Avet de Cireres i Pi Roi de Cireres (Alt Àneu)

Avet de Cireres

Espècie: abies alba

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: EMD Isil i Alós d'Isil
Terme municipal: Alt Àneu (Isil i Alòs d'Isil, Bosc de Cireres)
Coordenades UTM ED50 (m): X 342719  Y 4734982
Alçària total: 33,5 m
Volt de canó: 4,36 m
Capçada mitjana: 15,5 m
Edat estimada: ?

Pi Roi de Cireres 

Espècie: pinus sylvestris

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: EMD Isil i Alós d'Isil
Terme municipal: Alt Àneu (Isil i Alòs d'Isil, Bosc de Cireres)
Coordenades UTM ED50 (m): X
Alçària total: 20 m
Volt de canó: 3,93 m
Capçada mitjana: 14,2 m
Edat estimada: ?

A la tercera va la vençuda! Aquesta vegada sí!

Ja havíem fet dues visites a la zona del Bosc de Cireres per a intentar localitzar-hi els dos arbres monumentals del bosc: el Pi Roi i l'Avet. Fins ara disposàvem d'informació poc clara o, directament, errònia, amb la qual cosa havíem anat fent voltes pel mig del bosc intentant identificar els nostres objectius sense aconseguir trobar-los. 

La nostra salvació ens l'ha donada la mateixa Generalitat, que ha modificat les explicacions de la pàgina web d'Arbres Monumentals, afegint-hi una petita dada que ens resultava imprescindible per a entendre les indicacions.

A la pàgina dels dos arbres encara hi segueix apareixent aquesta descripció:

"De les mateixes bordes de Perosa surt un sender pel vessant que mira a l’est que baixa per una mata frondosa de bosc, el bosc de les Cireres. Si seguim aquest mateix sender trobarem una pasarel·la que ens permet creuar el Riu Noguera Pallaresa. A uns 100 metres de la passarel·la, trobem el Pi Roi de Cireres, i a uns 20 metres un arbre caigut al costat de l'Avet de Cireres (monumental). A uns 250 metres més enllà trobem un altre avet singular."

I això és el que vam fer en la nostra segona visita: buscar un sender prop de les bordes de Perosa que "baixés" cap al bosc. Vam trobar una passarel·la i prop seu un avet que vam considerar que era prou digne per a ser Monumental. Del Pi ni rastre, així que aquell dia vam marxar mig convençuts d'haver trobat l'avet que buscàvem, ja que no havíem vist per enlloc el pi roig que se suposa que havia de ser al seu costat.

Revisant la informació de la web, però, vam descobrir que a la fitxa dels dos arbres hi ha una explicació de com arribar-hi lleugerament diferent on, com deia, hi ha una informació important que no apareixia al text anterior:

"De les mateixes bordes de Perosa cal remuntar a peu 1,5 km la pista de la Mina. Des d’una corba tancada surt un sender pel vessant que mira a l’est que baixa per una mata frondosa de bosc, travessa el riu de Cireres i remunta pel bosc vell de Cireres. A uns 100 metres del riu, trobem l'Avet de Cireres, a pocs metres del Pi Roi de Cireres."

Noteu la diferència? Nosaltres "baixant" pel bosc quan el primer que havíem de fer era "pujar" pràcticament dos quilòmetres pista amunt abans d'endinsar-nos al bosc!! Vaja, que ja els podíem anar buscant per la part de baix quan resulta que aquests dos arbres es troben força més amunt.

Per cert, al primer text hi ha un altre error, que el que es creua és el riu de Cireres, no la Noguera Pallaresa, que passa per l'altra banda de les bordes de Perosa.

Bé, deixem les anècdotes i anem al que interessa: com localitzar l'Avet i el Pi Roi de Cireres (si en trobem un, trobem l'altre, ja que estan a uns 20 metres un de l'altre).

Malgrat totes els dubtes sobre on serien els dos arbres, el que sí teníem clar, claríssim, era com arribar al Bosc de Cireres: de la mateixa manera que arribarem a la Coma de Perosa, on trobarem els Avets, o al Pletiu d'Aulà, on podrem admirar els Pins Orcs (que realment valen la pena de veure) i la resta. 

