Saüquer de Fontalba (Ulldemolins)

Saüquer de Fontalba

Espècie: sambucus nigra 

Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: Modest Monlleó i Espasa
Terme municipal: Ulldemolins
Coordenades UTM ED50 (m): X 322458  Y 4575933
Alçaria total: 11 m
Volt de canó: 1,9 m
Capçada mitjana: 12,8 m
Edat estimada: plantat el 1910

El Saüquer de Fontalba es troba a l'entrada d'Ulldemolins, provinents de Cornudella. Just passar el Montsant Park, a mà esquerra trobarem una pista forestal que rodeja el càmping i baixa cap al Riuet del Teix. Anirem seguint la pista fins a trobar dos preciosos pollancres que amaguen, al seu darrere, el veterà saüquer.

Saüquer de Fontalba (abril de 2014)

 

Pollancre veí del saüquer

Alzina del Mas de la Barba, Surera del Mas de les Moreres (Cornudella de Montsant)

Dins el terme municipal de Cornudella de Montsant, a part d'una bona quantitat de gent enfilant-se per les parets, també s'hi poden trobar tres Arbres Monumentals. Bé, se n'hi podien trobar tres, perquè un d'ells, l'Om del Parc de Cornudella, va morir el 1999 i en el seu lloc s'hi troba actualment un parc infantil. Els altres dos arbres són:

Alzina del Mas de la Barba

Espècie: quercus ilex

Declarat Arbre Monumental: l'any 1997
Propietari: P. Estivill Juncosa
Terme municipal: Cornudella de Montsant (Siurana, Mas de la Barba)
Coordenades UTM ED50 (m): X 329072  Y 4571023
Alçaria total: 12 m
Volt de canó: 3,27 m
Capçada mitjana: 21,8 m
Edat estimada: ?

L'Alzina del Mas de la Barba és, a parer nostre, una de les alzines més boniques que hem tingut oportunitat de veure en aquest any i mig que fa que ens dediquem a la "caça" d'Arbres Monumentals. No només és espectacular, sinó que, malgrat trobar-se al costat d'un mas deshabitat des del 1944 i mig en runes, l'arbre es veu molt ben cuidat i ple de vitalitat. Sigui qui sigui qui se'n fa càrrec, s'ha de reconèixer que està fent una molt bona feina.

Alzina del Mas de la Barba (abril de 2014)

 

L'únic inconvenient és que es troba en un petit desnivell, que fa que poc a poc el seu tronc es vagi inclinant, fet pel qual potser algun dia s'haurà de subjectar d'alguna manera per tal que pugui mantenir-se dreta. 

 

 

 

Per arribar a l'Alzina hem de dirigir-nos cap a la població de Siurana, però sense arribar-hi. A l'alçada del quilòmetre 6 trobarem, a mà esquerra, la Font de l'Albergada. Allà veurem un cartell indicador de sender entre Prades i Siurana. Deixem el cotxe en aquest punt (hi trobarem espai de sobres) i, malgrat que la pista és força transitable, fem la resta del trajecte a peu.

Del cartell estant, tirem cap a l'esquerra per la pista forestal, fins que trobarem un desviament a mà dreta amb no un, sinó dos cartells que indiquen "mas de la Barba", així que no hi ha dubte que anem per bon camí. Hem de seguir aquesta pista fins que trobarem una bifurcació, amb un dels camins, el de la dreta, barrat amb una cadena. Hem de continuar per aquesta pista fins que arribarem al mas i la seva Alzina.

Val la pena fer una volta per la zona, ja que, a part d'aquesta espectacular alzina, rodejant la casa hi ha altres alzines més petitones en comparació, però igualment boniques i destacables.

