Aquest matí, parlant amb una companya, tutora d'un altre 3r com jo, m'explicava que havia tingut una entrevista amb la mare d'un dels seus alumnes i que encara no acabava d'entendre com havia anat.
El cas és que la dona, que devia portar un mal dia, l'ha acusada a ella i, ja de passada a tota la resta de professorat del seu fill, de treballar amb desgana, de no estar motivats, de no fer bé la feina, de no ocupar-nos prou del seu fill, de no voler dedicar-li una hora extra del nostre temps per resoldre els seus dubtes, de treure'ns la feina de sobre fent que una noieta de batxillerat li hagués de fer classes particulars, de no voler reunir-nos amb ella a l'hora que a ella li convé...
Buf, davant de comentaris així cada dia sóc més partidària de ser el que se'n diria políticament incorrecte i dir-li a la senyora a la cara que sí, que té tota la raó del món, i què?
A veure, fem un repàs:
- Per començar, ja fa un anyet que ens van abaixar el sou, cosa que en el meu cas ha suposat deixar de cobrar uns 150€ cada mes; tenint en compte que han augmentat un 2% l'IVA de tots els productes, que el gasoil supera ja l'1,3€/l, la hipoteca que d'aquí no res tornarà a pujar i altres despeses que han anat creixent, aquesta baixada del sou s'ha notat força.
- A l'institut ens han reduït també el pressupost pel curs vinent (un 10%, sumat al 5% que ja van reduir el curs passat), cosa que suposa disposar d'uns 35.000€ menys per pagar allò més bàsic, com són les fotocòpies (gairebé tenim prohibit acostar-nos a la fotocopiadora i no dic ja a la de color) i la calefacció (de fet, aquest curs, ja l'han encès només els dies que ha fet realment fred i només durant unes horetes, perquè els diners no arribaven per a més). Em sembla que fins i tot s'estan plantejant treure la màquina d'aigua embotellada que tenim a la sala de professors...apa, tots a veure de l'aigua de l'aixeta del lavabo! Això si no ens tallen l'aigua un dia d'aquests, clar...
- El curs passat, la Generalitat va tenir la santa barra de dir-nos que ens donava 20.000 € menys de pressupost, però que si ens acollíem a fer un PAC (Pla d'Autonomia de Centre), el PAC aniria acompanyat d'una subvenció de 18.000€. És a dir, que ens treia els diners per una banda i ens els donava per una altra, però a canvi de comprometre'ns amb una sèrie d'objectius que caldria justificar. A la pràctica això ha suposat, bàsicament, seguir fent el mateix que fèiem fins ara, però amb la feina afegida d'haver d'anar omplint informes per justificar que realment l'hem feta. Més burocràcia inútil, vaja. I per si no n'hi hagués prou, resulta que dels 18.000€ que ens van prometre, de moment n'han arribat 10.000 i la resta...doncs ja veurem.
- Per si no n'hi hagués prou amb tot això, aquest curs a 1r d'ESO ens ha vingut un nano que està malament del cap. I no és broma: s'ha barallat amb diversos companys, ha trencat el vidre d'una porta i el pany d'una altra, li ha tirat una cadira a sobre a una companya, de poc es carrega una Playstation que va portar una noia de 4t per a una activitat per l'últim dia abans de Nadal, ha insultat a diversos professors i no diguem ja als seus companys de classe, la professora de ciències es nega a deixar-lo entrar al laboratori perquè ja s'ha carregat diverses peces, surt de l'aula quan li dóna la gana i se'n va a voltar pels passadissos de 3r, entra a les altres aules com si res i pobre de tu que li rondinis...
Informada la senyora inspectora, la seva resposta va ser que no s'hi pot fer res i que el noiet ens el menjaríem amb patatetes fins a final de curs. Bé, no, la seva resposta va ser que si se'l canviava de centre (perquè òbviament el nen no té els 16 anys i per llei ha d'estar escolaritzat vulguis o no), seria el que en diem un intercanvi de cromos i que en el seu lloc ens en vindria un altre que podria ser encara pitjor.
Total, posats a fer, ens quedem amb el que ja coneixem. Però ell no pot estar en una aula, perquè és realment un perill, no tan sols pels professors, sinó sobretot pels seus companys de classe, ja que aprofita qualsevol oportunitat per fer-se l'ofès i encarar-se amb el primer que troba, sense necessitat que ningú li hagi dit res. Solució: expulsar-lo uns quants dies del centre (ara dos dies, ara una setmana, ara quinze dies...) i així anirem fent fins que s'acabi el curs. Antipedagògic? Antipedagògic és pretendre tenir un psicòpata així dins d'una aula amb trenta nanos més i esperar que es podrà fer una classe amb normalitat...
- I podria afegir-hi algunes meravelles més, però em sembla que per ara ja n'hi ha prou.
Sí, senyora, sí, estic desmotivada, desganada, emprenyada, indignada, i tantes altres paraules més que podria afegir. I el més curiós de tot és que ni un sol d'aquests sentiments té a veure amb com em fan sentir els meus alumnes...No és una mica trist, això?
