Ja queda menys!!

Doncs sí, liquidat ja el crèdit de síntesi, ara ja només ens queden els exàmens de suficiència i quatre reunions per acabar el curs.

Avui els noiets han fet les presentacions orals del crèdit de síntesi i hi ha hagut de tot. Hem de tenir en compte que són alumnes de primer curs i que poques vegades (o potser mai) abans han fet una exposició oral, així que hem de ser benèvols amb ells.

Porto tot el curs insistint que quan comencin un text, el primer que han de fer és una introducció dient de què tracta el text que comença, però vistes les exposicions d'avui ha quedat clar que no els ha quedat clar. Ni un de sol, almenys dels que jo he vist, ha començat dient un "parlarem del crèdit de síntesi que hem fet". Però no en puc dir res, perquè a classe en cap moment els he explicat com fer una exposició oral, així que no puc demanar que ho sàpiguen fer bé.

El que queda molt clar veient aquestes presentacions és qui ha fet la feina i qui s'ha passat els tres dies gratant-se la panxa. Afortunadament hi ha gent que treballa i que s'entera molt bé del que està fent, encara que el tema exposició encara se li escapa una mica. Paciència, que aquests noiets amb el temps ho arreglaran...els que miren el sostre no...

Quan acaben de fer la presentació, el tribunal, que som dos o tres profes, podem fer preguntes, que són aquelles típiques preguntes amb mala bava que ja saps que el nano no sabrà contestar perquè no s'ha enterat absolutament de res. La millor pregunta amb trampa d'avui ha estat: Quin riu desemboca al Delta de l'Ebre? Resposta: "el Delta
de l'Ebre", que pel que es veu també és una ciutat molt important que hi ha per allà (i vés a saber on deu ser 'allà'...), "el x", "molts rius", etc.

En mínima defensa d'ells (tot i que molt mínima) he de dir que són les respostes del grup més fluixet que teníem i que ells han hagut de fer tot el treball sense sortir de l'institut, així que és obvi que no hauran entès les coses igual que els altres.

Però ara ja està, ja ho hem passat i les notes finals ja estan posades, així que ara mateix toca pensar en les opos!!

Per cert, el riu que desemboca al Delta de l'Ebre és el riu Ebre...

El crèdit de síntesi

Aquesta setmana a l'institut estem ocupats amb els crèdits de síntesi. La majoria de nanos no hi són, perquè els de primer han marxat tres dies al Delta de l'Ebre, els de tercer són a la Garrotxa i els de segon van i vénen fent excursionetes pels voltants.

Així doncs, al centre s'han quedat les estrelles de cada curs, els típics que es passen tot el curs sense agafar un bolígraf, parlant a classe, movent-se, llençant avionetes de paper o trossets de goma de tant en tant, fent obres pictòriques a les taules, etc. Aquests elements se suposa que han de fer la mateixa feina que els seus companys, cosa que suposa, com a mínim, tenir molta fe.

La part més positiva que té el crèdit de síntesi és que, miraculosament, no sé què passa que durant aquests dies aquests noiets que no han mogut un dit durant nou mesos, de sobte els agafen ganes de treballar i els veus ben aficionats fent el treball que han de fer.

Òbviament hi ha casos i casos, com es pot veure clarament aquests dies a classe. En general, a primer tenim totes les perles del curs allà reunides (dic 'en general' perquè també n'hi ha dos o tres que no han anat al Delta per motius diversos que no són comportamentals) i sorprèn veure'n treballar a alguns. Altres segueixen sense moure un dit ni a punta de pistola...

El dilluns, quan va començar el crèdit i els vam donar el dossier que haurien de fer, hi va haver uns minuts crítics, perquè la primera reacció de tots ells va ser anar passant els fulls sense ni mirar-se'ls amb expressió de fàstig tot dient que no sabien què havien de fer, que allò no sabien com es feia, que no tenien el material necessari, etc.

En aquell moment els companys que fan guàrdia allà amb mi i jo vam pensar que patiríem, perquè ja ens veiem tres dies veient-los contemplar el sostre i aguantant les seves contínues queixes durant quatre hores diàries! Però, sorprenentment, després de repensar-s'ho durant un quart d'hora, alguns d'ells van començar a treballar!! Dimarts va anar com una seda, perquè se'ls veia molt motivats.

Clar que ha arribat el dimecres i ja hauria estat massa que tot hagués seguit igual. Avui han aguantat més o menys la primera hora i després han decidit que ja en tenien prou de fer aquell treball i que, estigués com estigués, ja l'havien acabat. Sort que era l'últim dia, perquè un dia més i sí que hauríem començat a patir!!

Ara bé, avui sí que m'he passat tot el matí sentint les queixes d'un noiet en concret. És el meu bon amic, aquell que un dia va decidir fer veure que es desmaiava a classe perquè no el deixava anar al lavabo. Aquest és dels que no treballen per res del món, així que necessitava alguna excusa per justificar que no fotia ni brot. Avui el "motiu" era, primer, que li feia molt mal la panxa, després que li semblava que tenia febre i encara després, un cop comprovat que no tenia ni una dècima de febre, que li feia molt mal el cap. Total, que s'ha passat tot el matí voltant d'una banda a l'altra sense fer res de res. Sort que demà ja el perdré de vista, perquè que em diguin mentides és una cosa que em molesta molt.

Demà dijous, últim dia de crèdit de síntesi, tots els noiets (els del Delta tornen avui) han de fer una presentació oral davant d'un tribunal format per dos o tres professors del treball que han fet. A veure com sortirà...

Això s'acaba!

Doncs sí, podríem dir que, tot i que oficialment el curs no acaba fins el 22 de juny, a la pràctica, almenys en el meu institut, s'ha acabat avui. Bé, el que s'han acabat són les classes-classes, perquè la setmana vinent es farà el crèdit de síntesi i la següent els exàmens de suficiència.

I d'això precisament volia parlar avui, perquè si ho critico gairebé tot del sistema educatiu, la suficiència no podia ser menys!

