No, no hi ha hagut una altra baralla!! Poso el títol per informar de les novetats del cas que vaig explicar.
La veritat és que ara per ara no puc dir gran cosa, perquè ja sabeu que la "burrocràcia" va molt lenta.
De moment, el nano segueix venint a classe com si res (amb tots els companys a favor seu, és clar) i el profe no ha aparegut per l'institut en tota la setmana.
Pel que fa a les denúncies, encara no sé si el nano, o més ben dit, la seva pobra mare pensa posar alguna denúncia, però potser no ho farà, perquè em sembla que ja sap la joia que té a casa...però potser al final decideixen fer-ho...ja veurem...
Pel que fa a l'institut, es veu que sí pensen posar una denúncia a l'individu, perquè, pel que ens ha explicat avui el director, el nano es va quedar ben descansat abans de rebre la pallissa (vull dir que li va dir de tot al profe, amenaçant-lo de mort i tot). Així doncs, faran una col·lecta de totes les faltes que ha anat acumulant durant el curs i demà mateix ho presentaran a l'inspector que portarà el cas.
De moment les coses estan així. A veure què més passarà...
dimecres, 28 de febrer del 2007
dilluns, 26 de febrer del 2007
Avui toca una miqueta d'història...
L'any 218 aC, un grup de soldats procedents de la regió del Laci (més concretament, de la ciutat de Roma) van arribar a la que més endavant seria la península Ibèrica perseguint uns cartaginesos amb qui estaven en guerra.
Ja a la península, aquests soldats, que a partir d'ara anomenarem 'romans', van veure que la zona d'Empúries i rodalies no estava malament del tot, així que van decidir instal·lar-s'hi.
Els romans van anar conquerint gran part d'Europa i, allà on anaven, hi portaven les seves lleis, la seva cultura i, com no, la seva llengua, el llatí. Aquesta llengua que parlaven els romans es va anar estenent per tot Europa, però com que en cada zona, abans de la seva arribada, ja es parlaven altres llengües, dels pobles que hi vivien, doncs el llatí es va anar barrejant amb cada una d'aquestes llengües i poc a poc es van començar a formar variants de la llengua llatina.
Aquestes variants del llatí van anar evolucionant, fins que va arribar un moment, l'any 813, en què un grup de bisbes,en el conegut Concili de Tours, es van adonar que la gent del poble no entenia les misses que feien en llatí, perquè, de fet, allò que ells parlaven ja no era llatí, sinó una llengua diferent.
En aquest moment es considera que van néixer les llengües romàniques, totes aquelles llengües d'arreu d'Europa derivades a partir del llatí: català, castellà, portuguès, francès, italià, romanx, romanès, etc.
dissabte, 24 de febrer del 2007
Felicitats!!
Ja m'imagino que per alguns de vosaltres això no voldrà dir res, però a mi em fa molta il·lusió: el meu blog ha tingut ja 200 visites!!! :-D
Val, d'acord, ja sé que una quarta part són meves i que la meitat de la resta són del Mohawk, que de vegades s'ho mira més per compromís que per ganes, però de totes maneres, són 200 visites!!
Potser no és gran cosa, però és suficient perquè m'animi a seguir escrivint de tant en tant... :-)
I gràcies a vosaltres per llegir-lo!
Potser no és gran cosa, però és suficient perquè m'animi a seguir escrivint de tant en tant... :-)
I gràcies a vosaltres per llegir-lo!
divendres, 23 de febrer del 2007
Ja la tenim liada!!
Ostres, quin sarau avui a l'institut!! Que què ha passat? Doncs que un professor li ha clavat un parell de bones bufes a un alumne! No en puc donar més detalls, perquè jo no ho he vist (de fet, ni me n'he enterat, perquè estava tranquil·lament fent classe amb els meus noiets de primer), però m'ho puc perfectament imaginar.
El cas és que un professor s'ha barallat amb un alumne, tant que fins i tot han hagut de separar-los per evitar que li fes més mal. L'alumne en qüestió és un nano del qual ja heu sentit (o llegit) parlar abans: aquell mateix nano que, amb els pantalons sota el cul, va dir 'pava' a una companya de castellà, quan ni tan sols la coneix (que per cert, van quedar amb el tutor que es disculparia amb la professora i encara l'estan esperant...). Avui m'he assabentat que a una altra companya la va amenaçar de rebentar-li totes les rodes del cotxe i suposo que deu tenir un historial força més llarg.
No disculparé l'actitud del meu company, ja que no crec que les coses s'hagin d'arreglar amb violència, però l'entenc molt bé. A tots ens ha vingut de gust més d'una i dues (i potser tres...) vegades donar una bona plantofada a algú, però normalment ens resignem i aguantem.
El pitjor de tot és que, després d'un fet com aquest, absolutament tothom es posa a favor del nano i en contra del professor. Menys els professors, és clar, perquè entenem molt bé com s'havia de sentir el nostre company per arribar a fer una cosa així (és clar que després ens hem de sentir dir allò de "Clar, entre ells tots es protegeixen..."). Això sí, tots els nanos, que ni tan sols coneixen a l'individu en qüestió, de seguida s'han aliat (fossin del curs que fossin) per fer pinya al voltant seu...
Ostres, tots alarmats perquè un professor ha pegat a un alumne! "Això no pot ser!!" diuen tots. Els alumnes resulta que et poden dir de tot, però compte, que a ells no els pots dir res, pobre de tu que se t'acudeixi dir-li 'tonto' a un alumne, que l'endemà (o al migdia mateix) tens tota la família plantada allà, amenaçant de denunciar-te per haver insultat el seu estimat nen!
Ara bé, què passa amb les agressions diaries d'aquests elements, que vénen a classe amb l'única intenció de divertir-se i que si, de pas, aconsegueixen fer-te plorar, doncs molt millor? No seria la primera vegada que sento algun d'aquests energúmens explicar tot orgullós davant de la classe com va aconseguir fer plorar a la pobra substituta que van tenir de matemàtiques, que va sortir de la classe i no va voler tornar mai més...
No vull ser pessimista, però vist el panorama, fets com aquests aniran a més. Mentre aquest tipus de persones segueixin pul·lulant pels instituts, no anirem bé. Ells no hi volen ser (i nosaltres, òbviament, tampoc volem que hi siguin) i, com que s'avorreixen, doncs es dediquen a tocar el nas tant com poden. Com que normalment fan el que volen i veuen que tant l'administració com els seus pares estan sempre de la seva banda, amb l'excusa de que 'són menors d'edat', es creuen amb el dret de fer el que els doni la gana, encara que això vulgui dir faltar al respecte a companys i professors. I efectivament ho fan: t'insulten, t'humilien davant de tota la classe, t'amenacen, però clar, com que són 'menors d'edat', resulta que tot això no té cap importància, són criaturades!!
I nosaltres què? Doncs allà, aguantant com podem, perquè veiem que no hi tenim res a fer, que ningú no ens defensa, perquè quan hi ha algun problema tots automàticament es posen a favor del nano. I després resulta que som nosaltres, que no els sabem motivar, que no els sabem controlar, etc. Doncs sí, aguantem fins que ja no podem més. Alguns simplement demanen la baixa per depressió, perquè no poden suportar més una situació com aquesta, que es repeteix dia rere dia i, de vegades, hora rere hora. Altres, com el meu company avui, aguanten fins que no poden més i exploten. Però és clar, la culpa serà seva, perquè el noiet és un pobre 'menor d'edat' totalment innocent... No sé com acabarà tota aquesta situació, però m'ho puc anar imaginant...
Vist tot això, em considero molt afortunada, perquè tinc alumnes molt i molt vagos, però per sort no n'hi ha cap que arribi al punt de faltar-me al respecte d'aquesta manera...simplement m'ignoren i ja està...
El cas és que un professor s'ha barallat amb un alumne, tant que fins i tot han hagut de separar-los per evitar que li fes més mal. L'alumne en qüestió és un nano del qual ja heu sentit (o llegit) parlar abans: aquell mateix nano que, amb els pantalons sota el cul, va dir 'pava' a una companya de castellà, quan ni tan sols la coneix (que per cert, van quedar amb el tutor que es disculparia amb la professora i encara l'estan esperant...). Avui m'he assabentat que a una altra companya la va amenaçar de rebentar-li totes les rodes del cotxe i suposo que deu tenir un historial força més llarg.
No disculparé l'actitud del meu company, ja que no crec que les coses s'hagin d'arreglar amb violència, però l'entenc molt bé. A tots ens ha vingut de gust més d'una i dues (i potser tres...) vegades donar una bona plantofada a algú, però normalment ens resignem i aguantem.
El pitjor de tot és que, després d'un fet com aquest, absolutament tothom es posa a favor del nano i en contra del professor. Menys els professors, és clar, perquè entenem molt bé com s'havia de sentir el nostre company per arribar a fer una cosa així (és clar que després ens hem de sentir dir allò de "Clar, entre ells tots es protegeixen..."). Això sí, tots els nanos, que ni tan sols coneixen a l'individu en qüestió, de seguida s'han aliat (fossin del curs que fossin) per fer pinya al voltant seu...
Ostres, tots alarmats perquè un professor ha pegat a un alumne! "Això no pot ser!!" diuen tots. Els alumnes resulta que et poden dir de tot, però compte, que a ells no els pots dir res, pobre de tu que se t'acudeixi dir-li 'tonto' a un alumne, que l'endemà (o al migdia mateix) tens tota la família plantada allà, amenaçant de denunciar-te per haver insultat el seu estimat nen!
