Fa uns dies, per revenjar-me de les vegades que el Mohawk m'ha deixat soleta a casa per anar-se'n a escalar, vaig convèncer la meva tia per sortir un parell de dies, aprofitant que el meu maridet està acabant d'enllestir els últims detalls com a tribunal d'opos.
L'elecció del lloc de destí va ser molt fàcil, simplement ens vam guiar per "el que toca" i el que toca aquest any és visitar la ExpoZaragoza2008. A més, mataríem dos ocells d'un tret, ja que amb l'excusa podríem anar a 'estrenar' l'AVE, que encara no coneixíem.
Així doncs, dilluns al matí ens vam dirigir cap a l'estació de Barcelona-Sants amb un paperet tret d'internet que deia que valia com a bitllet per l'AVE. És la primera vegada que compro un bitllet a través de la xarxa, així que no estava del tot convençuda que el paper imprès a casa em servís per poder pujar al tren, però es veu que sí, que mentre es vegi bé el codi de barres ja n'hi ha prou. Un gran invent, això d'internet!!
Una hora i tres quarts després de sortir de Barcelona arribàvem a l'estació de Zaragoza-Delicias. Ara ja podíem fer una valoració sobre l'AVE. Em va sorprendre la poca comoditat dels seus seients, que em van semblar una mica durillus comptant que un s'hi pot passar gairebé quatre hores assegut allà. No arriben a l'extrem dels trens de rodalies, però podrien ser força més comfortables. A part d'aquest detall, la resta va anar molt bé. Realment l'AVE és molt puntual i arriba a agafar els 300 km/h en alguns trams. A més, a la tornada ens van regalar un llibret del Carlos Ruiz Zafón, Barcelona Gothic, i un caramelet de gominola.
Ja a Saragossa, de seguida vam començar a veure que la ciutat està volcada en aquesta exposició. Una noia d'informació ens va indicar quin autobús podíem agafar per anar fins a l'hotel on teníem reserva feta (via internet, és clar!) i també la gent del bus va ser molt amable indicant-nos exactament en quina parada havíem de baixar per arribar fins a l'hotel. S'ha de reconèixer que pertot on vam anar la gent va ser molt agradable i ens van ajudar sempre que vam necessitar alguna cosa.
Al baixar de l'autobús, el primer que vam veure va ser la Puerta del Carmen, del 1792, un monument amb forma d'arc de triomf romà que obre la Avenida Cèsar Augusto, una de les principals avingudes del centre de la ciutat, al casc històric, on hi teníem el nostre hotelet, prop dels carrers més comercials i de la gran atracció de la ciutat, la Basílica del Pilar.
Una altra cosa que ens va quedar clara des del principi és que la ciutat és, o ha estat, tremendament religiosa. Només en la Avenida César Augusto ja vam trobar dues esglésies i en vam veure una tercera molt a prop, a part de la dita Basílica i la Catedral de la Seo, que es troba al seu costat.
A més, també vam poder contemplar diverses cases senyorials renaixentistes, on actualment hi ha dependències dels diversos departaments del govern d'Aragó, com és el cas del palauet dels comtes de Morata, on actualment hi ha el Tribunal Superior de Justicia de Aragón.
Un cop instal·lades a l'hotel, el més urgent era anar a fer un bon dinar. Vam estar voltant una estona per la zona, però no acabàvem de trobar res que ens fes el pes. Finalment, com que la gana anava fent més acte de presència, vam decidir entrar en un baret que vam veure just passada de nou la Puerta del Carmen. El lloc es diu Mesón del Carmen i va ser un gran descobriment, perquè, malgrat que des de fora semblava un bar més aviat ronyós, a dins vam trobar que també hi havia una part de restaurant i que, a més, s'hi menjava d'allò més bé! Ens va agradar tant que vam repetir dues vegades més, ja que al vespre hi vam tornar i també hi vam sopar el dia següent.
A la tarda, després de fer la migdiada de rigor, vam anar a fer plenament el turista. És a dir, vam anar a visitar el Pilar, a fer fotos per totes bandes, comprar records d'aquells inútils, absurds i ridículs que la gent porta quan va de viatge i, ja que hi érem, també vam anar a conèixer les últimes tendències en moda aragonesa en botigues típicament de la zona com ara Zara, Mango, el Corte Inglés, Misako, etc.
