Una més al sac!

Aquest dissabte, amb el Mohawk volíem tatxar un projecte que feia temps que teníem a la nostra llista d'objectius: baixar fins a la serra de Prades i fer les vies ferrades de la Feixa dels Colom, a Montblanc, i Grau de la Cova, a Mont-ral. Si us fixeu amb la fotografia d'aquí a sota, veureu que el cel no estava precisament amistós, fet pel qual el nostre projecte es va quedar a mitges, ja que vam poder fer la ferrata de Montblanc, però ja no vam ser a temps de fer la de Mont-ral, perquè just arribar al poble i baixar del cotxe ens va començar a ploure, poc, però suficient per treure'ns les ganes de passar fred i mullar-nos i decidir deixar-ho per un altre dia.

Per arribar a la ferrata de la Feixa dels Colom, vam deixar el cotxe a la sortida de Montblanc i vam fer una horeta de pista seguint el GR-171 fins arribar a l'ermita de sant Joan de la Muntanya, que es troba dins de la Ruta del Cister i on, segons diu un cartell, a inicis del segle XV hi va viure fins a la seva mort, el 1430, Elionor d'Aragó, germana de Jaume d'Urgell, un dels candidats a ocupar el tron del regne de Catalunya-Aragó al morir Martí I l'Humà sense successor. Finalment, pel Compromís de Casp, el tron va passar a ser ocupat per Ferran de Trastàmara, que es va convertir en Ferran I d'Aragó el 1412 (com ho domino, eh? es nota que ho vaig explicar precisament la setmana passada als meus noiets de batxillerat...).

Des de l'ermita (que estan rehabilitant des del 1993) es veu clarament el cingle Blanc de sant Joan, per on transcorre la via que anàvem a fer. Òbviament, des de dalt del cingle es pot observar l'ermita des de lluny, a més de tota la Conca de Barberà.

La via, malgrat posar que és de dificultat mitjana, jo la vaig trobar força fàcil, sobretot tenint en compte l'excel·lent equipament que té, en algun moment fins i tot excessiu (suposo que val més curar-se en salut i evitar que algú s'hi pugui fer mal) i comparant-la amb la cutreferrata que vam fer la setmana passada a Canalda...

Segons sembla, la via està pensada perquè es pugui fer en dues direccions, així que hi ha trams que es pugen, però també hi ha trams que es baixen. És una ferrata curiosa, perquè, aprofitant al màxim la poca roca que hi ha, fa una mena de 4: primer puja uns vint metres totalment verticals fins al cim del cingle.

A mitja pujada es creua amb un tram horitzontal pel qual es passarà després, però que ara toca vaignorar. Dalt del cim, s'ha de caminar cap a l'esquerra fins a arribar al final, on hi ha l'equipament amb cadena primer i escalonets després, per iniciar el descens.

I per salvar el desplom, un pal metàl·lic ben falcat a la roca.

Aquí s'inicia un flanqueig per una feixa natural, on vam trobar un tram de via que està en construcció, cosa que vol dir que, un cop acabat, la via serà més llarga i, probablement, més recargolada encara.

Passat aquest tram, vam trobar un flanqueig molt ben equipat amb clavijas en lloc d'escalonets i vam creuar el tram vertical que havíem pujat minuts abans.

Ara, però, no seguiríem amunt (si no, es convertiria en un bucle infinit), sinó que aniríem cap a la dreta, seguint de nou la feixa, fins uns quants metres més enllà, on trobaríem el tram final, també descendent.

Algun dia, quan tinguem falta de plans, anirem a repetir la via, però en sentit contrari, ja que aquesta vegada, fent-la com la vam fer, vam estar més estona baixant que pujant.

Acabada la via, vam iniciar el camí de retorn al poble. Una horeta més de baixada i de nou al costat de les muralles de Montblanc. Vam agafar el cotxe i vam anar fins a Mont-ral, però allà els núvols ja van deixar clar que no ens permetrien complir amb el nostre objectiu, així que ens vam menjar l'entrepà que portàvem per dinar i vam retornar cap a caseta.