Ara bé, què passa amb les agressions diaries d'aquests elements, que vénen a classe amb l'única intenció de divertir-se i que si, de pas, aconsegueixen fer-te plorar, doncs molt millor? No seria la primera vegada que sento algun d'aquests energúmens explicar tot orgullós davant de la classe com va aconseguir fer plorar a la pobra substituta que van tenir de matemàtiques, que va sortir de la classe i no va voler tornar mai més...
No vull ser pessimista, però vist el panorama, fets com aquests aniran a més. Mentre aquest tipus de persones segueixin pul·lulant pels instituts, no anirem bé. Ells no hi volen ser (i nosaltres, òbviament, tampoc volem que hi siguin) i, com que s'avorreixen, doncs es dediquen a tocar el nas tant com poden. Com que normalment fan el que volen i veuen que tant l'administració com els seus pares estan sempre de la seva banda, amb l'excusa de que 'són menors d'edat', es creuen amb el dret de fer el que els doni la gana, encara que això vulgui dir faltar al respecte a companys i professors. I efectivament ho fan: t'insulten, t'humilien davant de tota la classe, t'amenacen, però clar, com que són 'menors d'edat', resulta que tot això no té cap importància, són criaturades!!
I nosaltres què? Doncs allà, aguantant com podem, perquè veiem que no hi tenim res a fer, que ningú no ens defensa, perquè quan hi ha algun problema tots automàticament es posen a favor del nano. I després resulta que som nosaltres, que no els sabem motivar, que no els sabem controlar, etc. Doncs sí, aguantem fins que ja no podem més. Alguns simplement demanen la baixa per depressió, perquè no poden suportar més una situació com aquesta, que es repeteix dia rere dia i, de vegades, hora rere hora. Altres, com el meu company avui, aguanten fins que no poden més i exploten. Però és clar, la culpa serà seva, perquè el noiet és un pobre 'menor d'edat' totalment innocent... No sé com acabarà tota aquesta situació, però m'ho puc anar imaginant...
Vist tot això, em considero molt afortunada, perquè tinc alumnes molt i molt vagos, però per sort no n'hi ha cap que arribi al punt de faltar-me al respecte d'aquesta manera...simplement m'ignoren i ja està...
diumenge, 18 de febrer del 2007
Pla de millora?
Fa uns dies, al claustre de l'institut (és a dir, a tots els profes que hi treballem) ens van preguntar si ens volíem acollir a un Pla de millora proposat per la Generalitat.
Ja fa uns anyets que les autoritats veuen que cada vegada hi ha més nanos que surten de l'institut sense haver aconseguit el seu graduat escolar. I, és clar, sobretot quan senten que es comença a pronunciar la paraula 'eleccions', tenen la necessitat de fer-hi alguna cosa per evitar-ho.
Doncs bé, segons aquests plans de millora, els nens no suspenen perquè són una colla d'energúmens que es passen les hores de classe escalfant la cadira i les hores de la tarda a casa mirant la tele o jugant amb la consola, sinó que la culpa de tot la tenen, com és normal, els professors, que no en saben prou i són incapaços de motivar els seus alumnes com cal. Com si nosaltres féssim malament les classes expressament i suspenguéssim als alumnes perquè ens vingués de gust!!
Quan vam començar a sentir a parlar d'un Pla de millora, de primer ja ens va semblar estrany que la Generalitat estigués tan generosa, quan sempre que li demanes alguna cosa té la mateixa resposta: "No hi ha pressupost".
Després ens van dir que havíem de fer un estudi del nostre centre per veure què hi faltava i què calia per millorar. Aquí tot va començar a sonar una mica millor, per un moment vam pensar que potser seria veritat que podríem aconseguir algunes millores.
La veritat és que no ens cal fer cap estudi per saber què ens fa falta: més instal·lacions, més professors per poder reduir el nombre d'alumnes per classe, menys alumnes problemàtics, un gimnàs, una calefacció que funcioni, etc.
Van presentar aquest estudi a la Generalitat i aquesta va començar a tatxar la majoria de coses que demanàvem. Quin va ser el resultat? Doncs bé, que, si ens acollim al seu Pla de millora, durant tres anys ens donaran una certa quantitat de diners en forma d'ordinadors nous, DVD i projectors per totes les aules, etc. És a dir, que allò que ells entenen per "millora" vol dir, simplement, dotar l'institut de més tecnologia.
Sincerament, ens sentim molt estafats. Notem que ens estan prenent el pèl, que ens intenten subornar, o comprar, amb ordinadors i altres trastos per tal que pugem les notes i aprovem a més gent. El que realment els interessa no és que l'ensenyament millori, sinó que variïn les estadístiques d'aprovats i suspesos.
Doncs senyors pensants de la Generalitat, les notes no canviaran mentre segueixin havent-hi classes amb més de 35 alumnes, on gran quantitat dels alumnes hi són per obligació, quan realment voldrien estar fent qualsevol altra cosa menys estudiar. Ja us asseguro que per molt que em vulguin comprar, no aprovaré un nano que s'ha passat el curs xerrant a classe, sense fer la feina, sense portar el llibre ni res i entregant-me els exàmens en blanc
Un parell de casos reals:
- Com es pot fer classe, per exemple, d'anglès a un batxillerat amb 38 alumnes a l'aula, la meitat dels quals hi són perquè els seus pares els obliguen a anar-hi.
- Com s'entén que hàgim estat dues setmanes amb tres professors de baixa per motius diversos i no hagi vingut ni un sol substitut? Això vol dir que els alumnes d'aquests tres professors s'han passat dues setmanes sense fer determinades hores de classe! La famosa sisena hora de primària ja no ens serveix com a excusa...
Mentre segueixin havent-hi casos com aquests, ja poden anar donant tants ordinadors com els vingui de gust, que ja els assegurem que els resultats no milloraran, més aviat al contrari...I no serà pas perquè nosaltres no ho intentem!!
Ja fa uns anyets que les autoritats veuen que cada vegada hi ha més nanos que surten de l'institut sense haver aconseguit el seu graduat escolar. I, és clar, sobretot quan senten que es comença a pronunciar la paraula 'eleccions', tenen la necessitat de fer-hi alguna cosa per evitar-ho.
Doncs bé, segons aquests plans de millora, els nens no suspenen perquè són una colla d'energúmens que es passen les hores de classe escalfant la cadira i les hores de la tarda a casa mirant la tele o jugant amb la consola, sinó que la culpa de tot la tenen, com és normal, els professors, que no en saben prou i són incapaços de motivar els seus alumnes com cal. Com si nosaltres féssim malament les classes expressament i suspenguéssim als alumnes perquè ens vingués de gust!!
Quan vam començar a sentir a parlar d'un Pla de millora, de primer ja ens va semblar estrany que la Generalitat estigués tan generosa, quan sempre que li demanes alguna cosa té la mateixa resposta: "No hi ha pressupost".
Després ens van dir que havíem de fer un estudi del nostre centre per veure què hi faltava i què calia per millorar. Aquí tot va començar a sonar una mica millor, per un moment vam pensar que potser seria veritat que podríem aconseguir algunes millores.
La veritat és que no ens cal fer cap estudi per saber què ens fa falta: més instal·lacions, més professors per poder reduir el nombre d'alumnes per classe, menys alumnes problemàtics, un gimnàs, una calefacció que funcioni, etc.
Van presentar aquest estudi a la Generalitat i aquesta va començar a tatxar la majoria de coses que demanàvem. Quin va ser el resultat? Doncs bé, que, si ens acollim al seu Pla de millora, durant tres anys ens donaran una certa quantitat de diners en forma d'ordinadors nous, DVD i projectors per totes les aules, etc. És a dir, que allò que ells entenen per "millora" vol dir, simplement, dotar l'institut de més tecnologia.
Sincerament, ens sentim molt estafats. Notem que ens estan prenent el pèl, que ens intenten subornar, o comprar, amb ordinadors i altres trastos per tal que pugem les notes i aprovem a més gent. El que realment els interessa no és que l'ensenyament millori, sinó que variïn les estadístiques d'aprovats i suspesos.
Doncs senyors pensants de la Generalitat, les notes no canviaran mentre segueixin havent-hi classes amb més de 35 alumnes, on gran quantitat dels alumnes hi són per obligació, quan realment voldrien estar fent qualsevol altra cosa menys estudiar. Ja us asseguro que per molt que em vulguin comprar, no aprovaré un nano que s'ha passat el curs xerrant a classe, sense fer la feina, sense portar el llibre ni res i entregant-me els exàmens en blanc
Un parell de casos reals:
- Com es pot fer classe, per exemple, d'anglès a un batxillerat amb 38 alumnes a l'aula, la meitat dels quals hi són perquè els seus pares els obliguen a anar-hi.
- Com s'entén que hàgim estat dues setmanes amb tres professors de baixa per motius diversos i no hagi vingut ni un sol substitut? Això vol dir que els alumnes d'aquests tres professors s'han passat dues setmanes sense fer determinades hores de classe! La famosa sisena hora de primària ja no ens serveix com a excusa...