Surera del Mas de les Moreres

Espècie: quercus suber

Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari: ?
Terme municipal: Cornudella de Montsant (Mas de les Moreres)
Coordenades UTM ED50 (m): X 324356  Y 4566377
Alçaria total: 12,5 m
Volt de canó: 3,54 m
Capçada mitjana: 15,8 m
Edat estimada: plantada entre 1820 i 1830

Seguim la C-242 passant per Cornudella del Montsant i a l'alçada del quilòmetre 49,9 trobarem una pista que entra als camps de vinya. L'accés és tancat amb una cadena, així que haurem de deixar el cotxe a la carretera (hi ha un petit replà al davant) i seguir a peu.

La Surera del Mas de les Moreres és perfectament visible des de la carretera, però arribar-hi no és tan senzill com pot semblar. D'entrada, l'únic que hem de fer és anar seguint la pista que passa entremig de les vinyes i després per una zona de pins repoblats.

Ara bé, la Surera es troba al mig del bosc i no té un accés clar per on accedir-hi, així que, malgrat que hi ha, aparentment, un petit sender que hi condueix, acabem passant igualment per entre bardisses, ginestes i altres plantes amb les seves corresponents punxes, a part dels pins, que al ser replantats, tenen la copa a ran de terra. Vaja, que cal portar roba gruixudeta si volem arribar fins a la surera sense punxar-nos.

Surera del Mas de les Moreres (abril de 2014)

 

Arbres Monumentals del Priorat

La comarca del Priorat té cinc arbres declarats Monumentals:

- Om del Parc de Cornudella (Cornudella de Montsant) - mort el 1999
- Alzina del mas de la Barba (Cornudella de Montsant)
- Surera del mas de les Moreres (Cornudella de Montsant)
- Teix de la Cova (Margalef)
- Saüquer de Fontalba (Ulldemolins)

Arbres Monumentals de la Conca de Barberà

Actualment a la comarca de la Conca de Barberà hi ha vuit arbres declarats Monumentals, els quatre últims declarats el 2025:

- Pi del Xaconet (Barberà de la Conca)
- Cedre de la Masia de la Font de l'Oca (L'Espluga de Francolí)
- Cedre del Jardí dels Salesians (Vimbodí-Poblet)
- Servera de Riudabella (Vimbodí-Poblet)

- Pinassa del Barranc de la Font del Llop (Vimbodí-Poblet)

- Pinassa del Racó del Bou (Vimbodí-Poblet)

- Pinassa del Serret de la Sella (Vimbodí-Poblet)

- Pi Roig del Tossal Rodó (Vimbodí-Poblet)

Cedre del Jardí dels Salesians 

Espècie: cedrus atlantica

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Vimbodí i Poblet (Poblet, Jardí dels Salesians)
Coordenades UTM ED50 (m): X 339534  Y 4583010
Alçaria total: 28 m
Volt de canó: 4,4 m
Capçada mitjana: 18,9 m
Edat estimada: ?

Aquest preciós cedre és d'aquells típics arbres pel que has passat pel costat multitud de vegades sense ni tan sols adonar-te de la seva presència. Es troba dins del Jardí dels Salesians, situat a la banda esquerra de l'entrada exterior del monestir de Poblet, cosa que vol dir que si hem visitat el monestir de Poblet, li haurem passat pel costat sí o sí. Fins el 2009 hi havia un altre cedre de 30 metres d'alçada que va caure a causa de les ventades del cicló Klaus. 

Cedre del Jardí dels Salesians (abril de 2014)

Pi de les Planes, Alzina del Mas de Borbó (L'Aleixar), Perelloner de cal Cisterer (Prades)

Pi de les Planes (o Pi de L'Aleixar)

Espècie: pinus pinea

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: S. Guardiola Sala
Terme municipal: L'Aleixar (camí de les Planes)
Coordenades UTM ED50 (m): X 336288  Y 4564209
Alçaria total: 19,5 m
Volt de canó: 4,55 m
Capçada mitjana: 27,5 m
Edat estimada: centenari

Per localitzar el Pi de les Planes, o Pi de L'Aleixar, el primer que haurem de fer és anar fins a la població de l'Aleixar. D'allà hem d'agafar la pista que ens portarà cap a les Planes. El pi es troba en un lateral del camí, així que és impossible passar-hi pel costat i no veure'l.