El dimarts era el dia de visita a la Expo. Ens vam llevar d'horeta, tot i que no exageradament, ja que l'exposició no obre fins a les 10h. Primer de tot, tranquil·lament i sense estressar-nos, que teníem tot el dia per endavant, vam anar a esmorzar. Sempre he dit que el millor d'anar a un hotel són aquests esmorzars que hi fas, que no tenen res que no puguis fer tu mateix a casa teva, però que mai fas, per mandra o falta de temps.
Just davant de l'hotel hi parava un autobús que anava directe a la Expo, però òbviament a aquelles hores anava del tot ple, així que vam decidir provar d'anar fins al recinte caminant. Feia molt bon dia, així que va ser un agradable passeig d'una mitja horeta per la vora del riu. A les 10:15 entràvem a la ExpoZaragoza pel Pabellón-Puente.
No descriuré el que hi vam veure, perquè seria massa llarg. Em limitaré a donar alguns detalls i deixar les fotos.
Vam pujar a dalt de tot de la Torre del Agua, que té 22 pisos, però amb rampa en lloc d'escales. Em van agradar especialment les escultures, la de la Torre del Agua, (Splash), la que hi havia davant del Palacio de Congresos (El Alma del río) i la façana del pavelló de l'Aquarium, d'on queien cascades per totes bandes. En canvi, la façana del pavelló d'Espanya em va semblar d'allò més horrorosa (és la de baix a la dreta en la imatge de sobre). Bé, si a algú li agrada, que sàpiga que només és una opinió personal...
Al Pabellón de España no hi vam arribar a entrar perquè hi havia molta cua. I a l'Aquarium encara menys, perquè resulta que hi anava tanta gent que fins i tot s'havia de demanar hora i hi havia gent que al matí havia anat a recollir el tiquet per poder entrar-hi a les 18h!!
Dels espectacles que m'interessaven al final només en vaig poder veure un: el Despertar de la serpiente, una cabalgata pel recinte de l'exposició feta per la gent del Cirque du Soleil.
Volia veure la del Hombre vertiente, però es veu que uns dies abans l'actor que el feia va tenir un accident, així que com que ell no estava en les millors condicions per fer l'espectacle, doncs el van anul·lar. També em feia gràcia veure l'espectacle de la nit, Iceberg, del Calixto Bieito, a les 22:30, però he de reconèixer que quan eren les 18:30 ja començàvem a estar cansades, així que vam decidir deixar-ho córrer i tornar a l'hotel.
Per cert, com a curiositat, a la Expo em vaig emportar el meu cutrepodòmetreDecathlon per veure, més o menys, quants quilòmetres havíem caminat aquell dia. Resultat final: 15,5 km, dels quals 3 els vam fer en el camí d'anada i tornada de l'hotel al recinte.
El dimecres va ser dia de retorn a casa. Al matí, com que ens vam llevar amb temps de sobres per agafar l'AVE, vam fer l'esmorzar de rigor, vam recollir-ho tot i encara vam tenir temps de tornar a fer una volta per la plaça de les Catedrals. Vam anar a acomiadar-nos de la Pilarica i, novament, com ens havia passat el dilluns a la tarda, ens vam trobar que hi estaven fent missa, així que no li vaig poder fer cap foto a la imatge de la santa.
Després ens vam dirigir cap a l'estació de tren, d'on l'AVE va sortir amb la mateixa puntualitat que ho havia fet de Barcelona. Una hora i tres quarts més tard tornàvem a ser a Barcelona, amb la qual cosa finalitzava la nostra escapadeta de tres dies. Encara vam tenir temps de dinar a casa i tot!
L'elecció del lloc de destí va ser molt fàcil, simplement ens vam guiar per "el que toca" i el que toca aquest any és visitar la ExpoZaragoza2008. A més, mataríem dos ocells d'un tret, ja que amb l'excusa podríem anar a 'estrenar' l'AVE, que encara no coneixíem.
Així doncs, dilluns al matí ens vam dirigir cap a l'estació de Barcelona-Sants amb un paperet tret d'internet que deia que valia com a bitllet per l'AVE. És la primera vegada que compro un bitllet a través de la xarxa, així que no estava del tot convençuda que el paper imprès a casa em servís per poder pujar al tren, però es veu que sí, que mentre es vegi bé el codi de barres ja n'hi ha prou. Un gran invent, això d'internet!!