Per si us fa mandra llegir les altres entrades, repeteixo que per arribar-hi, primer de tot hem d'anar a Alòs d'Isil i d'allà continuar per la carretera, camí de Bonabé, que poc després es converteix en pista (l'asfalt arriba fins al refugi del Fornet) força apta per a qualsevol vehicle, i fer els quinze quilòmetres que hi ha (vuit des del refugi), acompanyant la Noguera Pallaresa cap amunt, fins a arribar a l'aparcament habilitat, poc després de passar pel costat de la Borda Ignasia. Us aviso que aquesta pista té l'accés restringit des de l'1 de novembre fins l'1 de juny, així que durant els mesos d'hivern i primavera no és transitable. 

Noguera Pallaresa al costat de l'aparcament (foto feta des del pont que creua el riu)

Al costat de l'aparcament, la pista creua el riu, s'endinsa pel Bosc de Cireres i surt novament "a l'exterior" a l'alçada de la Coma de Perosa per continuar el seu camí cap a Montgarri. Fins aquí ho tenim tot clar: el Bosc de Cireres és, sí o sí, el que tenim al nostre davant just baixar del cotxe, a l'altra banda de la Noguera. 

Si la primera vegada hi havíem anat al juliol, en un dia rúfol en què, de fet, vam acabar dinant sota la pluja, la segona vegada hi vam anar en un dia radiant de mitjans d'octubre, així que hi vam poder contemplar la preciosa diversitat cromàtica de la tardor.

Bosc de Cireres (octubre de 2017)

La tercera vegada, a finals d'agost, també vam enxampar un dia mig ennuvolat, però ja ens va anar bé, perquè ens vam estalviar la calorada d'aquesta època. 

Bé, ara que som a l'aparcament, creuarem la passera sobre la Noguera Pallaresa (aquesta sí que ho és) i anirem cap a les Bordes de Perosa, on veurem els tres Avets monumentals que hi ha prop seu. Aquests es veuen clarament, així que no hi ha cap mena de dubte de quins són. Hi podem anar per la pista de Montgarri o bé agafant la pista de la Mina (que és l'altra pista que veiem sortir des de l'aparcament, amb un senyal de trànsit que prohibeix l'accés motoritzat excepte a veïns i serveis), que és la que anirem seguint després.

Avets de la Coma de Perosa (agost de 2019)

Als peus dels Avets de la Coma de Perosa abandonem la pista de Montgarri i seguim l'altra pista, la de la Mina, una mica més desdibuixada, però força evident també. Anirem pujant lentament sense complicacions per aquesta pista gairebé un parell de quilòmetres fins que en una corba trobarem a mà esquerra un curiós avet amb cinc troncs. És l'Avet de les Cinc Branques, catalogat com a Arbre d'Interès Local Bé, crec que és aquest, ja que no té placa i no és l'únic avet amb diversos troncs que vam veure. Sigui o no sigui, quan localitzem aquest avet estarem arribant al punt on deixarem la pista de la Mina i ens endinsarem al bosc, així que ens servirà de referència.

 

Avet de les Cinc Branques (agost de 2019)

Poc després, en un tram de pista recte, amb descampat a l'esquerre, trobarem un petit corriol que entra al prat, que anirem seguint.

Aquest corriol, que a estones se'ns desdibuixarà i n'haurem d'anar intuint el recorregut, ens portarà fins als nostres objectius. Primer de tot creua el prat, passant pel costat de dos preciosos avets bessons, amb dos troncs cadascun.

Després de creuar el prat, entrarem a dins del bosc de Cireres. Anirem resseguint el corriol, creuarem el torrent i seguirem avançant, ara ascendint lleugerament. A partir d'aquí poca indicació puc donar, ja que ens trobem dins del bosc, molt a prop ja dels nostres arbres, però difícils de veure a distància, amb un corriol que es desdibuixa precisament en aquest tram. Algunes indicacions: vam passar pel costat d'uns curiosos bolets i d'un gran formiguer que ens va posar els pèls de punta. 

 

Tenim l'avet a tocar, uns metres més amunt, però sense placa identificativa que ens orienti. És un avet molt gran, però que queda dissimulat enmig de tants altres avets també espectaculars, així que costa una mica d'identificar.

