Fa ben bé una setmaneta, a l'institut respirem una mica més tranquils. El motiu? L'expulsió (temporal, però millor això que res) de dos dels individus més molestos (per dir-ho amb bones paraules) del curs.
Un d'ells està expulsat fins passat Nadal com a conseqüència, entre moltes altres cosetes, d'haver-li dit "puta" a una professora que l'havia trobat voltant pel pati en hores lectives i li havia dit que fes el favor d'anar cap a classe. Els que estan expulsats, perden el dret a assistir a les classes, però mantenen el dret a l'avaluació, cosa que vol dir que no se'ls pot privar de venir a fer els exàmens pertinents. Dijous passat vaig tenir un examen amb els noiets de la seva classe i, oh sorpresa, ell també s'hi va presentar! Òbviament, va deixar l'examen mig en blanc, perquè no té ni punyetera idea de de què va el llibre de lectura de què s'havia d'avaluar.
Va venir, bàsicament, a tocar el que no sona, perquè a casa es deu avorrir i a l'institut s'ho passa millor, parlant amb els companys, rient-se dels professors, etc. Ell mateix va deixar anar, al mig de l'examen i ben fort perquè tothom el sentís, que no sabia per què havia vingut, i jo no vaig poder evitar contestar que tenia tota la raó del món, que jo tampoc no ho entenia. Quan va haver acabat (és a dir, quan em va entregar el seu suposat examen), com que no tenia cap intenció de passar desapercebut (per què havia vingut, si no?), va començar a fer comentaris en veu alta, esperant que els companys deixarien de banda els seus respectius exàmens per seguir-li la corrent i apuntar-se a la gresca. Afortunadament, no li va funcionar (encara queden alumnes descents en aquest món!) i, quan ja en vaig tenir prou li vaig dir que fes el favor d'anar-se'n, que com que ja havia acabat l'examen, no podia ser allà.
Alguns companys van protestar, no perquè el fes fora, sinó perquè consideraven que ell podia marxar abans d'hora, mentre que els altres havien d'esperar a que fos l'hora de sortida. Quan el noiet va haver marxat, deixant anar un ben audible "que os den por el..." als seus companys, vaig dir als seus companys que no és que li fes el favor de deixar-lo marxar, sinó que el feia fora, perquè amb la seva actitud havia perdut el seu dret a ser allà. M'encanta poder-los fer fora així, perquè es passen el curs presumint de que passen dels estudis i bla, bla, bla, però els indigna molt el fet que se'ls prohibeixi assistir a classe. Va quedar clar amb la "floreta" que va enviar als seus companys just abans de marxar: no se'n va anar content de poder sortir abans d'hora, sinó indignat perquè l'havia fet fora d'allà.
L'altre noiet que ha estat expulsat una setmana (de moment de manera cautelar, cosa que vol dir que quan s'hagi fet l'expedient disciplinari probablement serà més temps) la va liar molt, molt, durant una hora a la classe de dibuix. Sembla que la professora que hi havia a l'aula no es va assabentar de res, perquè com que es mou molt per l'aula, mirant com els noiets van fent la feina, no va veure què estava passant darrere seu. Però al dia següent van anar sortint les informacions que van comportar l'expulsió immediata de l'individu durant una setmana. La primera informació que em va arribar a mi va ser que el nano (podria utilitzar molts qualificatius per definir-lo, però me n'estaré) havia agafat un llibre de la taula de la professora i, aprofitant que ella no el veia, va obrir la porta de l'aula i va llençar el llibre al passadís. Acabada la classe, va recollir el llibre que havia llençat i se'l va emportar.
Pensareu que, tot i que això demostra una total i absoluta falta de respecte cap a la professora, fet pel qual ja es mereix ser castigat, el fet tampoc és tan greu com per expulsar-lo cautelarment durant una setmana i obrir-li directament un expedient disciplinari. Doncs teniu raó, perquè no va ser això el que va comportar l'expulsió, sinó una altra brillant idea que va tenir aquella mateixa hora. Segons sembla, el noiet, novament aprofitant que la professora no el veia, va treure la "flauta" al mig de la classe i va omplir una ampolleta d'aigua amb certes substàncies corporals que habitualment es deixen a cal senyor Roca.
El nano, cubà d'origen, es veu que aquesta setmana vinent ha d'anar a Cuba per no sé quins motius familiar. Ja fa un mes o així que, un dia, a classe vaig comentar alguna cosa que faríem a finals de desembre i ell va fer un salt, es va posar dret i va dir "al desembre me'n vaig a Cuba, haurem de fer una festa!" comentari al qual jo vaig respondre amb un "tens raó, si te'n vas haurem de fer una festa", tot i que em sembla que no va acabar d'entendre'n el significat...
El tutor del noiet em va dir que va parlar seriosament amb la mare i li va recomanar que ja que se l'enduia uns dies a Cuba, que millor que el deixés allà, perquè aquí anava per molt mal camí i acabaria formant part d'alguna banda de futurs delinqüents. De fet, a inicis de curs ja comentaven la possibilitat que el nano, que havia estat a Cuba durant l'estiu, es quedés allà i ja no comencés el curs aquí, però no va ser així i l'hem estat aguantant fins ara. Suposo que malgrat els consells donats, la mare no en farà cas i passat Nadal el tornarem a tenir aquí, dient ben fort que ell no necessita tenir coneixements, perquè en té prou amb els seus amics, els de les gorres...Paraules textuals seves que ja deixen molt clar el seu nivell d'intel·ligència, no us sembla?
