La qüestió és aprovar

Dins de les moltes novetats amb les que ens trobem aquest curs (noves programacions, noves assignatures, etc.), un altre aspecte que canvia és el tema de les avaluacions. Bé, canviar, canviar, molt no canvia, simplement es complica encara una mica més.

Sempre he sentit a dir que, quan algú passa al curs següent tenint pendents una o dues matèries del curs anterior, durant aquest curs següent ha de recuperar aquestes matèries pendents del curs anterior. Per no complicar-nos massa la vida, habitualment el que fan tots els departaments és dir: si l'alumne en qüestió aprova com a mínim el primer trimestre del curs següent (o, millor, tot el curs següent), se li aprova automàticament el curs anterior, ja que se suposa que si ha estat capaç d'aprovar, per exemple, el quart curs és perquè com a mínim ha assolit els coneixements del tercer.

Fins aquí no hi ha cap novetat, perquè, com dic, la idea de les recuperacions de matèries pendents de cursos previs sempre hi ha sigut. Ara bé, la brillant idea que han tingut las mentes pensantes aquest any ha estat que per tal d'aprovar matèries suspeses de cursos anteriors no n'hi ha prou amb aprovar el curs present, ni tampoc n'hi ha prou posant un examen de recuperació, sinó que s'ha d'avaluar amb alguna cosa més.

ÉS a dir, com que no tenim prou feina amb el nostre curs present, ara resulta que també ens hem de preocupar de veure qui té la matèria suspesa dels curs passat i posar-los una feina extra ( que com dic no pot ser només un examen), per tal que aprovin la matèria dels curs anterior. Això tenint en compte que el profe que ha de fer tota aquesta feina per començar no sap qui va suspendre el curs anterior, no va tenir els nanos el curs anterior, no sap què van fer o deixar de fer ni què és exactament el que ha de recuperar. Doncs res, ¡buscate la vida!

Per si amb tot aquest rotllo no n'hi hagués prou, a més, resulta que, i això sí que és novetat, a partir d'ara s'hauran de fer recuperacions de cada trimestre suspès. És a dir, que aquells noiets que em suspenguin ara el primer trimestre (que al pas que anem seran uns quants...), durant el segon trimestre els hauré de posar feina extra per recuperar aquest primer trimestre suspès. Si seguim així, no hi ha manera d'avançar amb res, perquè contínuament haurem de tornar sobre el que ja s'ha fet, amb la qual cosa no es pot fer cosa nova.

Per entendre'ns, un exemple: si un noiet suspèn el primer trimestre de 3r d'ESO, al segon trimestre se li farà una recuperació per aprovar-lo. Si segueix suspenent, al tercer trimestre tindrà una nova oportunitat per aprovar-lo. Si tot i això, encara no se'n surt, hi ha una prova extraordinària al juny (que ara ja no és suficiència, sinó prova extraordinària, cosa que vol dir que no només s'hi presentaran els que hauran suspès, sinó que hi podrà anar qualsevol alumne que vulgui pujar nota. Apa, més feina, que no ha estat res!). Si, malgrat tot, no aprova la matèria, doncs no passa res, perquè la podrà aprovar tranquil·lament el curs següent, però no amb un sol examen (si no fa la feina al primer trimestre, doncs ni poses més pel segon i, si tampoc la fa, doncs al tercer i el que faci falta! I potser encara hi haurà proves extraordinàries al juny per aprovar les matèries del curs anterior! Això últim és broma, però al pas que anem...).

Conclusió: no hi poden haver suspesos, s'ha d'aprovar sí o sí. Si un nen suspèn per manta, se li fa una recuperació; si no l'aprova perquè no s'ha molestat ni en obrir el llibre, se li fa una altra recuperació (que òbviament haurà de ser més senzilla, perquè si no ha aprovat abans, no ho farà ara); si continua suspenent, doncs una altra recuperació; i així ad eternum fins que, sigui com sigui, al final acabi sortint de l'institut amb totes les matèries aprovades sense haver agafat un bolígraf en, com a mínim, quatre anys, simplement per haver estat capaç d'escriure bé el seu nom. El que compta aquí són les estadístiques i el nombre de títols que es donen, la resta és irrellevant.

I després encara s'omplen la boca parlant de qualitat...