Aquest matí, aprofitant fins a l'últim moment les vacances de Nadal, amb el Mohawk hem decidit anar a descobrir el bosc d'Òrrius-La Roca del Vallès on, segons diuen, hi passen coses estranyes.
La veritat és que la iniciativa va sorgir d'un programa del Cuarto Milenio emès pel canal Cuatro (que podeu veure al Youtube). Allà parlen d'unes estranyes figures de pedra que hi ha escampades per tot el territori que semblen demostrar que s'ha tractat d'una zona de cultes des dels antic íbers fins al segle passat. Òbviament, al programa tot hi surt excessivament exagerat, tant que fins i tot ho arriben a associar amb cultures intraterrestres o extraterrestres i coses per l'estil. Ara bé, nosaltres hi hem estat donant algunes voltes i no n'hem vist...o potser sí?
El nostre itinerari ha començat a la carretera que uneix Òrrius amb la Roca del Vallés, just passat el mas d'Argent, pocs metres abans d'arribar al punt quilomètric 2. Allà hem entrat en un "camino particular" a mà esquerra on hem deixat el cotxe.
Hem avançat uns metres en línia recta pel camí i de seguida hem tingut la primera visió del dia: en mig dels arbres ha aparegut una roca de granit amb una sospitosa semblança a un orifany! (que, per qui no ho sàpiga, és un elefant).
Queda clar que això no ho ha fet la naturalesa. La pregunta és: Qui deu ser el qui estava tan avorrit que va tenir la paciència de dedicar-se a esculpir la cara d'un elefant en una pedra no precisament petita? En una altra roca veïna hi ha la inscripció que veieu. Fecit? Llatí? Vol dir que ho van fer els romans? La pedra es veu massa ben conservada per ser tan antiga. De fet, en el programa abans citat diuen que és del segle XIX, malgrat que segueixen sense explicar qui ho va fer ni, el que em sembla més curiós, per què ho va fer.
Després d'haver contemplat l'orifany des de tots els seus angles, hem donat mitja volta i a uns 90º cap a la dreta hem descobert una altra pedra, aquesta força més petita, que a primera vista no semblava tenir res d'especial, però que després ens ha donat un parell de bones sorpreses!
I és que si es mira la pedra per la banda de l'esquerra ens apareix la cara del que sembla un indi americà, mentre que si ens la mirem per la dreta sorprenentment hi veiem ben esculpit una mena de moai com els de l'illa de Pasqua, tot i que de mida força més reduïda.
Igual que en el cas de l'elefant, no se sap qui va esculpir aquestes dues cares ni per què ho va fer, tot i que el més fàcil és pensar que les dues obres tenen el mateix autor. Potser es tractava d'un senyor ric a qui li agradava molt viatjar i anava deixant constància en les pedres de casa seva de les descobertes que havia fet en els seus recorreguts... Clar que si ho preferim, també podem pensar que es tracta d'una civilització intraterrestre, que per via interna viatja per tot el món i va deixant constància en una zona d'allò que es troba en la part oposada del planeta... Si és així, hi deu haver alguna escultura d'un ruc català en alguna zona d'Austràlia?
Un cop complert el nostre petit passeig esotèric hem continuat avançant pel camí principal i ben aviat hem trobat les marques del PR C-36, que pràcticament ja no hem perdut de vista durant la resta del matí. El nostre objectiu era descobrir el recorregut prehistòric d'Òrrius.
Durant tot el trajecte hem anat seguint les línies groguiblanques, malgrat que contínuament n'anàvem trobant d'altres de color vermell, blau o, sobretot, verd, que encara no sabem exactament què indiquen.
Després d'una estoneta resseguint el camí marcat hem vist gairebé per casualitat (he de dir que el dia d'avui s'ha vist caracteritzat principalment per la casualitat...) una fita de pedretes a mà dreta del camí que ens ha fet sospitar que per allà hi havia d'haver alguna cosa interessant. Hem investigat una mica per l'entorn i hem arribat a la conclusió, mig en broma, que era un bon lloc per celebrar-hi un aquelarre, ja que hi havia una petita esplanada que aniria molt bé per fer-hi una rotllana al voltant d'una foguera.
La nostra sorpresa ha estat descobrir que no anàvem gaire desencaminats, ja que uns metres més enllà, una mica amagada per la vegetació, hi havia una pedra dels sacrificis, amb tota una sèrie d'inscripcions ben curioses, la majoria d'elles creus, tot i que també hi havia algunes lletres, fins i tot lletres gregues. No sabem què devien significar, però dubto molt que siguin íberes...