Mentre segueixin havent-hi casos com aquests, ja poden anar donant tants ordinadors com els vingui de gust, que ja els assegurem que els resultats no milloraran, més aviat al contrari...I no serà pas perquè nosaltres no ho intentem!!
dilluns, 12 de febrer del 2007
Quin personal que corre per aquí!!
Fa uns dies explicava una anècdota que ens havia explicat una companya (29-01), la d'un noiet de primer de batxillerat que es va quedar tota una hora en una classe de quart esperant que la professora li tornés la seva gorra.
Doncs bé, avui ens n'ha explicat una altra que ens ha fet riure molt, però que pensant-ho una mica, més que riure fa plorar.
Resulta que fa uns dies ella estava tranquil·lament al nostre despatxet quan, de sobte, es va obrir la porta i van aparèixer volant uns pantalons. Darrere dels pantalons va aparèixer un noiet, repetidor de 2n d'ESO (curiosament, un dels elements que formen part del meu estudi sobre l'alçada dels pantalons i el grau d'intel·ligència...), que va entrar sense demanar permís ni res al despatx a buscar-los. Quan la meva companya li va demanar explicacions, al nano no se li va ocórrer res millor que contestar "Que no ves que no he sido yo, pava". La companya es va quedar tan sorpresa que no va poder ni reaccionar. Li va preguntar que què havia dit, perquè no estava segura d'haver-lo entès bé, i el noi va afegir un "Sí, pava, que eres una pava" i es va quedar tan ample! Òbviament, ella li ha posat una falta de disciplina, ara falta veure què passarà...De moment, el tutor ha parlat amb ell i em sembla que han quedat que li demanaria perdó a la professora...ja veurem...
Doncs bé, avui ens n'ha explicat una altra que ens ha fet riure molt, però que pensant-ho una mica, més que riure fa plorar.
Resulta que fa uns dies ella estava tranquil·lament al nostre despatxet quan, de sobte, es va obrir la porta i van aparèixer volant uns pantalons. Darrere dels pantalons va aparèixer un noiet, repetidor de 2n d'ESO (curiosament, un dels elements que formen part del meu estudi sobre l'alçada dels pantalons i el grau d'intel·ligència...), que va entrar sense demanar permís ni res al despatx a buscar-los. Quan la meva companya li va demanar explicacions, al nano no se li va ocórrer res millor que contestar "Que no ves que no he sido yo, pava". La companya es va quedar tan sorpresa que no va poder ni reaccionar. Li va preguntar que què havia dit, perquè no estava segura d'haver-lo entès bé, i el noi va afegir un "Sí, pava, que eres una pava" i es va quedar tan ample! Òbviament, ella li ha posat una falta de disciplina, ara falta veure què passarà...De moment, el tutor ha parlat amb ell i em sembla que han quedat que li demanaria perdó a la professora...ja veurem...
diumenge, 11 de febrer del 2007
Segona trobada blogger a Berga
Ahir vam fer una segona trobada de bloggers, després de l'èxit de la primera trobada que vam fer fa uns mesets a Solsona. Aquesta vegada el lloc escollit va ser Berga, on resideixen alguns dels nostres companys bloggers.
En aquesta segona trobada vam ser força més colla que en la primera, ja que el nombre d'assistents va variar entre els divuit i les vint-i-dues o vint-i-tres persones, força més del que s'havia previst al principi. Total, que pel que fa a la participació, va ser tot un èxit!!
Del tema escalatori no en parlaré, més que res perquè una en lloc d'escalar es va dedicar a fer fotos, ja que poca cosa més hi podia fer allà...
Del que sí puc parlar és del dinar i, sobretot del que més em va agradar, la companyia.
Va ser una llàstima que a la zona de barbacoes hi fes tant de vent, ja que no ens va permetre poder gaudir d'un bon dinar tots reunits al voltant d'una taula. Gràcies a una curiosa i inesperada ràfega de vent, que es va emportar tot el que hi havia sobre la taula de pedra (platets amb olives, berberechos, patates, formatge, un rotllo de paper de cuina, gots diversos, etc.) vam acabar tots aixoplugats sota un cobert que hi havia prop de les barbacoes. Això va fer que el grup quedés dividit en tres grupets, perquè en el cobert hi havia com dues 'habitacions' separades per una paret que impossibilitava que d'una banda es veiés qui hi havia a l'altre costat i, a més, tampoc es veia el personal que s'estava barallant amb la barbacoa, la carn i les botifarres.
A part d'això, crec que internet i els blogs són un gran invent, perquè ens ha permès conèixer gent d'arreu de Catalunya amb qui ens trobem molt a gust. Encara que, qui més qui menys, tots hem parlat a través dels blogs d'uns i altres, això no vol dir que, trobats cara a cara ens haguem d'entendre. Però resulta que sí, que ens veiem per primera vegada a la vida i amb cinc minuts sembla que siguem de la família i que ens coneguem des de sempre. Si fins i tot hi ha qui ens ha convidat a sopar a casa seva i qui ens ha deixat un racó del seu piset per dormir i això que només ens havíem vist abans una o dues vegades i no ens coneixem pràcticament de res! Ho trobo sorprenent. Em fa molta il·lusió haver conegut una gent tan simpàtica i agradable. :-D
Ara toca esperar a que algú s'animi a organitzar la tercera trobada blogger. Però si pot ser, que sigui quan faci més bon temps i, sobretot, en alguna zona on una servidora, que ja té prou feina amb un 'cinquillo' facilet, hi pugui fer alguna cosa a part de tirar quatre fotos...Qui s'hi anima?
Per cert, no he posat fotos perquè, malgrat que en vaig fer moltes (en tenia 83 en total!), el meu coleguita m'ha pres les millors, així que ja les veureu al blog del Mohawk... ;-)
En aquesta segona trobada vam ser força més colla que en la primera, ja que el nombre d'assistents va variar entre els divuit i les vint-i-dues o vint-i-tres persones, força més del que s'havia previst al principi. Total, que pel que fa a la participació, va ser tot un èxit!!
Del tema escalatori no en parlaré, més que res perquè una en lloc d'escalar es va dedicar a fer fotos, ja que poca cosa més hi podia fer allà...
Del que sí puc parlar és del dinar i, sobretot del que més em va agradar, la companyia.
Va ser una llàstima que a la zona de barbacoes hi fes tant de vent, ja que no ens va permetre poder gaudir d'un bon dinar tots reunits al voltant d'una taula. Gràcies a una curiosa i inesperada ràfega de vent, que es va emportar tot el que hi havia sobre la taula de pedra (platets amb olives, berberechos, patates, formatge, un rotllo de paper de cuina, gots diversos, etc.) vam acabar tots aixoplugats sota un cobert que hi havia prop de les barbacoes. Això va fer que el grup quedés dividit en tres grupets, perquè en el cobert hi havia com dues 'habitacions' separades per una paret que impossibilitava que d'una banda es veiés qui hi havia a l'altre costat i, a més, tampoc es veia el personal que s'estava barallant amb la barbacoa, la carn i les botifarres.
A part d'això, crec que internet i els blogs són un gran invent, perquè ens ha permès conèixer gent d'arreu de Catalunya amb qui ens trobem molt a gust. Encara que, qui més qui menys, tots hem parlat a través dels blogs d'uns i altres, això no vol dir que, trobats cara a cara ens haguem d'entendre. Però resulta que sí, que ens veiem per primera vegada a la vida i amb cinc minuts sembla que siguem de la família i que ens coneguem des de sempre. Si fins i tot hi ha qui ens ha convidat a sopar a casa seva i qui ens ha deixat un racó del seu piset per dormir i això que només ens havíem vist abans una o dues vegades i no ens coneixem pràcticament de res! Ho trobo sorprenent. Em fa molta il·lusió haver conegut una gent tan simpàtica i agradable. :-D
Ara toca esperar a que algú s'animi a organitzar la tercera trobada blogger. Però si pot ser, que sigui quan faci més bon temps i, sobretot, en alguna zona on una servidora, que ja té prou feina amb un 'cinquillo' facilet, hi pugui fer alguna cosa a part de tirar quatre fotos...Qui s'hi anima?
Per cert, no he posat fotos perquè, malgrat que en vaig fer moltes (en tenia 83 en total!), el meu coleguita m'ha pres les millors, així que ja les veureu al blog del Mohawk... ;-)
dijous, 8 de febrer del 2007
Això es mereix un estudi científic!
Fa uns dies que observo un fet que podria donar per fer una tesi. Es tracta de la relació inversament proporcional que sembla haver-hi entre el grau d'intel·ligència i la posició dels pantalons respecte a la cintura, sobretot en els nois.
Vull dir que, vistos els exemplars estudiats, quanta menys intel·ligència tenen alguns, més avall porten els pantalons i, conseqüentment, més quantitat de calçotets a la vista.
Sí, ja sé que el meu no és un estudi gaire científic, però he observat que la majoria dels energúmens que circulen per l'institut van tots amb els pantalons no una mica abaixats, sinó que els porten ja directament sota el cul, com si la resta del món tinguéssim alguna mena d'interès en saber de quin color porten la seva roba interior (clar que dir 'interior' en aquest cas només és un dir...).
El que està encara per comprovar és si aquest fenomen funciona també a la inversa, és a dir, si tots els qui porten els pantalons tan avall tenen el mateix nivell mínim de matèria gris...
Seguirem investigant...
