Cada any la mateixa història. A inicis de cada curs, com que no tenim prou feina, en demanen des de les altes esferes que fem una programació de la nostra matèria (bé, de cada una de les asignatures que fem, perquè no en fem només una). Això vol dir que posem per escrit de manera detallada però esquemàtica allò que tenim pensat fer durant el curs sencer. En el fons es tracta simplement de burocràcia (és a dir, una total i absoluta pèrdua de temps), perquè aquestes programacions als profes ens serveixen de ben poc, per no dir absolutament de res.
D'acord, ho explicaré amb una mica més de detall, per aquells que no sou del mundillo. Fer una programació consisteix en especificar, amb més o menys detall:
- quins objectius esperem assolir durant el curs.
- quins continguts donarem, desglossats en conceptes (el que vindria a ser la teoria), procediments (posar en pràctica allò que s'ha vist teòricament) i actituds (quins valors n'han de treure els nens de tot plegat: respectar l'opinió dels companys, tenir afany de superació, respectar el material, etc.) per poder assolir aquests objectius.
- quines activitats farem per tal que els noiets assoleixin els continguts per tal de poder complir amb els objectius proposats de bon principi.
- com s'avaluarà la matèria.
- quin mètode es té previst per recuperar aquells que hagin suspès (no insistiré més en el tema...).
- quins continguts mínims (competències bàsiques, que en diuen) caldrà que tinguin els nens per poder donar per superada la matèria (és a dir, si n'hi haurà prou amb què escriguin el seu nom correctament o els demanarem que, a més, també siguin capaços d'escriure bé la data, clar que això potser ja serà massa...).
Com ja dic, es tracta simplement de burocràcia, perquè ja podeu imaginar que aquestes programacions no es poden fer de qualsevol manera, sinó que s'ha de seguir un patró molt concret i fer servir exactament el mateix vocabulari que ells proposen (ja en teniu una mostra aquí sobre: objectius, competències, conceptes, procediments, etc.), i que pot anar variant d'un curs a l'altre, perquè si no resulta que no ho estàs fent bé i, per tant, ets molt, però que molt mal profe.
A la pràctica, com que els profes ja anem prou estressats per entretenir-nos amb aquestes tonteries que, com dic, a nosaltres de poc ens serveixen (cosa que no vol dir que no tinguem un programa del nostre curs, vull dir que no ens fa falta posar-ho d'aquesta manera), normalment el que s'acostuma a fer és agafar l'índex del llibre de text que es fa servir a classe i copiar-lo en l'apartat de "conceptes", buscar quatre objectius que quedin bé amb aquests continguts i afegir-hi algunes activitats que semblin originals i, sobretot, que incloguin en alguna banda les paraules "noves tecnologies". Això si no anem directament a la guia del professor que porten aquests llibres de text, en la qual ja solen haver-hi programacions fetes; en aquest cas es fa un ràpid "retallar i enganxar" i feina feta.
Ara bé, resulta que no n'hi ha prou amb fer la programació de l'assignatura general, sinó que ara també ens hem de dedicar a fer programacions per totes i cada una de les assignatures, optatives incloses. És a dir, que aquella assignatura que faig jo aquest curs, que he preparat jo mateixa pel meu compte i que a partir del curs vinent ja ningú no tornarà a fer mai més també necessita la seva programació (es veu que si no n'hi ha no es pot fer classe, com si jo no sabés el que estic fent sense necessitat de posar-ho per escrit en un paper!).
Doncs bé, per ara, aquest curs he de fer sis programacions: la de llengua de 3r, la de llengua de 4t, la de literatura de batxillerat, més la de les tres optatives que faré aquest curs (d'aquestes que faig jo però no farà ningú més)! Ui, i espera que no me'n demanin alguna també de la tutoria, perquè al pas que anem aviat hi haurem de fer exàmens i tot!!
Per si tot plegat no fos suficient (compteu l'estona que he de perdre per fer cada programació, buscant continguts, objectius, activitats, etc. i sobretot, buscant altres programacions ja fetes per copiar-ne el vocabulari utilitzat), l'última novetat: aquest any s'han inventat una forma nova per donar-nos encara més feina. Ara resulta que, fins i tot, ens demanen que fem programacions individualitzades per aquells alumnes amb NEE (necessitats educatives específiques)!!
