Un, dos, tres...pica paret!

Diumenge passat, amb el Mohawk, el Jortx i el Salva, ens vam apuntar a la Segona Jornada del Kaos organitzada per la botiga esportiva Camp Base, de Granollers-Mataró. La idea consisteix en reunir una bona colla d'amics bloquers, llogar un autocar i fer una sortida a algun sector amb molta pedra perquè els fanàtics del bloc puguin passar el dia enfilant-se per les pedretes en bona i nombrosa companyia.

L'any passat es va celebrar la primera edició de les Jornades del Kaos. Va ser tot un èxit: un autocar ple, un bon dia, un bon destí (Targassone) i molta diversió (imagineu-vos cinquanta tios caminant pel costat d'una carretera, tots amb pinta sospitosa i una mena de matalàs a l'esquena...). Així doncs, calia repetir-ho.

En la primera edició no hi vaig participar, perquè si l'escalada m'interessa poc, el bloc encara menys. Sí que hi van anar, en canvi, els meus companys. S'ho van passar tan bé, que aquest any van decidir repetir experiència i, a més, em van enredar a mi perquè els acompanyés.

Aquesta segona edició es volia canviar el lloc de destí, però finalment es va decidir tornar a Targassone, perquè al cap i a la fi si una cosa funciona, per què l'has de canviar? El problema no va ser el destí, ni la quantitat de gent, ni la falta de ganes. Què va fallar, doncs? El temps! Sí, després de dies i dies de bon temps, la Segona Jornada del Kaos va anar a caure, precisament, en un dels dies més ventosos que portem de tardor. Buf, quina mandra sortir de casa amb aquell vent i fred (més tenint en compte que l'autocar sortia de Mataró a les 7h del matí!). Però el fanatisme sembla que va poder més que el mal temps, perquè malgrat els temors inicials de ser els únics de presentar-nos al punt de sortida, a l'arribar-hi ens vam trobar que pràcticament tothom ja hi era.

Amb mitja hora de retard sobre l'horari previst, vam iniciar el trajecte (amb parada a Granollers, per recollir la resta del personal i acabar d'omplir l'autocar de gent i, sobretot, de matalassos que amb prou feines cabien al maleter). I cap a Targassone hi falta gent!

El viatge es va anar allargant a causa de la lenta velocitat que portava l'autocar, tant que a estones semblava que es pararia a mitja carretera i hauríem de sortir a empènyer-lo tots plegat. Mentrestant, la gent s'entretenia mirant per la finestra i intentant endevinar quin panorama trobaríem al nostre destí.

Cap a les 11h arribàvem al túnel del Cadí i el dia seguia sent força ventós. Ara bé, la sorpresa va venir just passat el túnel: allà no hi feia vent, no, hi nevava! Vam trobar el terra tot emblanquinat i una temperatura d'aquelles que et fan trobar a faltar una bona llar de foc.

Vam parar a esmorzar a l'àrea de servei del Cadí i, ja amb la panxa plena i de nou a l'autocar, vam celebrar una assemblea per decidir què fèiem: tornàvem enrere o seguíem endavant? Comptant que allà el terra ja estava mig blanc i que la nostra destinació estava encara més al nord, vam acabar decidint per majoria que donaríem mitja volta, malgrat els vots en contra dels més fanàtics, que volien arribar a Targassone sí o sí. Democràticament, doncs, després d'haver recorregut mitja Catalunya i, el que és pitjor, haver pagat el peatge del Cadí, vam girar cua (i, per tant, vam tornar a passar pel peatge del Cadí), però no per anar cap a casa, sinó per canviar la nostra destinació: de Targassone a Savassona.

Una estoneta més de trajecte i finalment vam arribar a Savassona. Impagable la cara de la gent que hi havia en aquells moments a l'aparcament quan van veure arribar un autocar ple de fanàtics amb cara de bojos ansiosos d'enfilar-se per les parets després de cinc hores de visita turística pel centre de Catalunya.

Al final el canvi va resultar haver estat una bona idea. A Savassona no hi nevava, tot i que a estones hi bufava una mica de vent i, quan ho feia, ja podies anar ben abrigat. Ara, malgrat algunes ràfegues, el temps es va comportar i qui més qui menys tothom va poder fer alguna coseta. Alguns enfilar-se per les parets, altres preparar una paella que va fer les delícies de tots els seus comensals.

Finalment, cap a les 18h per fi vam aconseguir desenganxar les últimes "sargantanes" de les parets i ens vam dirigir cap a l'autocar, per iniciar el retorn, aquest cop sí, cap a casa. De tornada, a l'autocar es va fer el sorteig de diversos productes relacionats amb la gran afició de tots els presents. Gairebé ningú en va sortir amb les mans buides: el Salva amb una capsa de preses per rocòdrom, el Jortx amb una samarreta que, curiosament, era de la seva talla, i el Mohawk amb uns fantàstics peus de gat FiveTen que, de fet, no li van tocar a ell, sinó a la seva senyora, però, clar, com que ella no escala gaire i ja en té prou amb els peus de gat que té...

Curiosament, el trajecte de tornada fins a Mataró es va fer molt més curt que el de l'anada, no sé molt bé per què. Malgrat el vent i la neu, i el no haver pogut anar a Targassone i acabar fent una volta de cinc hores per acabar, com qui diu, escalant al costat de casa, cap dels assistents a la Segona Jornada del Kaos va perdre ni un moment el bon humor, cosa que fa preveure que hi haurà una tercera edició, tot i que esperem que sense neu ni fred.