Tot va començar quan, fa cosa d'un parell d'anys, al Mohawk se li va ocórrer comprar el meu regal de reis per internet. Una botiga de confiança, una missatgera de confiança i un paquet que no va arribar mai. Per assegurar la jugada, el Mohawk va demanar el producte un mes abans del dia de Reis, per si de cas el transport es retardés amb la història que si és Nadal, que si hi ha molta feina, etc., etc.
Però no, no va ser aquest el cas. Resulta que després d'un parell de setmanes d'esperar la tramesa, els meus sogres, a casa dels quals havia d'arribar el paquet, van rebre una trucada de la botiga dient que el missatger ja havia intentat portar el paquet dues vegades, però que l'adreça que li havien donat...no existia! Ara resulta que els meus sogres porten mitja vida visquent en un pis que en realitat no existeix!!
Després d'un tira i arronsa, va arribar el dia 6 de gener i el paquet encara no havia arribat, perquè el missatger, al no haver rebut una altra adreça, va decidir retornar-lo a la botiga. Ara bé, a la botiga no tenien constància que ells tinguessin el paquet i, com que el producte s'havia exhaurit, el Mohawk, entre indignat i al·lucinat, va demanar que li tornessin els diners, que ja ho buscaríem per una altra banda.
Segon cas: Mig any més tard, vaig decidir provar com funcionava el tema ebay. Vaig comprar-li una "petita" joguina a la meva gateta i au, a esperar que me l'enviessin a casa. Aquesta vegada vaig aconseguir saber el número de referència del paquet i, com que la missatgera té una web on pots anar fent seguiment de les trameses, podia saber més o menys per on anava. Va ser com jugar al gat i la rata, perquè el repartidor va passar un parell de vegades per casa, però no ens hi trobava mai, així que finalment vaig fer un truc a la companyia i vam quedar que tal dia a tal hora seríem segur a casa. Al final, el noi va acabar passant dues o tres hores més tard del que havíem quedat, però aquell dia vaig poder donar-li el seu regalet a la gata.
Tercer cas: Aquest any, per Reis, vaig decidir autoregalar-me (amb una generosa col·laboració familiar) una d'aquelles aspiradores que van donant voltes per casa totes soles. Altra vegada vaig estar dies esperant que arribés el paquet i finalment, impacient i preocupada (que aquesta vegada la broma podia sortir molt més cara), vaig enviar un mail a la casa demanat a quina missatgera havien donat el paquet, per preguntar-los a ells per on anava.
Vaig trucar a la missatgera i allà em van dir que no tenien cap constància d'un paquet que anés a nom de tal i que demanés a la casa quin número de referència tenia el paquet en qüestió. Aquesta vegada vaig passar de mail i directament vaig trucar a la botiga, a veure què passava. La noia que em va atendre em va dir "que estrany, nosaltres vam donar l'ordre just després de la compra" i jo li vaig explicar que havia trucat a la missatgera i que ells no en sabien res de res. I ella va fer un "ah" i va afegir "en un parell de dies la tindràs a casa"...i així va ser! Buf, quin descans. No em va donar més explicacions, però m'oloro que l'ordre estava donada, però no havia arribat a sortir del seu despatx, així que no havia arribat a la missatgera. Ja podia anar esperant, jo!
Quart cas: Aquest sí va ser indignant i surrealista, clara mostra del bon funcionament del servei de correus del nostre país. Fa uns tres mesos, el Mohawk va demanar un objecte decoratiu pel cotxe que feia temps que volia. Havia d'arribar en un parell de dies, però justament llavors nosaltres marxàvem fora quatre o cinc dies, així que sabíem que no seríem a casa quan vinguessin. De totes maneres, comptàvem que deixarien el paper conforme havien passat per casa i no ens havien trobat i teníem un paquet esperant-nos a l'oficina de correus del poble.
La sorpresa va ser tornar a casa i no trobar per enlloc l'esperat paperet. Vam decidir esperar uns dies més, per si de cas l'entrega s'hagués retardat, fins que vam decidir anar a preguntar a correus, a veure si allà en sabien alguna cosa. No teníem massa esperances, perquè al no tenir el paper amb el número de referència i tot plegat suposàvem que si tenien el paquet allà potser no ens el voldrien donar, però vam anar a provar.