Cada any, quan arriba el final de curs em trobo amb el mateix problema: la suficiència. Suposo que tots sabeu a què em refereixo, als exàmens de recuperació que es fan a final de curs per donar una empenteta a aquells nanos que van fluixos i que estan a la línia entre la vida i la mort (vull dir entre l'aprovat i el suspès...).

Sempre s'havia parlat de recuperacions, però ara se'n diu "suficiència" perquè són uns exàmens de mínims molt mínims, és a dir, d'assolir suficientment els coneixements més bàsics, però sense necessitat de més. De fet, a la suficiència només es poden treure dues notes: insuficient o suficient (ja no s'hi pot anar a 'pujar nota'...).

I aquí és on entra allò de "feta la llei, feta la trampa". Les instruccions de la Generalitat o del Govern (no sé exactament qui s'ho inventa tot això) diuen que han de ser uns exàmens de mínims, del que anomenen 'competències bàsiques', és a dir, els coneixements més elementals que tothom ha (o hauria) de tenir a l'acabar l'ESO.

On hi ha el problema? Doncs en el fet que els nanos saben que aquests exàmens són molt i molt fàcils, així que poden passar-se el curs sense fotre ni brot, anar a l'examen de suficiència, escriure bé el seu nom i aprovar el curs sencer!! I això, almenys a mi, em sembla una presa de pèl! Tinc un alumne que avui, quan ha vist que l'havia suspès (perquè òbviament s'ha passat el curs sense treballar i parlant tota l'estona amb els companys) i que hauria d'anar a suficiència, gairebé m'ha amenaçat dient que l'examen de suficiència ha de ser molt fàcil, eh? que a ell li han dit que ha de ser molt fàcil! I el pitjor de tot és que té raó i que probablement l'aprovarà sense problemes!!

No us imagineu quina ràbia em fa això. Em sento com una ingènua que s'ha passat tot un curs pencant per no res. Sempre amenaço als alumnes dient que si no treballen no aprovaran el curs i resulta que arribem a juny i les meves advertències fan riure, perquè aquells que menys treballen són precisament els qui més fàcilment aproven. I el que més em molesta és que no hi puc fer res de res per evitar-ho, perquè la llei diu que els exàmens de suficiència han de ser de nivell mínim i jo no sóc ningú per canviar-ho!

Total, que la suficiència, com tantes altres coses, és només una excusa del govern per aconseguir més aprovats i així poder millorar les estadístiques que tan els preocupen. I, mentrestant, nosaltres treballant per no res i els nanos cada dia més tontos, perquè si nosaltres baixem el nivell, ells encara el baixen més, fins que arribarem a ser els tontos més tontos de tot Europa gràcies a aquests percentatges d'aprovats tan macos que volen aconseguir!!

Seguim amb les opos...

Segueixo amb el tema que ara més m'ocupa...

En la prova de la Part B de les oposicions, la que consisteix en preparar i defensar davant del tribunal una programació ì una unitat didàctica, aquest any hi han introduït una novetat que se suposa que ha de beneficiar als qui ja tenen un temps d'experiència respecte als qui acaben d'acabar la carrera, que sembla que sempre estan en millors condicions, ja que ells estan acostumats a estudiar, mentre que els profes que porten temps treballant ja s'han oblidat de què vol dir això.

Doncs bé, la programació, que ha d'ocupar uns 60 fulls, s'ha de preparar a casa i lliurar-la al tribunal el primer dia de les proves. La unitat didàctica, en canvi, s'ha de preparar allà mateix el dia que et diuen. És el que popularment es coneix com a la "tancada", perquè durant una hora et deixen tancat en una aula, amb tot el material que vulguis, però sense cap mena de connexió amb l'exterior, per tal que preparis la unitat que per sorteig t'ha tocat desenvolupar.

Aquí és on s'ha introduït la novetat d'aquest any, que encara no sé si serà bona o dolenta. Suposo que per treure feina als tribunals, encara que ells diguin que és per afavorir els interins, a aquells interins que hem estat més de sis mesos treballant al mateix lloc, ens han donat l'opció de fer la prova de la unitat didàctica al nostre lloc de treball. És a dir, que ens podem escaquejar de la "tancada" fent més o menys la mateixa prova, però davant d'una comissió (formada per l'inspector, el director de l'institut i el cap de departament) en lloc del tribunal de les oposicions. Aquesta comissió elabora un informe que entregarà al tribunal de les opos, si nosaltres hi estem d'acord, perquè si no ens agrada el resultat, podem dir que no volem entregar l'informe i fer la prova davant del tribunal el dia corresponent.

No sé, no sé, tot plegat no m'acaba de convèncer, perquè trobo que és un mètode massa subjectiu, perquè això de que el teu director i el teu cap de departament t'avalui...no sé jo...Si hi ha bon rotllo, cap problema, però què passa si el profe interí no s'acaba d'entendre amb el director del seu institut? Per sort, sempre té l'opció de no acceptar l'informe i fer la prova davant del tribunal...Però realment dubto que surtin mals informes fets d'aquesta manera, cosa que encara pot ser pitjor, perquè llavors tots tindrem la mateixa bona puntuació!

No sé si m'he explicat gaire bé, però ara mateix estic una mica saturada. Demà sabré què diu el meu informe...a veure què han decidit sobre mi els membres de la meva comissió...

Però ara us deixo, que estic molt ocupada fent la meva programació! Que, per si no ho he dit abans, les proves comencen el dia 23 de juny (sí, sí, el dia de la revetlla...)!! D'aquí només 20 dies!!!!

¡Si lo se no vengo!

Com que és el que ara em volta més pel cap, tornaré a parlar de les opos que ja s'acosten perillosament.

Les proves consisteixen en diverses parts:

a) Una fase d'oposició, que consisteix en una prova dividida en dues parts.

1. En la primera part de la prova, la part A, es tracta de demostrar que tenim els coneixements necessaris per impartir la docència. Això vol dir que tenim un llistat de 71 temes diferents sobre la llengua i la literatura catalana i, d'aquests, n'haurem de desenvolupar un.