Ara, el que no hi haurà dubte que haurem trobat quan l'haguem trobat és el Pi Roi, ja que hi ha pocs pins al bosc i cap d'ells s'aproxima a les mides del que busquem. Estan un al costat de l'altre, amb uns vint metres de distància, així que si en trobem un, hem de trobar l'altre també. Venint des del torrent (Riu de Cireres), primer de tot apareixerà l'Avet i després el Pi Roi. D'allò de "l'arbre caigut" ni cas, perquè el bosc n'és ple, d'arbres caiguts!

Avet de Cireres (agost de 2019)

Avet de Cireres

Pi Roi de Cireres (agost de 2019)

Pi Roi de Cireres

Pi Roi de Cireres

Després de trobar els dos arbres monumentals, si ens animem a seguir avançant pel corriol, que retrobarem ben fressat prop del pi, veurem altres avets ben grans i, quan arribem al prat, un de diversos troncs que també es val la seva visita.

 

Avet singular

Retornarem cap a l'aparcament pel mateix camí per on haurem pujat. 

Nota: De l'entrada anterior que havia fet d'aquests arbres, on hi havia informació errònia, en deixaré la part final, que no vull perdre. Vam estar buscant els arbres força metres més avall del lloc on es troben realment, i la volta va valdre la pena perquè no vam aconseguir trobar els arbres que buscàvem però esmorzant en una esplanada vam viure un moment que ens va semblar màgic:

"Vam acabar arribant a l'esplanada que ja coneixíem, així que vam decidir que era el lloc i el moment ideals per fer una parada tècnica per esmorzar. I realment va resultar ser el lloc i el moment perfectes, perquè al cap de pocs minuts va aparèixer una colla de cavalls que, sense mostrar cap mena de desconfiança, va venir a fer-nos companyia menjant al nostre costat. Ens va sorprendre molt la seva actitud, perquè, malgrat no ser animals salvatges, fins ara mai ens havíem trobat cavalls, en plena muntanya, que se'ns acostessin tant i amb tanta tranquil·litat. Em sentia a la glòria, primer amb les vaques que ens anaven guiant, després amb els cavalls que ens van acompanyar mentre esmorzàvem i encara més tard, amb un parell de daines i un esquirol que vam trobar dins del bosc, que no vam poder arribar a fotografiar."

Euga que tenia pinta de ser la líder del grup, la que més se'ns va acostar, malgrat que no va deixar que la toquéssim

Poltre posant-s'hi bé per a la foto

Roures dels Vilars de Valldarques (Coll de Nargó)

Roures dels Vilars de Valldarques

Espècie: quercus faginea subsp. faginea

Declarats Arbres Monumentals: l'any 1988
Propietari: Francesc Fàbrega i Vilana
Terme municipal: Coll de Nargó (Valldarques)
Coordenades: UTM 31N x,y (m): 352346,4668705
Alçària total: 26 m (I); 19 m (II)
Volt de canó: 4,8 m (I); 5,27 m (II)
Capçada mitjana: 12,5 m (I); 20 m (II)
Edat estimada: ?

Per arribar fins als Roures dels Vilars (o de Cal Vilàs) de Valldarques ens hem de dirigir a Coll de Nargó i d'allà agafar la carretera L-511 cap a Isona. Unes quantes (moltes) corbes més endavant, al km 26,2, trobarem a mà esquerra una pista amb el cartell indicador de "Valldarques". Seguirem la pista principal, ignorant una bifurcació a la dreta, fins que veurem els grans roures. 

Malgrat que n'hi ha dos amb la placa identificativa d'Arbre Monumental, escampats per la zona hi trobarem una bona colla de roures dignes de contemplar. Ara bé, se'ns dubte, el Roure II és el més espectacular de tots (dic Roure II per les dimensions que posa a la web de la Generalitat, tot i que no tinc del tot clar quin seria l'I i quin el II).  

Marco en el mapa en vermell els dos roures amb placa identificativa i en blau els altres roures que teniu per aquí fotografiats.

Roures dels Vilars de Valldarques (octubre de 2017)

Tot i haver-hi anat a mitjans d'octubre, les altes temperatures feien que als arbres els costés més perdre la fulla, així que nosaltres els vam trobar amb el fullatge encara ben verd. De fet, em va sorprendre aquest color tan intens que tenien, potser també per efecte del dia radiant que ens va fer, digne de la millor primavera.