Ara, el que vam trobar no ho hauríem esperat mai: la noia de l'oficina ens va dir que, efectivament, el paquet havia estat allà, que l'havien intentat portar a casa, però com que no ens havien trobat i tampoc no havíem anat a recollir-lo a l'oficina en els quinze dies següents, havien retornat el paquet al seu lloc d'origen! Que havien passat quinze dies? Però si nosaltres en cap moment havíem rebut cap notificació!! Vés a saber on va anar a parar el paperet dels nassos, si és que en algun moment va arribar a existir, però el cas és que, com que no sabíem que el paquet ja havia arribat, no el vam anar a buscar i, com que van passar els quinze dies de rigor sense que el recollísim, doncs el van retornar, i tan amples.
La noia va mirar l'ordinador i ens va dir que el paquet en aquells moments era a Madrid, així que ens va donar un telèfon d'allà. Vam trucar a Madrid i ens van confirmar que ells tenien el paquet, però que un cop s'havia iniciat el procés de retorn, ja no es podia aturar! Total, que el paquetet va venir d'Alemanya a Barcelona, va passar per Madrid i d'allà va tornar a Alemanya! I nosaltres sense poder-hi fer res. Vam contactar amb el venedor i ell ens va dir que ens el tornaria a enviar, però que havíem de tornar a pagar les despeses d'enviament. Ens vam negar a pagar un cèntim més a correus, així que ens vam quedar amb un pam de nas, amb un objecte pagat que no tenim i que vés a saber per on deu voltar ara, ja que no sabem si va arribar a destí o es va perdre pel camí.
Cinquè cas: Si avui m'he decidit a escriure aquest post és perquè el dia 8 d'agost hi vaig tornar a caure i vaig comprar un altre objecte via ebay. Segons la web, entre 4 i 10 dies m'havia d'arribar a casa. Doncs bé, 8 + 10 = 18, així que ahir feia els deu dies i ni rastre del paquet. Ara bé, avui, mentre començava a escriure aquest text, ha passat el carter amb un paquetet al meu nom. Per fi!
Per ser justos, he de dir que també hem tingut bones experiències amb les missatgeres, però aquestes no té gràcia explicar-les...
Però no, no va ser aquest el cas. Resulta que després d'un parell de setmanes d'esperar la tramesa, els meus sogres, a casa dels quals havia d'arribar el paquet, van rebre una trucada de la botiga dient que el missatger ja havia intentat portar el paquet dues vegades, però que l'adreça que li havien donat...no existia! Ara resulta que els meus sogres porten mitja vida visquent en un pis que en realitat no existeix!!
Després d'un tira i arronsa, va arribar el dia 6 de gener i el paquet encara no havia arribat, perquè el missatger, al no haver rebut una altra adreça, va decidir retornar-lo a la botiga. Ara bé, a la botiga no tenien constància que ells tinguessin el paquet i, com que el producte s'havia exhaurit, el Mohawk, entre indignat i al·lucinat, va demanar que li tornessin els diners, que ja ho buscaríem per una altra banda.
Segon cas: Mig any més tard, vaig decidir provar com funcionava el tema ebay. Vaig comprar-li una "petita" joguina a la meva gateta i au, a esperar que me l'enviessin a casa. Aquesta vegada vaig aconseguir saber el número de referència del paquet i, com que la missatgera té una web on pots anar fent seguiment de les trameses, podia saber més o menys per on anava. Va ser com jugar al gat i la rata, perquè el repartidor va passar un parell de vegades per casa, però no ens hi trobava mai, així que finalment vaig fer un truc a la companyia i vam quedar que tal dia a tal hora seríem segur a casa. Al final, el noi va acabar passant dues o tres hores més tard del que havíem quedat, però aquell dia vaig poder donar-li el seu regalet a la gata.
Tercer cas: Aquest any, per Reis, vaig decidir autoregalar-me (amb una generosa col·laboració familiar) una d'aquelles aspiradores que van donant voltes per casa totes soles. Altra vegada vaig estar dies esperant que arribés el paquet i finalment, impacient i preocupada (que aquesta vegada la broma podia sortir molt més cara), vaig enviar un mail a la casa demanat a quina missatgera havien donat el paquet, per preguntar-los a ells per on anava.