Fins l'any passat, en aquesta part A s'havien de fer també un parell de comentaris sobre dos textos que ells ens donaven, però no sé per quin motiu, aquest any han decidit eliminar aquesta part.

2. En la segona part de la prova, la part B, es tracta de demostrar ja no coneixements, sinó aptitud pedagògica, és a dir, demostrar que podem ser bons profes. Aquesta part s'avalua mitjançant la presentació per escrit i posterior defensa oral davant del tribunal d'una programació i una unitat didàctica que haguem preparat nosaltres mateixos.

Pels qui no sou del món de la docència, diré que la programació consisteix en planificar què es faria durant tot un curs: quins continguts hi hauria, quines activitats es farien, quina mena d'exàmens, amb quins objectius, etc. I la unitat didàctica és el que sempre fins ara s'havia anomenat "tema", que és el mateix que hi ha a la programació (allà hi ha un mínim de 9 unitats posades esquemàticament), però desenvolupat amb tota mena de detalls.

b) Una fase de concurs, en el qual es presenten els 'mèrits' que et donen punts, com són els estudis o cursets varis que hagis fet relacionats amb la teva assignatura (com a estudiant, no com a professor), l'expedient acadèmic, els anys d'experiència, etc. i que se sumen als punts que hagis tret en la fase d'oposició.

Tot plegat un bon maldecap...

Comença el compte enrere per acabar!

Sí, tot i que, de fet, ja fa dies que estem tots (alumnes i professors) descomptant mesos, setmanes, dies...per acabar el curs.

Ara mateix queden menys de dos mesos per acabar el curs. I de les set setmanes que queden, una està dedicada als exàmens de suficiència i l'altra al crèdit de síntesi, així que de classe-classe només queden cinc setmanetes!

Avui volia parlar, justament, del crèdit de síntesi. Em sona que ja n'he parlat alguna vegada, però no sé pas on ni quan, així que, per si de cas, com acostumo a fer amb els meus alumnes, començaré des del principi.

L'anomenat 'crèdit de síntesi' és una altra de les brillants innovacions de la reforma educativa de fa quinze anys. Consisteix en dedicar una setmana a un tema concret. És a dir, durant una setmana (en principi, tot i que ara ha quedat en tres o quatre dies) totes les assignatures es dediquen a un mateix tema, o dit d'una altra manera, es tracta de veure un sol tema des de la diferent perspectiva de cada una de les assignatures.

Preparar un crèdit de síntesi porta molta feina. Primer s'ha de buscar un tema adequat a l'edat dels noiets, que tingui alguna relació amb allò que s'ha anat fent a classe durant el curs, que es pugui tractar des de totes les matèries i que més o menys convenci a tothom.

Després cada professor ha de trobar activitats de la seva àrea que tinguin ocupats els noiets durant una estona, però no massa, perquè també hauran de fer les activitats de les altres àrees.

I després s'han de refer els horaris i organitzar-ho tot per tal que tots poguem cabre al centre, ja que normalment aquests treballs es fan en grups de quatre persones i acostumen a necessitar més espai de l'habitual, a part de la biblioteca, els ordinadors, etc.

Només de pensar-ho, ens agafa una mandra increïble, perquè ja tenim prou feina per, a sobre, haver d'estar preparant tot aquest merder. Així que cada vegada és més habitual que els instituts facin el crèdit de síntesi fora del centre. En la teoria, el que fan és que els noiets vagin a investigar sobre el terreny en lloc d'aprendre les coses d'un llibre, que sempre serà més educatiu i interessant; en la pràctica, el que fan és deixar el marron d'organitzar les activitats en mans d'altra gent i així treure's la feina de sobre.

Gràcies a aquesta brillant idea, els profes ens traiem de sobre haver de muntar tot aquest merder (que ja us asseguro que no ens fa cap mena d'il·lusió), els nanos marxen tres o quatre dies de colònies (que ja els aniria bé, si no fos que allà els fan treballar igualment) i, a més, les cases de colònies han descobert una nova manera de fer el gran negoci.

La part més negativa de tot això és que els nanos que no aniran al crèdit, que són, bàsicament, aquells que no els deixem anar per motius comportamentals (les nostres millors estrelles, vaja), hauran de venir a classe, cosa que vol dir que els profes que no acompanyem la resta del grup a les 'colònies' haurem d'aguantar una setmana amb aquests nanos, amb els quals no es podrà fer classe (quan es pot fer classe amb ells?), però a qui haurem de tenir entretinguts durant tot els dies durant una setmana! Buf, per uns moments gairebé tinc ganes d'anar-me'n de viatge amb la resta dels nanos!

Buf, la primavera!

Després d'aguantar un dia com divendres passat, en el qual els noiets estaven olorant aquests quatre dies de festa que tenim gràcies al pont del dia del treballador, i, en conseqüència, estaven absolutament insuportables, una (i em consta que no sóc única) no pot evitar posar-se per uns instants en la pell d'aquell noi de Virgínia que va agafar dues armes, se'n va anar a la universitat i va començar a disparar a tothom qui trobava pel davant.

Us asseguro que hi va haver un moment que m'estava a classe intentant corregir tres simples exercicis, mirant com tots els noiets anaven a la seva, explicant-se què havia passat al capítol de Los hombres de Paco, qui sortiria o deixaria de sortir en la nova temporada de Aquí no hay quien viva, ara anomenada La que se avecina (cosa que sé gràcies a ells, és clar) i, quan van acabar, van començar a repassar les últimes novetats de la cartellera cinematogràfica, és a dir, totes les pel·lícules que s'estrenen durant el mes de maig. En aquell moment vaig pensar que què feia jo allà, perdent el temps d'aquella manera, amb la de coses mil vegades més interessants que podia haver estat fent.

