Com que ens queden pocs "cromos" per a completar la nostra col·lecció particular d'Arbres Monumentals, amb el Mohawk hem començat a pensar en una alternativa per a tenir ocupats els caps de setmana que no sapiguem què fer.
Anant a la recerca dels arbres catalogats com a Monumentals hem anat descobrint que hi ha una bona colla d'exemplars de diferents tipus que, incomprensiblement, que sapiguem, no gaudeixen de cap tipus de protecció, malgrat que en alguns casos superen de llarg les característiques d'altres arbres que sí estan protegits. Així doncs, hem decidit seguir amb la recerca dels nostres arbres monumentals, encara que no disposin oficialment d'aquest títol.
Aquest és el cas dels castanyers que apareixen en aquesta entrada, tots ells dignes aspirants a gaudir de la catalogació de Monumentals, sobretot el que dona nom a l'entrada, el Castanyer d'en Farigola.
Aquest és el cas dels castanyers que apareixen en aquesta entrada, tots ells dignes aspirants a gaudir de la catalogació de Monumentals, sobretot el que dona nom a l'entrada, el Castanyer d'en Farigola.
Si hi ha un arbre característic a la població de Viladrau, aquest és, sens dubte, el castanyer. Ja fa un temps que hi vam anar a veure el Castanyer de les Nou Branques i aquesta vegada hi vam tornar a buscar una bona colla de castanyers centenaris, que bé es mereixien la nostra visita.
Navegant per Internet vam trobar una bona colla de ressenyes d'una interessant excursió que va des de Viladrau fins al Matagalls, passant per l'ermita de Sant Segimon i seguint els indicadors del PR C-205. Nosaltres no teníem intenció de fer una excursió tan llarga, així que ens vam limitar a seguir-ne el primer tram, majoritàriament per pista forestal, amb poc desnivell i camí ben marcat, que ens portaria fins al nostre objectiu, el Castanyer d'en Farigola, passant prèviament per la castanyeda de can Bosc, pel costat de l'ermita de l'Erola i per la castanyeda Gran de can Gat.
M'estalviaré donar més detalls del recorregut, perquè es pot trobar la informació fàcilment navegant per la xarxa. Només diré que val la pena fer aquest itinerari, d'uns set quilòmetres entre anar i tornar, fins i tot en dies calorosos d'estiu, ja que majoritàriament transcorre per dins de bosc. I de ben segur també valdrà la pena repetir-lo a la tardor, quan tot tindrà un color ben diferent.
Us deixo una sèrie d'imatges d'alguns dels espectaculars castanyers que vam anar trobant pel camí:
Navegant per Internet vam trobar una bona colla de ressenyes d'una interessant excursió que va des de Viladrau fins al Matagalls, passant per l'ermita de Sant Segimon i seguint els indicadors del PR C-205. Nosaltres no teníem intenció de fer una excursió tan llarga, així que ens vam limitar a seguir-ne el primer tram, majoritàriament per pista forestal, amb poc desnivell i camí ben marcat, que ens portaria fins al nostre objectiu, el Castanyer d'en Farigola, passant prèviament per la castanyeda de can Bosc, pel costat de l'ermita de l'Erola i per la castanyeda Gran de can Gat.
M'estalviaré donar més detalls del recorregut, perquè es pot trobar la informació fàcilment navegant per la xarxa. Només diré que val la pena fer aquest itinerari, d'uns set quilòmetres entre anar i tornar, fins i tot en dies calorosos d'estiu, ja que majoritàriament transcorre per dins de bosc. I de ben segur també valdrà la pena repetir-lo a la tardor, quan tot tindrà un color ben diferent.
Us deixo una sèrie d'imatges d'alguns dels espectaculars castanyers que vam anar trobant pel camí:
 |
| Ermita de l'Erola |
 |
| Castanyer d'en Farigola (juliol de 2018) |
 |
| Castanyer d'en Farigola (juliol de 2018) |
2 comentaris:
Hola Selene:
Fa temps que llegeixo el teu blog. Sempre hi vaig a parar quan faig recerques per internet, buscant coses d'arbres. Gràcies.
Si em permets, parlant de Viladrau, et recomano que facis el camí des del poble fins a La Sala, seguint la ruta de'n Serrallonga. Visita la font dels avellaners i el seu faig. Llavors puja fins a l'Erola i enfila't pel corriol que segueix la seva riera direcció a la Font Rupitosa. Hi trobaràs desenes de castanyers centenaris fins arribar al Coll d'Àligues, barrejats amb els faigs.
Com més a prop del coll, més espectaculars són. Molt recomanable al mes de novembre.
Adéu.
M'ho apunto. A veure si trobem un moment per fer-la. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada