Doneu-me una ametralladora, que els liquidaré a tots!

Avui estic que m'enfilo per les parets i no en el sentit literal precisament. Els dijous sempre són dies molt llargs, no només perquè tingui moltes hores, sinó per les hores que tinc. Però avui ha estat especialment llarg.

Començo el dia amb la tutoria, que no sé pas com s'ho fan els meus noiets, però sempre aconsegueixen que surti d'allà sense energia...i tot just acabo de començar! No és que es portin malament, perquè la veritat és que no em puc queixar massa del meu personal, però no hi ha manera que callin, així que parlen més ells que jo, amb la qual cosa em passo l'estona demanant que callin en lloc de dir allò que els hagi de dir. Avui, per primera vegada des que vam començar el curs, els he canviat de lloc, cosa que em van demanar ells la setmana passada i, òbviament, els canvis no els han agradat, perquè no seuen on ells volien, així que ja m'estan demanant altra vegada que els canviï.

Bé, deixant de banda l'esgotament, més psíquic que físic, la tutoria ha anat bé. A la següent hora han començat els problemes, perquè tinc un grupet de nenes (d'aquelles adolescents, adolescents, que van totes pintades i ben arregladetes) que es veu que han decidit que no els caic bé o no els agrada la meva assignatura (més aviat les dues coses juntes) i que volen que quedi ben clar. S'han passat l'hora dibuixant corazoncitos en un paper, xerrant, rient, fent tonteries amb els nens, etc. i després se m'han posat a cridar perquè estava fent la classe per l'altra gent i passava d'elles!! I una, que va de xunga, m'ha començat a dir que a ella no li vacilés, que a ella no li vacila ningú, ni tan sols els seus pares, i que jo molt menys...i això que no li havia dit res, simplement les he ignorat tant com he pogut, igual com fan elles amb mi.

Després he anat a fer socials amb els de 2n. I m'ha passat una cosa que encara no acabo d'entendre ara. Estava a mitja classe amb la porta oberta, perquè torna a fer calor, i de sobte veig que un parell de nanos de la classe estaven parlant amb algú de fora l'aula. Miro i em trobo amb un energumen d'un altre grup a qui ni tan sols conec allà plantat al llindar de la porta, més a dins que fora de l'aula. Li dic que què hi fa i que faci el favor d'anar-se'n cap a la seva classe i ni s'immuta, així que vaig cap a ell per tancar la porta. Què fa ell? Doncs fer el que faria tothom: posar el peu per no deixar-me-la tancar! Li he dit que marxés o aniria a buscar el director, però ni així s'ha mogut de lloc. Quan finalment ha decidit que ja en tenia prou, he tancat la porta i he agafat un full de falta de disciplina per omplir-lo. Es veu que ell se n'ha adonat, perquè algú de la classe ho ha dit en veu alta, i ha obert la porta, ha entrat a l'aula, ha vingut cap a mi i m'ha dit que "No poses faltes als de la teva classe i me l'aniràs a posar a mi?" I se n'ha anat. Doncs sí, ara li hauré de posar una falta i que a més pot ser molt greu.

De debò que encara m'estic preguntant què ha passat avui exactament. Primer les nenes de 3r que se'm posen a cridar com peixateres per no res i després aquest individu que em ve a vacilar sense motiu, perquè ja dic que ni tan sols el conec. No entenc res.

I després la gent s'estranya que hi hagi tantes baixes per depressió en el món de l'ensenyament...Si seguim amb aquest ritme no sé pas com acabaré jo, i això que no tinc tendència a deprimir-me...Després em diran que és la meva feina i que jo l'he triat, però no és veritat, això no forma part de la meva feina, jo no he triat haver-me d'ocupar d'una colla d'imbècils que estan malament del cap i que tenen tants problemes d'autoestima que necessiten fer quedar malament als altres per poder-se sentir bé ells.

Em començo a plantejar canviar de feina, però no sé pas què podria fer. Tot plegat és una merda, perquè la meva feina m'agrada molt, quan me la deixen fer; m'ho passo molt bé quan una classe funciona, però malauradament això cada vegada és menys habitual. Quin fàstic...