Avui, per desconnectat una mica de la feina de l'institut, canviaré totalment de temàtica, però seguiré aprofitant el blog per deixar anar què en penso de certes coses. Aquesta vegada li tocarà el rebre al brillant "enginyer" que ha ideat les "millores" que han fet a la N-II al seu pas pel Maresme, entre Montgat i Mataró.
Ja fa temps que aquest tram està qualificat com un dels punts negres de les carreteres catalanes. La veritat és que com a carretera, malgrat no ser cap meravella, no seria tan perillosa si no fos per la conducció que fan alguns individus. Si la gent no anés tan estressada i tingués sempre tanta pressa, segurament tots aniríem una mica millor. Sovint, veient segons quines maniobres, penso que encara hi ha pocs accidents, perquè cada dia veig avançaments sorprenents: cotxes que avancen pel carril que saben que desapareix perquè és d'entrada al poble i esperen fins a l'últim segon (generalment arribant a trepitjar la línia contínua) per incorporar-se en el carril que els pertoca, tallant el qui va tranquil·lament pel seu carril i que no té cap culpa que els altres energúmens tinguin tanta pressa que no puguin esperar ni uns segons a que sigui el seu torn i prefereixen colar-se. O bé aquells que van amb motos no precisament petites que, aprofitant els semàfors o no, van passant per entre els cotxes pràcticament fregant com a mínim els retrovisors d'una banda o altra.
Doncs bé, com que gràcies a aquestes "persones" la carretera acaba resultant molt perillosa, l'any passat van començar a fer una sèrie de modificacions que se suposa que havíen de servir per millorar la situació. El primer que van fer va ser canviar les valles dels marges de la banda de mar (els famosos "guardarails" de què tant es queixen els motoristes) per un mur de formigó. Fins aquí cap problema, si no fos pel fet que darrere del mur, on en alguns trossos hi ha una vorera per on camina la gent, hi van deixar amuntegada tota la porqueria que els anava sobrant de les obres. D'això fa gairebé un any i no estic segura que l'hagin netejat encara.
La següent actuació va ser posar una mena de mitjana que en alguns indrets és de formigó igual que el de la vora i en altres zones consisteix en dues línies contínues blanques amb l'espai del mig pintat de color vermell (útil no sé si ho serà, però això sí, la carretera ha quedat la mar de mona amb tantes coloraines). Encara no he entès quin criteri han seguit a l'hora de fer mitjana de formigó o no, ja que n'hi ha a trossos sí i a trossos no, cosa que no vol dir que coincideixi necessàriament amb els llocs on aniria bé o no.
Després d'això, com que la mitjana ocupa més espai del que ocupava la línia divisòria que hi havia abans, òbviament els dos carrils que hi havia han quedat més estrets (claustrofòbics, diria jo). Solució? Molt fàcil, si no hi ha prou espai per dos carrils, en treiem un i llestos. I sí senyor, dels dos carrils que hi havia en tot el tram ara ens hem quedat amb un de sol, tot i que en certs moments, i tampoc sé molt bé per què, han mantingut els dos que hi havia.
Però la història no s'acaba aquí. Resulta que en plena N-II hi ha un autobús que fa la línia entre Barcelona i Mataró (suposo que va més enllà, però no sé fins a on arriba) que fins ara parava tranquil·lament al mig de la carretera, aprofitant que hi havia un altre carril lliure perquè els cotxes el poguessin avançar. Ara, com que ha quedat l'espai lliure del carril que ens han pres, doncs han pogut fer unes boniques parades per aquest bus (i que consti que trobo que aquesta és una de les poques coses coherents que han fet). Ara bé, si no hi havia prou espai perquè això fos un carril, podeu imaginar que tampoc serà suficient per aquests enormes trastos que fan la línia, així que quan paren en una parada, de fet acaben ocupant part del carril (l'únic que tenim ara) i els vehicles que volen passar, sobretot si són gaire grossos, gairebé s'acaben empotrant a la mitjana (de formigó, recordem-ho) perquè no hi ha més lloc.