Vull dir que, vistos els exemplars estudiats, quanta menys intel·ligència tenen alguns, més avall porten els pantalons i, conseqüentment, més quantitat de calçotets a la vista.
Sí, ja sé que el meu no és un estudi gaire científic, però he observat que la majoria dels energúmens que circulen per l'institut van tots amb els pantalons no una mica abaixats, sinó que els porten ja directament sota el cul, com si la resta del món tinguéssim alguna mena d'interès en saber de quin color porten la seva roba interior (clar que dir 'interior' en aquest cas només és un dir...).
El que està encara per comprovar és si aquest fenomen funciona també a la inversa, és a dir, si tots els qui porten els pantalons tan avall tenen el mateix nivell mínim de matèria gris...
Seguirem investigant...
dilluns, 29 de gener del 2007
Una qüestió divina
Com s'anomena la "Doctrina sobre Déu, els déus o el diví. Disciplina que estudia metòdicament els continguts de la fe cristiana"?
Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: teologia
Segons alguns alumnes de 3r d'ESO: fiologia, tecnologia, d'etologia...
Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: teologia
Segons alguns alumnes de 3r d'ESO: fiologia, tecnologia, d'etologia...
Més coses curioses...tot i que no tant!
Avui, a l'hora del pati, una companya del departament de castellà ha vingut al despatx (que compartim tots els profes de llengües) al·lucinada per un fet que li ha passat a classe.
Resulta que té un grup de 1r de batxillerat que més que un batxillerat sembla vés a saber què. Són uns noiets la majoria dels quals estan a l'institut no per interès personal, sinó per interès dels seus pares, així que ja podeu imaginar amb quines ganes vénen a classe.
N'hi ha un en concret que, tal com explicava la companya, cada dia entra a classe amb una gorra d'aquestes de beisbol al cap. Les normes, ni que siguin de bona conducta, diuen que no poden estar a classe amb gorres ni gorros ni barrets de cap tipus, així que cada dia, invariablement, li ha de dir a aquest noiet que faci el favor de treure's la gorra mentre estigui a classe.
Avui, mentre la companya anava a fer classe amb un grup de 4t d'ESO, que té l'aula més o menys davant de la de batxillerat, ha vist volar una gorra, que ha anat a parar a dins de l'aula. Ella, ja ho podeu suposar, de seguida l'ha reconeguda.
El propietari de la gorra ha decidit que, naturalment, havia d'anar a buscar la seva gorra, així que ha entrat a l'aula (que no és la seva) sense demanar permís ni dir res. La profe li ha dit que, vist aquest comportament, no pensava donar-li la gorra i el noiet, que segons sembla necessita aquest objecte més que l'aire, ha decidit, i li ha contestat ben clarament, que no sortiria de l'aula fins que li donés la gorra.
I què ha passat a continuació? Doncs que la companya li ha dit que a ella li semblava molt bé, que si preferia quedar-se allà i perdre's la classe que li tocava esperant que li tornés la gorra ho podia fer, sempre i quan es posés al final de la classe i no molestés. I així ha estat, el nano s'ha passat tota l'hora de la classe allà palplantat esperant que li tornessin el seu apreciat objecte...
Resulta que té un grup de 1r de batxillerat que més que un batxillerat sembla vés a saber què. Són uns noiets la majoria dels quals estan a l'institut no per interès personal, sinó per interès dels seus pares, així que ja podeu imaginar amb quines ganes vénen a classe.
N'hi ha un en concret que, tal com explicava la companya, cada dia entra a classe amb una gorra d'aquestes de beisbol al cap. Les normes, ni que siguin de bona conducta, diuen que no poden estar a classe amb gorres ni gorros ni barrets de cap tipus, així que cada dia, invariablement, li ha de dir a aquest noiet que faci el favor de treure's la gorra mentre estigui a classe.
Avui, mentre la companya anava a fer classe amb un grup de 4t d'ESO, que té l'aula més o menys davant de la de batxillerat, ha vist volar una gorra, que ha anat a parar a dins de l'aula. Ella, ja ho podeu suposar, de seguida l'ha reconeguda.
El propietari de la gorra ha decidit que, naturalment, havia d'anar a buscar la seva gorra, així que ha entrat a l'aula (que no és la seva) sense demanar permís ni dir res. La profe li ha dit que, vist aquest comportament, no pensava donar-li la gorra i el noiet, que segons sembla necessita aquest objecte més que l'aire, ha decidit, i li ha contestat ben clarament, que no sortiria de l'aula fins que li donés la gorra.
I què ha passat a continuació? Doncs que la companya li ha dit que a ella li semblava molt bé, que si preferia quedar-se allà i perdre's la classe que li tocava esperant que li tornés la gorra ho podia fer, sempre i quan es posés al final de la classe i no molestés. I així ha estat, el nano s'ha passat tota l'hora de la classe allà palplantat esperant que li tornessin el seu apreciat objecte...
dissabte, 27 de gener del 2007
Coses curioses...
Fa aproximadament un mes, a l'institut vam viure una situació d'aquelles que s'han d'investigar.
Resulta que algú es dedicava a anar fent el dibuix d'un peix amb guix per les parets del centre. Un dia va decidir que no n'hi havia prou, així que va dibuixar un peix ben gros amb retolador a la porta del lavabo dels nois. Les senyores de la neteja el van treure i tot va quedar com una gracieta i ja està.
Pocs dies després, misteriosament, el peix va tornar a aparèixer al mateix lloc, cosa que ja va començar a molestar a la direcció de l'institut. El van tornar a netejar i, novament, per tercera vegada, el desconegut va tornar a dibuixar el mateix dibuix al mateix lloc.
Però la veritat és que no va costar gaire trobar el responsable, així que després d'una bona bronca per part del cap d'estudis (que em sembla que ja l'havia avisat després del segon intent), el peix no ha tornat a aparèixer més.
Dic que no va costar gaire trobar qui ho havia fet, perquè fins i tot jo, sense saber-ne gaires detalls, tinc les meves sospites. Tinc un noiet a 3r a qui, per similituds amb el seu nom, els companys l'anomenen 'peix'. No cal ser detectiu per sospitar que qui es dedica a dibuixar el peix és algun dels seus amics que acostumen a dir-li així. A més, dels tres amics que normalment li diuen això, resulta que només n'hi ha un a qui li encanta dibuixar (de fet, es passa les hores de classe fent dibuixets...), així que és fàcil fer l'associació...
Explico tot això perquè fa uns dies me'n van explicar una d'un altre institut que deixa aquesta anècdota en un no-res. Resulta que en aquell centre hi ha algú que, per fer la punyeta al personal, es dedica a anar al lavabo a fer-hi les seves necessitats més aviat sòlides que líquides. Fins a qui tot és normal. La part curiosa és que es dedica a fer-ho no en el mobiliari exprés per a aquesta mena d'activitats, sinó just al seu costat. Dit d'altra manera, que es dedica a cagar fora del vàter.
Resulta que algú es dedicava a anar fent el dibuix d'un peix amb guix per les parets del centre. Un dia va decidir que no n'hi havia prou, així que va dibuixar un peix ben gros amb retolador a la porta del lavabo dels nois. Les senyores de la neteja el van treure i tot va quedar com una gracieta i ja està.
Pocs dies després, misteriosament, el peix va tornar a aparèixer al mateix lloc, cosa que ja va començar a molestar a la direcció de l'institut. El van tornar a netejar i, novament, per tercera vegada, el desconegut va tornar a dibuixar el mateix dibuix al mateix lloc.
Però la veritat és que no va costar gaire trobar el responsable, així que després d'una bona bronca per part del cap d'estudis (que em sembla que ja l'havia avisat després del segon intent), el peix no ha tornat a aparèixer més.
Dic que no va costar gaire trobar qui ho havia fet, perquè fins i tot jo, sense saber-ne gaires detalls, tinc les meves sospites. Tinc un noiet a 3r a qui, per similituds amb el seu nom, els companys l'anomenen 'peix'. No cal ser detectiu per sospitar que qui es dedica a dibuixar el peix és algun dels seus amics que acostumen a dir-li així. A més, dels tres amics que normalment li diuen això, resulta que només n'hi ha un a qui li encanta dibuixar (de fet, es passa les hores de classe fent dibuixets...), així que és fàcil fer l'associació...
Explico tot això perquè fa uns dies me'n van explicar una d'un altre institut que deixa aquesta anècdota en un no-res. Resulta que en aquell centre hi ha algú que, per fer la punyeta al personal, es dedica a anar al lavabo a fer-hi les seves necessitats més aviat sòlides que líquides. Fins a qui tot és normal. La part curiosa és que es dedica a fer-ho no en el mobiliari exprés per a aquesta mena d'activitats, sinó just al seu costat. Dit d'altra manera, que es dedica a cagar fora del vàter.
No en sé més detalls, només que ja ho ha fet cinc vegades i que la direcció està intentant descobrir qui n'és el responsable. De moment, l'únic que se'ls ha acudit ha estat tancar tots els lavabos del centre i deixar-ne només uns d'oberts. Però no ha servit de gaire, ja que ha tornat a passar altra vegada i ningú sap qui ho ha fet ni quan...
A veure com acabarà tot plegat...
dilluns, 22 de gener del 2007
Un dilema moral...
Fa uns dies, en una reunió d'equip docent (la que fem tots els professors que fem classe a un mateix curs) em van explicar una cosa que em va deixar sorpresa i que m'ha fet reflexionar.
