Ja en queden menys...

Ja sé que fa temps que no actualitzo el meu pobre blog, però porto un temps molt ocupada amb la feina de l'institut (al final resultarà que tinc uns alumnes massa treballadors i tot!), així que avui he decidit posar-hi alguna coseta nova, tot i que no tinc massa per explicar.

Ara que estem més o menys a meitat de curs, he decidit fer un recompte dels alumnes que tinc. Dic recompte, perquè durant aquests últims mesos hi ha hagut alguns canvis, així que ja no som precisament els que érem quan vam començar al setembre.

Pel que fa als de primer de batxillerat, com sol passar, ja tenim uns quants desertors (i altres que esperem i desitgem que desertin aviat, però sembla que no s'hi animen...). Dels 34 que tenia en cada un dels dos grups de batxillerat, en un actualment ja en són 31, perquè un dels alumnes ni tan sols va aparèixer a l'iniciar el curs; un altre venia dia sí, dos dies no, fins que finalment va veure que allò no el portava enlloc (òbviament no hauria aprovat ni una assignatura) i es va donar de baixa abans de Nadal, però el que ens va sorprendre va ser la decisió d'una noia que passat vacances no va tornar i després vam saber que també s'havia donat de baixa. En l'altre grup, el dels científics i tecnòlegs, són 33, ja que per ara no hi ha cap deserció, tot i que hi ha una noia que s'ho està replantejant, i una altra va marxar a principis de desembre perque amb els pares se'n van anar a viure a Castelldefels.

Ara, la bona notícia (cosa que he de dir fluixet, perquè és "políticament incorrecte") és que sembla que per fi perdrem de vista un dels dos energúmens que tenim a tercer. Ara, inhabilitar un alumne (és a dir, expulsar-lo definitivament de l'institut) sempre és una decisió difícil de prendre, perquè com que no tenen encara 16 anys, se l'haurà d'escolaritzar en una banda o altra i, és clar, del centre on vagi a parar ens enviaran alguna altra joia semblant o encara millor que ell (en aquests casos es parla d'"intercanvi de cromos", tot i que suposo que dir-ho així també deu ser políticament incorrecte...). O sigui, que pot acabar sent pitjor el remei que la medecina. Bé, ja veurem com va...

A part, durant el curs és habitual que vagin gotejant contínuament nanos vinguts de qualsevol part del món (tot i que majoritàriament marroquís o sudamericans), però aquest any, amb la història de la crisi econòmica, a tercer tan sols ens ha vingut un noiet sudamericà i no crec que en vinguin gaires més. Així, el nombre d'alumnes de tercer es queda igual que al principi de curs.

El que sí ha canviat molt és l'actitud d'uns i altres: els de la meva tutoria, que eren molt moguts i xerraires, ara es porten d'allò més bé (òbviament, amb algunes excepcions, però no són excessivament greus); els del B, que van començar sent la millor classe, ara mateix són els que tenen més mala fama del centre: fa un parell de setmanes, una professora que va estar amb ells de guàrdia perquè els faltava el professor va sortir horroritzada del seu comportament (em va explicar que fins i tot havia hagut de tancar la porta amb clau perquè n'hi havia alguns que gairebé se li van escapar de la classe!). Ara que en aquest grup aviat hi haurà un individu menys, espero que la situació es tranquil·litzi, perquè realment s'han convertit en un grup molt desagradable. I els del C, doncs segueixen com sempre, xerrant més del compte, però es pot aguantar.

Veurem com segueixen les coses a partir d'ara...