Puig Rodó (Moià)

Quan fa uns anyets ja amb el Mohawk vam iniciar la nostra particular col·lecció de cims comarcals (que, ara per ara, tenim força aturada), el Puig Rodó ni tan sols hi apareixia. No perquè el puig no existís, sinó perquè el que encara no existia era la seva comarca, el Moianès. 

Així doncs, ja era hora d'incloure'l a la llista i, ja que ens hi posàvem, anar a fer-li una visita personalment.

Com que el recorregut ja està ben explicat en altres pàgines web, en lloc de repetir la mateixa informació us redirigiré al wikiloc que vam anar seguint nosaltres aquell dia i que ens va permetre arribar al cim del Puig Rodó (i poder afegir un "cromo" més a la nostra col·lecció), contemplar el dolmen que hi ha molt a prop. passar pel costat de l'Observatori astronòmic de Montjoia i retornar a la bonica població de l'Estany, amb el monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, fundat l'any 1080.

Vistes de Sant Llorenç i Montserrat

Puig Rodó

Desviament per pujar al cim del Puig Rodó

Vistes des del Puig Rodó

Caseta que hi ha al cim...tot i que no sabem què hi deu haver dins

Dolmen del Puig Rodó

Observatori Astronòmic de Montjoia

Companyia que vam trobar fent camí

Font de Canaleta

 

Santa Maria de l'Estany

 

Una excursió assequible, pràcticament tota ella per pista forestal planera i en molt bones condicions (vaja, que es podria fer en cotxe, però perdria tota la gràcia), que val la pena fer, tot i que potser tampoc caldria fer-la a -2º com vam fer nosaltres.

Castanyer d'en Farigola (Viladrau)

Com que ens queden pocs "cromos" per a completar la nostra col·lecció particular d'Arbres Monumentals, amb el Mohawk hem començat a pensar en una alternativa per a tenir ocupats els caps de setmana que no sapiguem què fer. 

Anant a la recerca dels arbres catalogats com a Monumentals hem anat descobrint que hi ha una bona colla d'exemplars de diferents tipus que, incomprensiblement, que sapiguem, no gaudeixen de cap tipus de protecció, malgrat que en alguns casos superen de llarg les característiques d'altres arbres que sí estan protegits. Així doncs, hem decidit seguir amb la recerca dels nostres arbres monumentals, encara que no disposin oficialment d'aquest títol.

Aquest és el cas dels castanyers que apareixen en aquesta entrada, tots ells dignes aspirants a gaudir de la catalogació de Monumentals, sobretot el que dona nom a l'entrada, el Castanyer d'en Farigola.

Si hi ha un arbre característic a la població de Viladrau, aquest és, sens dubte, el castanyer. Ja fa un temps que hi vam anar a veure el Castanyer de les Nou Branques i aquesta vegada hi vam tornar a buscar una bona colla de castanyers centenaris, que bé es mereixien la nostra visita.

Navegant per Internet vam trobar una bona colla de ressenyes d'una interessant excursió que va des de Viladrau fins al Matagalls, passant per l'ermita de Sant Segimon i seguint els indicadors del PR C-205. Nosaltres no teníem intenció de fer una excursió tan llarga, així que ens vam limitar a seguir-ne el primer tram, majoritàriament per pista forestal, amb poc desnivell i camí ben marcat, que ens portaria fins al nostre objectiu, el Castanyer d'en Farigola, passant prèviament per la castanyeda de can Bosc, pel costat de l'ermita de l'Erola i per la castanyeda Gran de can Gat.

M'estalviaré donar més detalls del recorregut, perquè es pot trobar la informació fàcilment navegant per la xarxa. Només diré que val la pena fer aquest itinerari, d'uns set quilòmetres entre anar i tornar, fins i tot en dies calorosos d'estiu, ja que majoritàriament transcorre per dins de bosc. I de ben segur també valdrà la pena repetir-lo a la tardor, quan tot tindrà un color ben diferent.

Us deixo una sèrie d'imatges d'alguns dels espectaculars castanyers que vam anar trobant pel camí:

Ermita de l'Erola

Castanyer d'en Farigola (juliol de 2018)

Castanyer d'en Farigola (juliol de 2018)

Auba de la Descàrrega (Amposta)

Auba de la Descàrrega

Espècie: populus alba

Declarats Arbres Monumentals: l'any 1990
Propietari: ?
Terme municipal: Amposta (la Descàrrega)
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçària total: 24 m
Volt de canó: 5,1 m
Capçada mitjana: 20,3 m
Edat estimada: ?

D'aquest arbre, que en el seu moment devia haver estat esplendorós, avui tan sols en queden les restes del seu immens tronc, tot i que no sembla que hagin d'aguantar molt. L'àlber va morir l'any 2009, al tombar-se com a conseqüència de les ventades del cicló Klaus, que va afectar una bona colla dels nostres arbres Monumentals. 

A la fitxa de la pàgina web de la Generalitat hi apareixen unes imatges que poc tenen a veure amb el que nosaltres ens hi vam trobar. Les herbes i arbustos a l'entorn del tronc han anat creixent ràpidament fins a envoltar-lo completament i fer-lo gairebé invisible. Si no fos perquè vam anar expressament a buscar-lo, mai l'hauríem arribat a veure, amagat com queda enmig de tanta vegetació.

Riu Ebre

 

Auba de la Descàrrega (abril de 2017)

Malgrat que lamentablement hi ha poca cosa a veure, si a algú li interessa anar-hi, les restes de l'àlber es troben al nord de la ciutat, entre el riu Ebre i el Canal de la Dreta de l'Ebre.