Pi de les Planes (desembre del 2013)

 

Arbres Monumentals del Baix Camp

A la comarca del Baix Camp hi trobem vuit declaracions d'Arbre Monumental:

- Alzina del mas de Borbó (L'Aleixar)
- Pi de les Planes (o Pi de l'Aleixar) (L'Aleixar)
- Perelloner del Cisterer (Prades)
- Pi de Bofarull (Reus)
- Pi del Boter (Riudoms) - mort el 2001
- Cedre Borni (de Casa Malla) (Vinyols i els Arcs)
- Alzina de la Viuda  (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant)
- Parc Samà (Jardí històric) (Cambrils)

Roure Glanic (Les Llosses)

Roure Glanic

Espècie: quercus pubescens

Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari: Ramon Llimós Vilaseca
Terme municipal: Les Llosses (mas Llimós)
Coordenades UTM ED50 (m): X 423368  Y 4667620
Alçaria total: 17,5 m
Volt de canó: 3,65 m
Capçada mitjana: 19,8 m
Edat estimada: ?

Per arribar al Roure Glanic primer de tot hem de localitzar el mas Llimós, un dels molts masos situats dins del terme municipal de Les Lloses. Més o menys, a l'alçada del quilòmetre 176 de la carretera C-26, que ens portaria de Ripoll cap a Berga. 

Deixem el cotxe a l'entrada de l'accés a la masia, en compte de no molestar, i travessem la carretera, on veurem un petit prat. Creuem el prat i al fons divisarem ràpidament el nostre objectiu.

Malgrat que el Roure es ramificava en quatre grans besses, actualment una de les quatre es troba a terra, així que n'hi queden tres. Malgrat aquest fet, sembla que l'arbre gaudeix de bona vitalitat.

Roure Glanic (abril de 2014)

Roure d'Engelats (Campelles)

Dins el terme municipal de Campelles hi podem trobar tres arbres declarats Monumentals, dos avets i un roure.

Roure d'Engelats (o Angelats)

Espècie: quercus petraea

Declarat Arbre Monumental: l'any 1997
Propietari: Germans Batlló Canadell
Terme municipal: Campelles (mas Angelats)
Coordenades UTM ED50 (m): X 430330  Y 4682102
Alçaria total: 20 m
Volt de canó: 5,19 m
Capçada mitjana: 15,8 m
Edat estimada: ?

Localitzar el Roure d'Engelats (o Angelats, tal com ho escriuen els propietaris de la casa rural) és fins i tot més fàcil que trobar el Roure de Perramon. Els dos arbres es troben situats força a prop un de l'altre, amb un riu Freser i una N-260 entremig dels dos, a part d'una petita via de tren. Si per arribar al Roure de Perramon havíem de deixar el cotxe al quilòmetre 126 (davant del balneari de Ribes), per anar fins al Roure d'Engelats haurem de recórrer un parell de quilòmetres més, fins el 128 i, en el nostre cas almenys, deixar el cotxe al costat de la benzinera que hi ha en aquest punt. L'accés al mas Angelats es troba pràcticament al davant de la benzinera (a l'altra banda de carretera), així que creuem la carretera i agafem el camí d'accés al mas.

Per arribar a l'arbre, just passar per sota de la via del tren, ens hem de desviar cap a l'esquerra, passant pel pont que creua la riera. Seguirem avançant per la pista (clarament poc transitada, malgrat que a peu es pot fer força bé), entapissada amb pedretes de granit sospitosament semblants a les utilitzades per assentar les vies del tren. Tres corbes ben pronunciades i arribarem a un petit pla i, ràpidament, a l'esquerra, una esplanada. Hem de travessar aquest prat i endinsar-nos al bosc.