Roure II dels Vilars de Valldarques (octubre de 2017)

Roure II dels Vilars de Valldarques (octubre de 2017)

Roure II dels Vilars de Valldarques (octubre de 2017)

Altre roure (octubre de 2017)

Altre roure (octubre de 2017)

La part negativa de la visita va ser descobrir que el Roure I tenia el tronc ben partit per la meitat (ens va fer la sensació que devia ser recent), cosa que fa preveure que li queda poc temps de vida. Una llàstima.

Roure I dels Vilars de Valldarques (octubre de 2017)

Roure I dels Vilars de Valldarques (octubre de 2017)

Roure I dels Vilars de Valldarques (octubre de 2017)

Altre roure (octubre 2017)

Alzinera de Coma Servera (Ribera d'Urgellet)

Alzinera de Coma Servera

Espècie: Quercus ilex subsp. ballota

Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: C. Baraut Jordana
Terme municipal: Ribera d'Urgellet (Montan de Tost)
Coordenades UTM 31N x,y (m): 368375,4677761
Alçària total: 11 m
Volt de canó: 3,46 m 
Capçada mitjana: 17,6 m
Edat estimada: ?

Per arribar a l'Alzinera de Coma Servera (o Cervera, segons posa a la placa identificativa), de la C-14, entre Organyà i Hostalets de Tost, agafarem la carretera LV-4001 i farem les seves mil corbes fins a Montan (o Montant) de Tost. Seguirem avançant per la mateixa carretera, que aviat deixarà de ser asfaltada, tot i que fàcilment transitable, en direcció a Colldarnat/Sorribes, fins que veurem a la nostra esquerra una pista amb un cartell que ens indica la presència de l'alzina. L'Alzinera es troba pocs metres més endins.

Inici de la pista, amb l'antic cartell indicador d'arbre monumental

Alzinera de Coma Servera (octubre de 2017)

Avets de les Bagues (Riu de Cerdanya)

Avets de les Bagues

Espècie: abies alba

Declarats Arbres Monumentals: l'any 2016
Propietari: Ajuntament de Riu de Cerdanya
Terme municipal: Riu de Cerdanya
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçària total:  27,5 m (I); 30,5 m (II)
Volt de canó: 4,11 m (I); 4,04 m (II) 
Capçada mitjana: 14,0 m (I); 16,6 m (II)
Edat estimada: ?

Arribar als Avets de les Bagues (o de la Baga de Riu) és força senzill. Primer de tot, hem d'anar fins a la població de Riu de Cerdanya, agafant la carretera que surt de l'àrea de servei de la boca nord del túnel del Cadí.

Creuarem el poble i continuarem per la carretera, seguint l'indicador cap al coll de Pendís, que aviat es convertirà en una pista de terra en bon estat, però força pedregosa. Recorrerem cinc quilòmetres de la pista, fins que arribarem al refugi del Serrat de les Esposes, lloc on deixarem el vehicle.

Refugi del Serrat de les Esposes (forma part del recorregut dels Cavalls del Vent)

Ara toca caminar, però pràcticament tot el trajecte es fa per pista forestal en molt bon estat (com que no hi circulen vehicles, no s'erosiona gaire), així que no comportarà cap mena de dificultat. Bàsicament, es tracta d'anar seguint els punts taronges (dels Cavalls del Vent) pintats a les pedres i també en alguns arbres, durant uns tres quarts d'hora. Com dic, no té pèrdua, perquè va resseguint la pista. 

Si ho volem fer una mica més interessant, a l'inici, en lloc de començar per la pista, podem dirigir-nos avall, cap al torrent, seguint un petit sender força fressat, on també anirem trobant marques taronges. Aquest sender baixa al torrent, el creua, puja per l'altra banda i es retroba novament amb la pista, que seguirem cap a l'esquerra.

Anirem caminant durant una mitja hora per aquesta pista, veient com de mica en mica el bosc de pins es va convertint en una bonica i ben cuidada avetosa.
 

Passats uns 35 minuts des de l'inici del recorregut, trobarem una bifurcació de la pista, deixarem la que anàvem seguint, que fa una corba cap a la dreta, i seguirem per la de l'esquerra, igual de còmode que l'anterior. Prop de l'encreuament hi podrem veure aquesta "escultura" (al costat del refugi n'hi ha una altra).

