Fi del primer trimestre

Avui als tutors ens ha tocat treballar més que a la resta de companys de l'institut, ja que ha estat dia de repartir notes.

Uns s'ho munten millor que altres i n'hi ha que amb deu minuts reuneixen els alumnes, els donen els paperets i els envien cap a casa.

Però una servidora, que té el problema de ser a vegades massa responsable, ha preferit dedicar ni que fossin dos o tres minuts a cada noiet, així que m'he passat dues hores parlant amb cada un d'ells. La veritat és que el discurs és tota l'estona pràcticament el mateix: "Si no treballes més, no aprovaràs", "La feina s'ha de fer sempre", "T'has de comportar millor a classe", etc., però dit individualment sembla que sigui una altra cosa, perquè quan ho dius en general per a tots, justament els qui s'haurien de sentir més aludits són precisament els qui menys cas en fan, així que hi ha coses que cal dir cara a cara.

La veritat és que del meu grup, pel tema notes no hi ha res d'especial: un parell de noiets amb tot notables i excel·lents, alguns amb tot aprovat just i molts amb dos, tres, quatre o més assignatures suspeses, i òbviament no hi poden faltar els dos o tres que les tenen totes o pràcticament totes suspeses.

El problema que tinc amb el meu grup no és precisament acadèmic (de notes, vull dir), sinó més aviat comportamental. De fet, és una situació que no només passa en el meu grup, sinó que sembla que és com una tradició de l'institut, que es va transmetent de generació a generació, un fet que m'ha sorprès molt, perquè no havia vist mai enlloc.

El cas és que aquests noiets, com a nens i adolescents que són, tenen molt costum de ficar-se els uns amb els altres. Fins aquí no hi ha res d'especial, mentre aquests insults no deixin de ser diguem-ne amistosos. El sorprenent del cas és que tenen la mania d'insultar-se ficant-se amb les mares. Els altres profes, que ja s'ho coneixen, ja em van avisar a principi de curs, que no m'estranyés si sentia dir coses incomprensibles a l'aula, perquè tot el que diuen va amb segones intencions.

Així, per exemple, pot ser que sentis algú dient "Tortilla" i de sobte vegis tots els nanos de la classe aixecar-se de la cadira i tornar-se a asseure, com si fessin una d'aquelles onades que es fan al futbol. I altres coses per l'estil. Sembla que el curs passat ho feien molt sovint, però afortunadament aquest curs només m'hi he trobat en una ocasió i li vaig fotre tal moc a la instigadora que no es tornarà a repetir.

Però el que més em sorprèn i m'indigna alhora és que de tant en tant se senten anomenar noms de dona, no precisament de manera amistosa (podríem dir que bàsicament les acaben tractant a totes de prostitutes), i després descobreixes que la "Pilar", la "Marta" o la "Maria José" no són personatges de la tele ni alumnes del centre, sinó que són els noms reals de les mares dels noiets de la classe, amb la qual cosa s'estan insultant uns als altres insultant les seves mares. És a dir, que és com una versió més elaborada del "Ets un fill de puta", però ara posant noms concrets a les suposades "putes".

Ja podeu suposar la gràcia que em fa sentir aquesta mena de comentaris, així que els meus noiets ja han hagut d'aguantar uns quants crits i quatre sermons spbre el tema. Últimament sembla que la tradició s'ha abandonat una mica, malgrat que veig que en altres cursos, sobretot en els de segon d'ESO, se segueix mantenint molt viva. Espero aconseguir que almenys els meus nanos deixin aquest costum, perquè em sembla d'allò més insultant i ofensiu. De vegades no entenc com la intel·ligència pot estar tan mal repartida en el món...