Una hora i tres quarts després de sortir de Barcelona arribàvem a l'estació de Zaragoza-Delicias. Ara ja podíem fer una valoració sobre l'AVE. Em va sorprendre la poca comoditat dels seus seients, que em van semblar una mica durillus comptant que un s'hi pot passar gairebé quatre hores assegut allà. No arriben a l'extrem dels trens de rodalies, però podrien ser força més comfortables. A part d'aquest detall, la resta va anar molt bé. Realment l'AVE és molt puntual i arriba a agafar els 300 km/h en alguns trams. A més, a la tornada ens van regalar un llibret del Carlos Ruiz Zafón, Barcelona Gothic, i un caramelet de gominola.
Ja a Saragossa, de seguida vam començar a veure que la ciutat està volcada en aquesta exposició. Una noia d'informació ens va indicar quin autobús podíem agafar per anar fins a l'hotel on teníem reserva feta (via internet, és clar!) i també la gent del bus va ser molt amable indicant-nos exactament en quina parada havíem de baixar per arribar fins a l'hotel. S'ha de reconèixer que pertot on vam anar la gent va ser molt agradable i ens van ajudar sempre que vam necessitar alguna cosa.Al baixar de l'autobús, el primer que vam veure va ser la Puerta del Carmen, del 1792, un monument amb forma d'arc de triomf romà que obre la Avenida Cèsar Augusto, una de les principals avingudes del centre de la ciutat, al casc històric, on hi teníem el nostre hotelet, prop dels carrers més comercials i de la gran atracció de la ciutat, la Basílica del Pilar.
Una altra cosa que ens va quedar clara des del principi és que la ciutat és, o ha estat, tremendament religiosa. Només en la Avenida César Augusto ja vam trobar dues esglésies i en vam veure una tercera molt a prop, a part de la dita Basílica i la Catedral de la Seo, que es troba al seu costat.
A més, també vam poder contemplar diverses cases senyorials renaixentistes, on actualment hi ha dependències dels diversos departaments del govern d'Aragó, com és el cas del palauet dels comtes de Morata, on actualment hi ha el Tribunal Superior de Justicia de Aragón.
Un cop instal·lades a l'hotel, el més urgent era anar a fer un bon dinar. Vam estar voltant una estona per la zona, però no acabàvem de trobar res que ens fes el pes. Finalment, com que la gana anava fent més acte de presència, vam decidir entrar en un baret que vam veure just passada de nou la Puerta del Carmen. El lloc es diu Mesón del Carmen i va ser un gran descobriment, perquè, malgrat que des de fora semblava un bar més aviat ronyós, a dins vam trobar que també hi havia una part de restaurant i que, a més, s'hi menjava d'allò més bé! Ens va agradar tant que vam repetir dues vegades més, ja que al vespre hi vam tornar i també hi vam sopar el dia següent.A la tarda, després de fer la migdiada de rigor, vam anar a fer plenament el turista. És a dir, vam anar a visitar el Pilar, a fer fotos per totes bandes, comprar records d'aquells inútils, absurds i ridículs que la gent porta quan va de viatge i, ja que hi érem, també vam anar a conèixer les últimes tendències en moda aragonesa en botigues típicament de la zona com ara Zara, Mango, el Corte Inglés, Misako, etc.
El dimarts era el dia de visita a la Expo. Ens vam llevar d'horeta, tot i que no exageradament, ja que l'exposició no obre fins a les 10h. Primer de tot, tranquil·lament i sense estressar-nos, que teníem tot el dia per endavant, vam anar a esmorzar. Sempre he dit que el millor d'anar a un hotel són aquests esmorzars que hi fas, que no tenen res que no puguis fer tu mateix a casa teva, però que mai fas, per mandra o falta de temps.Just davant de l'hotel hi parava un autobús que anava directe a la Expo, però òbviament a aquelles hores anava del tot ple, així que vam decidir provar d'anar fins al recinte caminant. Feia molt bon dia, així que va ser un agradable passeig d'una mitja horeta per la vora del riu. A les 10:15 entràvem a la ExpoZaragoza pel Pabellón-Puente.
