La Kuádriga, el Gorriya y el Capota contra Markus...

Davant el perill imminent que aparegui una via nova amb aquest curiós nom (o alguna cosa semblant, ja que hi poden haver múltiples variants), crec que val la pena que expliqui breument d'on surten cada un d'aquests pseudònims.

El primer que he de dir és que tots ells són personatges que per un motiu o altre ens van cridar l'atenció i van ser tema de conversa durant els quatre dies del nostre viatge a Cuenca.

Del "Capota" ja en vaig parlar en l'entrada anterior. El noiet que es va guanyar el sobrenom va tenir la mala idea d'expulsar tot l'esmorzar (acció coneguda popularment com a "potar") just en el moment en què nosaltres acabàvem d'aterrar al càmping de Cuenca. La visió va deixar al·lucinats els meus companys de viatge, motiu pel qual el desafortunat jovenent va ser tema de conversa durant els quatre dies que vam ser allà. El més curiós va ser veure el mateix noiet, uns minuts més tard de la "potada" jugant tranquil·lament amb una videoconsola com si res no hagués passat!

El "Gorriya" és un home amb pinta de sudamericà que ens va "ajudar" a aparcar l'Ozzimòbil prop de les Casas Colgadas quan hi vam anar a fer el turista. La veritat és que l'home va ser molt simpàtic, però sobretot el motiu de la nostra diguem-ne burla és que ell ens va dir que seria allà, vigilant els cotxes, fins a les 22h i quan nosaltres vam recollir l'Ozzimòbil, cap a les 20h, no hi havia ni rastre d'ell! La veritat és que no ens va sorprendre gaire...

Del "Markus" i "La Kuádriga" us diré el que em van comentar els companys, perquè jo no ho vaig viure personalment. Tots dos eren membres del grup de campistes que teníem a prop de la nostra parcel·la, els que sopaven cada dia carn feta a la barbacoa a les 24h aproximadament. El Markus no sabem exactament qui era, però va sobtar molt una frase que van sentir pronunciar a un dels seus companys: un dels nois va veure un dels seus amics anar corrent cap al lavabo i li va dir "¿A dónde vas?" i l'altre noi li va respondre "¡Al servicio, que está Marcus!" Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions...

Dient això, acabo de recordar una altra cosa del càmping que em va sorprendre molt, perquè és la primera vegada que m'hi trobo. Resulta que als lavabos no hi havia paper higiènic i si en volies fer servir, te l'havies de portar tu mateix! Imagineu l'escena: cada matí, els campistes dirigint-se cap a la caseta de serveis i passejant per tot el càmping la tovalloleta, el sabó, el raspall i... el rotllo de paper de vàter!! No cal dir que era el producte estrella de la botigueta del càmping...

Bé, per últim em falta parlar de "La Kuádriga". Resulta que amb aquest grup de noiets n'hi havia un que anava en cadira de rodes, cosa que no l'impedia ser el més marxós de tot el grup. El sobrenom que li van posar els meus companys no va ser perquè anés en cadira de rodes, sinó perquè hi va haver un moment en què el van veure voltant pel càmping a remolc d'un gos enorme que anava amb ells, a mode de carruatge tirat per cavalls. Jo no ho vaig arribar a veure, perquè en aquells moments havia tret a passejar per tot el càmping el nostre exclusiu rotllo de paper higiènic, però els meus acompanyants es van passar tota la tarda rient de la curiosa escena que havien vist.