dissabte, 23 de desembre del 2006

Argument de la novel·la

Ok, ja sé que l'entrada anterior és una mica llarga, però és que hi ha joies que no vaig poder evitar de posar. Els textos corresponen al resum que em van fer els meus noiets sobre la novel·la que hem estat llegint durant aquest trimestre. Jo insisteixo amb què han d'aprendre a dir bé les coses, perquè si ells no expliquen què volen dir, la gent no els llegirà pas el pensament! Ells sempre contesten que jo ja sé què volen dir, que ja ho puc deduir, i tenen raó, perquè jo també he llegit el llibre, però...i vosaltres? Heu entès alguna cosa de què va la història? Va, us l'explicaré una mica, a veure si així queda més clar.

El llibre es diu El secret de l'ordinador. Tracta de dos noiets adolescents, el Pol i la Bet, els pares dels quals marxen un temps per feina a Baltimore i ells, per no deixar el curs a mitges, se'n van a viure a Girona amb els seus avis. El camió de mudances que els transportava l'ordinador té un accident i resulta que casualment portava dos ordinadors iguals. Un dels dos ordinadors queda totalment destrossat en l'accident i l'altre se salva, però l'etiqueta amb el nom del propietari s'esborra, així que no saben si aquest és el dels nois o no. Ells se l'emporten a casa dels avis, el munten tot i quan l'engeguen comencen a rebre missatges estranys, que òbviament no eren per ells, on algú diu que no queda temps, que està malalt i que si no l'ajuden aviat haurà de matar algú. Els noiets es queden molt intrigats (i no cal dir que espantats amb això d'haver de matar algú) i, amb l'ajuda del seu profe d'informàtica, l'Albert, comencen a investigar el cas. Descobreixen que l'ordinador anava cap a Portbou i que el seu destinatari és un tal Hans Pruger, un lladre que estava planejant robar unes valuoses pedres precioses i canviar-les per unes falsificacions. I els missatges els enviava un còmplice seu que estava esperant algú a qui després havia de matar en un refugi perdut al mig dels Pirineus.

I ara, una curiositat: S'entén el meu resum? O faig com els meus alumnes i em va més ràpida la ment que la mà?

7 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Ha, ha, no hi ha gaire diferència, no ,...

És una mena de megamix de les respostes dels alumnes, però sense faltes d'ortografia !!

Selene ha dit...

Ara això no sé com ho he d'entendre...vols dir que els meus alumnes no escriuen tan malament o que jo escric malament igual que ells...?

Gatsaule ha dit...

Tan sols que realment el cervell va moltes vegades més de pressa que l'escriptura,...

Anònim ha dit...

A mi m'ha encantat la paraula "yoyes" per referir-se a joies, desconeixement?acudit?influència de la televisió?

Selene ha dit...

Doncs ni idea, però t'asseguro que la paraula 'joies' l'he vista escrita de totes les maneres possibles...i 'joier' ja no et dic!

Anònim ha dit...

Em sap greu de dir-ho però al teu resum no surt res de les joies!! thas deixat part del final? has fet un resum o una introducció? jejej vinga profe anims!! i recorda... va a ser que nadie es perfecto ;)

Selene ha dit...

De fet, sí que surten les 'joies' al meu resum, però de fet no són joies, sinó tres pedres precioses: un diamant, un robí i una maragda.