Alzina de can Cotet (les Valls de Valira)

Declarat Arbre Monumental: 1995
Propietari:
Terme municipal: les Valls de Valira (la Farga de Moles)
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçaria total: 15 m
Volt de canó: 3,35 m 
Capçada mitjana: 8,5 m
Edat estimada:

Trobar l'Alzina de can Cotet és relativament fàcil sempre que NO se segueixin les indicacions que dóna la web de la Generalitat. Nosaltres, que a aquestes alçades ja n'hauríem d'haver après, vam creure que la indicació al mapa era massa clara per estar equivocada, així que vam anar directes cap al lloc assenyalat. Quan hi vam ser, oh sorpresa, no trobàvem cap alzina monumental per enlloc, així que vam llegir i rellegir les anotacions de la web i vam anar explorant el lloc, perquè amb les informacions escrites tampoc ens acabàvem d'entendre, ja que parlen d'una Borda Caballé, com si tothom al món sabés on és aquesta borda! 

Exactament, les seves indicacions són: "Per arribar a l'Alzina des de la Seu d'Urgell cal agafar la carretera N-145 direcció Andorra, al km 8 desviar-se a mà esquerra cap al Càmping Frontera, recorreguts 50 m ja es podrà veure l'Alzina."

Total, que després d'anar donant voltes absurdes per les rodalies de l'alzina, finalment vam anar cap a l'entrada del càmping i, fixa't tu, que vam descobrir l'arbre que buscàvem traient el nas per darrere la caseta de recepció! Mira que era fàcil de descriure-ho, eh?!

Ho posaré amb les meves paraules, a veure si s'entén una mica millor. Des de la Seu d'Urgell anem cap a Andorra i, uns metres abans d'arribar a la frontera (ja sabeu, la mítica duana d'entrada a Andorra), trobarem una rotonda. Hem de fer gairebé tota la volta i agafar l'última sortida, un pont que passa per sobre el Valira, amb indicadors de "Civís" i "Parc Natural de l'Alt Pirineu". Anem recte, fins que trobem una bifurcació. Segons el mapa de la Generalitat, aquí mateix, en la bifurcació, hi hauria d'haver l'Alzina, però no és cert; de fet, amb prou feines hi vam veure alzines per la zona. Doncs res, hem d'anar cap a la dreta, seguint l'indicador del Càmping Frontera, i just darrere l'edifici principal del càmping veurem el nostre objectiu.

Val a dir que quan la vam localitzar de lluny, estàvem tan cansats i, òbviament, enfadats per les voltes que havíem estat donant inútilment sota el sol insuportable d'aquest calorós juliol, que vam continuar el nostre camí cap a Andorra deixant pendent per a un altre dia el veure-la de més a prop i poder fotografiar-la des de sota.

Alzina de can Cotet (juliol de 2015)