Això és tot? No, encara queda el millor!! Ara resulta que, per si no n'hi hagués prou amb haver reduït considerablement la velocitat de la via al treure un carril quan en fan falta dos (o tres), a cada lloc on hi ha parada de bus, com que la parada queda a la banda de mar i les cases curiosament es troben a l'altre costat de la carretera, han tingut la brillant idea d'anar posant semàfors en cada una, per tal que els peatons puguin travessar amb total seguretat (fins ara sempre hi ha hagut els passos subterranis, però es veu que ara ja no serveixen). I n'hi ha aproximadament un cada 100 metres!! De moment encara no funcionen, però el dia que vagin tots ja podrem prendre paciència els qui tinguem la idea boja de voler pujar de Barcelona a Mataró per la N-II.
Encara en podria afegir algunes més, però em sembla que el post ja ha sortit prou llarg. El resultat de tantes modificacions ha estat que, en lloc de millorar el que no funcionava, encara han creat més problemes allà on no n'hi havia. Digueu-me mal pensada, però a mi tot això em fa sospitar que la intenció real no era millorar la N-II, sinó convèncer-nos a tots plegats de triar l'alternativa, que és passar per l'autopista, això sí, pagant el peatge...
Ja fa temps que aquest tram està qualificat com un dels punts negres de les carreteres catalanes. La veritat és que com a carretera, malgrat no ser cap meravella, no seria tan perillosa si no fos per la conducció que fan alguns individus. Si la gent no anés tan estressada i tingués sempre tanta pressa, segurament tots aniríem una mica millor. Sovint, veient segons quines maniobres, penso que encara hi ha pocs accidents, perquè cada dia veig avançaments sorprenents: cotxes que avancen pel carril que saben que desapareix perquè és d'entrada al poble i esperen fins a l'últim segon (generalment arribant a trepitjar la línia contínua) per incorporar-se en el carril que els pertoca, tallant el qui va tranquil·lament pel seu carril i que no té cap culpa que els altres energúmens tinguin tanta pressa que no puguin esperar ni uns segons a que sigui el seu torn i prefereixen colar-se. O bé aquells que van amb motos no precisament petites que, aprofitant els semàfors o no, van passant per entre els cotxes pràcticament fregant com a mínim els retrovisors d'una banda o altra.
Doncs bé, com que gràcies a aquestes "persones" la carretera acaba resultant molt perillosa, l'any passat van començar a fer una sèrie de modificacions que se suposa que havíen de servir per millorar la situació. El primer que van fer va ser canviar les valles dels marges de la banda de mar (els famosos "guardarails" de què tant es queixen els motoristes) per un mur de formigó. Fins aquí cap problema, si no fos pel fet que darrere del mur, on en alguns trossos hi ha una vorera per on camina la gent, hi van deixar amuntegada tota la porqueria que els anava sobrant de les obres. D'això fa gairebé un any i no estic segura que l'hagin netejat encara.
La següent actuació va ser posar una mena de mitjana que en alguns indrets és de formigó igual que el de la vora i en altres zones consisteix en dues línies contínues blanques amb l'espai del mig pintat de color vermell (útil no sé si ho serà, però això sí, la carretera ha quedat la mar de mona amb tantes coloraines). Encara no he entès quin criteri han seguit a l'hora de fer mitjana de formigó o no, ja que n'hi ha a trossos sí i a trossos no, cosa que no vol dir que coincideixi necessàriament amb els llocs on aniria bé o no.
Després d'això, com que la mitjana ocupa més espai del que ocupava la línia divisòria que hi havia abans, òbviament els dos carrils que hi havia han quedat més estrets (claustrofòbics, diria jo). Solució? Molt fàcil, si no hi ha prou espai per dos carrils, en treiem un i llestos. I sí senyor, dels dos carrils que hi havia en tot el tram ara ens hem quedat amb un de sol, tot i que en certs moments, i tampoc sé molt bé per què, han mantingut els dos que hi havia.
Però la història no s'acaba aquí. Resulta que en plena N-II hi ha un autobús que fa la línia entre Barcelona i Mataró (suposo que va més enllà, però no sé fins a on arriba) que fins ara parava tranquil·lament al mig de la carretera, aprofitant que hi havia un altre carril lliure perquè els cotxes el poguessin avançar. Ara, com que ha quedat l'espai lliure del carril que ens han pres, doncs han pogut fer unes boniques parades per aquest bus (i que consti que trobo que aquesta és una de les poques coses coherents que han fet). Ara bé, si no hi havia prou espai perquè això fos un carril, podeu imaginar que tampoc serà suficient per aquests enormes trastos que fan la línia, així que quan paren en una parada, de fet acaben ocupant part del carril (l'únic que tenim ara) i els vehicles que volen passar, sobretot si són gaire grossos, gairebé s'acaben empotrant a la mitjana (de formigó, recordem-ho) perquè no hi ha més lloc.