Ens adonarem de seguida que els propietaris del terreny tenen una gran estimació per aquest Arbre Monumental, ja que fins i tot hi ha graonets fets a la terra per tal de poder-hi arribar amb més comoditat. 

El Roure es troba en bones condicions, ja que s'han podat totes les branques seques i s'han deixat aquelles que tenen més vitalitat. Nosaltres el vam veure a mitjans d'abril, quan l'arbre encara estava ben peladet de l'hivern, així que potser haurem de fer-hi una segona visita a ple estiu per tal de poder-lo contemplar en tot el seu esplendor.

Roure d'Engelats (abril de 2014)

Roure de Perramon i Grèvol de Ventolà (Ribes de Freser)

Dins del terme municipal de Ribes de Freser s'hi troben tres arbres declarats Monumentals. D'aquests, un és un arbust, concretament un grèvol, i d'un altre, el roure de Vilardell, tan sols en queda la soca, després que les ventades del cicló Klaus, del gener de 2009, van acabar de fer malbé les branques que li quedaven.

Roure de Perramon

Espècie: quercus pubescens

Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari: T. de Montagut Estradés
Terme municipal: Ribes de Freser (mas Perramon)
Coordenades UTM ED50 (m): X 431699  Y 4680022
Alçaria total: 19 m
Volt de canó: 4,7 m
Capçada mitjana: 15,3 m
Edat estimada: ?

Trobar el Roure de Perramon és força senzill. Primer de tot hem de localitzar el balneari Montagut, situat a l'alçada del quilòmetre 126 de la N-260, poc després (anant en direcció de Ripoll a Ribes de Freser) de passar la planta embotelladora de l'Aigua de Ribes.

Balneari Montagut

Davant del balneari, a l'altre costat de la carretera, hi trobarem una petita esplanada on podrem deixar el cotxe sense problemes. De la mateixa esplanada surt un pont que creua el riu Freser, amb un clar cartell de no circulació de vehicles, excepte per a veïns de la zona. L'únic que hem de fer és anar seguint (ara a peu) la pista, en suau ascens i totalment asfaltada, fins a trobar-nos, després d'una mitja hora llarga, amb la masia de Perramon. Del costat dret de la petita ermita de Sant Esteve de Perramon surt un sender on, a pocs metres, localitzarem ràpidament el Roure.

Roure de Perramon vist des de lluny, junt amb dos altres roures

Roure de Perramon (abril de 2014)

 

Nosaltres el vam visitar a mitjans d'abril, quan les fulles dels roures tot just començaven a despuntar. Potser per aquest motiu, el Roure de Perramon ens va fer una sensació no massa agradable: de les diverses branques que sortien del seu gran tronc, algunes estaven clarament seques i les altres no sabem si seguien vives o no (al no tenir encara fulles, es fa difícil saber-ho). A la fitxa de la Generalitat diu que l'arbre es troba "decrèpit", així que em temo que no només devia ser la nostra impressió.

Grèvol de Ventolà

Espècie: ilex aquifolium

Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari: Ajuntament
Terme municipal: Ribes de Freser (Ventolà)
Coordenades UTM ED50 (m): X 428891  Y 4685627
Alçaria total: 11 m
Volt de canó: té diversos troncs, alguns de 20 cm
Capçada mitjana: 8,5 m
Edat estimada:

Localitzar el Grèvol Monumental de Ventolà és encara més fàcil. Només cal agafar la carretera N-260, travessar Ribes de Freser i entrar a la collada de Toses. Uns quilòmetres més enllà trobarem la desviació a mà dreta que ens portarà al poble de Ventolà, encara dins el terme municipal de Ribes. Vaja, que si arribem a Planoles, ja podem fer la volta i recular, perquè ens l'haurem passat de llarg.

Tres quilòmetres carretera amunt i el Grèvol ens donarà la benvinguda a Ventolà tot just trobar les primeres cases del poble, així que és pràcticament impossible no veure'l.