Fa unes quantes entrades (28/10/06) vaig explicar un cas d'un pare que havia portat el seu fill a l'institut amb mal en un ull, perquè el portessin a l'hospital, ja que ell no podia perquè havia d'anar a treballar.
Doncs bé, la setmana passada em van explicar dues excuses encara millors que aquesta:
- La primera és la de la mare d'un noiet que tinc a 1r curs. Un dia, durant l'hora del pati, li van donat un cop al nano no sé amb què, però amb el resultat d'un bon nyanyo al front. Tot i que no era greu, van decidir portar-lo al metge, per si de cas. Després van trucar a casa seva per informar a sa mare que el nen s'havia fet mal, que no era greu, però que l'havien portat al metge per precaució. La mare, en lloc de córrer a veure què li havia passat al seu fillet, va respondre que no el podia anar a buscar en aquell moment perquè havia de fer el dinar! A més, com que no era greu i el nen ja estava acompanyat pel profe de guàrdia, doncs no era urgent que ella hi anés...(!!)
- De la segona no en sé els detalls, només l'excusa que va donar el pare per no anar a buscar el seu fill: És que ara tinc el cotxe molt ben aparcat...(!!!) Ja sé que segons en quines zones això és molt i molt important, però, ostres, que estem parlant del seu fill, que s'ha fet mal suficient com per portar-lo a l'hospital!!
D'aquestes surrealistes (però totalment autèntiques) situacions ha sortit el meu dilema. Puc entendre que un nano que s'ha fet mal no el ficaràs en una ambulància i l'enviaràs tot solet cap a l'hospital, que prou espantats estant ja per a sobre haver de passar la mala estona tots sols. Però, què se suposa que hem de fer quan aquest nano té una família tan impresentable com aquesta? El company que va acompanyar el meu alumne al metge s'hi va estar em sembla que hora i mitja o així esperant que vingués la seva mare. Què havia de fer, si no? Deixar al nano sol?
De debó que és una pregunta que no sé com respondre. Fins a cert punt estic d'acord amb què som responsables dels noiets mentre són a l'institut, però no accepto que em diguin que m'he d'ocupar d'ells també un cop som fora. Si la seva família no se'n preocupa, per què ho he de fer jo? Sóc professora, no cangur (teòricament...). Però, clar, el nano no en té cap culpa, de tenir una família així...
El millor del cas és que ara imaginem que el company hagués decidit que ja feia una hora que havia acabat el seu horari de treball i, a més, podria ser que tingués algun compromís a aquella hora (com podria ser, per exemple, anar a buscar els seus propis fills), així que hagués deixat al noiet allà i que la família l'anés a buscar quan volgués. Què hauria passat llavors? Doncs que probablement els familiars del nen haurien titllat el profe d'irresponsable per haver-lo deixat sol!!
Què s'ha de fer en casos així? Fins on arriba la nostra responsabilitat? No ho sé pas...
dijous, 11 de gener del 2007
Alguns nanos són increïbles!
Avui parlaré d'un angelet que tinc a classe, a veure si desfogant-me aquí quan el torni a veure no l'escanyo.
El noiet en qüestió té uns 11 anys (és de primer curs) i començo a pensar que és un mentider compulsiu. És que realment diu una mentida darrere l'altra i, a sobre, després dissimula i posa cara de santet, com si ell no hagués fet res.
De fet, ja he parlat alguna vegada d'ell (26/10/06). És aquell mateix que un dia va fer veure que es desmaiava a mitja classe total perquè volia anar al lavabo i li vaig dir que no. Com vaig dir en aquella entrada, i cada dia confirmo més, és un nen maco mimat a més no poder que està acostumat a aconseguir sempre el que vol, sigui com sigui.
Avui he fet guàrdia a la seva classe i hi ha hagut un moment en què he enganxat un grup de noiets menjant pipes (això sí, han tingut el detall d'agafar la paperera i no llençar res a terra). Els he dit que a classe no es menja i de seguida tots han guardat les pipes i no han dit res més. El meu bon amic m'ha dit que ell (òbviament) no estava menjant (de fet, el que ha dit ha estat que jo no l'havia vist menjar...), cosa que era mentida, perquè abans ja l'havia vist perfectament com menjava alguna cosa. Com que ja hem començat amb les mentides, primer he fet veure que no passava res, però uns segons més tard, endevineu què? Doncs sí, l'he tornat a enganxar menjant pipes (de fet, ja és la segona vegada que em fa el mateix, que li dic que no mengi pipes, ell posa cara d'innocent i diu que no en menjarà més i després continua menjant-ne com si fos un hàmster). Aquesta segona vegada ja no he fet veure que no el veia, així que he deixat anar un crit que ha deixat sorprès a tothom i li he dit ben clar que em tornés a dir que no estava menjant (això quan tenia les pipes a la mà i tot el grup veia com estava menjant, clar).
La veritat és que ja fa dos dies que estic cremada amb ell. Aquest nano venia al grup de reforç, però com que no hi feia absolutament res (ni deixava fer), abans de Nadal vam decidir treure'l i posar-hi algú altre que aprofités millor el temps. Doncs bé, ell va venir el primer dia de classe al reforç (que era dimecres) com si res i em va dir que a ell ningú li havia dit res de que no hagués de venir i que el dilluns havia anat a classe amb l'altre professor i que tampoc li havia dit res. De moment l'he deixat venir a classe perquè la psicopedagoga que s'encarrega d'aquest grup no ha vingut aquests quatre dies i, clar, no tinc manera de comprovar si el nano realment ho sabia o no. Però em temo que ell sap perfectament que vam decidir que no vindria més al reforç, però com que fa el que li dóna la gana, ha decidit que, diguem el que diguem, ell vindrà i vindrà i punt. Espero poder comprovar si realment algú li havia comunicat la nostra decisió, que jo crec que sí, perquè quan ho sàpiga segur voldrà dir que m'ha dit una mentida a mi i també als altres companys que li fan classe i ja veurem llavors què passarà...
El noiet en qüestió té uns 11 anys (és de primer curs) i començo a pensar que és un mentider compulsiu. És que realment diu una mentida darrere l'altra i, a sobre, després dissimula i posa cara de santet, com si ell no hagués fet res.
De fet, ja he parlat alguna vegada d'ell (26/10/06). És aquell mateix que un dia va fer veure que es desmaiava a mitja classe total perquè volia anar al lavabo i li vaig dir que no. Com vaig dir en aquella entrada, i cada dia confirmo més, és un nen maco mimat a més no poder que està acostumat a aconseguir sempre el que vol, sigui com sigui.
Avui he fet guàrdia a la seva classe i hi ha hagut un moment en què he enganxat un grup de noiets menjant pipes (això sí, han tingut el detall d'agafar la paperera i no llençar res a terra). Els he dit que a classe no es menja i de seguida tots han guardat les pipes i no han dit res més. El meu bon amic m'ha dit que ell (òbviament) no estava menjant (de fet, el que ha dit ha estat que jo no l'havia vist menjar...), cosa que era mentida, perquè abans ja l'havia vist perfectament com menjava alguna cosa. Com que ja hem començat amb les mentides, primer he fet veure que no passava res, però uns segons més tard, endevineu què? Doncs sí, l'he tornat a enganxar menjant pipes (de fet, ja és la segona vegada que em fa el mateix, que li dic que no mengi pipes, ell posa cara d'innocent i diu que no en menjarà més i després continua menjant-ne com si fos un hàmster). Aquesta segona vegada ja no he fet veure que no el veia, així que he deixat anar un crit que ha deixat sorprès a tothom i li he dit ben clar que em tornés a dir que no estava menjant (això quan tenia les pipes a la mà i tot el grup veia com estava menjant, clar).
La veritat és que ja fa dos dies que estic cremada amb ell. Aquest nano venia al grup de reforç, però com que no hi feia absolutament res (ni deixava fer), abans de Nadal vam decidir treure'l i posar-hi algú altre que aprofités millor el temps. Doncs bé, ell va venir el primer dia de classe al reforç (que era dimecres) com si res i em va dir que a ell ningú li havia dit res de que no hagués de venir i que el dilluns havia anat a classe amb l'altre professor i que tampoc li havia dit res. De moment l'he deixat venir a classe perquè la psicopedagoga que s'encarrega d'aquest grup no ha vingut aquests quatre dies i, clar, no tinc manera de comprovar si el nano realment ho sabia o no. Però em temo que ell sap perfectament que vam decidir que no vindria més al reforç, però com que fa el que li dóna la gana, ha decidit que, diguem el que diguem, ell vindrà i vindrà i punt. Espero poder comprovar si realment algú li havia comunicat la nostra decisió, que jo crec que sí, perquè quan ho sàpiga segur voldrà dir que m'ha dit una mentida a mi i també als altres companys que li fan classe i ja veurem llavors què passarà...
dimarts, 9 de gener del 2007
Sembla impossible!
Ostres, quin canvi d'un dia a l'altre! Ahir em queixava perquè els nanos s'havien passat tota l'hora exercitant la llengua i no per parlar de la meva assignatura precisament, i avui, en canvi, m'he de treure el barret davant el seu comportament exemplar.