El cas és que la dona, que devia portar un mal dia, l'ha acusada a ella i, ja de passada a tota la resta de professorat del seu fill, de treballar amb desgana, de no estar motivats, de no fer bé la feina, de no ocupar-nos prou del seu fill, de no voler dedicar-li una hora extra del nostre temps per resoldre els seus dubtes, de treure'ns la feina de sobre fent que una noieta de batxillerat li hagués de fer classes particulars, de no voler reunir-nos amb ella a l'hora que a ella li convé...
Buf, davant de comentaris així cada dia sóc més partidària de ser el que se'n diria políticament incorrecte i dir-li a la senyora a la cara que sí, que té tota la raó del món, i què?
A veure, fem un repàs:
- Per començar, ja fa un anyet que ens van abaixar el sou, cosa que en el meu cas ha suposat deixar de cobrar uns 150€ cada mes; tenint en compte que han augmentat un 2% l'IVA de tots els productes, que el gasoil supera ja l'1,3€/l, la hipoteca que d'aquí no res tornarà a pujar i altres despeses que han anat creixent, aquesta baixada del sou s'ha notat força.
- A l'institut ens han reduït també el pressupost pel curs vinent (un 10%, sumat al 5% que ja van reduir el curs passat), cosa que suposa disposar d'uns 35.000€ menys per pagar allò més bàsic, com són les fotocòpies (gairebé tenim prohibit acostar-nos a la fotocopiadora i no dic ja a la de color) i la calefacció (de fet, aquest curs, ja l'han encès només els dies que ha fet realment fred i només durant unes horetes, perquè els diners no arribaven per a més). Em sembla que fins i tot s'estan plantejant treure la màquina d'aigua embotellada que tenim a la sala de professors...apa, tots a veure de l'aigua de l'aixeta del lavabo! Això si no ens tallen l'aigua un dia d'aquests, clar...
- El curs passat, la Generalitat va tenir la santa barra de dir-nos que ens donava 20.000 € menys de pressupost, però que si ens acollíem a fer un PAC (Pla d'Autonomia de Centre), el PAC aniria acompanyat d'una subvenció de 18.000€. És a dir, que ens treia els diners per una banda i ens els donava per una altra, però a canvi de comprometre'ns amb una sèrie d'objectius que caldria justificar. A la pràctica això ha suposat, bàsicament, seguir fent el mateix que fèiem fins ara, però amb la feina afegida d'haver d'anar omplint informes per justificar que realment l'hem feta. Més burocràcia inútil, vaja. I per si no n'hi hagués prou, resulta que dels 18.000€ que ens van prometre, de moment n'han arribat 10.000 i la resta...doncs ja veurem.
- Per si no n'hi hagués prou amb tot això, aquest curs a 1r d'ESO ens ha vingut un nano que està malament del cap. I no és broma: s'ha barallat amb diversos companys, ha trencat el vidre d'una porta i el pany d'una altra, li ha tirat una cadira a sobre a una companya, de poc es carrega una Playstation que va portar una noia de 4t per a una activitat per l'últim dia abans de Nadal, ha insultat a diversos professors i no diguem ja als seus companys de classe, la professora de ciències es nega a deixar-lo entrar al laboratori perquè ja s'ha carregat diverses peces, surt de l'aula quan li dóna la gana i se'n va a voltar pels passadissos de 3r, entra a les altres aules com si res i pobre de tu que li rondinis...
Informada la senyora inspectora, la seva resposta va ser que no s'hi pot fer res i que el noiet ens el menjaríem amb patatetes fins a final de curs. Bé, no, la seva resposta va ser que si se'l canviava de centre (perquè òbviament el nen no té els 16 anys i per llei ha d'estar escolaritzat vulguis o no), seria el que en diem un intercanvi de cromos i que en el seu lloc ens en vindria un altre que podria ser encara pitjor.
Total, posats a fer, ens quedem amb el que ja coneixem. Però ell no pot estar en una aula, perquè és realment un perill, no tan sols pels professors, sinó sobretot pels seus companys de classe, ja que aprofita qualsevol oportunitat per fer-se l'ofès i encarar-se amb el primer que troba, sense necessitat que ningú li hagi dit res. Solució: expulsar-lo uns quants dies del centre (ara dos dies, ara una setmana, ara quinze dies...) i així anirem fent fins que s'acabi el curs. Antipedagògic? Antipedagògic és pretendre tenir un psicòpata així dins d'una aula amb trenta nanos més i esperar que es podrà fer una classe amb normalitat...
- I podria afegir-hi algunes meravelles més, però em sembla que per ara ja n'hi ha prou.
Sí, senyora, sí, estic desmotivada, desganada, emprenyada, indignada, i tantes altres paraules més que podria afegir. I el més curiós de tot és que ni un sol d'aquests sentiments té a veure amb com em fan sentir els meus alumnes...No és una mica trist, això?
1 comentari:
La millor solució seria posar el psicòpata aquest al costat de la dona que es queixava: mates dos perdals d'un tret!
Ànims que ja s'acaba!
Publica un comentari a l'entrada