Busajant

Ja fa alguns mesos que amb el Mohawk teníem pendent fer una excursió que semblava maleïda, ja que cada vegada que ens proposàvem fer-la, passava una cosa o altra que ens ho impedia. Avui, finalment, res ha fallat i hem pogut tatxar l'objectiu de la nostra llista. Hem anat a caminar per la zona de la serra de Busa, al Solsonès, fins al mirador sobre el pantà de la Llosa del Cavall i, després, hem arribat fins a la presó del Capolatell, on l'altra vegada que vam ser a la zona no vam poder anar perquè se'ns va posar a ploure a mig camí.

Avui ha estat un dia prolífic pel que fa a l'observació de tota mena d'exemplars del món animal. El primer que hem vist, plantat al mig de la pista de camí cap a Busa, ha estat un cabirol, que ha fugit corrent quan ha vist el cotxe, així que ni tan sols m'ha deixat temps per treure la càmera de la seva funda. Llàstima, hauria quedat una foto ben xula.

Al pla de Busa, on hem deixat el vehicle, hem trobat els primers exemplars dels animals que hem vist (i sobretot sentit) més durant tot el dia: els corbs.

Avançant pel camí cap al mirador, hem anat passant per sota de pins plens de bosses de la processària i, mirant a terra, hem pogut constatar que la primavera i el bon temps ja han arribat...Eeeeeccccssss!

Tornant del Capolatell, ens han vingut a saludar tres bonics rapinyaires, falcons, segons el Mohawk.

I també hem vist, gairebé per casualitat, la mil·limètricament ben confeccionada teranyina d'una minúscula aranyeta. La sabreu trobar, a la fotografia de sota?

La presó de Busa, a la mola del Capolatell, fa molta por, no pel lloc en si, sinó per la seva història. Pensar que aquell tros de terra servia de "presó", on els presos eren deixats a la seva sort allà "tancats" fa posar els pèls de punta, sobretot quan veus que està tot ple d'avencs, alguns molt profunds, però mig amagats per la vegetació, i quan arribes a la zona dels grans penya-segats, la que dóna al pantà, que és quan veus que realment no tenien cap altra sortida d'allà que no fos la passarel·la que posaven els seus captors.

Val a dir que l'excursió d'avui en el fons era una excusa per anar a localitzar una escala per accedir a les vies d'escalada de la paret sud de Busa. Així que quan hem aconseguit el primer objectiu, hem desfet part del camí i hem continuat en direcció contrària, fins a la masia Bertolina, per intentar localitzar la dita escala.

Seguint les indicacions que portàvem, hem anat avançant camp a través fins arribar a les cingleres i, després de fer alguna volta més de les que calia, hem localitzat una senyera estelada que indicava el punt on es troba l'escala metàl·lica que buscàvem.

Bé, amb això ja havíem complert amb el pla del dia, així que hem retornat cap al cotxe, on ens hem menjat l'entrepà que portàvem asseguts a la gespa, i encara hem tingut temps per arribar a casa just a l'hora de la migdiada.

Us deixo algunes instantànies d'avui, del paisatge (encara nevat en els punts més elevats) que hem pogut contemplar.

Malgrat que l'excursió no ha estat espectacular, ja que majoritàriament hem anat caminant per pistes força transitables, ha valgut la pena fer-la només pels impressionants paisatges que ens ha permès contemplar, avui amb un dia ben net i assolellat. Ja era hora!