Però el millor va venir a l'hora següent, en què tinc un grup que, per definició, és el grup dels escalfacadires, dels que vénen a l'institut a passar l'estona i esperar a fer setze anys per poder marxar. Aquests sempre comencen la classe del divendres dient-me un (suposadament graciós) "és divendres" i després afegeixen "última hora", cosa que vol dir que com que és l'última hora de la setmana doncs, clar, no cal fer classe. I així és, no hi ha manera que em deixin fer res de res. I ja sé que m'ho hauria de prendre d'una altra manera, que hauria de pensar que, total, si no volen fer classe, doncs no en fem, que cobraré igualment sense haver de fer res, però em molesta perdre el temps d'aquesta manera.

I va ser llavors quan per un moment em vaig imaginar traient una escopeta i començant a disparar contra tot aquell grupet de nanos que van de perdonavides per la vida, que es pensen que em prenen el pèl quan en realitat se'ls veu el llautó des del moment que posen un peu a l'aula, que es creuen molt espavilats quan el més important que faran serà dedicar-se a amuntegar una totxana sobre l'altra. Són els típics que es dediquen a fer campana, però que no en fan, perquè saben que els seus pares se n'enteraran i els renyaran (però que si vénen a classe a no fer res, sembla que d'això no els diuen res). Buf, i això que jo tinc moooolta paciència, de debò! Sort d'aquests quatre dies que tenim per desconnectar i oblidar-nos d'ells.

Si ara ja estan així, com estaran d'aquí un mes? I se suposa que estic estudiant per passar unes opos per dedicar-me a fer això mateix durant la resta de la meva vida...No sé, no sé...

Sobre Ausiàs March...

No us espanteu, que ara mateix no faré cap xerrada sobre aquest gran poeta, que ara no tinc temps (això de corregir exàmens és un no acabar mai!), però no he pogut evitar posar una resposta que m'ha donat un noi en el seu examen.

Segons la teoria que jo els he explicat: Ausiàs March va néixer l'any 1397 a Gandia o a València (no se sap del cert on va néixer...)

Segons el meu alumne: Ausiàs March va néixer l'any 1397 a València o Sierra Leone. (!)

Suposo que devia confondre Gandia amb Gàmbia i d'aquí deuria posar el nom del primer país africà que se li va ocórrer...

Això em recorda el tema anterior, quan vam parlar de l'humanista Bernat Metge, i la teoria deia que "Bernat Metge va néixer a Barcelona entre els anys 1340 i 1346" i diverses persones (sí, sí, no una, DIVERSES PERSONES) em van posar en el seu examen: "Va néixer a Barcelona el 1340 i el 1346." (!!) I es van quedar tan amples!! Quan els vaig tornar la correcció ens vam fer un fart de riure tots plegats. ;-)

Espero que aquesta vegada ningú em dirà que "Ausiàs March va néixer a Gandia i a València"...

Si trobo alguna altra resposta interessant ja us la faré arribar.

Compte, opos a la vista!!!

Doncs sí, ja comencen a escalfar-se els motors per la pròxima convocatòria d'oposicions per entrar a formar del sector de la societat conegut com a "funcionariat", més concretament, per formar part del conjunt del professorat, sigui de primària o secundària.

Just abans de Setmana Santa va sortir publicada al DOGC la convocatòria d'oposicions d'aquest any. Per qui no sàpiga què és el DOCG, doncs es tracta del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, és a dir, el BOE (Boletín Oficial del Estado) a la catalana.

La veritat és que aquesta convocatòria s'ha fet esperar, perquè portàvem des del desembre sentint-ne a parlar, però no hi havia manera que sortís publicada al DOGC (i si no surt al DOGC oficialment no existeix). Però ara ja s'ha publicat, així que ja us podeu imaginar quin ambient comença a haver-hi a l'institut, sobretot entre interins i substituts! Sempre hi ha els que estan més enterats, que van donant consells a tothom, i els que baixen de l'hort i no tenen ni idea de en què consisteixen les proves, però entre uns i altres, amb tant intercanvi d'informacions, quan arriba el moment ens coneixem tots el DOCG de memòria.

Al final les proves es faran a finals de juny i principis de juliol, cosa que anirà bé, perquè no ens agafarà en plena època d'exàmens i avaluacions finals, com em va passar fa dos anys.

Aquest any, com que l'Administració té previst fer una megaconvocatòria i, segons ells, oferir moltes i moltes places, han canviat les proves que es feien fins ara i, bàsicament, les han simplificat força. Però això no vol dir per res del món que les opos siguin més fàcils, més aviat al contrari, perquè malgrat que hagin ofert molts llocs de treball, també som molta (moltíssima diria jo) gent que ens hi presentem, així que malgrat el nombre de places, serà molt complicat poder passar aquestes proves

Serà la segona vegada que em presento a les opos i, vist el resultat de la primera vegada, es pot dir que no estic precisament animada. Entenc que ens facin una prova en la qual haguem de demostrar tenir els coneixements necessaris per fer la nostra feina, el problema que hi veig és que el nivell que demanen en aquesta prova està a anys llum del que es dóna a l'institut (de fet, per mi va més enllà, fins i tot, del nivell de la universitat) i això m'indigna, perquè si no explico el tema en qüestió (un qualsevol dels setanta que hi ha al temari) com si en fos una autèntica experta, la seva conclusió serà que no serveixo per ser professora!! Però això és totalment incoherent, perquè sovint la gent que en sap tant i tant són els que tenen més dificultats per explicar les coses de manera senzilla, tal com necessiten els nanos per poder-ho entendre.

No defenso pas que facin funcionaris els que són uns ignorants, però em molesta que em diguin que no estic prou capacitada per fer classes quan és precisament el fet de no ser una erudita i utilitzar un llenguatge senzill el que fa que expliqui les coses de manera prou simple perquè els nanos em segueixin perfectament. I si no, que els ho preguntin a ells!

Ja sé què dirien els nanos: que les meves classes podrien ser més interessants o més divertides, que podríem fer jocs o mirar alguna pel·lícula o... qualsevol altra cosa que impliqui no treballar, però no podran pas dir que no sé què dic o que no entenen el que els explico! En canvi, segons els criteris de les oposicions, jo no estic prou capacitada per fer aquesta feina...Buf, no sé pas com la passaré, jo, aquesta prova...

