Avui, dia 6 de gener, han passat els Reis Mags d'Orient per casa de tots els nens i nenes. De tots? No!
Bé, sí i no. Resulta que a casa havien d'haver deixat una fantàstica i magnífica Nintendo DS perquè la reina de la llar (és a dir, una servidora) pogués entretenir-se mentre el seu maridet es dediqui a enfilar-se per les parets (literalment), sempre i quan el seu ditet lesionat li permeti.
Però resulta que al final no ha estat així i encara no hem acabat de descobrir per què. M'explicaré:
El dia 9 de desembre, l'individu anomenat Mohawk va encarregar a uns grans magatzems (el nom dels quals no diré, però sí indicaré que té nom que sona a britànic) que li enviessin a casa dels seus pares una d'aquestes videoconsoles de butxaca, després d'haver-la pagat via internet. Fins aquí, tot va bé.
Dies més tard, el 22 de desembre, els senyors coneguts com a "sogres" van rebre una trucada dient que cert servei de missatgeria (el nom del qual tampoc diré, però indicaré que se suposa que es tracta d'un SErvei URgent de missatgeria, cosa que començo a dubtar...) havia intentat entregar la mercaderia sol·licitada, però que resulta que l'adreça que els havien donat "no existeix", així que estaven a l'espera de l'adreça correcta.
És curiós que diguin que l'adreça no existeix, quan jo he estat allà multitud de vegades i tot i que no hi posaria la mà al foc, jo diria que el lloc sí que existeix! Total, que la cosa va quedar així, "a la prestativa" que diria aquell.
Temps més tard, a mesura que s'anava acostant el dia R (dels Reis, és clar), el maridet va fer una nova trucada al servei d'atenció al client dels abans citats grans magatzems. Després de dues trucades infructuoses i d'una tercera de deu minuts d'espera sentint a dir "Lo sentimos, en estos momentos todos nuestros operadores estan ocupados, disculpen las molestias"(sí, molèsties les que tindrem el dia que ens arribi la factura del telèfon!), va poder contactar amb un dels dits "operadors" demanant explicacions de per què el paquet encara no havia arribat quan feia més de dues setmanes que estava demanat (i el que és pitjor, pagat!). L'operador va dir que sí, sí, que ja ho entenia i que de seguida trucaria al servei de missatgeria, per veure què passava.
Dos o tres dies més i el paquet segueix sense arribar. Nova trucada als grans magatzems. Mateixa resposta de la vegada anterior: que ells ja havien fet la comanda i que l'havien entregat al missatger feia dies i que no sabien per què la mercaderia encara no havia arribat. Però que ja els tornarien a avisar i que en dos, tres dies com a màxim (que era ja dia 4 de gener...) tindríem el producte a casa.
Dia 4 de gener, vigília de la vigília de Reis i el paquet continua sense arribar. El senyor sogre, ja un pèl cabrejat, truca altra vegada als magatzems i pràcticament es baralla (per telèfon, és clar) amb el teleoperador de l'altra banda. Resultat: res de res.
Avui som dia 6 de gener, fa gairebé un mes que es va fer la comanda (que, com dic, ja està pagada) i la videoconsola segueix sense aparèixer. On ha anat a parar? Vés a saber. Segons els del centre comercial, el té la missatgera. Segons aquesta, estan esperant l'adreça correcta (?!). I mentrestant una servidora, sense el seu preciós regal de Reis (s'ha hagut de conformar amb un bonic "val per una videoconsola Nintendo DS"). Ara mateix tinc una bonica funda (regal de la meva família) per guardar-hi una consola que no tinc i tota una col·lecció de jocs (regal també de la família) per jugar amb una consola que, igualment, no tinc.
Afortunadament sóc prou grandeta per no deprimir-me excessivament per aquest fet (com a molt, sentir-me força estafada) i tenir prou paciència per esperar que aparegui un dia o altre. Em pregunto què hauria passat si el destinatari del regal hagués estat un noiet de 10 anys que l'estigués esperant impacientment? Què haurien hagut de fer els seus pares?
I si el paquet segueix sense aparèixer? Què haurem de fer? Reclamar que ens tornin els diners i buscar-la en una altra banda? I si no la trobem enlloc (diuen que està exhaurida), què en faig de la bonica funda i la col·lecció de jocs?
Bé, sí i no. Resulta que a casa havien d'haver deixat una fantàstica i magnífica Nintendo DS perquè la reina de la llar (és a dir, una servidora) pogués entretenir-se mentre el seu maridet es dediqui a enfilar-se per les parets (literalment), sempre i quan el seu ditet lesionat li permeti.