Pins Vells de l'Arp (La Vansa i Fórnols)

Pins Vells de l'Arp

Espècie: pinus uncinata

Declarats Arbres Monumentals: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: La Vansa i Fórnols (Sorribes de la Vansa, pletes de Sisquer)
Coordenades: UTM 31N x,y (m): 377441,4673064
Alçària total: 18 m (I); 15,5 m (II)
Volt de canó: 5,46 m; 4,01 (II) 
Capçada mitjana: 13,5 m; 13,7 m (II)
Edat estimada: ?

Trobar els Pins Vells de l'Arp no és excessivament complicat, tot i que a nosaltres tampoc ens va resultat tan senzill com semblava d'entrada.

Primer de tot, ens dirigirem cap a l'estació d'esquí de Tuixent-La Vansa. Nosaltres hi vam accedir des de la banda del Berguedà, passant per Gósol, des d'on podem contemplar el sempre majestuós Pedraforca de ben a prop, Josa de Cadí i Tuixent. 

Un cop a les instal·lacions de l'estació d'esquí, podem deixar el cotxe al seu aparcament o bé fer els 400 metres de pista fins al Refugi de l'Arp. A l'aparcament de l'estació hi trobarem aquest cartell que veieu aquí a sota, que ens indica que hi ha un itinerari de natura per visitar els Pins Vells de l'Arp. Així doncs, pel que diu, el recorregut hauria de ser fàcil.

Nosaltres, com que som fanàtics de fer pistes, vam decidir deixar el cotxe a l'aparcament del refugi, on vam trobar un panell informatiu sobre aquest itinerari dels Arbres Vells de l'Arp. El primer que hi vam veure, i que ens va espantar per un moment va ser:

"L'itinerari es pot seguir entre el 16 d'abril i el 31 d'octubre. Des de l'1 de novembre fins el 15 d'abril cal preservar la tranquil·litat del bosc perquè és l'època d'hivernada del gall fer i qualsevol molèstia o estrès podria posar en perill la seva supervivència."

Per un moment vam pensar que hauríem fet tot el viatge en va, però no, per pocs dies encara no ens trobàvem dins del període d'hivernació, així que vam acabar de fer un cop d'ull al cartell i ens vam posar a caminar. 

L'itinerari fa un recorregut circular que comença seguint durant un quilòmetre la pista, s'endinsa al bosc, passa pel costat dels Pins Vells i se'n va a trobar el tallafoc que ens porta directament a les instal·lacions de l'estació d'esquí.  

D'entrada sembla que l'itinerari ha d'estar perfectament ben senyalitzat: senyal a l'aparcament de l'estació d'esquí, panell al costat del refugi, cartell indicador allà on hem de deixar la pista per entrar dins del bosc. 

Cartel que ens indica que ens endinsem al bosc

Però resulta que el camí es fa molt evident fins aquí, perquè un cop dins del bosc ens trobarem que no hi ha cap sender fressat que ens marqui el recorregut i hem d'anar seguint unes estaques pintades de groc mig amagades entre els arbres que no es veuen clarament unes des de les altres, així que hem d'anar una mica a l'aventura, intuint cap a on deu anar el camí.

A aquest fet s'hi suma que els arbres catalogats com a "monumentals" encara no tenen placa identificativa, així que, tenint en compte que tampoc disposem de les mides ni les característiques dels pins i que la zona és plena de pins de grans dimensions, al final ens vam dedicar a anar fent fotos a tots els pins que ens van cridar l'atenció, sense saber quins són els que estan catalogats.

L'Avi (octubre de 2017)

Després d'estar fent voltes pel bosc, buscant fites i arbres, vam pensar que ja n'hi havia prou, així que vam anar a cercar el tallafoc que ens conduiria directament a l'estació d'esquí.

Tallafocs

Blada de la Coma (la Vansa i Fórnols)

Blada de la Coma

Espècie: acer opalus subsp. opalus

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016

Propietari: ?
Terme municipal: La Vansa i Fórnols (Fórnols, la Plana de cal Coma)
Coordenades UTM 31N x,y (m): 377391,4678815
Alçària total: 13,5 m
Volt de canó: 3,13 m 
Capçada mitjana: 16,1 m
Edat estimada: ?

Per trobar la Blada de la Coma primer de tot haurem d'arribar fins a la població de Fórnols, on hi accedirem passant prèviament per Cornellana. 

Just abans d'entrar al poble, agafarem la pista a mà esquerra que ens dirigeix cap al restaurant d'El Paller de cal Coma. Seguirem aquest camí i deixarem el vehicle a l'aparcament del restaurant. La Blada s'hi troba molt a prop, al lateral dels camps que veurem sota nostra, però no es veu des d'aquest punt. 

Per entendre'ns, prop del pàrquing hi ha un tancat amb gossos de caçadors de la zona; la blada es troba just darrere (alguns metres per sota) d'aquest tancat. A mà dreta veurem que continua la pista, ara novament de sorra, com a l'inici, però l'accés està barrat per un filat que evita que les vaques surtin del camp on pasturen. Aquí tocarà passar-hi a peu: travessarem el filat i anirem avançant uns metres més per la pista, fins que a mà esquerra desapareix la tanca. A partir d'aquí veurem un petit sender (tot i que nosaltres vam anar-hi passant pel costat del camp) que ens conduirà fins a la blada. 

Al tractar-se d'un arbre de fulla caduca, canvia radicalment el seu aspecte segons l'època de l'any en què ens trobem. A la fitxa de la web dels Arbres Monumentals hi apareix ben pelada; també n'hem vist alguna imatge amb tot el fullatge de l'estiu, i nosaltres, que hi vam anar a finals d'octubre, la vam poder contemplar amb el seu millor vestit de tardor.

Blada de la Coma (octubre de 2017)