És a dir, que hi ha alguns alumnes que vénen a l'institut amb informes fets per vés a saber qui que diuen que necessiten una atenció individualitzada, sigui pel motiu que sigui, i que han de tenir una programació adaptada a les seves necessitats. Això no és nou, fa molts anys que es parla d'atenció a la diversitat (més parauletes d'aquestes...), però fins ara mai ens havien dit que ho haguéssim de posar per escrit! Per sort, són pocs nanos amb informe, perquè si no, ja em veig fent una programació per cada un dels 25+24+17+12+7+15+19 alumnes que tinc!!!
Això ja em sembla el colmo de la ridiculesa. Si ja trobo absurd fer una programació de les matèries optatives que faig jo i només jo i que probablement no farà ningú més, algú em pot explicar de què c... serveix que posi per escrit en un bonic esquema (que necessitaré com a mínim una hora per fer) què és el que penso fer amb aquests dos nanos que tenen informe? Què creuen que faré amb ells? Doncs el que bonament pugui, com amb tota la resta!! Potser sí que es pensen que els profes tenim la capacitat de dividir-nos en vint-i-cinc parts diferents i fer vint-i-cinc classes diferents alhora per tots i cada un dels diferents alumnes que tenim a la classe!
Maleïda burrocràcia...
D'acord, ho explicaré amb una mica més de detall, per aquells que no sou del mundillo. Fer una programació consisteix en especificar, amb més o menys detall:
- quins objectius esperem assolir durant el curs.
- quins continguts donarem, desglossats en conceptes (el que vindria a ser la teoria), procediments (posar en pràctica allò que s'ha vist teòricament) i actituds (quins valors n'han de treure els nens de tot plegat: respectar l'opinió dels companys, tenir afany de superació, respectar el material, etc.) per poder assolir aquests objectius.
- quines activitats farem per tal que els noiets assoleixin els continguts per tal de poder complir amb els objectius proposats de bon principi.
- com s'avaluarà la matèria.
- quin mètode es té previst per recuperar aquells que hagin suspès (no insistiré més en el tema...).
- quins continguts mínims (competències bàsiques, que en diuen) caldrà que tinguin els nens per poder donar per superada la matèria (és a dir, si n'hi haurà prou amb què escriguin el seu nom correctament o els demanarem que, a més, també siguin capaços d'escriure bé la data, clar que això potser ja serà massa...).
Com ja dic, es tracta simplement de burocràcia, perquè ja podeu imaginar que aquestes programacions no es poden fer de qualsevol manera, sinó que s'ha de seguir un patró molt concret i fer servir exactament el mateix vocabulari que ells proposen (ja en teniu una mostra aquí sobre: objectius, competències, conceptes, procediments, etc.), i que pot anar variant d'un curs a l'altre, perquè si no resulta que no ho estàs fent bé i, per tant, ets molt, però que molt mal profe.
A la pràctica, com que els profes ja anem prou estressats per entretenir-nos amb aquestes tonteries que, com dic, a nosaltres de poc ens serveixen (cosa que no vol dir que no tinguem un programa del nostre curs, vull dir que no ens fa falta posar-ho d'aquesta manera), normalment el que s'acostuma a fer és agafar l'índex del llibre de text que es fa servir a classe i copiar-lo en l'apartat de "conceptes", buscar quatre objectius que quedin bé amb aquests continguts i afegir-hi algunes activitats que semblin originals i, sobretot, que incloguin en alguna banda les paraules "noves tecnologies". Això si no anem directament a la guia del professor que porten aquests llibres de text, en la qual ja solen haver-hi programacions fetes; en aquest cas es fa un ràpid "retallar i enganxar" i feina feta.
Ara bé, resulta que no n'hi ha prou amb fer la programació de l'assignatura general, sinó que ara també ens hem de dedicar a fer programacions per totes i cada una de les assignatures, optatives incloses. És a dir, que aquella assignatura que faig jo aquest curs, que he preparat jo mateixa pel meu compte i que a partir del curs vinent ja ningú no tornarà a fer mai més també necessita la seva programació (es veu que si no n'hi ha no es pot fer classe, com si jo no sabés el que estic fent sense necessitat de posar-ho per escrit en un paper!).