Però resulta que al final no ha estat així i encara no hem acabat de descobrir per què. M'explicaré:
El dia 9 de desembre, l'individu anomenat Mohawk va encarregar a uns grans magatzems (el nom dels quals no diré, però sí indicaré que té nom que sona a britànic) que li enviessin a casa dels seus pares una d'aquestes videoconsoles de butxaca, després d'haver-la pagat via internet. Fins aquí, tot va bé.
Dies més tard, el 22 de desembre, els senyors coneguts com a "sogres" van rebre una trucada dient que cert servei de missatgeria (el nom del qual tampoc diré, però indicaré que se suposa que es tracta d'un SErvei URgent de missatgeria, cosa que començo a dubtar...) havia intentat entregar la mercaderia sol·licitada, però que resulta que l'adreça que els havien donat "no existeix", així que estaven a l'espera de l'adreça correcta.
És curiós que diguin que l'adreça no existeix, quan jo he estat allà multitud de vegades i tot i que no hi posaria la mà al foc, jo diria que el lloc sí que existeix! Total, que la cosa va quedar així, "a la prestativa" que diria aquell.
Temps més tard, a mesura que s'anava acostant el dia R (dels Reis, és clar), el maridet va fer una nova trucada al servei d'atenció al client dels abans citats grans magatzems. Després de dues trucades infructuoses i d'una tercera de deu minuts d'espera sentint a dir "Lo sentimos, en estos momentos todos nuestros operadores estan ocupados, disculpen las molestias"(sí, molèsties les que tindrem el dia que ens arribi la factura del telèfon!), va poder contactar amb un dels dits "operadors" demanant explicacions de per què el paquet encara no havia arribat quan feia més de dues setmanes que estava demanat (i el que és pitjor, pagat!). L'operador va dir que sí, sí, que ja ho entenia i que de seguida trucaria al servei de missatgeria, per veure què passava.
Dos o tres dies més i el paquet segueix sense arribar. Nova trucada als grans magatzems. Mateixa resposta de la vegada anterior: que ells ja havien fet la comanda i que l'havien entregat al missatger feia dies i que no sabien per què la mercaderia encara no havia arribat. Però que ja els tornarien a avisar i que en dos, tres dies com a màxim (que era ja dia 4 de gener...) tindríem el producte a casa.
Dia 4 de gener, vigília de la vigília de Reis i el paquet continua sense arribar. El senyor sogre, ja un pèl cabrejat, truca altra vegada als magatzems i pràcticament es baralla (per telèfon, és clar) amb el teleoperador de l'altra banda. Resultat: res de res.
Avui som dia 6 de gener, fa gairebé un mes que es va fer la comanda (que, com dic, ja està pagada) i la videoconsola segueix sense aparèixer. On ha anat a parar? Vés a saber. Segons els del centre comercial, el té la missatgera. Segons aquesta, estan esperant l'adreça correcta (?!). I mentrestant una servidora, sense el seu preciós regal de Reis (s'ha hagut de conformar amb un bonic "val per una videoconsola Nintendo DS"). Ara mateix tinc una bonica funda (regal de la meva família) per guardar-hi una consola que no tinc i tota una col·lecció de jocs (regal també de la família) per jugar amb una consola que, igualment, no tinc.
Afortunadament sóc prou grandeta per no deprimir-me excessivament per aquest fet (com a molt, sentir-me força estafada) i tenir prou paciència per esperar que aparegui un dia o altre. Em pregunto què hauria passat si el destinatari del regal hagués estat un noiet de 10 anys que l'estigués esperant impacientment? Què haurien hagut de fer els seus pares?
I si el paquet segueix sense aparèixer? Què haurem de fer? Reclamar que ens tornin els diners i buscar-la en una altra banda? I si no la trobem enlloc (diuen que està exhaurida), què en faig de la bonica funda i la col·lecció de jocs?
3 comentaris:
Jo contactaria amb els de missatgeria per dir-los una altra adreça o bé per anar vosaltres mateixos a recollir la preuada consòla.
Sempre podeu recórrer a la violència, si el trastu no apareix i els diners no tornen.... :P
El primer dels teus consells ja l'hem intentat, però els magatzems es neguen a donar-nos el telèfon de la missatgera!
Fa uns minutets el Mohawk ha trucat, per provar sort a veure què diuen. L'han tingut uns quinze minuts amb "todos los operadores estan ocupados" fins que finalment s'ha cansat i ha penjat. El que més ràbia em fa, a part del fet de no tenir el meu preuat regalet, és que amb tanta trucadeta inútil ens acabarà sortint més car el telèfon que la consola!!
Potser sí que acabarem recorrent a la violència...
El més pràctic és buscar per internet l'adreça de l'oficina de la missatgeria i anar-hi directament. Almenys és el que faig sempre que m'envien coses, perquè normalment no sóc a casa....
Això si, la història té gràcia !
Publica un comentari a l'entrada