Nit d'estels...o no...

Aquest cap de setmana, el Mohawk, l'Ozzy, el K, el Joan i jo mateixa havíem decidit afegir-nos a una interessant proposta que havia llençat la Gatta des del seu blog. Es tractava de fer una sortida escalatòria-astronòmica; és a dir, durant el dia escalar per la zona del Ripollès i a la nit dormir al refugi de Coll de Merolla, a Gombrèn, per anar a observar les estrelles i alguns planetes a través de telescopi, amb la col·laboració de dos astrònoms sense els quals ben poca cosa veuríem.

Des de principis de setmana, el servei meteorològic ha anat informant que aquests dies segurament veuríem poc el sol. La cosa, però, ha anat empitjorant amb els dies, perquè si en principi només hi havia d'haver quatre núvols mal comptats, al final ha resultat que ens està atravessant un d'aquells fronts amb pluges i tempestes que afecten pràcticament tota Catalunya.

Malgrat els mals auguris, aquest matí, veient que no plovia, hem decidit que, tot i que quedava clar que de planetes ben pocs en veuríem, podíem mantenir l'altra part del pla, la de l'escalada, amb estada al refugi inclosa. Així, encara que no veuríem les estrelles, almenys faríem vida social i ens podríem conèixer en persona amb alguns dels bloggers amb qui de moment només ens coneixíem virtualment.

Hem sortit del Maresme amb ànims, perquè vèiem alguns núvols, però no semblaven perillosos. Hem atravessat el Vallès amb la mateixa sensació i hem seguit el nostre camí plens d'esperança. De veure estrelles no, que ja ens havíem fet a la idea que no en veuríem, però almenys de poder escalar una mica (que en el meu cas vol dir poder fer quatre fotos). Tot ha canviat a l'alçada de Campdevànol, quan de sobte ens ha començat a ploure de valent. Hem fet una parada tècnica per reunir-nos amb els companys (anàvem en dos cotxes) i, ja que hi érem, fer un bon esmorzar.

Després de discutir una estona sobre el nostre futur més immediat i posar-nos en contacte amb la Gatta i els seus acompanyants, hem decidit provar sort en un sector d'aquells de paret desplomada sota la qual et pots resguardar en cas de pluja; és a dir, una zona de vies generalment inhumanes. L'indret escollit ha estat la Vena, a pocs metres sota el santuari de Montgrony.

S'ha de dir que ha estat una decisió força encertada, ja que, efectivament, malgrat la pluja, que ha anat fent acte de presència de manera intermitent durant tot el matí, pràcticament no ens hem mullat. Bé, això de matí és un dir, perquè hem arribat al sector a les 12:30 tocades i els nostres encara desconeguts nous amics un parell d'hores més tard...

Tot i que des del punt de vista escalatori el dia no ha estat gaire fructífer, des del punt de vista fotogràfic crec que ha estat tot un èxit. Hi havia un parell de vies, un 7a i un 7c+ molt fotogèniques, que m'han permès fer una sèrie de fotos i algun vídeo als meus col·legues que trobo força interessants. Segurament un fotògraf professional em diria que fan pena, però per a una aficionada autodidacta com jo estan molt bé!


Ara, el millor del dia encara estava per arribar. Quan eren aproximadament les 16:00 hem decidit que ja anava sent hora de dinar, així que hem deixat alguna via mig muntada per després i ens hem posat còmodes per assaborir els nostres respectius dinars, alguns més sibarites que altres. Érem força colla: la Selene, el Mohawk, l'Ozzy, el K, el Joan (darrere la càmera), la Gatta, la Sílvia, el Gerard, el Carles i la Isabel.

De mica en mica, sense gairebé ser-ne nosaltres conscients, s'ha anat quedant cada vegada més fosc. De sobte, cap a les 16:45, aquella plugeta agradable que ens havia acompanyat fins llavors s'ha transformat en una bona tempesta, amb els seus llamps i trons, aigua i fins i tot pedra! El més curiós ha estat que nosaltres, que estàvem sota el sostre, ens ho miràvem tan tranquils, com si estiguéssim asseguts còmodament al sofà de casa, ja que el desplom era tan gran que ens protegia totalment de la pluja.

Hem enviat els companys a desmuntar ràpidament la via que tenien preparada per poder marxar a la mínima ocasió. Finalment, quan ha amainat una mica la tempesta i ja ho teníem tot ben recollit, ens hem decidit a sortir del nostre refugi i córrer cap als cotxes, que ens esperaven a l'aparcament del santuari. Ha estat un recorregut curtet, però intens, perquè a mig camí ha decidit tornar a ploure amb ganes, amb la qual cosa, malgrat els impermeables que portàvem la majoria de nosaltres, hem arribat a l'aparcament ben xops.

Vist el panorama i, sobretot, tenint en compte que no portàvem roba de recanvi (o almenys no calçat), la meitat de nosaltres hem decidit deixar córrer el tema del refugi i tornar cap a caseta avui mateix. Ens ha quedat pendent la sessió astronòmica, així que espero que algun dia, quan les circumstàncies siguin més propícies, puguem recuperar la idea i portar-la a terme en totes les condicions.

Per cert, al poble estan de Festa Major. Aquesta tarda havien de fer una guerra de farina seguida d'una ruixada. La guerra no sé si l'hauran feta, però una bona remullada de ben segur que l'han tinguda!