No sé si és que ahir van passar-se tot el dia explicant-se les anècdotes del Nadal i avui ja no tenien res més per dir-se o estaven cansats de tant parlar ahir, però el cas és que avui les quatre classes que he tingut han anat molt i molt bé. Fins i tot els noiets que tinc a primera hora, que és un grup on la majoria de nanos són mantes rematats, d'aquells que per no fer ni tan sols treuen el llibre de la cartera (el més curiós, per això, és que el porten a classe, però els fa mandra treure'l de la bossa...) s'han estat quiets, calladets i fins i tot podria dir que gairebé atents a la classe! Increïble, aixó no passa gaire sovint!!
Si ahir vaig sortir de l'institut amb ganes d'engegar-los a tots a pastar fang i buscar-me una altra feineta, avui he sortit ben contenta, perquè m'he divertit molt a les classses.
Ara falta veure com anirà demà...
No sé si és que ahir van passar-se tot el dia explicant-se les anècdotes del Nadal i avui ja no tenien res més per dir-se o estaven cansats de tant parlar ahir, però el cas és que avui les quatre classes que he tingut han anat molt i molt bé. Fins i tot els noiets que tinc a primera hora, que és un grup on la majoria de nanos són mantes rematats, d'aquells que per no fer ni tan sols treuen el llibre de la cartera (el més curiós, per això, és que el porten a classe, però els fa mandra treure'l de la bossa...) s'han estat quiets, calladets i fins i tot podria dir que gairebé atents a la classe! Increïble, aixó no passa gaire sovint!!
Si ahir vaig sortir de l'institut amb ganes d'engegar-los a tots a pastar fang i buscar-me una altra feineta, avui he sortit ben contenta, perquè m'he divertit molt a les classses.
Ara falta veure com anirà demà...
dilluns, 8 de gener del 2007
Ja hi tornem a ser...
Doncs sí, ha arribat el 8 de gener i ja tornem a ser tots a l'institut.
El primer que he notat quan he entrat a primera hora és el fet que l'edifici (de formigó i ivdre bàsicament) ha estat dues setmanes tancat, sense ningú voltant pels seus passadissos i la calefacció apagada. Això vol dir que, sobretot segons en quines aules, gairebé s'havia de fer classe amb la jaqueta posada. Per sort, normalment el fred em passa just entrar a l'aula, perquè quan una es posa davant dels nanos a rondinar perquè no han fet els deures, cridar perquè no callen, esbroncar perquè no es comporten com haurien de fer, etc. ja us ben asseguro que el fred passa de cop! De fet, ara mateix, mentre escric això m'estic congelant al despatxet que tenim els de llengües, però estic convençuda que em passarà tan bon punt toqui el timbre.
La segona cosa que m'ha sobtat aquest matí és que els noiets, que jo esperava que arribarien mig adormits com solen fer cada dilluns a primera hora ("profe, no fem res, que és primera hora...") doncs en lloc d'això estaven més moguts que mai. És clar, jo no havia comptat amb què fa quinze dies que no es veuen amb els companys i tenen moooltes coses per explicar-se! I és clar, quan ho faran si no és a l'hora de classe? Al pati, potser? I ara, quina tonteria, si quan arribi l'hora del pati tot això que és tan urgent d'explicar ja no tindrà cap gràcia! Avui fins i tot les noietes que normalment estan mínimament atentes s'han passat tota l'hora xerrant, o sigui que he sortit de la primera classe de l'any ja amb mal de coll!
Per sort, la classe amb els de 1r, els petitets, ha estat més normaleta. Suposo que deu ser perquè tot el que s'havien d'explicar ja ho deuen haver fet a primera hora, així que ara ja no tenien res més per dir-se. El més divertit de la classe ha estat quan els he donat un full amb un recull dels resums del llibre de lectura que ells mateixos havien fet (el mateix que podeu llegir dues entrades endarrere) i no veieu quin tip de riure que s'han fet veient les faltes que fan els altres! El més curiós és que em pregunten incrèduls si és veritat que algú ha escrit allò...
El primer que he notat quan he entrat a primera hora és el fet que l'edifici (de formigó i ivdre bàsicament) ha estat dues setmanes tancat, sense ningú voltant pels seus passadissos i la calefacció apagada. Això vol dir que, sobretot segons en quines aules, gairebé s'havia de fer classe amb la jaqueta posada. Per sort, normalment el fred em passa just entrar a l'aula, perquè quan una es posa davant dels nanos a rondinar perquè no han fet els deures, cridar perquè no callen, esbroncar perquè no es comporten com haurien de fer, etc. ja us ben asseguro que el fred passa de cop! De fet, ara mateix, mentre escric això m'estic congelant al despatxet que tenim els de llengües, però estic convençuda que em passarà tan bon punt toqui el timbre.
La segona cosa que m'ha sobtat aquest matí és que els noiets, que jo esperava que arribarien mig adormits com solen fer cada dilluns a primera hora ("profe, no fem res, que és primera hora...") doncs en lloc d'això estaven més moguts que mai. És clar, jo no havia comptat amb què fa quinze dies que no es veuen amb els companys i tenen moooltes coses per explicar-se! I és clar, quan ho faran si no és a l'hora de classe? Al pati, potser? I ara, quina tonteria, si quan arribi l'hora del pati tot això que és tan urgent d'explicar ja no tindrà cap gràcia! Avui fins i tot les noietes que normalment estan mínimament atentes s'han passat tota l'hora xerrant, o sigui que he sortit de la primera classe de l'any ja amb mal de coll!
Per sort, la classe amb els de 1r, els petitets, ha estat més normaleta. Suposo que deu ser perquè tot el que s'havien d'explicar ja ho deuen haver fet a primera hora, així que ara ja no tenien res més per dir-se. El més divertit de la classe ha estat quan els he donat un full amb un recull dels resums del llibre de lectura que ells mateixos havien fet (el mateix que podeu llegir dues entrades endarrere) i no veieu quin tip de riure que s'han fet veient les faltes que fan els altres! El més curiós és que em pregunten incrèduls si és veritat que algú ha escrit allò...
dimecres, 3 de gener del 2007
Un dia com avui...
En dies com avui, en què estic radiant, val la pena parar-se una estoneta a mirar el cel i contemplar bocabadat com brillo amb tot el meu esplendor.
dissabte, 23 de desembre del 2006
Argument de la novel·la
Ok, ja sé que l'entrada anterior és una mica llarga, però és que hi ha joies que no vaig poder evitar de posar. Els textos corresponen al resum que em van fer els meus noiets sobre la novel·la que hem estat llegint durant aquest trimestre. Jo insisteixo amb què han d'aprendre a dir bé les coses, perquè si ells no expliquen què volen dir, la gent no els llegirà pas el pensament! Ells sempre contesten que jo ja sé què volen dir, que ja ho puc deduir, i tenen raó, perquè jo també he llegit el llibre, però...i vosaltres? Heu entès alguna cosa de què va la història? Va, us l'explicaré una mica, a veure si així queda més clar.
El llibre es diu El secret de l'ordinador. Tracta de dos noiets adolescents, el Pol i la Bet, els pares dels quals marxen un temps per feina a Baltimore i ells, per no deixar el curs a mitges, se'n van a viure a Girona amb els seus avis. El camió de mudances que els transportava l'ordinador té un accident i resulta que casualment portava dos ordinadors iguals. Un dels dos ordinadors queda totalment destrossat en l'accident i l'altre se salva, però l'etiqueta amb el nom del propietari s'esborra, així que no saben si aquest és el dels nois o no. Ells se l'emporten a casa dels avis, el munten tot i quan l'engeguen comencen a rebre missatges estranys, que òbviament no eren per ells, on algú diu que no queda temps, que està malalt i que si no l'ajuden aviat haurà de matar algú. Els noiets es queden molt intrigats (i no cal dir que espantats amb això d'haver de matar algú) i, amb l'ajuda del seu profe d'informàtica, l'Albert, comencen a investigar el cas. Descobreixen que l'ordinador anava cap a Portbou i que el seu destinatari és un tal Hans Pruger, un lladre que estava planejant robar unes valuoses pedres precioses i canviar-les per unes falsificacions. I els missatges els enviava un còmplice seu que estava esperant algú a qui després havia de matar en un refugi perdut al mig dels Pirineus.
I ara, una curiositat: S'entén el meu resum? O faig com els meus alumnes i em va més ràpida la ment que la mà?
El llibre es diu El secret de l'ordinador. Tracta de dos noiets adolescents, el Pol i la Bet, els pares dels quals marxen un temps per feina a Baltimore i ells, per no deixar el curs a mitges, se'n van a viure a Girona amb els seus avis. El camió de mudances que els transportava l'ordinador té un accident i resulta que casualment portava dos ordinadors iguals. Un dels dos ordinadors queda totalment destrossat en l'accident i l'altre se salva, però l'etiqueta amb el nom del propietari s'esborra, així que no saben si aquest és el dels nois o no. Ells se l'emporten a casa dels avis, el munten tot i quan l'engeguen comencen a rebre missatges estranys, que òbviament no eren per ells, on algú diu que no queda temps, que està malalt i que si no l'ajuden aviat haurà de matar algú. Els noiets es queden molt intrigats (i no cal dir que espantats amb això d'haver de matar algú) i, amb l'ajuda del seu profe d'informàtica, l'Albert, comencen a investigar el cas. Descobreixen que l'ordinador anava cap a Portbou i que el seu destinatari és un tal Hans Pruger, un lladre que estava planejant robar unes valuoses pedres precioses i canviar-les per unes falsificacions. I els missatges els enviava un còmplice seu que estava esperant algú a qui després havia de matar en un refugi perdut al mig dels Pirineus.
