Aquest matí, aprofitant que no plovia, però que ha plogut i sobretot nevat força últimament, amb el Mohawk hem decidit anar a visitar diverses cascades que ja havíem vist, però que a causa de la sequera dels últims anys quan les vam veure estaven gairebé o totalment seques.
Així doncs, hem pensat que ara, amb tanta pluja com ha caigut els últims mesos (a saber què li devia prometre el conseller Baltasar a la Moreneta!), per força havien d'estar ben ufanoses. I no ens hem equivocat pas!
El nostre objectiu eren tres cascades concretes: la Foradada de Cantonigròs, el Salt de Sallent de Rupit i el Salt de Tirabous als cingles de Santa Cília, camí de Tavertet.
Quan hem arribat al primer destí, Cantonigròs, hem tingut una sorpresa que hauríem d'haver previst, però ens ha passat per alt: la neu! Mira que fa dies que en sentim a parlar al Temps i no ho hem recordat! Per sort, la carretera estava ben neta i el camí cap a la Foradada també. Ara, això sí, els marges de la carretera estaven plens de neu i el camí ben moll de la neu ja fosa.
Sí, sí, ja sé que per a alguns la neu no té res d'especial, però per a uns maresmencs com nosaltres, que rarament veiem nevar a la costa, és un fet extraordinari. Així doncs, ja us podeu imaginar la Selene com una nena petita fent fotos a qualsevol tros de neu que veia, algunes fins i tot des de dins del cotxe en marxa!
La primera vegada que vam anar a veure la cascada de la Foradada, l'agost del 2007, estàvem en plena època de sequera, així que, malgrat que ja hi anàvem amb la idea de trobar-hi poca aigua, el que hi vam veure va ser encara molt pitjor, ja que no baixava pràcticament ni gota d'aigua per la cascada!
Malgrat tot, el lloc ens va semblar molt bonic i vam decidir que hi tornaríem algun dia després de pluges. Així doncs, avui ha estat el dia escollit i el que hi hem trobat ens ha tornat a sorprendre, però aquesta vegada per bé, ja que l'aspecte de la cascada no s'assemblava en res al que recordàvem d'un any abans.
Ben contents, hem anat ràpidament a cercar el nostre segon objectiu: el Salt de Sallent, que quan el vam veure, per allà l'any 2003 (quan ja es començava a notar la sequera), tot i no estar sec, no impressionava gaire.
Avui la seva aparença era totalment diferent.
De camí de Rupit cap al monestir de Sant Joan de Fàbregues, per on hem anat per arribar fins al Salt de Sallent, hem pogut contemplar una altra bonica cascada que, malgrat ser força modesta, m'ha semblat molt elegant i digna.
Ara ja només ens faltava el nostre tercer i últim objectiu del dia: el Salt de Tirabous. Segons el Mohawk, en aquesta cascada rarament hi ha aigua, així que no teníem gaires esperances de veure-la baixar. De fet, una servidora no només l'ha pogut contemplar des del Morro de l'Abella (des d'on també l'hem vista avui)
sinó que fins i tot n'ha baixat un trosset fent un ràpel moooolt llarg, cap allà el 2005.
cosa que confirma que realment poques vegades té aigua. Aquest és l'aspecte que tenia avui
Ara sí que ja ens podíem donar per satisfets. Havíem viscut un fet insòlit: veure baixar aigua pel Salt de Tirabous!
Des del mateix Morro de l'Abella hem pogut observar com ha pujat el nivell del pantà de Sau, que estava així el 6 de desembre de 2005
i així l'hem trobat avui
Ja sé que pels escaladors, excursionistes, etc. és una mala passada que plogui tant, però encara que només sigui per poder contemplar paisatges com aquests BENVINGUDA SIGUI LA PLUJA!!
Així doncs, hem pensat que ara, amb tanta pluja com ha caigut els últims mesos (a saber què li devia prometre el conseller Baltasar a la Moreneta!), per força havien d'estar ben ufanoses. I no ens hem equivocat pas!