Últimes novetats...

Ahir em preguntaven com havia quedat el tema del nostre company professor que havia donat una empenta a un alumne.

La veritat és que no sé exactament com està el cas, perquè sembla que a l'institut, sobretot la direcció, eviten parlar del tema. El que sé és que ell està de baixa, però no sé quan de temps hi estarà.

Del nano, puc dir que aquesta setmana ha tornat a ser expulsat uns dies perquè, altra vegada, va insultar i amenaçar de mort a diversos dels seus companys. Al final s'ha decidit que se l'expulsarà definitivament del centre, així que, com que encara no té els 16 anys i la llei diu que obligatòriament ha d'estar escolaritzat, el Departament d'Educació o qui sigui s'haurà d'encarregar de trobar-li un altre lloc. Pel que van dir, anirà a un centre on van a parar els casos com el seu, on fan més hores de tallers que estudis, així que de ben segur serà la millor opció per tothom, perquè probablement ell també s'hi trobarà millor allà, fent manualitats, que a classe, escalfant cadira durant set hores diàries.

Comentàvem amb els companys que el seu, de fet, no és un cas extraordinari. No és el primer nano (ni serà l'últim) que té aquest tipus de comportament a classe; més o menys a totes les classes n'hi ha un o altre que ha de donar la nota. El que l'ha fet especial va ser l'incident que hi va haver amb el professor i la por que té la directiva del centre davant la mala fama que aquest fet pot portar a l'institut. De no haver estat per tota aquesta situació, segur que aquest noiet hauria seguit com si res donant la guitza fins a final de curs. Una prova: fins que va passar allò, aquest nano no havia acumulat gaires faltes de disciplina, ni se l'havia expulsat en cap ocasió; des d'aquell dia, ja l'han expulsat dues vegades...També cal dir que, últimament, està més nerviós que abans i a la mínima ja salta.

Buf, sort que ara tenim una setmaneta de vacances per poder desconnectar i oblidar-nos per uns dies de tots aquests noiets i els seus problemes!!

Buf, per fi: vacances a la vista!!

Sí, sí, ja sé que ara feia temps que no escrivia res, però és que últimament tampoc ha passat res digne de ser mencionat.

Diuen que la primavera la sang altera, i en el cas dels nanos puc confirmar que realment és així. A l'hivern, com que no es poden moure gaire, perquè tenen fred, doncs les classes solen ser força tranquil·les, però quan comença a fer bon temps i comencen a desfer-se de les capes de roba, els noiets comencen a despertar-se, a moure's, a parlar, a cridar, etc.

El problema és que aquest hivern que acabem de deixar enrere no ha estat precisament fred, així que fa com tres o quatre mesos que a l'institut tenim la sensació de ser ja primavera! Això vol dir que a hores d'ara estem tots ben esgotats, sobretot després de pràcticament tres mesos sense ni un sol dia de festa (suposo que ja ho haureu notat, però no hi ha hagut ni un sol festiu des del 6 de gener...i el Carnaval no compta, perquè encara que no es facin classes normals, és un dia laboral, que acaba sent molt més esgotador que qualsevol dia ordinari!). Recordo que a finals de gener algú ja comentava que sentia aquell cansament típic de la primavera, que té un nom, però ara no recordo com es diu...

Sí, ja sé que els qui no treballeu en aquest món em direu que de què em queixo, quan d'aquí deu dies tindré tota una setmana de festa, quan la majoria de gent té, amb sort, només quatre dies festius per Setmana Santa. Doncs ja us puc assegurar que els necessito!

Als qui teniu fills petitets proveu a imaginar com és aguantar la seva energia durant unes cinc hores cada dia, però no només d'un, sinó de vint o vint-i-cinc alhora! I als qui no teniu fills petitets, doncs una altra comparació: imagineu estar durant cinc hores cada dia sentint al costat de l'orella el batre d'ales d'una mosca...Cansat, oi?

Tot i que hi ha grups que van bé i altres que no van tan bé (algun cada dia va pitjor...), no em queixo de com estan anant les classes per ara. De fet, ara que acabem de fer les avaluacions del segon trimestre, em sembla que mai havia aprovat a tanta gent com aquest curs! Però malgrat això, ara mateix sento que NECESSITO UNES VACANCES!!

Com va néixer el català (segons els alumnes d'ESO)?

- Gràcies a Ramon Llull.

- El català va néixer perquè Ramon Llull va començar a fer paraules derivades i va compondre llibres i obres.

- El català va néixer gràcies a Ramon Llull, que va ser el que primer va escriure en català.

Segons sembla, els meus alumnes deuen pensar que una llengua neix del no-res quan algú comença a escriure-la...És a dir, que abans que Ramon Llull comencés a escriure textos en català, la llengua no existia...

He de dir, en defensa dels meus alumnes, que hem repetit moltes vegades a classe que Llull, al segle XIII, va ser el primer d'utilitzar el català en textos literaris i científics, que fins llavors sempre s'havien escrit en llatí, així que entenc la seva confusió: jo preguntava per l'origen de la llengua catalana i ells em van explicar els primers textos que s'havien escrit en aquesta llengua...

- A partir de les llengües romàniques.

- Derivant de les llengües romàniques. Va ser Ramon Llull qui va ampliar o formar el vocabulari català.

- Va néixer de la barreja de llengües romàniques.

El català no prové d'una llengua romànica, ÉS una llengua romànica

- El català va néixer quan el llatí va arribar a Catalunya i com la gent del poble no sabia ni llegir ni escriure, les paraules les deien malament i després es van començar a redactar com es deien al carrer.

- El català ja existia, però només per intercanvis comercials. El que va fer Ramon Llull va ser convertir la majoria de paraules en llatí que no s'utilitzaven en el comerç al català utilitzant sobretot la derivació.

I d'on va sortir? La van portar els extraterrestres?

- El català va sorgir dels funcionaris de la Cancelleria Reial, que van traduir unes obres del llatí al català i va ser un acte molt important.