Explica una llegenda que un bandoler de la contrada, en Perot de la Roca, per cada persona que matava hi feia una creu. No sé, però a mi m'ha semblat més cosa de bruixeria...
Prou satisfets ja amb les nostres descobertes (i afegim-hi que també una miqueta acollonits amb tant misteri), hem decidit seguir endavant, a veure quines noves sorpreses ens deparava el PR.
Uns metres més avall hem trobat un trencant a l'esquerra marcat amb una creu verda que hem decidit seguir uns metres, per saber on ens portava.
I resulta que ens ha portat al lloc que més interessava al Mohawk, la Pedra de les Orenetes, amb restes aquesta vegada sí clarament íberes. Ho demostren les pintures rupestres que per desgràcia pràcticament han desaparegut i els diversos canalets picats a la roca.
Més contents que un gínjol, hem desfet el tros de camí i hem retornat a seguir el recorregut marcat pel PR. En algun indret d'allà hi ha un molí de pedra també prehistòric, però lamentablement hem estat incapaços de trobar-lo. Ara bé, el que sí hem localitzat, tot i que una mica de "xiripa" i seguint les fletxes verdes, ha estat la Roca Foradada. Bé, al principi semblava una roca ben normaleta, fins que li hem donat la volta i ens l'hem mirat pel darrere. Llavors hem entès el perquè de la fletxeta verda i també el perquè del nom de la pedra: resulta que els íbers, que devien ser gent que s'avorria molt i tenia poca feina, es van dedicar a buidar-la completament per dins! Bufa, quina paciència!!
I bé, aquí ha acabat el nostre itinerari. Seguint el camí del PR s'arriba a una urbanització, amb la qual s'acaba el recorregut per la prehistòria per entrar de ple en la història més actual. Nosaltres, però, hem desfet el camí fet, ja que el nostre estimat cotxet ens esperava pacientment a l'inici del trajecte, ben acompanyat per un orifany, un indi i un moai.
D'aquesta excursió n'he descobert moltes coses, tot i que també m'han quedat molts interrogants per respondre, ja que hem trobat alguns elements ben sorprenents:
Pintures rupestres?
Construccions extraterrestres?
Petjades d'éssers intraplanetaris?
I el millor de tot, què deu ser aquesta estranya criatura que m'anava trobant per tot arreu per on anava?
I ja ho diuen, que qui té gana, somia truites, i nosaltres avui anàvem a buscar imatges en les roques, esculpides per l'home, per éssers desconeguts o per la naturalesa! No sé vosaltres, però jo en aquell moment m'he sentit molt observada, encara que només fos una il·lusió òptica...o potser no?
Per si algú s'ha perdut amb les meves explicacions (cosa molt possible), us deixo un croquis casolà del nostre recorregut.
La veritat és que la iniciativa va sorgir d'un programa del Cuarto Milenio emès pel canal Cuatro (que podeu veure al Youtube). Allà parlen d'unes estranyes figures de pedra que hi ha escampades per tot el territori que semblen demostrar que s'ha tractat d'una zona de cultes des dels antic íbers fins al segle passat. Òbviament, al programa tot hi surt excessivament exagerat, tant que fins i tot ho arriben a associar amb cultures intraterrestres o extraterrestres i coses per l'estil. Ara bé, nosaltres hi hem estat donant algunes voltes i no n'hem vist...o potser sí?
El nostre itinerari ha començat a la carretera que uneix Òrrius amb la Roca del Vallés, just passat el mas d'Argent, pocs metres abans d'arribar al punt quilomètric 2. Allà hem entrat en un "camino particular" a mà esquerra on hem deixat el cotxe.
Hem avançat uns metres en línia recta pel camí i de seguida hem tingut la primera visió del dia: en mig dels arbres ha aparegut una roca de granit amb una sospitosa semblança a un orifany! (que, per qui no ho sàpiga, és un elefant).
Queda clar que això no ho ha fet la naturalesa. La pregunta és: Qui deu ser el qui estava tan avorrit que va tenir la paciència de dedicar-se a esculpir la cara d'un elefant en una pedra no precisament petita? En una altra roca veïna hi ha la inscripció que veieu. Fecit? Llatí? Vol dir que ho van fer els romans? La pedra es veu massa ben conservada per ser tan antiga. De fet, en el programa abans citat diuen que és del segle XIX, malgrat que segueixen sense explicar qui ho va fer ni, el que em sembla més curiós, per què ho va fer.