I ara, una curiositat: S'entén el meu resum? O faig com els meus alumnes i em va més ràpida la ment que la mà?
dilluns, 18 de desembre del 2006
Algú em pot explicar de què va l'argument de la novel·la?
Son uns nois que viuen a Barcelona els seus pares han d’anarse de viatje i els deixen a Girona amb els seus avis. Els nois estan impacients per que arribi el ordinador i quan arriba el que els entrega s’aquivoca de ordinador i li dona el de una altre persona, la contrasenya era OKAM i quan l’enxegan posa que l’e de matar.
Dos nois marxen a Girona amb els seus avis perque els pares s’en van a l’extranger. Els nois tenian un ordinador i trigaren molt a portarlo de Barcelona. Cuan el seu avi va arribar amb l’ordinador en enchegarlo van sortir unes frases molt estranyes. Per salvar a la persona de les frases van descobrir que tot era un pla per robar unes yoyes molt cares.
Són uns nens en Pol i la Bet que viuen a Barcelona i se’n van a casa dels seus avis i coneixen a la Narcisa i al Jimmy. S’en van a un refugi.
El argument de la novel·la es que reben l’ordinador equivocat, hi havia una enganxina amb les lletres OKAM i a en pol se li va acudir escriu-les. Quan les va escriure li van sortir uns missatges preguntant: l’aure de matar? I coses aixi i van comenzar a investigar amb en Albert. Passen per un hotel i coneixen al Jimmy un nen molt presumit que els ayuda a arribar al refugi.
Són uns nois que es tenen que quedar a casa dels avis a Girona perque els seus pares s’en van de viatge pel treball i tenen que descobrir el secret de l’ordinador.
Uns noies es traslladen a girona i el camió de les mudances te un accident i apartir d’aqui comença l’aventura.
Els pares de la Bet i d’en Pol han de marxar de la provincia per qüestions de treball i deixen als dos nois a casa dels seus avis. Al dia següent l’Albert porta un ordinador i el pol el prova tecleja les lletres OKAM i surt un misatje d’auxili. Després l’Albert s’en va a Portbou amb un Jeep i els nois si col·len d’intre, quan l’albert sen adona a de fer una reserva a l’hotel s’iqueden uns dies i en Pol coneix a en Jimmy, que els acabara giant fins on són les joies.
[...] La Bet i en pol estavan esperant l’ordinador que abien demanat. Un camioner va tindre un accident on adins portava un ordinador, els nens es pensaben que eren dells i sel van emportar. Quant tenien l’ordinador van trocar a l’Albert perque el poses i una vegada posat van apareixe unes lletres dient que volia Matar amb uns numeros. pero l’ordinador no eran dells si no del Hans prugel que era un delinquent. I els nois van a port bou per donali...ect.
Un dia a barcelona han de derrumbar la casa on hi viuen i els pares aprofiten i s’en van de viatge per un treball de feina i els nois es queden a casa dels avis i els hi han de portar l’ordinador de casa seva a casa dels avis aleshores s’enteren de que el camio on hi hanava l’ordinador ha tingut un accident i l’avi el va a buscar a l’agencia i quan el tenen instalat en Pol veu una enganxina que hi posa OKAM i la tecleja a l’ordinador i li apareixen unes paraules molt rares algo de que l’he de matar...etc i truquen a l’albert l’home que ha instal·lat l’ordinador i el substitut del profesor d’informàtica aleshores començen a investigar-ho tot i van a Portbou, van al refugi decobreixen lo dels diamants i al final es queden els diamants.
Son 2 nens una nena i un nen Que es diuen pol i Bet son dos germas que ara viuen a casa dels seus abis. els seus avis van encargar un ordinador pero aquet no arrivava. el seu abi comenzaba a posarse una mica isteric. l’avi va trocar a la compañia i en uns dias va arrivar van tenir que anar a Port Bou. en un hotel van trobar un home molt sospechos i...
Dons que son uns nois que van acasa dels seus avis de Girona perque els seus pares es van a Baltimore. Despres que els avis compra un ordinador i en aquell ordinador surt missatges estranys i els nois van a investigar que era allo. I van anar a Portbou. I quan van saber qui era van ayudar a aquell home misterios.
Són dos nois (germans) que se’n van a viure a casa dels seus avis perque els seus pares han de fer un viatge de feina, i els nois habien demanat que els hi portessin un ordinador i el primer dia que l’obren es troben amb unes lletres perque el Pol un dels germans, veu unes lletres i les tacleja i mira...els hi surt unes frases: “L’he de matar”, “Manquen pocs dies”... S’en van a Portbou i allà en un hotel troben mes informació i s’en van al refugi i allà es troben amb un senyor i...
Quan van a casa els avis desideixen comprar un ordinador per a els nens i els avis pro resulta que el camio que porta el ordinador i s’intercanvien els ordinadors. A partir d’aixo començen a passar coses misterioses amb l’ordinador lletres, paraules, que inquieten a la familia.
Uns nens que s’han de anar de cassa per obres. Per transportar l’ordinador va amb un camió i te un axident. Se equivoquen quan el van a agafar i agafen el de uns delincuents que volen robar.
[...] Quan van arribar es van instalar (a casa dels avis) i tot i els pares es van anar, després van pensar en comprar un ordinador, Peró el camió en que habia de venir va tenir un accident, dies després el avi va venir amb un ordinador peró en apretar les lletres OKAM van començar a sortir missatges, llavorens aqui començen a passar coses com per exemple anar a Portbou, saber sobre el Hans Pruger i fins i tot conèixer el home del refugi...
Els pares de la Bet i en Pol van marxar de casa seva per portar els nois a casa dels avis perque casa seva s’estava derrumban.
Els nois volien un ordinador per estudiar, jocs...!! mentres que esperaven al ordinador van pujar a dalt a les golfes els avis per havera on el posarien.
El tiet dels nois els i va montar pero quan el van encendre li posavan unes lletres, le de matar.
Els nens van passar el nadal amb els seus avis.
La Bet i en Pol s’envan a Girona perque els seus pares senvan a Baltimore. I ells van a casa els avis a viure.
Els pares els i envien l’ordinador per correu. pero el camio te un accident i el ordinador s’espatlla. L’Avi va a buscarne un pero no es el seu i l’ordinador diu coses rares aixi q l’Albert s’enva a portbou amb els nois a veure que pasa. A poc a poc van descubrint que era, van aberiguant fins que troben les pedres...
Dos nois marxen a Girona amb els seus avis perque els pares s’en van a l’extranger. Els nois tenian un ordinador i trigaren molt a portarlo de Barcelona. Cuan el seu avi va arribar amb l’ordinador en enchegarlo van sortir unes frases molt estranyes. Per salvar a la persona de les frases van descobrir que tot era un pla per robar unes yoyes molt cares.
Són uns nens en Pol i la Bet que viuen a Barcelona i se’n van a casa dels seus avis i coneixen a la Narcisa i al Jimmy. S’en van a un refugi.
El argument de la novel·la es que reben l’ordinador equivocat, hi havia una enganxina amb les lletres OKAM i a en pol se li va acudir escriu-les. Quan les va escriure li van sortir uns missatges preguntant: l’aure de matar? I coses aixi i van comenzar a investigar amb en Albert. Passen per un hotel i coneixen al Jimmy un nen molt presumit que els ayuda a arribar al refugi.
Són uns nois que es tenen que quedar a casa dels avis a Girona perque els seus pares s’en van de viatge pel treball i tenen que descobrir el secret de l’ordinador.
Uns noies es traslladen a girona i el camió de les mudances te un accident i apartir d’aqui comença l’aventura.
Els pares de la Bet i d’en Pol han de marxar de la provincia per qüestions de treball i deixen als dos nois a casa dels seus avis. Al dia següent l’Albert porta un ordinador i el pol el prova tecleja les lletres OKAM i surt un misatje d’auxili. Després l’Albert s’en va a Portbou amb un Jeep i els nois si col·len d’intre, quan l’albert sen adona a de fer una reserva a l’hotel s’iqueden uns dies i en Pol coneix a en Jimmy, que els acabara giant fins on són les joies.
[...] La Bet i en pol estavan esperant l’ordinador que abien demanat. Un camioner va tindre un accident on adins portava un ordinador, els nens es pensaben que eren dells i sel van emportar. Quant tenien l’ordinador van trocar a l’Albert perque el poses i una vegada posat van apareixe unes lletres dient que volia Matar amb uns numeros. pero l’ordinador no eran dells si no del Hans prugel que era un delinquent. I els nois van a port bou per donali...ect.
Un dia a barcelona han de derrumbar la casa on hi viuen i els pares aprofiten i s’en van de viatge per un treball de feina i els nois es queden a casa dels avis i els hi han de portar l’ordinador de casa seva a casa dels avis aleshores s’enteren de que el camio on hi hanava l’ordinador ha tingut un accident i l’avi el va a buscar a l’agencia i quan el tenen instalat en Pol veu una enganxina que hi posa OKAM i la tecleja a l’ordinador i li apareixen unes paraules molt rares algo de que l’he de matar...etc i truquen a l’albert l’home que ha instal·lat l’ordinador i el substitut del profesor d’informàtica aleshores començen a investigar-ho tot i van a Portbou, van al refugi decobreixen lo dels diamants i al final es queden els diamants.