Ara ja no és Llull, sinó els humanistes del segle XV els qui es van inventar el català...

- El català va néixer a partir d'un home, que va començar a inventar-se lletres, per poder completar-lo, i després va escriure llibres amb llengües vernacles perquè així entenguessin què volia dir.

Una altra cosa que trobo curiosa és que pensin que una llengua se la inventa una persona perquè li ve de gust escriure un llibre...

- El català va néixer gràcies a que la gent dels pobles de Cat no sabien escriure gaire en llatí i l'escrivia malament i al final van fer que sigues una llengua nova.

Ei, el Cat no l'he posat jo, eh? En l'original estava així!

- A través del llatí, va ser modificat perquè la gent pogués parlar-lo.

Com s'ho devien fer els romans per entendre's, si el llatí no es podia parlar?

- Els romans van poblar la península Ibèrica i anaven agafant paraules en llatí i en grec i així es va formar el català.

Ja m'imagino els pobres romans recollint paraules del llatí i el grec per formar una llengua com qui recull floretes en un camps per fer-ne un ram...

- El català va sorgir del llatí, però aleshores, el català era una llengua més aviat estranya, però llavors la gent la va anar parlant, i cada cop més gent. Fins als dies d'avui.

- Va néixer quan la gent de Catalunya va començar a parlar una llengua diferent.

- Va néixer gràcies a alguns escrits del segle XII.

- Ve de l'occità.

Ara pregunteu-li què és l'occità...

- Va néixer a través del llatí. I de petites poblacions que parlaven català que es van anar expandint.

Ja la tenim liada-2!!

No, no hi ha hagut una altra baralla!! Poso el títol per informar de les novetats del cas que vaig explicar.

La veritat és que ara per ara no puc dir gran cosa, perquè ja sabeu que la "burrocràcia" va molt lenta.

De moment, el nano segueix venint a classe com si res (amb tots els companys a favor seu, és clar) i el profe no ha aparegut per l'institut en tota la setmana.

Pel que fa a les denúncies, encara no sé si el nano, o més ben dit, la seva pobra mare pensa posar alguna denúncia, però potser no ho farà, perquè em sembla que ja sap la joia que té a casa...però potser al final decideixen fer-ho...ja veurem...

Pel que fa a l'institut, es veu que sí pensen posar una denúncia a l'individu, perquè, pel que ens ha explicat avui el director, el nano es va quedar ben descansat abans de rebre la pallissa (vull dir que li va dir de tot al profe, amenaçant-lo de mort i tot). Així doncs, faran una col·lecta de totes les faltes que ha anat acumulant durant el curs i demà mateix ho presentaran a l'inspector que portarà el cas.

De moment les coses estan així. A veure què més passarà...

Avui toca una miqueta d'història...

L'any 218 aC, un grup de soldats procedents de la regió del Laci (més concretament, de la ciutat de Roma) van arribar a la que més endavant seria la península Ibèrica perseguint uns cartaginesos amb qui estaven en guerra.

Ja a la península, aquests soldats, que a partir d'ara anomenarem 'romans', van veure que la zona d'Empúries i rodalies no estava malament del tot, així que van decidir instal·lar-s'hi.

Els romans van anar conquerint gran part d'Europa i, allà on anaven, hi portaven les seves lleis, la seva cultura i, com no, la seva llengua, el llatí. Aquesta llengua que parlaven els romans es va anar estenent per tot Europa, però com que en cada zona, abans de la seva arribada, ja es parlaven altres llengües, dels pobles que hi vivien, doncs el llatí es va anar barrejant amb cada una d'aquestes llengües i poc a poc es van començar a formar variants de la llengua llatina.

Aquestes variants del llatí van anar evolucionant, fins que va arribar un moment, l'any 813, en què un grup de bisbes,en el conegut Concili de Tours, es van adonar que la gent del poble no entenia les misses que feien en llatí, perquè, de fet, allò que ells parlaven ja no era llatí, sinó una llengua diferent.

En aquest moment es considera que van néixer les llengües romàniques, totes aquelles llengües d'arreu d'Europa derivades a partir del llatí: català, castellà, portuguès, francès, italià, romanx, romanès, etc.

Felicitats!!

Ja m'imagino que per alguns de vosaltres això no voldrà dir res, però a mi em fa molta il·lusió: el meu blog ha tingut ja 200 visites!!! :-D

Val, d'acord, ja sé que una quarta part són meves i que la meitat de la resta són del Mohawk, que de vegades s'ho mira més per compromís que per ganes, però de totes maneres, són 200 visites!!

Potser no és gran cosa, però és suficient perquè m'animi a seguir escrivint de tant en tant... :-)

I gràcies a vosaltres per llegir-lo!

Ja la tenim liada!!

Ostres, quin sarau avui a l'institut!! Que què ha passat? Doncs que un professor li ha clavat un parell de bones bufes a un alumne! No en puc donar més detalls, perquè jo no ho he vist (de fet, ni me n'he enterat, perquè estava tranquil·lament fent classe amb els meus noiets de primer), però m'ho puc perfectament imaginar.

El cas és que un professor s'ha barallat amb un alumne, tant que fins i tot han hagut de separar-los per evitar que li fes més mal. L'alumne en qüestió és un nano del qual ja heu sentit (o llegit) parlar abans: aquell mateix nano que, amb els pantalons sota el cul, va dir 'pava' a una companya de castellà, quan ni tan sols la coneix (que per cert, van quedar amb el tutor que es disculparia amb la professora i encara l'estan esperant...). Avui m'he assabentat que a una altra companya la va amenaçar de rebentar-li totes les rodes del cotxe i suposo que deu tenir un historial força més llarg.

No disculparé l'actitud del meu company, ja que no crec que les coses s'hagin d'arreglar amb violència, però l'entenc molt bé. A tots ens ha vingut de gust més d'una i dues (i potser tres...) vegades donar una bona plantofada a algú, però normalment ens resignem i aguantem.