Vaig trucar a la missatgera i allà em van dir que no tenien cap constància d'un paquet que anés a nom de tal i que demanés a la casa quin número de referència tenia el paquet en qüestió. Aquesta vegada vaig passar de mail i directament vaig trucar a la botiga, a veure què passava. La noia que em va atendre em va dir "que estrany, nosaltres vam donar l'ordre just després de la compra" i jo li vaig explicar que havia trucat a la missatgera i que ells no en sabien res de res. I ella va fer un "ah" i va afegir "en un parell de dies la tindràs a casa"...i així va ser! Buf, quin descans. No em va donar més explicacions, però m'oloro que l'ordre estava donada, però no havia arribat a sortir del seu despatx, així que no havia arribat a la missatgera. Ja podia anar esperant, jo!
Quart cas: Aquest sí va ser indignant i surrealista, clara mostra del bon funcionament del servei de correus del nostre país. Fa uns tres mesos, el Mohawk va demanar un objecte decoratiu pel cotxe que feia temps que volia. Havia d'arribar en un parell de dies, però justament llavors nosaltres marxàvem fora quatre o cinc dies, així que sabíem que no seríem a casa quan vinguessin. De totes maneres, comptàvem que deixarien el paper conforme havien passat per casa i no ens havien trobat i teníem un paquet esperant-nos a l'oficina de correus del poble.
La sorpresa va ser tornar a casa i no trobar per enlloc l'esperat paperet. Vam decidir esperar uns dies més, per si de cas l'entrega s'hagués retardat, fins que vam decidir anar a preguntar a correus, a veure si allà en sabien alguna cosa. No teníem massa esperances, perquè al no tenir el paper amb el número de referència i tot plegat suposàvem que si tenien el paquet allà potser no ens el voldrien donar, però vam anar a provar.
Ara, el que vam trobar no ho hauríem esperat mai: la noia de l'oficina ens va dir que, efectivament, el paquet havia estat allà, que l'havien intentat portar a casa, però com que no ens havien trobat i tampoc no havíem anat a recollir-lo a l'oficina en els quinze dies següents, havien retornat el paquet al seu lloc d'origen! Que havien passat quinze dies? Però si nosaltres en cap moment havíem rebut cap notificació!! Vés a saber on va anar a parar el paperet dels nassos, si és que en algun moment va arribar a existir, però el cas és que, com que no sabíem que el paquet ja havia arribat, no el vam anar a buscar i, com que van passar els quinze dies de rigor sense que el recollísim, doncs el van retornar, i tan amples.
La noia va mirar l'ordinador i ens va dir que el paquet en aquells moments era a Madrid, així que ens va donar un telèfon d'allà. Vam trucar a Madrid i ens van confirmar que ells tenien el paquet, però que un cop s'havia iniciat el procés de retorn, ja no es podia aturar! Total, que el paquetet va venir d'Alemanya a Barcelona, va passar per Madrid i d'allà va tornar a Alemanya! I nosaltres sense poder-hi fer res. Vam contactar amb el venedor i ell ens va dir que ens el tornaria a enviar, però que havíem de tornar a pagar les despeses d'enviament. Ens vam negar a pagar un cèntim més a correus, així que ens vam quedar amb un pam de nas, amb un objecte pagat que no tenim i que vés a saber per on deu voltar ara, ja que no sabem si va arribar a destí o es va perdre pel camí.
Cinquè cas: Si avui m'he decidit a escriure aquest post és perquè el dia 8 d'agost hi vaig tornar a caure i vaig comprar un altre objecte via ebay. Segons la web, entre 4 i 10 dies m'havia d'arribar a casa. Doncs bé, 8 + 10 = 18, així que ahir feia els deu dies i ni rastre del paquet. Ara bé, avui, mentre començava a escriure aquest text, ha passat el carter amb un paquetet al meu nom. Per fi!
Per ser justos, he de dir que també hem tingut bones experiències amb les missatgeres, però aquestes no té gràcia explicar-les...
3 comentaris:
Correus és un servei en decadència, igual que els notaris i altres lacres heretades d'un passat millor...
Revolució tecnològica ja!!!
Doncs jo sempre ho he rebut tot molt bé..., això que estic a Berga i no sóc mai a casa!
I com es porten la Rumba i la gata? Deu ser divertit de veure-les juntes!
La veritat és que s'ignoren mútuament. El primer dia sí que la gata va fer un salt al veure la Roomba donant voltes tota sola,, però ara ja no en fa cas; bé, sí, se'n manté a molta distància, però res més.
:-)
Publica un comentari a l'entrada