Continuarem caminant uns quinze-vint minuts més, encara acompanyats pels punts taronges, però ara pintats als arbres.

Quan la pista creua la carena, veurem a mà dreta un corriol marcat amb unes estaques de fusta pintades amb el mateix color taronja. Deixarem la pista i seguirem aquest corriol, que va resseguint la carena, una estona no massa llarga.

 

Aviat les estaques de color taronja passaran a ser estaques de color verd festuc, fites que haurem d'anar seguint, perquè ens portaran directament fins als peus dels grans avets que estem buscant. Mentrestant, podem anar contemplant els avets de l'Avetosa de Riu, ja que n'hi ha alguns de realment preciosos.

 

Fets uns deu minuts per aquest corriol, el deixarem que segueixi carenejant i nosaltres agafarem un petit sender a mà dreta, indicat també amb una estaca pintada de verd, que de manera força planera recorre aquest vessant i ens portarà als peus dels Avets. De fet, el camí s'acaba allà. En algun moment, aquest sender es desdibuixa, suposem que a causa de la neu que deu cobrir el terra cada hivern, però no passa res, encara que no acabem de veure el sender, simplement hem de seguir avançant en línia recta, sense desnivells, i uns quinze minuts després d'haver-lo començat, trobarem el primer dels grans avets. Hi ha una placa identificativa d'Arbre d'Interès Local (suposo que aviat hi posaran la d'Arbre Monumental), però us asseguro que no cal cap cartell que ens indiqui de quin avet es tracta. El segon avet es troba uns 40-50 metres més endavant, seguint el mateix camí. 

He de confessar que nosaltres vam començar aquesta recerca amb no massa ganes, ja que els avets declarats Monumentals normalment destaquen per la seva alçada, cosa que és difícil de veure quan es troben enmig d'una avetosa i rodejats d'altres avets pràcticament igual d'alts. Aquest fet, a més, fa que sigui impossible fer una fotografia on aparegui tot l'arbre en la seva magnitud, ja que des dels seus peus no es veu la part alta de la copa i tampoc no es pot fer a distància, perquè hi ha molts altres avets pel mig que els tapen. Vaja, que de tots els arbres que formen part de la llista de Monumentals, els avets són els que menys ens interessen, per la dificultat de trobar-los en molts casos i la impossibilitat de treure'n una fotografia decent.

Dic això perquè els Avets de les Bagues ens van deixar bocabadats. Són impressionants, no tan sols per les seves dimensions, sinó també per la seva morfologia: estem acostumats a veure avets ben verticals, amb el seu tronc recte, llarg i més aviat prim de més de trenta metres d'alçada, i sovint peladets, degut a que amb el temps van perdent les fulles de les branques inferiors i amb prou feines aguanten les de les parts superiors.

Amb aquestes imatges comprovareu que els Avets de les Bagues no s'assemblen gens a aquests altres avets que hem anat trobant: els seus troncs, de més de quatre metres de volta, es ramifiquen en diverses besses molt gruixudes, que fins i tot ens van fer dubtar que realment es tractessin d'avets. Deixeu-me que ho posi en majúscules: ESPECTACULARS! Aquests sí fan honor al qualificatiu de MONUMENTALS.

Avet de les Bagues I (agost de 2017)

Avet de les Bagues I (agost de 2017)

Avet de les Bagues II (agost de 2017)

En la imatge de sota no queda massa clar, però els troncs que es veuen entre el tronc principal i el secundari de l'esquerra formen part del mateix arbre. I n'hi ha més, que aquí no es veuen. 

Avet de les Bagues II (agost de 2017)

Avet de les Bagues II (agost de 2017)

 

Quan ens hagi acabat de caure la bava, desfarem el camí fet fins retornar al refugi.

I una mica de publicitat: Podeu trobar l'itinerari al llibre Parc Natural del Cadí-Moixeró. 50 indrets amb encant, concretament la Ruta 44: "Avetosa de Riu", igual que la de l'Avet del Barranc de la Fou (Ruta 5) o els Faigs de les Molleres de Gresolet (Ruta 29).