El pitjor de tot és que, després d'un fet com aquest, absolutament tothom es posa a favor del nano i en contra del professor. Menys els professors, és clar, perquè entenem molt bé com s'havia de sentir el nostre company per arribar a fer una cosa així (és clar que després ens hem de sentir dir allò de "Clar, entre ells tots es protegeixen..."). Això sí, tots els nanos, que ni tan sols coneixen a l'individu en qüestió, de seguida s'han aliat (fossin del curs que fossin) per fer pinya al voltant seu...

Ostres, tots alarmats perquè un professor ha pegat a un alumne! "Això no pot ser!!" diuen tots. Els alumnes resulta que et poden dir de tot, però compte, que a ells no els pots dir res, pobre de tu que se t'acudeixi dir-li 'tonto' a un alumne, que l'endemà (o al migdia mateix) tens tota la família plantada allà, amenaçant de denunciar-te per haver insultat el seu estimat nen!

Ara bé, què passa amb les agressions diaries d'aquests elements, que vénen a classe amb l'única intenció de divertir-se i que si, de pas, aconsegueixen fer-te plorar, doncs molt millor? No seria la primera vegada que sento algun d'aquests energúmens explicar tot orgullós davant de la classe com va aconseguir fer plorar a la pobra substituta que van tenir de matemàtiques, que va sortir de la classe i no va voler tornar mai més...

No vull ser pessimista, però vist el panorama, fets com aquests aniran a més. Mentre aquest tipus de persones segueixin pul·lulant pels instituts, no anirem bé. Ells no hi volen ser (i nosaltres, òbviament, tampoc volem que hi siguin) i, com que s'avorreixen, doncs es dediquen a tocar el nas tant com poden. Com que normalment fan el que volen i veuen que tant l'administració com els seus pares estan sempre de la seva banda, amb l'excusa de que 'són menors d'edat', es creuen amb el dret de fer el que els doni la gana, encara que això vulgui dir faltar al respecte a companys i professors. I efectivament ho fan: t'insulten, t'humilien davant de tota la classe, t'amenacen, però clar, com que són 'menors d'edat', resulta que tot això no té cap importància, són criaturades!!

I nosaltres què? Doncs allà, aguantant com podem, perquè veiem que no hi tenim res a fer, que ningú no ens defensa, perquè quan hi ha algun problema tots automàticament es posen a favor del nano. I després resulta que som nosaltres, que no els sabem motivar, que no els sabem controlar, etc. Doncs sí, aguantem fins que ja no podem més. Alguns simplement demanen la baixa per depressió, perquè no poden suportar més una situació com aquesta, que es repeteix dia rere dia i, de vegades, hora rere hora. Altres, com el meu company avui, aguanten fins que no poden més i exploten. Però és clar, la culpa serà seva, perquè el noiet és un pobre 'menor d'edat' totalment innocent... No sé com acabarà tota aquesta situació, però m'ho puc anar imaginant...

Vist tot això, em considero molt afortunada, perquè tinc alumnes molt i molt vagos, però per sort no n'hi ha cap que arribi al punt de faltar-me al respecte d'aquesta manera...simplement m'ignoren i ja està...

Pla de millora?

Fa uns dies, al claustre de l'institut (és a dir, a tots els profes que hi treballem) ens van preguntar si ens volíem acollir a un Pla de millora proposat per la Generalitat.

Ja fa uns anyets que les autoritats veuen que cada vegada hi ha més nanos que surten de l'institut sense haver aconseguit el seu graduat escolar. I, és clar, sobretot quan senten que es comença a pronunciar la paraula 'eleccions', tenen la necessitat de fer-hi alguna cosa per evitar-ho.

Doncs bé, segons aquests plans de millora, els nens no suspenen perquè són una colla d'energúmens que es passen les hores de classe escalfant la cadira i les hores de la tarda a casa mirant la tele o jugant amb la consola, sinó que la culpa de tot la tenen, com és normal, els professors, que no en saben prou i són incapaços de motivar els seus alumnes com cal. Com si nosaltres féssim malament les classes expressament i suspenguéssim als alumnes perquè ens vingués de gust!!

Quan vam començar a sentir a parlar d'un Pla de millora, de primer ja ens va semblar estrany que la Generalitat estigués tan generosa, quan sempre que li demanes alguna cosa té la mateixa resposta: "No hi ha pressupost".

Després ens van dir que havíem de fer un estudi del nostre centre per veure què hi faltava i què calia per millorar. Aquí tot va començar a sonar una mica millor, per un moment vam pensar que potser seria veritat que podríem aconseguir algunes millores.

La veritat és que no ens cal fer cap estudi per saber què ens fa falta: més instal·lacions, més professors per poder reduir el nombre d'alumnes per classe, menys alumnes problemàtics, un gimnàs, una calefacció que funcioni, etc.

Van presentar aquest estudi a la Generalitat i aquesta va començar a tatxar la majoria de coses que demanàvem. Quin va ser el resultat? Doncs bé, que, si ens acollim al seu Pla de millora, durant tres anys ens donaran una certa quantitat de diners en forma d'ordinadors nous, DVD i projectors per totes les aules, etc. És a dir, que allò que ells entenen per "millora" vol dir, simplement, dotar l'institut de més tecnologia.

Sincerament, ens sentim molt estafats. Notem que ens estan prenent el pèl, que ens intenten subornar, o comprar, amb ordinadors i altres trastos per tal que pugem les notes i aprovem a més gent. El que realment els interessa no és que l'ensenyament millori, sinó que variïn les estadístiques d'aprovats i suspesos.

Doncs senyors pensants de la Generalitat, les notes no canviaran mentre segueixin havent-hi classes amb més de 35 alumnes, on gran quantitat dels alumnes hi són per obligació, quan realment voldrien estar fent qualsevol altra cosa menys estudiar. Ja us asseguro que per molt que em vulguin comprar, no aprovaré un nano que s'ha passat el curs xerrant a classe, sense fer la feina, sense portar el llibre ni res i entregant-me els exàmens en blanc

Un parell de casos reals:

- Com es pot fer classe, per exemple, d'anglès a un batxillerat amb 38 alumnes a l'aula, la meitat dels quals hi són perquè els seus pares els obliguen a anar-hi.

