Sí, tot i que, de fet, ja fa dies que estem tots (alumnes i professors) descomptant mesos, setmanes, dies...per acabar el curs.
Ara mateix queden menys de dos mesos per acabar el curs. I de les set setmanes que queden, una està dedicada als exàmens de suficiència i l'altra al crèdit de síntesi, així que de classe-classe només queden cinc setmanetes!
Avui volia parlar, justament, del crèdit de síntesi. Em sona que ja n'he parlat alguna vegada, però no sé pas on ni quan, així que, per si de cas, com acostumo a fer amb els meus alumnes, començaré des del principi.
L'anomenat 'crèdit de síntesi' és una altra de les brillants innovacions de la reforma educativa de fa quinze anys. Consisteix en dedicar una setmana a un tema concret. És a dir, durant una setmana (en principi, tot i que ara ha quedat en tres o quatre dies) totes les assignatures es dediquen a un mateix tema, o dit d'una altra manera, es tracta de veure un sol tema des de la diferent perspectiva de cada una de les assignatures.
Preparar un crèdit de síntesi porta molta feina. Primer s'ha de buscar un tema adequat a l'edat dels noiets, que tingui alguna relació amb allò que s'ha anat fent a classe durant el curs, que es pugui tractar des de totes les matèries i que més o menys convenci a tothom.
Després cada professor ha de trobar activitats de la seva àrea que tinguin ocupats els noiets durant una estona, però no massa, perquè també hauran de fer les activitats de les altres àrees.
I després s'han de refer els horaris i organitzar-ho tot per tal que tots poguem cabre al centre, ja que normalment aquests treballs es fan en grups de quatre persones i acostumen a necessitar més espai de l'habitual, a part de la biblioteca, els ordinadors, etc.
Només de pensar-ho, ens agafa una mandra increïble, perquè ja tenim prou feina per, a sobre, haver d'estar preparant tot aquest merder. Així que cada vegada és més habitual que els instituts facin el crèdit de síntesi fora del centre. En la teoria, el que fan és que els noiets vagin a investigar sobre el terreny en lloc d'aprendre les coses d'un llibre, que sempre serà més educatiu i interessant; en la pràctica, el que fan és deixar el marron d'organitzar les activitats en mans d'altra gent i així treure's la feina de sobre.
Gràcies a aquesta brillant idea, els profes ens traiem de sobre haver de muntar tot aquest merder (que ja us asseguro que no ens fa cap mena d'il·lusió), els nanos marxen tres o quatre dies de colònies (que ja els aniria bé, si no fos que allà els fan treballar igualment) i, a més, les cases de colònies han descobert una nova manera de fer el gran negoci.
La part més negativa de tot això és que els nanos que no aniran al crèdit, que són, bàsicament, aquells que no els deixem anar per motius comportamentals (les nostres millors estrelles, vaja), hauran de venir a classe, cosa que vol dir que els profes que no acompanyem la resta del grup a les 'colònies' haurem d'aguantar una setmana amb aquests nanos, amb els quals no es podrà fer classe (quan es pot fer classe amb ells?), però a qui haurem de tenir entretinguts durant tot els dies durant una setmana! Buf, per uns moments gairebé tinc ganes d'anar-me'n de viatge amb la resta dels nanos!
Ara mateix queden menys de dos mesos per acabar el curs. I de les set setmanes que queden, una està dedicada als exàmens de suficiència i l'altra al crèdit de síntesi, així que de classe-classe només queden cinc setmanetes!
Avui volia parlar, justament, del crèdit de síntesi. Em sona que ja n'he parlat alguna vegada, però no sé pas on ni quan, així que, per si de cas, com acostumo a fer amb els meus alumnes, començaré des del principi.
L'anomenat 'crèdit de síntesi' és una altra de les brillants innovacions de la reforma educativa de fa quinze anys. Consisteix en dedicar una setmana a un tema concret. És a dir, durant una setmana (en principi, tot i que ara ha quedat en tres o quatre dies) totes les assignatures es dediquen a un mateix tema, o dit d'una altra manera, es tracta de veure un sol tema des de la diferent perspectiva de cada una de les assignatures.
Preparar un crèdit de síntesi porta molta feina. Primer s'ha de buscar un tema adequat a l'edat dels noiets, que tingui alguna relació amb allò que s'ha anat fent a classe durant el curs, que es pugui tractar des de totes les matèries i que més o menys convenci a tothom.
Després cada professor ha de trobar activitats de la seva àrea que tinguin ocupats els noiets durant una estona, però no massa, perquè també hauran de fer les activitats de les altres àrees.
I després s'han de refer els horaris i organitzar-ho tot per tal que tots poguem cabre al centre, ja que normalment aquests treballs es fan en grups de quatre persones i acostumen a necessitar més espai de l'habitual, a part de la biblioteca, els ordinadors, etc.
Només de pensar-ho, ens agafa una mandra increïble, perquè ja tenim prou feina per, a sobre, haver d'estar preparant tot aquest merder. Així que cada vegada és més habitual que els instituts facin el crèdit de síntesi fora del centre. En la teoria, el que fan és que els noiets vagin a investigar sobre el terreny en lloc d'aprendre les coses d'un llibre, que sempre serà més educatiu i interessant; en la pràctica, el que fan és deixar el marron d'organitzar les activitats en mans d'altra gent i així treure's la feina de sobre.
Gràcies a aquesta brillant idea, els profes ens traiem de sobre haver de muntar tot aquest merder (que ja us asseguro que no ens fa cap mena d'il·lusió), els nanos marxen tres o quatre dies de colònies (que ja els aniria bé, si no fos que allà els fan treballar igualment) i, a més, les cases de colònies han descobert una nova manera de fer el gran negoci.
La part més negativa de tot això és que els nanos que no aniran al crèdit, que són, bàsicament, aquells que no els deixem anar per motius comportamentals (les nostres millors estrelles, vaja), hauran de venir a classe, cosa que vol dir que els profes que no acompanyem la resta del grup a les 'colònies' haurem d'aguantar una setmana amb aquests nanos, amb els quals no es podrà fer classe (quan es pot fer classe amb ells?), però a qui haurem de tenir entretinguts durant tot els dies durant una setmana! Buf, per uns moments gairebé tinc ganes d'anar-me'n de viatge amb la resta dels nanos!
2 comentaris:
Ja sap l'inspector de les teves opinions sobre l'efectivitat de l'ensenyament actual ?
pere f
Doncs pel meu bé suposo que val més que no... :-p
Publica un comentari a l'entrada