Un d'ells està expulsat fins passat Nadal com a conseqüència, entre moltes altres cosetes, d'haver-li dit "puta" a una professora que l'havia trobat voltant pel pati en hores lectives i li havia dit que fes el favor d'anar cap a classe. Els que estan expulsats, perden el dret a assistir a les classes, però mantenen el dret a l'avaluació, cosa que vol dir que no se'ls pot privar de venir a fer els exàmens pertinents. Dijous passat vaig tenir un examen amb els noiets de la seva classe i, oh sorpresa, ell també s'hi va presentar! Òbviament, va deixar l'examen mig en blanc, perquè no té ni punyetera idea de de què va el llibre de lectura de què s'havia d'avaluar.
Va venir, bàsicament, a tocar el que no sona, perquè a casa es deu avorrir i a l'institut s'ho passa millor, parlant amb els companys, rient-se dels professors, etc. Ell mateix va deixar anar, al mig de l'examen i ben fort perquè tothom el sentís, que no sabia per què havia vingut, i jo no vaig poder evitar contestar que tenia tota la raó del món, que jo tampoc no ho entenia. Quan va haver acabat (és a dir, quan em va entregar el seu suposat examen), com que no tenia cap intenció de passar desapercebut (per què havia vingut, si no?), va començar a fer comentaris en veu alta, esperant que els companys deixarien de banda els seus respectius exàmens per seguir-li la corrent i apuntar-se a la gresca. Afortunadament, no li va funcionar (encara queden alumnes descents en aquest món!) i, quan ja en vaig tenir prou li vaig dir que fes el favor d'anar-se'n, que com que ja havia acabat l'examen, no podia ser allà.
Alguns companys van protestar, no perquè el fes fora, sinó perquè consideraven que ell podia marxar abans d'hora, mentre que els altres havien d'esperar a que fos l'hora de sortida. Quan el noiet va haver marxat, deixant anar un ben audible "que os den por el..." als seus companys, vaig dir als seus companys que no és que li fes el favor de deixar-lo marxar, sinó que el feia fora, perquè amb la seva actitud havia perdut el seu dret a ser allà. M'encanta poder-los fer fora així, perquè es passen el curs presumint de que passen dels estudis i bla, bla, bla, però els indigna molt el fet que se'ls prohibeixi assistir a classe. Va quedar clar amb la "floreta" que va enviar als seus companys just abans de marxar: no se'n va anar content de poder sortir abans d'hora, sinó indignat perquè l'havia fet fora d'allà.
L'altre noiet que ha estat expulsat una setmana (de moment de manera cautelar, cosa que vol dir que quan s'hagi fet l'expedient disciplinari probablement serà més temps) la va liar molt, molt, durant una hora a la classe de dibuix. Sembla que la professora que hi havia a l'aula no es va assabentar de res, perquè com que es mou molt per l'aula, mirant com els noiets van fent la feina, no va veure què estava passant darrere seu. Però al dia següent van anar sortint les informacions que van comportar l'expulsió immediata de l'individu durant una setmana. La primera informació que em va arribar a mi va ser que el nano (podria utilitzar molts qualificatius per definir-lo, però me n'estaré) havia agafat un llibre de la taula de la professora i, aprofitant que ella no el veia, va obrir la porta de l'aula i va llençar el llibre al passadís. Acabada la classe, va recollir el llibre que havia llençat i se'l va emportar.
Pensareu que, tot i que això demostra una total i absoluta falta de respecte cap a la professora, fet pel qual ja es mereix ser castigat, el fet tampoc és tan greu com per expulsar-lo cautelarment durant una setmana i obrir-li directament un expedient disciplinari. Doncs teniu raó, perquè no va ser això el que va comportar l'expulsió, sinó una altra brillant idea que va tenir aquella mateixa hora. Segons sembla, el noiet, novament aprofitant que la professora no el veia, va treure la "flauta" al mig de la classe i va omplir una ampolleta d'aigua amb certes substàncies corporals que habitualment es deixen a cal senyor Roca.
El nano, cubà d'origen, es veu que aquesta setmana vinent ha d'anar a Cuba per no sé quins motius familiar. Ja fa un mes o així que, un dia, a classe vaig comentar alguna cosa que faríem a finals de desembre i ell va fer un salt, es va posar dret i va dir "al desembre me'n vaig a Cuba, haurem de fer una festa!" comentari al qual jo vaig respondre amb un "tens raó, si te'n vas haurem de fer una festa", tot i que em sembla que no va acabar d'entendre'n el significat...
El tutor del noiet em va dir que va parlar seriosament amb la mare i li va recomanar que ja que se l'enduia uns dies a Cuba, que millor que el deixés allà, perquè aquí anava per molt mal camí i acabaria formant part d'alguna banda de futurs delinqüents. De fet, a inicis de curs ja comentaven la possibilitat que el nano, que havia estat a Cuba durant l'estiu, es quedés allà i ja no comencés el curs aquí, però no va ser així i l'hem estat aguantant fins ara. Suposo que malgrat els consells donats, la mare no en farà cas i passat Nadal el tornarem a tenir aquí, dient ben fort que ell no necessita tenir coneixements, perquè en té prou amb els seus amics, els de les gorres...Paraules textuals seves que ja deixen molt clar el seu nivell d'intel·ligència, no us sembla?
3 comentaris:
Coses com aquestes és que ja ni tan sols fan gràcia, és preocupant, no només per la falta de respecte que ja és prou greu, sinó perquè apunten a un camí molt clar de cara el futur d'aquests elements...Molta paciència, que aquest sou està més que ben guanyat!
També s'ha de dir que aquests dos individus són els únics realment problemàtics que tenim aquest curs a 3r. Això vol dir que, deixant de banda aquest parell, la majoria de nanos que tinc a classe són força macos...poc treballadors, això sí, però macos...
Arriba a un punt en què ja ens hem de conformar amb això
Publica un comentari a l'entrada