cap a l'avenc, vam trobar una curiosa "inscripció" en un arbre que encara no sabem molt bé com interpretar, ja que semblava la marca d'un animal, però si és així, havia de ser un bitxo prou gran, ja que les marques estaven aproximadament a 1'5 metres del terra. No volten óssos per la Serra de Prades, oi?
Per si de cas, no ens vam quedar allà per descobrir-ho, així que vam continuar fins a trobar-nos amb l'avenc. Vam anar seguint les indicacions de les fites i vam trobar la manera d'accedir-hi a l'interior. Bufa, com va baixar la temperatura de cop només entrar-hi!
Vam recórrer el seu interior fins al final, on vam trobar una miniferrata per sortir-ne sense haver de tornar enrere
Ja de nou a la superfície, com que seguia sent d'hora per dinar, vam aprofitar que portàvem l'arnés i la corda i que la zona estava replena de químics per totes bandes (em sembla que s'hi fan pràctiques d'espeleologia habitualment) per fer un parell de ràpels una mica més llargs que el que havíem fet a la ferrata de la Trona.
Després d'estar jugant com nens amb les cordes i tota la resta, ens vam donar per satisfets i, ara sí, ja anava sent hora de dinar i el menjar ens esperava al cotxe. De camí vam trobar un curiós cartell que ens va fer emmudir de cop; hi deia: "Escolteu el silenci", cosa que em va recordar la clàssica cançó dels Depeche Mode, Enjoy the Silence, que us deixo aquí.Amb lletra inclosa, si voleu...
Enjoy The Silence lyrics
Words like violence break the silence
Come crashing in into my little world
Painful to me, pierce right through me
Can't you understand, oh my little girl?
All I ever wanted, all I ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm
Words are spoken to be broken
Feelings are intense, words are trivial
Pleasures remain, so does their pain
Words are meaningless and forgettable
All I ever wanted, all I ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm
All I ever wanted, all I ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm
All I ever wanted, all I ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm
Enjoy the silence, enjoy the silence
Enjoy the silence
Words like violence break the silence
Come crashing in into my little world
Painful to me, pierce right through me
Can't you understand, oh my little girl?
All I ever wanted, all I ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm
Words are spoken to be broken
Feelings are intense, words are trivial
Pleasures remain, so does their pain
Words are meaningless and forgettable
All I ever wanted, all I ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm
All I ever wanted, all I ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm
All I ever wanted, all I ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm
Enjoy the silence, enjoy the silence
Enjoy the silence
2 comentaris:
M'ha agradat molt aquest avenc, me l'apunto! De fet, no n'havia sentit mai a parlar.
Em sembla que el rastre del tronc està fet per un animal, però no dels de quatre potes...
Jo tampoc ho coneixia i em va soprendre molt. El que menys em va agradar van ser unes fastigoses aranyes que corrien per allà, d'aquelles d'enormes potes llargues i fines...eeeccccs. I fent el ràpel n'anava trobant a cada passa que feia! Sort que m'acostava poc a la paret!!
I de les marques a l'arbre, nosaltres també ho vam pensar, però ens va semblar estrany. Amb què ho devien fer?
Publica un comentari a l'entrada