No descriuré el que hi vam veure, perquè seria massa llarg. Em limitaré a donar alguns detalls i deixar les fotos.
Vam pujar a dalt de tot de la Torre del Agua, que té 22 pisos, però amb rampa en lloc d'escales. Em van agradar especialment les escultures, la de la Torre del Agua, (Splash), la que hi havia davant del Palacio de Congresos (El Alma del río) i la façana del pavelló de l'Aquarium, d'on queien cascades per totes bandes. En canvi, la façana del pavelló d'Espanya em va semblar d'allò més horrorosa (és la de baix a la dreta en la imatge de sobre). Bé, si a algú li agrada, que sàpiga que només és una opinió personal...
Al Pabellón de España no hi vam arribar a entrar perquè hi havia molta cua. I a l'Aquarium encara menys, perquè resulta que hi anava tanta gent que fins i tot s'havia de demanar hora i hi havia gent que al matí havia anat a recollir el tiquet per poder entrar-hi a les 18h!!Dels espectacles que m'interessaven al final només en vaig poder veure un: el Despertar de la serpiente, una cabalgata pel recinte de l'exposició feta per la gent del Cirque du Soleil.
Volia veure la del Hombre vertiente, però es veu que uns dies abans l'actor que el feia va tenir un accident, així que com que ell no estava en les millors condicions per fer l'espectacle, doncs el van anul·lar. També em feia gràcia veure l'espectacle de la nit, Iceberg, del Calixto Bieito, a les 22:30, però he de reconèixer que quan eren les 18:30 ja començàvem a estar cansades, així que vam decidir deixar-ho córrer i tornar a l'hotel.Per cert, com a curiositat, a la Expo em vaig emportar el meu cutrepodòmetreDecathlon per veure, més o menys, quants quilòmetres havíem caminat aquell dia. Resultat final: 15,5 km, dels quals 3 els vam fer en el camí d'anada i tornada de l'hotel al recinte.
El dimecres va ser dia de retorn a casa. Al matí, com que ens vam llevar amb temps de sobres per agafar l'AVE, vam fer l'esmorzar de rigor, vam recollir-ho tot i encara vam tenir temps de tornar a fer una volta per la plaça de les Catedrals. Vam anar a acomiadar-nos de la Pilarica i, novament, com ens havia passat el dilluns a la tarda, ens vam trobar que hi estaven fent missa, així que no li vaig poder fer cap foto a la imatge de la santa.
Després ens vam dirigir cap a l'estació de tren, d'on l'AVE va sortir amb la mateixa puntualitat que ho havia fet de Barcelona. Una hora i tres quarts més tard tornàvem a ser a Barcelona, amb la qual cosa finalitzava la nostra escapadeta de tres dies. Encara vam tenir temps de dinar a casa i tot!
5 comentaris:
Tinc previst d'anar-hi a primers de setembre, però no m'ha acabat de quedar clar si et va agradar o no. L'Expo, vull dir, que el meson ja veig que si....
Ara veurem al Mohawk escalar amb cachirulo ?
No et sé dir si em va agradar o no. Sé que no em va desagradar per dir-te que no val la pena, però tampoc em va entusiasmar com per anar recomanant a tothom que hi vagi.
Hi va haver coses que em van cridar l'atenció i altres que més aviat em van avorrir. Hi ha pavellons que són simples aparadors perquè compris productes del país corresponent i altres que ho tenen molt més treballat i, per tant, són molt més interessants.
Crec que val la pena per gent com jo, que tenia ganes de sortir un parell de dies de casa, fos a on fos.
I no, no veuràs el Mohawk amb cachirulo, perquè de record em vaig limitar a portar les típiques fruites d'Aragó... :-p
Ara, a fer la maleta, que demà toca anar a passar uns dies a la muntanya!! :-D
Doncs bones vacances !
Esperarem la crònica.
Sí, sí, molt estudi havia de fer el teu senyor espòs però va ser segrestat per jugar l'esport més innoble de tots: futbol!
encara que no va ser un dels que va rebre cops!
Home, aquesta vegada no era ell el qui havia d'estudiar, sinó els aspirants a qui ell avaluava!
I t'he de dir que serà tan bon escalador com vulguis, però el dia següent de jugar el vostre partidet no s'aguantava dret, perquè li feien mal tots els músculs!!
Publica un comentari a l'entrada