Doncs bé, per ara, aquest curs he de fer sis programacions: la de llengua de 3r, la de llengua de 4t, la de literatura de batxillerat, més la de les tres optatives que faré aquest curs (d'aquestes que faig jo però no farà ningú més)! Ui, i espera que no me'n demanin alguna també de la tutoria, perquè al pas que anem aviat hi haurem de fer exàmens i tot!!
Per si tot plegat no fos suficient (compteu l'estona que he de perdre per fer cada programació, buscant continguts, objectius, activitats, etc. i sobretot, buscant altres programacions ja fetes per copiar-ne el vocabulari utilitzat), l'última novetat: aquest any s'han inventat una forma nova per donar-nos encara més feina. Ara resulta que, fins i tot, ens demanen que fem programacions individualitzades per aquells alumnes amb NEE (necessitats educatives específiques)!!
És a dir, que hi ha alguns alumnes que vénen a l'institut amb informes fets per vés a saber qui que diuen que necessiten una atenció individualitzada, sigui pel motiu que sigui, i que han de tenir una programació adaptada a les seves necessitats. Això no és nou, fa molts anys que es parla d'atenció a la diversitat (més parauletes d'aquestes...), però fins ara mai ens havien dit que ho haguéssim de posar per escrit! Per sort, són pocs nanos amb informe, perquè si no, ja em veig fent una programació per cada un dels 25+24+17+12+7+15+19 alumnes que tinc!!!
Això ja em sembla el colmo de la ridiculesa. Si ja trobo absurd fer una programació de les matèries optatives que faig jo i només jo i que probablement no farà ningú més, algú em pot explicar de què c... serveix que posi per escrit en un bonic esquema (que necessitaré com a mínim una hora per fer) què és el que penso fer amb aquests dos nanos que tenen informe? Què creuen que faré amb ells? Doncs el que bonament pugui, com amb tota la resta!! Potser sí que es pensen que els profes tenim la capacitat de dividir-nos en vint-i-cinc parts diferents i fer vint-i-cinc classes diferents alhora per tots i cada un dels diferents alumnes que tenim a la classe!
Maleïda burrocràcia...
5 comentaris:
Em fan una mica d'enveja aquests funcionaris, deuen ser gent dura i conseqüent, perquè aconseguir fer pencar als professors te molt de mèrit !
I el millor de tot això és pensar qui es llegirà la feina que has estat fent durant hores, peruqè només s'emmagatzemarà
Això és el que fa més ràbia de tot, saber que et fan perdre el temps i que després no servirà absolutament per a res ni s'ho llegirà ningú.
De fet, una companya m'explicava que, de més joveneta, quan li demanaven programacions d'aquestes, de vegades hi començava a posar coses absurdes, per comprovar que ningú se les llegia. I ara és catedràtica, o sigui que realment ningú s'ho devia llegir!
no m'estranya, si només amb tenir una cosa general ja n'hi ha prou, si el profe sabrà què ha de fer i segons el bestiar, que digui l'alumnat serà possible una cosa i una altra.
Jo amb els adults tinc gent fent el mateix curs i s'assemblen com un ou a una castanya, amb els nanos que ja canvia molt l'actitud imagina't
Sí, l'atenció a la diversitat em sembla que sempre s'ha fet, fins i tot molt abans que estigués posat per llei. Quan nosaltres estudiàvem, encara que no existís el concepte d'"Atenció a la diversitat", segur que els nostres professors avaluaven tenint en compte la persona i les seves capacitats.
Amb la reforma educativa de fa uns vint anys va aparèixer aquesta idea (ja dic, com si fos una novetat!), cosa que vol dir que s'havia de fer obligatòriament tant sí com sí.
El que em sembla ja exagerat és que, a part d'haver de fer aquesta distinció entre alumnes, s'hagi de posar també per escrit: mira, a aquest, com que és tontet, l'aprovo si aconsegueix escriure bé el seu nom; a l'altre, com que és molt llest, no l'aprovo si no fa tota la feina que li demano i més i tot!
Ja dic que això, en el fons, sempre s'ha fet. Per això cada vegada em molesta més aquesta burrocràcia, que l'únic que fa és fer-nos perdre el temps (com si no tinguéssim prou feina!) omplint papers i papers que ningú llegirà mai, total per dir el que ja sabem: no tots els alumnes són iguals i, per tant, no ha tots se'ls ha de tractar de la mateixa manera.
Publica un comentari a l'entrada