- Com s'entén que hàgim estat dues setmanes amb tres professors de baixa per motius diversos i no hagi vingut ni un sol substitut? Això vol dir que els alumnes d'aquests tres professors s'han passat dues setmanes sense fer determinades hores de classe! La famosa sisena hora de primària ja no ens serveix com a excusa...

Mentre segueixin havent-hi casos com aquests, ja poden anar donant tants ordinadors com els vingui de gust, que ja els assegurem que els resultats no milloraran, més aviat al contrari...I no serà pas perquè nosaltres no ho intentem!!

Quin personal que corre per aquí!!

Fa uns dies explicava una anècdota que ens havia explicat una companya (29-01), la d'un noiet de primer de batxillerat que es va quedar tota una hora en una classe de quart esperant que la professora li tornés la seva gorra.

Doncs bé, avui ens n'ha explicat una altra que ens ha fet riure molt, però que pensant-ho una mica, més que riure fa plorar.

Resulta que fa uns dies ella estava tranquil·lament al nostre despatxet quan, de sobte, es va obrir la porta i van aparèixer volant uns pantalons. Darrere dels pantalons va aparèixer un noiet, repetidor de 2n d'ESO (curiosament, un dels elements que formen part del meu estudi sobre l'alçada dels pantalons i el grau d'intel·ligència...), que va entrar sense demanar permís ni res al despatx a buscar-los. Quan la meva companya li va demanar explicacions, al nano no se li va ocórrer res millor que contestar "Que no ves que no he sido yo, pava". La companya es va quedar tan sorpresa que no va poder ni reaccionar. Li va preguntar que què havia dit, perquè no estava segura d'haver-lo entès bé, i el noi va afegir un "Sí, pava, que eres una pava" i es va quedar tan ample! Òbviament, ella li ha posat una falta de disciplina, ara falta veure què passarà...De moment, el tutor ha parlat amb ell i em sembla que han quedat que li demanaria perdó a la professora...ja veurem...

Segona trobada blogger a Berga

Ahir vam fer una segona trobada de bloggers, després de l'èxit de la primera trobada que vam fer fa uns mesets a Solsona. Aquesta vegada el lloc escollit va ser Berga, on resideixen alguns dels nostres companys bloggers.

En aquesta segona trobada vam ser força més colla que en la primera, ja que el nombre d'assistents va variar entre els divuit i les vint-i-dues o vint-i-tres persones, força més del que s'havia previst al principi. Total, que pel que fa a la participació, va ser tot un èxit!!

Del tema escalatori no en parlaré, més que res perquè una en lloc d'escalar es va dedicar a fer fotos, ja que poca cosa més hi podia fer allà...

Del que sí puc parlar és del dinar i, sobretot del que més em va agradar, la companyia.

Va ser una llàstima que a la zona de barbacoes hi fes tant de vent, ja que no ens va permetre poder gaudir d'un bon dinar tots reunits al voltant d'una taula. Gràcies a una curiosa i inesperada ràfega de vent, que es va emportar tot el que hi havia sobre la taula de pedra (platets amb olives, berberechos, patates, formatge, un rotllo de paper de cuina, gots diversos, etc.) vam acabar tots aixoplugats sota un cobert que hi havia prop de les barbacoes. Això va fer que el grup quedés dividit en tres grupets, perquè en el cobert hi havia com dues 'habitacions' separades per una paret que impossibilitava que d'una banda es veiés qui hi havia a l'altre costat i, a més, tampoc es veia el personal que s'estava barallant amb la barbacoa, la carn i les botifarres.

A part d'això, crec que internet i els blogs són un gran invent, perquè ens ha permès conèixer gent d'arreu de Catalunya amb qui ens trobem molt a gust. Encara que, qui més qui menys, tots hem parlat a través dels blogs d'uns i altres, això no vol dir que, trobats cara a cara ens haguem d'entendre. Però resulta que sí, que ens veiem per primera vegada a la vida i amb cinc minuts sembla que siguem de la família i que ens coneguem des de sempre. Si fins i tot hi ha qui ens ha convidat a sopar a casa seva i qui ens ha deixat un racó del seu piset per dormir i això que només ens havíem vist abans una o dues vegades i no ens coneixem pràcticament de res! Ho trobo sorprenent. Em fa molta il·lusió haver conegut una gent tan simpàtica i agradable. :-D

Ara toca esperar a que algú s'animi a organitzar la tercera trobada blogger. Però si pot ser, que sigui quan faci més bon temps i, sobretot, en alguna zona on una servidora, que ja té prou feina amb un 'cinquillo' facilet, hi pugui fer alguna cosa a part de tirar quatre fotos...Qui s'hi anima?

Per cert, no he posat fotos perquè, malgrat que en vaig fer moltes (en tenia 83 en total!), el meu coleguita m'ha pres les millors, així que ja les veureu al blog del Mohawk... ;-)

Això es mereix un estudi científic!

Fa uns dies que observo un fet que podria donar per fer una tesi. Es tracta de la relació inversament proporcional que sembla haver-hi entre el grau d'intel·ligència i la posició dels pantalons respecte a la cintura, sobretot en els nois.

Vull dir que, vistos els exemplars estudiats, quanta menys intel·ligència tenen alguns, més avall porten els pantalons i, conseqüentment, més quantitat de calçotets a la vista.

Sí, ja sé que el meu no és un estudi gaire científic, però he observat que la majoria dels energúmens que circulen per l'institut van tots amb els pantalons no una mica abaixats, sinó que els porten ja directament sota el cul, com si la resta del món tinguéssim alguna mena d'interès en saber de quin color porten la seva roba interior (clar que dir 'interior' en aquest cas només és un dir...).

El que està encara per comprovar és si aquest fenomen funciona també a la inversa, és a dir, si tots els qui porten els pantalons tan avall tenen el mateix nivell mínim de matèria gris...

Seguirem investigant...