El nostre objectiu eren tres cascades concretes: la Foradada de Cantonigròs, el Salt de Sallent de Rupit i el Salt de Tirabous als cingles de Santa Cília, camí de Tavertet.
Quan hem arribat al primer destí, Cantonigròs, hem tingut una sorpresa que hauríem d'haver previst, però ens ha passat per alt: la neu! Mira que fa dies que en sentim a parlar al Temps i no ho hem recordat! Per sort, la carretera estava ben neta i el camí cap a la Foradada també. Ara, això sí, els marges de la carretera estaven plens de neu i el camí ben moll de la neu ja fosa.
Sí, sí, ja sé que per a alguns la neu no té res d'especial, però per a uns maresmencs com nosaltres, que rarament veiem nevar a la costa, és un fet extraordinari. Així doncs, ja us podeu imaginar la Selene com una nena petita fent fotos a qualsevol tros de neu que veia, algunes fins i tot des de dins del cotxe en marxa!
La primera vegada que vam anar a veure la cascada de la Foradada, l'agost del 2007, estàvem en plena època de sequera, així que, malgrat que ja hi anàvem amb la idea de trobar-hi poca aigua, el que hi vam veure va ser encara molt pitjor, ja que no baixava pràcticament ni gota d'aigua per la cascada!
Malgrat tot, el lloc ens va semblar molt bonic i vam decidir que hi tornaríem algun dia després de pluges. Així doncs, avui ha estat el dia escollit i el que hi hem trobat ens ha tornat a sorprendre, però aquesta vegada per bé, ja que l'aspecte de la cascada no s'assemblava en res al que recordàvem d'un any abans.
Ben contents, hem anat ràpidament a cercar el nostre segon objectiu: el Salt de Sallent, que quan el vam veure, per allà l'any 2003 (quan ja es començava a notar la sequera), tot i no estar sec, no impressionava gaire.
Avui la seva aparença era totalment diferent.
De camí de Rupit cap al monestir de Sant Joan de Fàbregues, per on hem anat per arribar fins al Salt de Sallent, hem pogut contemplar una altra bonica cascada que, malgrat ser força modesta, m'ha semblat molt elegant i digna.
Ara ja només ens faltava el nostre tercer i últim objectiu del dia: el Salt de Tirabous. Segons el Mohawk, en aquesta cascada rarament hi ha aigua, així que no teníem gaires esperances de veure-la baixar. De fet, una servidora no només l'ha pogut contemplar des del Morro de l'Abella (des d'on també l'hem vista avui)
sinó que fins i tot n'ha baixat un trosset fent un ràpel moooolt llarg, cap allà el 2005.
cosa que confirma que realment poques vegades té aigua. Aquest és l'aspecte que tenia avui
Ara sí que ja ens podíem donar per satisfets. Havíem viscut un fet insòlit: veure baixar aigua pel Salt de Tirabous!Des del mateix Morro de l'Abella hem pogut observar com ha pujat el nivell del pantà de Sau, que estava així el 6 de desembre de 2005
i així l'hem trobat avui
Ja sé que pels escaladors, excursionistes, etc. és una mala passada que plogui tant, però encara que només sigui per poder contemplar paisatges com aquests BENVINGUDA SIGUI LA PLUJA!!
5 comentaris:
Que plogui tot el que vulgui, però entre setmana, ja, ja, ja...
Bones vistes avui, però siusplau treu la primera foto!!
:P
Ui! Doncs podia haver estat pitjor, hi podies haver sortit cordant-te els cordons de les sabates!! :-p
wooooowwwww!!!
Selene, un post preciós... l'aigua és vida!!!
Bon any nou!!!!
La de la primera foto, és la cascada del gran jefe indi?
Molt bo el reportatge d'abans i després, realment es començar a notar el canvi climàtic!
Gatsaule ets un porket!!
Però a la teva edat encara no saps que tot és un muntatge :P
A tibar-li crack!
Publica un comentari a l'entrada