Això és tot? No, encara queda el millor!! Ara resulta que, per si no n'hi hagués prou amb haver reduït considerablement la velocitat de la via al treure un carril quan en fan falta dos (o tres), a cada lloc on hi ha parada de bus, com que la parada queda a la banda de mar i les cases curiosament es troben a l'altre costat de la carretera, han tingut la brillant idea d'anar posant semàfors en cada una, per tal que els peatons puguin travessar amb total seguretat (fins ara sempre hi ha hagut els passos subterranis, però es veu que ara ja no serveixen). I n'hi ha aproximadament un cada 100 metres!! De moment encara no funcionen, però el dia que vagin tots ja podrem prendre paciència els qui tinguem la idea boja de voler pujar de Barcelona a Mataró per la N-II.
Encara en podria afegir algunes més, però em sembla que el post ja ha sortit prou llarg. El resultat de tantes modificacions ha estat que, en lloc de millorar el que no funcionava, encara han creat més problemes allà on no n'hi havia. Digueu-me mal pensada, però a mi tot això em fa sospitar que la intenció real no era millorar la N-II, sinó convèncer-nos a tots plegats de triar l'alternativa, que és passar per l'autopista, això sí, pagant el peatge...
6 comentaris:
Uy Selene! Em sembla que t'has quedat curta! A mi el que més gràcia em fa és que hi han trams de la carretera on la línia divisòria de carrils és en DIAGONAL Algú ha vist mai una separació de dos carrils en diagonal? Doncs si, els matemàtics ho heu encertat dues línies no perpendiculars es creuen, així és que aquesta línia diagonal, acaba tancant i fent desaparèixer un dels carrils...
Està clar que això és una maniobra pro C-32, l'autopista més vella de l'estat Espanyol, i em sembla que amb 40 anys han tingut temps d'amortitzar-la, però és evident que els srs. de Criteria necessiten més capital i als srs. que quan parlen la gent els aplaudeix (aka polítics), ja els hi va bé que siugi així. De fet, un tal F.Puig, d'un partit que convergeix com les diagonals dels carrils de la N-II, va insinuar que no es podia eliminar el peatge de la C-32 perquè esdevindria un caos. Bé, jo el caos el veig cada matí i amb peatges, voleu dir que la cosa canviaria molt?
;)
Ke bonic kes el Maresme !
Si li treus la via del tren, la N-II, la C-32, les cues interminables de cotxes cada matí i vespre i, sobretot, els caps de setmana preferentment d'estiu, els blocs de pisos a tocar de mar i les torres dels barcelonins ocupant tota la muntanya,llavors sí, el Maresme és bonic... :-p
Jo em segueixo preguntant que pasarà amb l'altre meravellosa idea de les sortides dels pobles. Si van molts cotxes direcció Mataró i hi ha una bona pila de cotxes intentant sortir del semàfor e incorporar-se a la carretera i no poden i queden parats a mitja sortida, que passarà quan el semàfor dels que van direcció Barcelona es possi verd?
Que bonito es el maresme...con sus carreteras, sus rieras...prefereixo no seguir.
i els seus vilatans, no oblideu els vilatans "exemplars" je,je
Tinkpor, justament en això pensava quan vaig posar que en lloc d'arreglar les coses, han empitjorat les que encara funcionaven bé. Amb tota la història dels carrils, els qui van per les sortides dels pobles en direcció Mataró, que tenien un carril pràcticament per a ells sols,ara resulta que els han deixat un petit espai d'uns 15 metres per incorporar-se després a l'únic carril que puja, cosa que no suposaria un problema si no fos que en el mateix moment que s'hi volen incorporar, vénen contínuament cotxes de més avall!!
I pel que fa als seus vilatans maresmencs he de dir que n'hi ha de bons i d'altres a qui preferiria no haver conegut mai...
Publica un comentari a l'entrada