Grèvol de Ventolà (abril de 2014)

 

Arbres Monumentals del Ripollès

La comarca del Ripollès té nou arbres declarats Monumentals, malgrat que un d'ells (roure de Vilardell) és mort i en queda tan sols la soca:

- Avet de la Baga de la Berruga (Campelles)
- Roure d'Engelats (Campelles)
- Avet del Torrent de la Font Tosca (Campelles)
- Roure Glanic (Les Llosses)
- Avet del Torrent de la Comella (Planoles)
- Roure del Vilardell (Ribes de Fresser) - mort el 2009 pel cicló Klaus
- Roure de Perramon (Ribes de Fresser)
- Grèvol de Ventolà (Ribes de Fresser)
- Auró del Remei (Camprodon)

Arbres Monumentals de l'Alt Camp

A la comarca de l'Alt Camp hi trobem tan sols dues declaracions d'Arbre Monumental:

- Xiprers del Palau de l'Abat de Santes Creus (Aiguamúrcia)

- Alzina de la Casanova de Bonany (Querol)

I per acabar...quin mareig!

Últim dia a l'illa, ja només ens faltava per conèixer la zona del nord, on encara no havíem arribat. Vam agafar el cotxe i vam travessar La Palma pel centre des de Santa Cruz a Llanos de Aridane. D'allà ens vam dirigir cap a Garafía, la població situada més al nord-est de l'illa. Per retornar, enlloc d'anar per on havíem vingut, vam decidir descobrir la carretera del nord, que sobre el mapa pintava ben sinuosa. El que vam descobrir és que el mapa es queda curt i que hi ha fins i tot més corbes de les que ens esperàvem! Buf!! 

A l'hora de dinar passàvem per Barlovento i vam pensar fer una parada a l'àrea recreativa de La Laguna, un cràter convertit en bassa artificial on recullen les aigües provinents del vessant exterior de la Caldera. A diferència de dissabte, diumenge no va caure ni una gota, però sí que bufava un ventet més aviat molest, així que a l'acabar de dinar vam pensar que ja en teníem prou, que ja havíem vist allò que volíem veure i podíem donar per finalitzat el nostre viatge. Vam retornar a l'hotel i vam passar la tarda voltant per la zona costanera de los Cancajos, contemplant un mar enfurismat per la força de l'aire. 

Dilluns al matí agafàvem l'avió cap a Tenerife, on havíem d'agafar l'avió cap a Barcelona. Potser per compensar el desastre del viatge d'anada, la tornada va anar com una seda: els vols van sortir puntuals, no vam trobar problemes de cap tipus i vam arribar a la ciutat comtal exactament a l'hora prevista. A partir d'aquí, tornem a la realitat!

Ara toca el sud

El dissabte 28 vam anar a la zona sud de l'illa, a Fuentcaliente, a veure els seus fars i les salines. Allà s'hi va produir l'última erupció que ha tingut lloc a l'illa de La Palma, la del Teneguía, el 1971, que gairebé va sepultar les salines i el far (moitu pel qual es va construir el far nou al seu costat), i va canviar radicalment la fesomia de la zona sud de l'illa. Actualment, les salines segueixen en funcionament fent servir un sistema tradicional d'extracció de la sal marina. Comparteixen l'espai amb grans extensions de plataneres que ocupen la zona més pròxima al mar, així com les vinyes d'on surt el vi de malvasia.

Just acabada la visita a les salines, quan ja havien recorregut la carretera entremig de les plataneres i arribàvem a dalt dels grans penya-segats, aleshores sí va començar a ploure com no ho havia fet fins aquell moment. Després d'una setmana a dieta de Bimbo, dissabte vam decidir que ja era hora de fer-nos un regal, així que, carretera amunt, vam acabar retornant al mirador de la Concepción, al costat de la qual hi ha un restaurant, Casa Osmunda, on vam dinar com uns reis mentre vèiem per la finestra la pluja i el vent que feia a fora. A la tarda, migdiada a l'hotel i vagància extrema fins a l'hora de sopar, que ja tocava.