Després d'haver contemplat l'orifany des de tots els seus angles, hem donat mitja volta i a uns 90º cap a la dreta hem descobert una altra pedra, aquesta força més petita, que a primera vista no semblava tenir res d'especial, però que després ens ha donat un parell de bones sorpreses!
I és que si es mira la pedra per la banda de l'esquerra ens apareix la cara del que sembla un indi americà, mentre que si ens la mirem per la dreta sorprenentment hi veiem ben esculpit una mena de moai com els de l'illa de Pasqua, tot i que de mida força més reduïda.
Igual que en el cas de l'elefant, no se sap qui va esculpir aquestes dues cares ni per què ho va fer, tot i que el més fàcil és pensar que les dues obres tenen el mateix autor. Potser es tractava d'un senyor ric a qui li agradava molt viatjar i anava deixant constància en les pedres de casa seva de les descobertes que havia fet en els seus recorreguts... Clar que si ho preferim, també podem pensar que es tracta d'una civilització intraterrestre, que per via interna viatja per tot el món i va deixant constància en una zona d'allò que es troba en la part oposada del planeta... Si és així, hi deu haver alguna escultura d'un ruc català en alguna zona d'Austràlia?Un cop complert el nostre petit passeig esotèric hem continuat avançant pel camí principal i ben aviat hem trobat les marques del PR C-36, que pràcticament ja no hem perdut de vista durant la resta del matí. El nostre objectiu era descobrir el recorregut prehistòric d'Òrrius.
Durant tot el trajecte hem anat seguint les línies groguiblanques, malgrat que contínuament n'anàvem trobant d'altres de color vermell, blau o, sobretot, verd, que encara no sabem exactament què indiquen.
Després d'una estoneta resseguint el camí marcat hem vist gairebé per casualitat (he de dir que el dia d'avui s'ha vist caracteritzat principalment per la casualitat...) una fita de pedretes a mà dreta del camí que ens ha fet sospitar que per allà hi havia d'haver alguna cosa interessant. Hem investigat una mica per l'entorn i hem arribat a la conclusió, mig en broma, que era un bon lloc per celebrar-hi un aquelarre, ja que hi havia una petita esplanada que aniria molt bé per fer-hi una rotllana al voltant d'una foguera.
La nostra sorpresa ha estat descobrir que no anàvem gaire desencaminats, ja que uns metres més enllà, una mica amagada per la vegetació, hi havia una pedra dels sacrificis, amb tota una sèrie d'inscripcions ben curioses, la majoria d'elles creus, tot i que també hi havia algunes lletres, fins i tot lletres gregues. No sabem què devien significar, però dubto molt que siguin íberes...
Explica una llegenda que un bandoler de la contrada, en Perot de la Roca, per cada persona que matava hi feia una creu. No sé, però a mi m'ha semblat més cosa de bruixeria...Prou satisfets ja amb les nostres descobertes (i afegim-hi que també una miqueta acollonits amb tant misteri), hem decidit seguir endavant, a veure quines noves sorpreses ens deparava el PR.
Uns metres més avall hem trobat un trencant a l'esquerra marcat amb una creu verda que hem decidit seguir uns metres, per saber on ens portava.
I resulta que ens ha portat al lloc que més interessava al Mohawk, la Pedra de les Orenetes, amb restes aquesta vegada sí clarament íberes. Ho demostren les pintures rupestres que per desgràcia pràcticament han desaparegut i els diversos canalets picats a la roca.
Més contents que un gínjol, hem desfet el tros de camí i hem retornat a seguir el recorregut marcat pel PR. En algun indret d'allà hi ha un molí de pedra també prehistòric, però lamentablement hem estat incapaços de trobar-lo. Ara bé, el que sí hem localitzat, tot i que una mica de "xiripa" i seguint les fletxes verdes, ha estat la Roca Foradada. Bé, al principi semblava una roca ben normaleta, fins que li hem donat la volta i ens l'hem mirat pel darrere. Llavors hem entès el perquè de la fletxeta verda i també el perquè del nom de la pedra: resulta que els íbers, que devien ser gent que s'avorria molt i tenia poca feina, es van dedicar a buidar-la completament per dins! Bufa, quina paciència!!