Son 2 nens una nena i un nen Que es diuen pol i Bet son dos germas que ara viuen a casa dels seus abis. els seus avis van encargar un ordinador pero aquet no arrivava. el seu abi comenzaba a posarse una mica isteric. l’avi va trocar a la compañia i en uns dias va arrivar van tenir que anar a Port Bou. en un hotel van trobar un home molt sospechos i...
Dons que son uns nois que van acasa dels seus avis de Girona perque els seus pares es van a Baltimore. Despres que els avis compra un ordinador i en aquell ordinador surt missatges estranys i els nois van a investigar que era allo. I van anar a Portbou. I quan van saber qui era van ayudar a aquell home misterios.
Són dos nois (germans) que se’n van a viure a casa dels seus avis perque els seus pares han de fer un viatge de feina, i els nois habien demanat que els hi portessin un ordinador i el primer dia que l’obren es troben amb unes lletres perque el Pol un dels germans, veu unes lletres i les tacleja i mira...els hi surt unes frases: “L’he de matar”, “Manquen pocs dies”... S’en van a Portbou i allà en un hotel troben mes informació i s’en van al refugi i allà es troben amb un senyor i...
Quan van a casa els avis desideixen comprar un ordinador per a els nens i els avis pro resulta que el camio que porta el ordinador i s’intercanvien els ordinadors. A partir d’aixo començen a passar coses misterioses amb l’ordinador lletres, paraules, que inquieten a la familia.
Uns nens que s’han de anar de cassa per obres. Per transportar l’ordinador va amb un camió i te un axident. Se equivoquen quan el van a agafar i agafen el de uns delincuents que volen robar.
[...] Quan van arribar es van instalar (a casa dels avis) i tot i els pares es van anar, després van pensar en comprar un ordinador, Peró el camió en que habia de venir va tenir un accident, dies després el avi va venir amb un ordinador peró en apretar les lletres OKAM van començar a sortir missatges, llavorens aqui començen a passar coses com per exemple anar a Portbou, saber sobre el Hans Pruger i fins i tot conèixer el home del refugi...
Els pares de la Bet i en Pol van marxar de casa seva per portar els nois a casa dels avis perque casa seva s’estava derrumban.
Els nois volien un ordinador per estudiar, jocs...!! mentres que esperaven al ordinador van pujar a dalt a les golfes els avis per havera on el posarien.
El tiet dels nois els i va montar pero quan el van encendre li posavan unes lletres, le de matar.
Els nens van passar el nadal amb els seus avis.
La Bet i en Pol s’envan a Girona perque els seus pares senvan a Baltimore. I ells van a casa els avis a viure.
Els pares els i envien l’ordinador per correu. pero el camio te un accident i el ordinador s’espatlla. L’Avi va a buscarne un pero no es el seu i l’ordinador diu coses rares aixi q l’Albert s’enva a portbou amb els nois a veure que pasa. A poc a poc van descubrint que era, van aberiguant fins que troben les pedres...
dilluns, 4 de desembre del 2006
Ja s'acaba el primer trimestre...
Doncs sí, avui dia 5 de desembre oficialment s'acaba el primer trimestre. Ostres, que ràpid passa el temps!! La veritat és que això és més teòric que res més, perquè les avaluacions d'uns cursos es van fer la setmana passada, així que per a alguns el trimestre va acabar fa una setmana, i la resta d'avaluacions es faran la setmana vinent, així que per a alguns altres el trimestre encara no ha acabat.
El balanç que puc fer d'aquest primer trimestre és força positiu, tot i que podia haver anat millor. No he suspès excessivament, cosa que no vol dir que no tingui suspesos, que en tinc uns quants, però altres anys n'he tingut força més.
Ara mateix estem en un moment en què els nanos comencen a desmadrar-se, tot i que no tinc gaire clar si el motiu és que van agafant confiança i es van destapant (cosa que vol dir que si ara ja estan així, com estaran d'aquí dos o tres mesos!) o és que veuen les vacances tan a prop que estan impacients i per això es posen més nerviosos.
Avui he sentit a dir que demà, dimarts, és com divendres, perquè és la vigília d'un festiu, i això m'ha fet pensar una cosa: els nanos sempre, sempre tenen algun bon motiu per no voler fer classe, ja veureu:
- Quan és dilluns, perquè és dilluns, el primer dia de la setmana i, clar, tampoc cal començar la setmana estressant-se.
- Quan és divendres, perquè és divendres, l'últim dia de la setmana abans del cap de setmana i, clar, estan cansats de tota la setmana i tenen ganes de plegar (us asseguro que aquest any, fer classe el divendres a l'última hora m'és impossible, és una hora perduda, perquè els nanos ja han decidit que com que és divendres i, a més, a última hora, doncs no es fa classe i ja està). Aquesta excusa serveix per qualsevol dia que sigui vigília de festiu, com és el cas de demà.
Quan és dimarts, dimecres o dijous, serveixen altres excuses:
- Quan és la primera hora, perquè és primera hora i, clar, tenen son.
- Quan és la segona hora encara serveix la mateixa justificació que a la primera.
- Quan és la tercera hora, perquè és just abans de sortir al pati i, clar, tenen molta i molta gana.
- Quan és la quarta hora, la de després del pati, perquè, clar, estan cansats del molt esforç que han fet durant la mitja hora precedent.
- Quan és la cinquena hora, la raó és que és l'última hora (del matí) i, clar, estan cansats, tenen gana i ganes de plegar.
- Quan és a la tarda, perquè, clar, estan cansats de fer classe durant tot el dia.
- Quan és l'última hora de la tarda, òbviament, perquè és l'última hora i, clar, per una hora que queda...
I si no serveix algun d'aquests motius, doncs encara en poden trobar altres:
- Que acaben de fer un examen i estan molt cansats.
- Que acaben de fer educació física i estan molt cansats.
- Que després hauran de fer un examen i estan nerviosos i no es poden concentrar.
- Que s'acosten les vacances o el final del trimestre i estan nerviosos i no es poden concentrar.
- Que estan en època d'exàmens i han d'entregar molts treballs i estan nerviosos i no es poden concentrar (a més això els serveix també per demanar que no els posem deures per fer a casa).
- Que els afecta el canvi de temps, si fa fred perquè fa fred i si fa calor perquè fa calor.
- Etc., etc.
dilluns, 27 de novembre del 2006
I després diran que la nostra feina no és estressant...
Ja fa temps que vaig parlar de la gràcia que ens fa, als profes, haver de fer guàrdies. És cert que de vegades, si la cosa està tranquil·la, van molt bé, perquè tens una horeta de descans entre classes (com la meva d'aquest matí, en la qual he pogut estar llegint el diari tranquil·lament). Però altres vegades, quan la cosa no està tan tranquil·la, una guàrdia pot arribar a ser angoixant. I si no us ho creieu, mireu què m'acaben d'explicar d'un institut que no és el meu:
Eren les 11h del matí quan una noia, per motius encara desconeguts, s'ha desmaiat al mig de la classe. Els professors de guàrdia han trucat demanant una ambulància. Quan l'ambulància ha arribat, ja a l'hora del pati, un altre noi, per solidaritat amb la seva companya, també ha tingut la brillant idea de desmaiar-se, i com que en una ambulància només hi pot anar un pacient, doncs han hagut de trucar demanant una altra ambulància per a aquest noi. I mentre dos professors havien d'anar a l'hospital amb les dues ambulàncies i els dos alumnes que s'havien desmaiat, una tercera professora ha dit que es trobava malament, que no aguantava més i que se n'anava cap a casa, així que algú (un tercer professor de guàrdia) s'havia de fer càrrec de la seva classe. Total, que dels quatre professors que hi havia de guàrdia, en quedava un de sol per ocupar-se de qualsevol altra incidència que hi pogués haver a l'institut.
Amb tot això, pràcticament al mateix moment, un parell d'alumnes de cicles formatius, que també es cursen en el mateix institut, han començat a barallar-se a cops de puny, així que com que l'ambient ja estava prou crispat, han acabat expulsats durant tres dies, si no més, per aquest fet.
Eren les 11h del matí quan una noia, per motius encara desconeguts, s'ha desmaiat al mig de la classe. Els professors de guàrdia han trucat demanant una ambulància. Quan l'ambulància ha arribat, ja a l'hora del pati, un altre noi, per solidaritat amb la seva companya, també ha tingut la brillant idea de desmaiar-se, i com que en una ambulància només hi pot anar un pacient, doncs han hagut de trucar demanant una altra ambulància per a aquest noi. I mentre dos professors havien d'anar a l'hospital amb les dues ambulàncies i els dos alumnes que s'havien desmaiat, una tercera professora ha dit que es trobava malament, que no aguantava més i que se n'anava cap a casa, així que algú (un tercer professor de guàrdia) s'havia de fer càrrec de la seva classe. Total, que dels quatre professors que hi havia de guàrdia, en quedava un de sol per ocupar-se de qualsevol altra incidència que hi pogués haver a l'institut.
Amb tot això, pràcticament al mateix moment, un parell d'alumnes de cicles formatius, que també es cursen en el mateix institut, han començat a barallar-se a cops de puny, així que com que l'ambient ja estava prou crispat, han acabat expulsats durant tres dies, si no més, per aquest fet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)