divendres, 29 d’agost del 2008

Molta llonganissa...

Dimecres passat, dia 27, vam anar per primera vegada a una pre-estrena, la del musical Spamalot. La veritat és que quan vaig comprar les entrades no tenia ni idea que l'obra s'estrenava el 9 de setembre i que des del dia 26 d'agost es feien funcions prèvies (si són dies de 'proves' no s'hauria de notar en el preu de l'entrada?). La cosa va quedar clara quan, just abans de començar la funció, van sortir a escena els directors de l'obra (la gent del Tricicle; bé, dos d'ells, perquè el tercer feia estona que anava donant voltes entre el públic...), ens van agrair la nostra presència i ens van demanar que els ajudéssim per veure què anava bé i què fallava en l'obra. És a dir, ens van dir que si alguna cosa ens feia gràcia, que riguéssim amb ganes i que si no ens agradava, doncs que també ho féssim saber.

Spamalot és un musical fet a Broadway pels Monty Python, basada (més o menys) en la pel·lícula Els cavallers de la taula quadrada, que tracta, amb l'humor habitual surrealista i corrosiu del grup anglès, sobre el rei Artús i els cavallers de la taula rodona, i la seva recerca del Sant Graal.

Aquesta és la primera vegada que es fa una adaptació de l'obra fora dels països anglosaxons. No sé si és habitual que es facin musicals d'aquest tipus a Barcelona, però jo és la primera vegada que en ve¡g un així. Vull dir que he vist diverses obres musicals (Mar i cel, Flor de nit, Poe, etc. (totes de Dagoll Dagom?)), en les quals els actors, a estones, en lloc de parlar, canten, però fins ara no n'havia vist cap tant a l'estil "Broadway", amb cantants i ballarins, molt moviment, i múltiples decorats que canvien gairebé en cada escena, i tot de llumets i moltes coloraines...He de dir que em va sorprendre agradablement, i que no devia ser l'única, vistos els aplaudiments que hi va haver al final de la representació.

Com he dit, l'obra és, més o menys, una adaptació de Els cavallers de la taula quadrada. Té algunes escenes molt divertides, i surrealistes, gairebé calcades de la pel·lícula (la discussió inicial sobre les orenetes i l'origen dels cocos, la baralla amb els francesos, la trobada amb els cavallers que diuen "Ni"...) altres lleugerament modificades (el príncep Herbert que busca un cavaller que el rescati del seu casament, la camperola/camperol anarquista...) i moltes escenes més que no tenen cap relació amb la pel·lícula, però que no vol dir que no siguin igualment divertides (apareix, per exemple, la Dama del Llac (la Lady of the Lake) i en un moment donat, Camelot s'acaba convertint en una mena de Las Vegas, on no hi pot faltar la seva 'taula rodona', la ruleta!).

Crec que val la pena veure l'obra, sobretot per aquells fans dels Monty Python a qui els agradin els musicals. Estic pensant portar els meus alumnes (sí, d'aqui no res ja tornaré a tenir alumnes...) a veure-la, ja que l'any passat no els vaig treure a passejar enlloc. Només tinc un inconvenient: l'obra és en castellà i jo sóc profe de català! Com ho podria colar?