I bé, aquí ha acabat el nostre itinerari. Seguint el camí del PR s'arriba a una urbanització, amb la qual s'acaba el recorregut per la prehistòria per entrar de ple en la història més actual. Nosaltres, però, hem desfet el camí fet, ja que el nostre estimat cotxet ens esperava pacientment a l'inici del trajecte, ben acompanyat per un orifany, un indi i un moai.D'aquesta excursió n'he descobert moltes coses, tot i que també m'han quedat molts interrogants per respondre, ja que hem trobat alguns elements ben sorprenents:
Pintures rupestres?
Construccions extraterrestres?
Petjades d'éssers intraplanetaris?
I el millor de tot, què deu ser aquesta estranya criatura que m'anava trobant per tot arreu per on anava?
I ja ho diuen, que qui té gana, somia truites, i nosaltres avui anàvem a buscar imatges en les roques, esculpides per l'home, per éssers desconeguts o per la naturalesa! No sé vosaltres, però jo en aquell moment m'he sentit molt observada, encara que només fos una il·lusió òptica...o potser no?
Per si algú s'ha perdut amb les meves explicacions (cosa molt possible), us deixo un croquis casolà del nostre recorregut.
11 comentaris:
ei!!!!!Selene,valla currada!!!!una explicacio digna duna profesional!!!!fijo ke al meu para fara aquest itinerari tan ben elaborat!!!tinc ganes de meditar a la roca foradada....rollo hindu!!!!jajaja!!!ens veiem!!!!!
salut i roka!!!!!!!!!
Selene, ja ho diu en Zombi...de "profeshioná", et vindràn a buscar de la tele.
Sobre l'itinerari...es apte per escapar-me un dia amb els petits?
Fins ara
Jo crec que sí, tot el trajecte és per caminet força pla, tret d'algun moment que fa més baixada i alguns trams que estan més marcats per l'erosió de l'aigua. Clar que si hi vas amb els dos menuts serà millor que portis reforços!!
Veig que al Maresme hi ha alguna cosa interessant, no ho hauria dit mai !
La veritat és que no et puc assegurar que tot això sigui al Maresme, perquè el recorregut comença en terres maresmenques, però acaba a la Roca del Vallès que, com el seu nom bé indica, es troba al Vallès Oriental...
:-p
Sembla prou interessant per fer-hi una excursió amb les nenes, a veure si som capaços de trobar-ho.
Buscant per la intenete hem descobert on es troba més o menys el molí de pedra que ens falta per veure, així que no descarto tornar a fer l'excursioneta un dia d'aquests, però començant-la des del dolmen de Cèllecs.
A mi em va agradar força aquest itinerari, perquè a part de veure coses curioses, el paisatge és força bonic. Passes pel mig del bosc, però sense ser una selva , així que vas entre els arbres, però és força còmode de caminar. Crec que val la pena.
Quin lloc més curiós! Tan a prop de casa i no ho coneixia! Me l'apunto per anar-hi a fer un volt ben aviat... I segur que ens enfilarem a algun bloc d'aquests...
Moltes gràcies per la informació!
Compte amb les pedres, que són restes íberes, eh?!
Recordo que quan anava a 2n de BUP (fa uns quants anyets, ja), ens van portar a fer una excursió per aquesta zona, però l'únic que recordo d'aquell dia és precisament el molí de pedra que no vam saber trobar el dilluns...
Fa dos anys de casualitat vaig estar en tots aquets llocs, el elefant despres d'indagar i d'escalar-ho per la seva trompa 6b, vaig esbrinar que l'havia fet un escultor de La roca del Valles hi ha un monument a la seva memoria, si pujas a dalt de l'elefant veuras que hi ha un spit per despenjar-se, la resta d'escultures tambe les va fer ell.
Aquella pedra plena de forats es diu la pedra de les orenetes, i esta catalogada com d'interes natural (protegida), més endavant de la foradada es pot trobar les roques de l'escorpi, posibilitats per fer bloc.
Tot aixo esta al planell de l'alpina d'aquella zona, bona trobada sempre sorpren
Pots comptar que fent l'excursioneta amb un escalador, el primer que va fer al veure l'elefant va ser enfilar-s'hi a sobre, descobrir l'spit que dius i després començar a calcular quin grau devia tenir la trompa i començar a planificar quin dia podria arribar-se fins allà per escalar-la!
I de la Pedra de les Orenetes, malgrat que tot el voltant estava molt net, em va saber molt greu veure la quantitat de "pintures rupestres" que hi havia, cosa que demostra que el món està ple d'"energúmens" que, tot i els anys que han passat, encara no han evolucionat...
Publica un comentari a l'entrada